17.10.2005 - 23:58
A la Vall d’Albaida, queda encara gent que ha escoltat parlar de la Balanguera, o de la Bolangera. Junt amb la Quarantameula i la Mumerota, han estat de les bruixes tradicionals dels nostres pobles. Totes elles vivien a les coves del Buscarró, o del Benicadell o entre els barrancs pregons que naixen a Bocairent. I de tant en tant, quan més bufava la ventada, baixaven per amagar-se als campanars i poder així mirar per les teulades quin eren els xiquets que es portaven malament, per si se’ls enduien…
Quan els seus cosins els Saginers i els Lluendos fugiren, perquè a la Vall ja no hi tenien lloc, elles prompte feren camí pels senderis tan cruels de la desmemòria. I ara? Qui recorda la por que feia la Balanguera als viatjants que s’atrevien a passar de nit per baix de la Covalta? Hi ha qui diu que l’ha vista ballar a la cova del Garrofer, i hi haurà qui assegure que una nit la va veure per sobre del Castellar… I podria ser, que la Balanguera no està lluny… Diuen que la més vella i saberuda de les bruixes de la Mariola, la seua mare i mestr, encara s’asseu a la porta de casa, vora la Cava dels Arcs, mentre fila els núvols que s’enganxen al Montcabrer, i la boira entre la que veureu ballar, amb llum de lluna plena, la princesa, seguida de prop per la pantera…
