Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  30.05.2007  06:00

Joan Carles Girbés: 'Mesurarem l'èxit per l'interès dels editors internacionals'

Entrevista amb el director editorial de Bromera, dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt'

Men?ame
 

Joan Carles Girbés és el director editorial de Bromera. La seva és una mirada esperançadora sobre Frankfurt. Creu que és una oportunitat per a fer nous contactes i provar de vendre més drets que mai. Però no amaga que la tasca és difícil. Per això creu que hi ha una feina a llarg termini a fer, tant de les editorials com de les institucions. Girbés recorda, així mateix, la necessitat de normalitzar el mercat interior i la feina silenciosa del editors catalans amb vista a la cita de Frankfurt 2007.

El propietari de l'editorial és Josep Gregori, que va fundar Edicions Bromera l'any 1986 a Alzira (Ribera Alta). Actualment l'editorial té un fons d'un miler de títols. Enguany en publicarà setanta-cinc de nous, que sumats a les reedicions, arribaran a un centenar. Entre els autors del catàleg hi ha Joan Francesc Mira, Josep Lozano, Francesc Bodí, Pasqual Alapont, Josep Franco, Enric Lluch (en literatura infantil).

—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
Aquest serà el quart.

—Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
Hi faré quatre coses. Primera, aquestes fires serveixen per veure què fan els altres editors dels altres països. Això és important perquè pots agafar idees i descobrir allò que pot ser interessant per al nostre catàleg. Segona, m'entrevistaré amb editors i agents literaris per mirar de fer avançar o tancar algun tracte. En tercer lloc (i aprofitant la gran oportunitat que tenim enguany), provaré de vendre més drets que mai dels autors catalans del nostre catàleg, els drets dels llibres que creiem més exportables. En quart lloc, i per primera vegada, assistiré a alguns actes lligats al fet que la cultura catalana és la convidada d'honor. No ho he fet mai, això d'anar als actes de la cultura convidada, perquè, a Frankfurt, vas molt per feina i mai no m'havien interessat prou.

—Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana és la convidada d'honor?
Sí, una mica potser sí. En tots els contactes previs a Frankfurt hem establert reunions de feina amb els editors interessats en els nostres llibres. En aquest aspecte, els altres anys no érem tan exhaustius. També canviarà una mica pel fet que deia d'assistir a alguns actes.

—Participarà en cap acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Li ho han proposat?
Sí. M'han proposat de participar en una taula rodona i ho he acceptat. No dic de què es tracta perquè em sembla que encara és confidencial.

—Quins objectius s'ha marcat enguany amb vista a Frankfurt?
Provar de vendre drets. Crec que és l'objectiu més important que ens podem marcar. Perquè enguany tenim aquesta oportunitat i l'hem d'aprofitar.

—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
De moment no hi ha res tancat. Hi ha editors d'alguns països interessats en alguns dels nostres llibres. Ja els els hem enviats i ara se'ls miren. Per exemple, una editorial alemanya i una d'italiana han mostrat interès per llibres de narrativa juvenil de Pasqual Alapont i de Silvestre Vilaplana. També una editorial francesa s'ha interessat per la versió del 'Tirant lo Blanc' de Josep Palomero, amb il·lustracions de Manolo Boix, i per la versió del Quixot, també il·lustrada per Boix. I una agència coreana s'ha fixat en l'adaptació per a joves de 'Mobby Dick', i pel llibre de Tobies Grimaltos, 'Pren-te la vida amb filosofia', també adreçat als joves. S'ha de tenir en compte que costa molt de vendre a fora. És molt difícil.

—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit del fet de ser la cultura convidada?
Per als editors sí, totalment. Allò que marcarà l'èxit o el fracàs serà el volum de traduccions a les altres llengües aconseguides. I tenim molt de camí a recórrer, perquè gairebé partim de zero.

—On posa el límit de l'èxit i del fracàs de l'esdeveniment?
No t'ho sabria dir. La fira no pot ser un fracàs. El sol fet que la cultura catalana en sigui la convidada d'honor ja és un èxit. Però mesurarem el grau d'èxit aconseguit per l'interès dels editors internacionals.

