26.02.2007 - 12:48
Davant de les afirmacions d’alguns nacionalistes, com ara el columnista de l’AVUI Joan Oliver, que recuperar el monolingüisme en català a Catalunya resulta impossible i que cal, doncs, limitar-se a evitar la desaparició del català, avui el nostre cronista presenta aquí un model de transició al monolingüisme pensat per a Catalunya Sud, és a dir, per al Principat, però que també pot resultar aplicable a les altres regions dels Països Catalans.En primer lloc, per recuperar el monolingüisme en català, cal arribar a la independència de Catalunya. Espanya és una nació que es defineix per una llengua, el castellà, que ha de funcionar com a vehicle de comunicació entre tots els espanyols a tot arreu d’Espanya; per tant, acceptar que Catalunya continuï formant part d’Espanya ha de dur, necessàriament, a acceptar-hi la legitimitat de l’ús del castellà perquè “aquí estamos en España”; la independència serveix, doncs, perquè aquest argument deixi de tenir validesa ja que mentre tingui vigència la normalització del català, és a dir la recuperació del monolingüisme, és impossible.
Naturalment, l’endemà de la Independència ens trobaríem que una part dels catalans, és a dir de les persones que el nou Estat català ha hagut de reconèixer com a ciutadans de ple dret, són castellanoparlants i no senten pas el català com la seva llengua pròpia; a més, tots ho sabem, en certs municipis i barriades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la població castellanoparlant és majoritària. És comprensible que a molta gent li sembli de sentit comú creure que aconseguir que pels carrers de Badia del Vallès, Bellvitge, Santa Coloma de Gramanet, etc., se senti només a parlar en català seria possible només usant uns mètodes dictatorials coercitius, inacceptables en una democràcia, i, evidentment, tothom rebutja la idea d’un estat català feixista o totalitari. Ací simplement assenyalem que la política lingüística del govern català independent no haurà de consistir pas a imposar a tot arreu i a tothom el català per la força si cal, sinó a fer allò que la Generalitat mai no podrà fer: deixar de considerar el coneixement del castellà com una obligació de tots els catalans i, en conseqüència, que ja no sigui obligatori estudiar-lo a l’escola; qui vulgui que a col•legi els seus fills aprenguin castellà a l’escola, cap problema, i qui vulgui que en comptes de castellà aprenguin d’altres llengües o d’altres matèries, també. D’aquesta manera, entre les generacions escolaritzades després de la Independència, hi haurà persones que el castellà o bé no el sabran o bé el sabran malament; per exemple, que sàpiguen parlar-lo perquè l’hagin sentit al carrer però que no sàpiguen escriure’l perquè a escola no els n’hagin ensenyat. Quan això passi, ja tindrem catalanoparlants monolingües, és a dir, persones que voldran parlar en català sempre, a tothom i a tot arreu no pas per cap ideal nacionalista, sinó perquè això és el que es resultarà més còmode.
Com és obvi, algú pot recordar que en comarques com ara el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, encara tindrem una població majoritàriament castellanoparlant; bé, la pregunta és què faran aquests castellanoparlants quan, anant per Girona, Manresa, Vic, Olot, Valls, etc., es trobin amb gent a qui realment li costi parlar o, fins i tot, entendre el castellà; la cantarella d’”aquí estamos en España” ja no valdrà i si es vol considerar que els castellanoparlants constitueixen una minoria nacional dins de Catalunya, ells tindran tot el dret del món a conservar la seva llengua però no pas a fer-la aprendre a tothom que visqui a Catalunya.
No crec pas que per aconseguir que el diari barceloní “La Vanguardia” passi a publicar-se en català calgui que el govern català l’amenaci amb el tancament o amb multes o sancions; aquestes mesures serien del tot contraproduents perquè els responsables del diari podrien apel•lar al seu dret de llibertat d’expressió; simplement, si ja no poguessin estar segurs que a Barcelona, i a Catalunya en general, tothom sàpiga llegir en castellà i fos evident que hi ha un segment de població a qui li resulta més senzill llegir en català, llavors la necessitat de tota empresa d’adaptar-se a les necessitats dels seus possibles clients duria els directius del Grup Godó a decidir que, a partir de demà, “La Vanguardia” sortirà en català.
Xavier Deulonder i Camins (9-2-2007)
(Podeu opinar, preguntar, discrepar…. o donar opinió pròpia sobre qualsevol altre tema al “Fòrum Nord-Català (FNC)”)
