Notícies

Dimecres  29.11.2006  06:00

Una exposició inèdita explica una de les estafes per correu electrònic més esteses

S'anomena '419, o el presoner espanyol' i és obra de Jeffrey Swartz i Pep Dardanyà

L'anomenada 'estafa nigeriana' o '419' és un dels fraus que circulen via correu brossa més estesos de la xarxa. Doncs bé, l'exposició '419, o el presoner espanyol' (pdf) que es pot visitar a la Sala H de Vic, explica com funciona l'estafa, que ja s'ha convertit en una de les fonts d'ingressos més importants de Nigèria. És obra de Jeffrey Swartz, però també inclou l'audiovisual 'Correlació 1.1' de Pep Dardanyà.

L'estafa

El frau nigerià comença amb el correu electrònic que explica una història de funcionaris corruptes, cops d'estat, dictadors, accidents, assassinats..., i acaba demanant ajut al receptor del correu per a desblocar una gran suma de diners d'un compte bancari o per a evadir una fortuna del país. De bon principi demanen coses senzilles: un compte legal per a fer-hi l'ingrés i, en canvi de l'ajuda, es prometen quantitats desorbitades de diners que sovint tempten els incauts. A qui respon el correu, els estafadors li envien documentació suposadament oficial (falsa), detalls de l'operació... fins que se'n guanyen la confiança. Llavors sorgeix un problema: calen diners per a un suborn o un bitllet d'avió i comencen a demanar petites quantitats de diners a l'incaut. El número que duu per títol l'exposició, 419, és el de l'article del codi penal nigerià que tipifica aquesta mena de frau.

Ja es feia el segle XVII

Ara es transmet via correu electrònic, però no és una estafa nova. Al segle XVII, a la Gran Bretanya, ja es coneixia amb el nom de 'The spanish prisoner' (el presoner espanyol) i demanava ajuda per a rescatar un noble anglès tancat en una presó espanyola. L'estafa ha canviat de mitjà, s'ha modernitzat, però continua, i cada any es fa servir per estafar milers de milions d'euros. A Nigèria és una font d'ingressos que fins i tot rivalitza amb el petroli i es calcula que l'any passat es van estafar tres mil milions de dòlars a tot el món. Segons Jeffrey Swartz, de cada deu correus electrònics que s'envien als EUA, set reben resposta i dos aconsegueixen d'enganyar els receptors.

L'exposició

La mostra, que es pot visitar fins el 10 de desembre i que després es muntarà al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, mostra el frau des d'uns quants punts de vista: documentació usada pels estafadors (foto 2) i exemples de propaganda o obres d'art contra l'estafa 419 (fotos 1 i 3), però també hi ha informes sobre l'estafa i les investigacions policíaques, i ordinadors amb pàgines d'activisme contra aquesta mena d'estafa, com 419Legal.org, 419Eater.com o Scamorama.com. L'exposició també inclou la instal·lació audiovisual de Pau Dardanyà 'Correlació 1.1', centrada en les relacions de poder i diners entre l'Àfrica postcolonial i els països occidentals. Dardanyà hi parla de la desigualtat social i ho fa des del bàndol dels més perjudicats.