Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  29.06.2005  06:00

Enric Morera, secretari general del Bloc

Men?ame
 


Fa uns pocs mesos va presentar-se a València el documental Del Roig al Blau, produït per la Universitat de València on, per primera vegada, es recullen les opinions d’un grapat de personalitats que van patir en primera persona aquella lamentablement famosa “batalla de València”, ara fa poc més de 25 anys. El mateix dia de la presentació, bona part dels assistents tenim una sensació compartida: la Transició valenciana no s’havia decidit a casa nostra. En ares del consens i de l’estabilitat política, es van sacrificar reivindicacions que consideràvem irrenunciables aquells que vam omplir els carrers de València el 9 d’octubre de 1977. El que no ens esperàvem és que ara, quan arreu de l’Estat es parla de “segona transició”, quan no hi ha cap perill real de desestabilització política, ni de trencament de la “unidad de la patria”, alguns dels que van compartir amb nosaltres pancarta aquell 9 d’octubre, ara ens deixarien en l’estacada i se n’anirien amb els braços oberts a pactar amb el PP, de nou, un Estatut de vergonya. Arreu de l’estat hi ha una segona transició, però al País Valencià hi ha hagut una segona traïció.
Hi ha gent que tendeix a interpretar alguns fets històrics com si hi haguera alguna mà negra darrere, com si foren el resultat d’un contubernio secret i que, pel fet de ser secret, no es poguera identificar i denunciar. Però, sincerament, en el cas que ens ocupa les coses estan molt més clares: els culpables de l’Estatut de la vergonya es diuen Partido Popular i Partit Socialista del País Valencià-PSOE, no cal pegar-li més voltes.

Si la jugada els ix bé, i eixe Estatut s’aprova la tardor al Parlament espanyol, els valencians i valencianes continuarem vivint en una democràcia de molt mala qualitat: amb una barrera que deixa fora centenars de milers de veus, amb un conflicte lingüístic i simbòlic sense resoldre, amb un sistema de finançament absolutament dependent de Madrid, amb un model territorial provincial i centralista, amb articles que suposen una agressió directa a la sostenibilitat ambiental i, per coronar-ho, perpetuant un nom per a la nostra terra més propi d’un col·lectiu de veïns que d’una nació: Comunitat Valenciana.
Hi ha molts motius per dir NO a la proposta d’Estatut de PP i PSOE. Des del BLOC vam posar de manifest al document Les Bases de Xàtiva, que va eixir en forma de llibre, quina era la nostra proposta, la proposta que créiem mínima per a una nacionalitat històrica i, sobretot, per a un País que mira cap al futur amb ambició. I des que es va anunciar el pacte entre PP i PSOE per reformar l’Estatut, hem fet pública la nostra oposició, punt per punt, a bona part de l’articulat del text; no es tracta de maquillar-lo, ni de fer-li esmenes parcials. Senzillament, eixe Estatut, pel procediment que s’ha seguit per a la seua reforma, pel seu contingut, per les clàusules que inclou i pel control a què ha estat sotmés des de Madrid, eixe Estatut, dic, NO VAL PER A RES. I és per això que el BLOC, a través de la plataforma cívica Compromís per l’Estatut, començarà ara un intens treball per a que, en el tràmit parlamentari que ha de seguir el text a Madrid, les forces nacionalistes de tot l’estat, amb les quals el BLOC manté contactes i una col·laboració permanent, no donen el seu suport a l’Estatut de la vergonya i permeten així que, de nou, a casa nostra, s’obri un procés de reforma realment participatiu, sense mediatització i que ens dote d’una carta magna digna d’una nació amb futur.

Enric Morera i Català
Secretari General del BLOC

Men?ame