—És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
No. Crec que hi ha un avenç molt important pel fet que els nostres llibres tinguin interès, no sols dins el mercat interior sinó també en l'exterior. Això dimensiona la nostra literatura. Perquè tenim molt bona literatura i allò que ens falta, sobretot, és promoció, difusió i expansió. I Frankfurt 2007 ens hi ajuda. De totes maneres, també m'agradaria deixar constància que és molt necessari 'd'exportar' dins el mercat interior. Per posar un exemple, Albert Sánchez Piñol s'ha traduït a trenta-tres llengües, però al País Valencià encara es coneix molt poc. Crec que cal exportar els escriptors de Catalunya al País Valencià i els autors del País Valencià a Catalunya. Hem de bregar per la normalitat del nostre mercat.

—Creu que ens pot acabar perjudicant Frankfurt?
No. Crec que hi ha polèmiques que apareixen cíclicament. Fins fa poc més d'una setmana havíem passat un període molt tranquil. Ara han saltat els nervis. Però s'ha de tenir en compte que el programa serà confidencial fins el 13 de juny, com ha exigit la fira per contracte. Frankfurt 2007 pot ser, més que un fracàs, una frustració per als qui s'hagin fet unes expectatives desmesurades. No entenc la polèmica dels autors que van a Frankfurt o no hi van. Els autors han d'anar a la fira amb una funció concreta. I les institucions han de potenciar preferentment la literatura que es fa en català, com crec que faran. Ho sabrem el dia 13.

—El fet que s'hagi triat la literatura/cultura catalana de convidada d'honor ja és, de si, un reconeixement?
Sí, sens dubte.

—Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment situés al mapa la literatura catalana?
Treballar a llarg termini. Tothom, les institucions també. Seria interessant que no perdéssim els contactes amb els editors internacionals; hem d'aprofitar els contactes per continuar-los i mantenir-los a llarg termini. Les portes que s'obrin a Frankfurt són opcions de futur. Els contactes s'han de cuidar.

—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual?
Perquè siguin representatius, hi han de ser els que tinguin més projecció exterior, i també aprofitar-ho per encabir-n'hi més dels que tenim, que són molt exportables. Alhora, han de ser autors amb representació territorial i que conreïn diversos gèneres (infantil i juvenil, assaig, cuina, divulgació del patrimoni...), perquè sovint sols pensem en autors que fan narrativa i, a Frankfurt, s'hi congreguen editors de tota mena.

—Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi?
Molt respectable. La respecto molt. Cadascú ha de fer lliurement allò que consideri oportú. Ningú no és imprescindible, però alguns autors, els que tenen més projecció exterior, seria recomanable que hi anessin. Però, si no hi volen anar, és la seva decisió.

—A Frankfurt, com s'hi trobaria més còmode, amb polítics o sense?
Jo crec que els polítics són necessaris, en aquestes ocasions. Ja m'agradaria que els polítics valencians abonessin aquesta fita. Ara, espero que no hi vagin a fer-se la foto i prou. És bo que hi siguin per a donar suport a editors i autors.

—Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d'enguany?
No, tinc ganes que arribi per veure que som capaços de posar-nos a l'altura dels objectius que cadascú, individualment, s'ha marcat. Enguany molts més editors catalans aniran a Frankfurt. D'entrada, això ja és molt positiu, perquè et posa en contacte amb els altres editors estrangers. I convé recalcar que, a banda el programa institucional, els editors en llengua catalana som a l'altura de les circumstàncies: cada any editem per a Frankfurt la publicació 'Books in Catalan', en què les editorials paguen uns espais per a publicitar les fitxes dels llibres que volem exportar. Enguany s'han multiplicat i, amb l'ajut de l'ICIC, hem pogut obrir una web i convertir 'Books in Catalan' en tres revistes (ficció, no ficció, i infantil i juvenil). Alguns contactes que hem establert han vingut a través d'aquesta publicació. Els editors ens movem d'una manera silenciosa.

M. S.

Men?ame