Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  07.01.2007  00:30

Martí Domínguez guanya el Premi Pla amb una novel·la històrica sobre Voltaire

L'obra tanca una trilogia sobre la Il·lustració

Men?ame
 

L'escriptor i periodista científic Martí Domínguez (Madrid, 1966) ha guanyat el 39è Premi Josep Pla, que convoca l'editorial Destino, amb 'El retorn de Voltaire'. Es tracta d'una novel·la històrica basada en un fet real, el retorn de Voltaire a París després d'un llarg exili. La novel·la reconstrueix els darrers trenta dies de vida del pensador, el dilema moral que ha d'afrontar, i la persecució que pateix en una França a les portes de la revolució.

Martí Domínguez ha recollit el premi tot recordant els seus dos grans mestres, Josep Pla i Joan Fuster, i ha dit que els hagués agradat aquesta novel·la sobre Voltaire, encara que a Pla no li agradés el pensador francès: 'En aquesta novel·la parlo de l'últim gran triomf de Voltaire i de l'última i més terrible persecució que va patir. I el que hi ha al darrera d'aquest llibre és un intent de fer nous Voltaires aquí i arreu del món'. Domínguez a recordat a VilaWeb que aquesta és la segona vegada en trenta-nou anys que guanya el Premi Josep Pla un valencià (també el va obtenir Josep Piera), 'és un premi que se'ns resisteix, malgrat que hi ha molts planians al País Valencià'.

'El retorn de Voltaire' reconstrueix els últims trenta dies de vida del filòsof. Té vuitanta-quatre anys, se n'ha passat quaranta a l'exili, primer a Alemanya, després a Ginebra, i decideix tornar a París per assistir a l'estrena de la seva darrera obra, 'Irene'. Recull un èxit clamorós i també parteix una persecució implacable, que es perllongarà més enllà de la seva mort. Diu l'autor: 'La novel·la és una reflexió sobre la coherència d'una existència i el rigor personal d'una trajectòria, sobre la dificultat de mantenir les teves idees fins al final, de mantenir la llibertat sobre totes les coses'.

L'autor ha explicat que el llibre tanca una trilogia sobre la Il·lustració que va començar amb la seva primer novel·la, 'Les confesions del comte de Buffon' (ed. 3i4, 1997) i va continuar amb la segona, 'El secret de Goethe' (ed. 62, 1999). Aquesta tercera, a més, dialoga d'alguna manera amb la primera: 'En la primera novel·la maltractava molt a Voltaire, perquè el comte Buffon, que era contemporani seu, s'hi va enfrontar durament. Ja llavors, fa deu anys, vaig proposar-me escriure una novel·la sobre Voltaire. He dedicat molt de temps a escriure-la i ha estat una manera de reflexionar sobre la Il·lustració des d'altres punts de vista'.

Continua: 'Crec que hem de recuperar l'ideari de la Il·lustració, sobretot la curiositat, un element que ens manca molt ara. Voltaire era filòsof, escriptor, però també en sabia molt de física, va escriure un tractat sobre Newton, i la seva amant, Émilie du Châtelet (el pseudònim que ha utilitzat Domínguez per presentar-se al premi era Emília Castellet) era una gran matemàtica. Aquesta combinació de filosofia, ciència i art és el que m'apassiona. I també els valors de la Il·lustració de concòrdia, respecte per les idees dels altres, de lluita contra la intolerància, penso que són valors que hem de recuperar'.

La història es narra en tercera persona. Es relaten molts fets biogràfics de Voltaire, i alhora hi ha també molts elements sobre els quals Martí Domínguez s'hi identifica: 'Parlo de la persecució de l'intel·lectual, de l'exili cultural, de la soledat, de la incomprensió d'un poder indiferent cap als lliure-pensadors, cap a aquells que no accepten un mandarinatge dels polítics. Jo ho visc així: al País Valencià és particularment difícil escriure en català i, al mateix temps, també és molt difícil fer algun tipus de llum, alguna mena d'influència del País Valencià cap a Catalunya. És el mateix que li passava a Voltaire quan estava exiliat als Alps, li era molt difícil incidir a París. Jo tinc una columna a La Vanguardia, El País, i el setmanari El Temps, però no passa mai res, perquè entre altres coses no et llegeixen. Hi ha una pèrdua moral de l'intel·lectual. Ara, jo no deixaré d'escriure, s'ha d'escriure per denunciar. A l'obra 'Irene' Voltaire parla de l'exili, en fa una denúncia, perquè és un fet irreparable'.

Martí Domínguez és doctor en biologia per la Universitat de València. Narrador i assagista, combina la literatura amb el periodisme científic. Director de la revista de divulgació científica 'Mètode' de la Universitat de València, dóna classes de periodisme en aquesta universitat. Entre d'altres, col·labora al setmanari El Temps, al suplement Cutura/s de La Vanguardia i al diari El País. Al llarg de la seva trajectòria com a escriptor ha guanyat altres premis: Amb 'Les confesions del comte de Buffon' va guanyar el Premi Andròmina, el Premi Crexells i el de la crítica de la Universitat de València, premi que va obtenir també amb 'El secret de Goethe', novel.la guanyadora del Premi Prudenci Bertrana. També ha publicat el recull d'articles 'Bestiari' (ed. 3i4, 2000).

En aquesta edició del Premi Pla s'han presentat 25 originals i ha format el jurat Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Baltasar Porcel, Àlex Susanna i Emili Rosales.

Durant la vetllada literària també s'ha atorgat el Premi Nadal, que ha rebut el poeta i novel·lista Felipe Benítez de Reyes, per 'Mercado de espejismos', una novel·la d'intriga esotèrica en clau de paròdia, protagonitzada per un lladre d'obres d'art.

Men?ame