Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  29.03.2006  21:57

Primera geografia literària dels Països Catalans

Joan-Lluís Lluís proposa un diccionari de llocs imaginaris del país apareguts en la literatura de tot arreu

Men?ame
 

L'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, autor de 'El dia de l'os', acaba de publicar un llibre tan insòlit com suggerent: 'Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans' (la Magrana). El volum descriu, de la A a la Z, 627 llocs imaginaris del país, que apareixen als llibres de 380 escriptors. Hi ha espais de ficció tan coneguts com el Bearn de Llorenç Villalonga i la Sinera d'Espriu, però també llogarets més aviat desconeguts. Podeu llegir-ne uns fragments en PDF.

Joan-Lluís Lluís ha explicat que aquest era un llibre de lector: 'És perquè sóc lector que he fet aquest llibre; el meu jo d'escriptor s'ha posat al servei del jo lector'. Han estat tres anys de lectura i relectura, de recopilació de noms, de fer la síntesi de cada article, de confirmar i reconfirmar que un lloc era veritablement imaginari, que no existia realment... El projecte va començar a rondar-li pel cap quan va sentir parlar de Mirmanda. Era l'any 1998: 'Havia estat una ciutat grandiosa, plena de palaus on convivien bruixes i fades, que dominava la plana del Rosselló, a tocar de Terrats, el vilatge on m'acabo d'instal·lar. Me'n va parlar Josep Delòs, vinyataire i batlle del poble, que va acabar la descripció amb una dita ultralocal: Quan Mirmanda era ciutat, Barcelona era un prat'. Vaig demanar a companys erudits si n'havien sentit parlar i l'un d'ells em va dir que Jacint Verdaguer l'evocava a 'Canigó'. Vaig obrir el llibre i vaig arribar a Mirmanda. Just allà on Verdaguer va escriure: 'Quan Barcelona era un prat / ja Mirmanda era ciutat.' Encara avui no sé si Verdaguer va recuperar la dita del vilatge o si ningú del vilatge va popularitzar els versos de Verdaguer'.

'Quan vaig començar, diu Lluís, pensava d'aplegar-ne uns dos-cents, però he anat fent i finalment són més de sis-cents. Sé que, amb dos o tres anys més, hauria arribat al miler, però m'he estimat més de publicar-ho, perquè podria continuar i continuar i no acabar mai. Ara em vaig apuntant llocs per a una possible reedició ampliada'. L'article més antic és un text del segle XV del monjo Francesc de la Via, que idea el monestir d'Avall Jau i el monestir de Sant Belluguet, i el més actual és de fa pocs mesos, del 2005. Una altra dada interessant: l'autor que té més llocs imaginaris és Jaume Fuster (vint-i-un), i segons Joan-Lluís Lluís conformen un món molt coherent, perquè són llocs que remeten els uns als altres. Inevitablement, hi ha autors molt coneguts que no apareixen en aquest diccionari, és el cas de Joan Salvat-Papasseit, Josep M. de Sagarra i Quim Monzó: 'No és que siguin més realistes, és que, senzillament, no han creat cap lloc imaginari'.

Allò que tots els llocs comparteixen és que són ficticis i que se situen geogràficament al territori dels Països Catalans: 'Jo em considero ciutadà dels Països Catalans. També és un país imaginari, però és potencialment real. Des d'aquesta perspectiva, era normal establir aquest marc de referència, perquè és una petita pedreta, minúscula, en l'elaboració mental d'un país, que oficialment no existeix'.

Joan-Lluís Lluís ha deixat clar que 'Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans' no és un llibre d'estudiós ni de crític, és d'autor-lector. Cada article (cada entrada) és una síntesi d'allò que hi ha al text original: 'No he inventat res. L'actitud ha estat la d'un lector ingenu que descriu allò que llegeix'. Ha recopilat llibres en llengües diverses, fonamentalment del català, però també hi ha referenciats llibres en francès, espanyol, anglès i alemany. Ha incorporat tota mena de gèneres (novel·la, teatre, poesia...), també literatura infantil i juvenil, còmic, cançó i fins i tot les òperes 'Parsifal' i 'Lohengrin de Richard Wagner, on apareix el castell de Montsalvat, on es guardava el Sant Graal, en algun indret del vessant meridional del Pirineu.

Men?ame