• JMF

  12.05.2012 13:13

  George Washington, 125é president de la Generalitat de Catalunya

  Enllaç correcte es:
  http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fwww.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto">www.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto">http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fwww.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto |en&tbb=1&ie=iso-8859-1

  George Washington, 125é president de la Generalitat de Catalunya

  JMF 12.05.2012 13:09

  Les traduccions automàtiques son d'una gran comoditat. De entre totes, sens dupte, la millor és la de "google translate". Ara bé, no se quins automatismes fan que Josep Tarradellas es tradueixi per George Washington, això es, de ser el 125é president de la Generalitat de Catalunya (que ja els hi dol prou a Madrid) passa a ser el 1er president dels Estats Units d'Amèrica (deunidó).
  Vege-ho amb els vostres propis ulls:
  http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fwww.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto">www.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto">http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fwww.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto |en&tbb=1&ie=iso-8859-1

  RespondreInapropiat

• JMF

  12.05.2012 13:09

  George Washington, 125é president de la Generalitat de Catalunya

  Les traduccions automàtiques son d'una gran comoditat. De entre totes, sens dupte, la millor és la de "google translate". Ara bé, no se quins automatismes fan que Josep Tarradellas es tradueixi per George Washington, això es, de ser el 125é president de la Generalitat de Catalunya (que ja els hi dol prou a Madrid) passa a ser el 1er president dels Estats Units d'Amèrica (deunidó).
  Vege-ho amb els vostres propis ulls:
  http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fwww.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto">www.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto">http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fwww.president.cat%2Fpres_gov%2Fpresident%2Fca%2Fpresidencia%2Fgaleria-presidents%2Findex.html&hl=ca&langpair=auto |en&tbb=1&ie=iso-8859-1

  RespondreInapropiat

• Jaumet

  08.05.2012 11:10

  EL MEU PRIMER CLAU

  En tinc un bon record del meu primer clau. Sempre m’ho havia dit el pare, des d’abans de la pubertat, que el dia més escaient, m’ensenyaria amb calma i serenor i fins el mínim detall, com s’havia de fer la cosa, i que ell, personalment, em faria la classe, (teòrica per suposat), sense necessitat inicial d’intermediaris o encara pitjor, d’intermediàries, a la fi d’aprendre-ho correctament i ja des d’un principi, per tal de no agafar vicis o males tendències, que més tard, em poguessin afectar negativament en la meva vida, quan ja actués pel meu propi compte en aquests tipus d’aventures.
  
  En endavant, seria jo mateix, evidentment tot solet, car després d’una primera experiència, ja no em faria falta pas la companyia d’un supervisor, (ni ganes, quina vergonya!) que aniria madurant sobre la marxa i cada cop, n’aniria aprenent més i com fer-ho millor, i segur que el plaer en cada acte que realitzés des d’aleshores, aniria in crescendo, veient com m’espavilava fent-ho.
  
  Arribà doncs el dia assenyalat, i jo, tot i coneixent d’antuvi de què anava l’assumpte, doncs és notori que ens movem en un món on precoçment sembla que tot aquest tema estigui obertament i descarat a l’abast de qualsevol innocent, restava tot nerviós. El meu pare em feu seure a l’habitació. Estàvem tots dos sols, car sempre havia dit que això que m’havia d’ensenyar era cosa pròpia d’homes i que la mare ja estava prou entretinguda en els seus afers casolans.
  
  En primer lloc, va indicar-me que abans d’actuar caldria que prengués tota mena de precaucions, i cop seguit m’ensenyà una capseta menuda d’on va traure un plàstic rodó i m’indicà que el col•loqués convenientment, amb l’advertiment de que mai, mai, abans de fer l’acte, no me’n podia oblidar d’aquest plàstic.
  
  Un cop col•locat de manera precisa i segura al lloc on estava destinat, em va convidar a agafar l’escàrpia i vaig prendre amb el puny ben ferm el mànec del martell que també em va oferir, i fent una gran arquejada vaig donar-li un cop precís al metall en qüestió, que de forma sobtada i sonora, entrà com un llampec al forat tal i com requeria l’acció.
  
  No cal dir que el quadre que hi vaig penjar a continuació, adornà completament l’espai de paret nua que encara quedava en el meu estatge.
  
  La veritat, és que en tinc molt bon record d’aquell primer clau que vaig fotre.

  RespondreInapropiat

• Xip

  08.05.2012 07:59

  Or i plata espanyols

  Hi havia una època, fa alguns segles, en què els galions venien carregats d’or i plata per Castella. Tant d’or i plata, que als castellans no els calia treballar. Avui no arriben galions, ni Castella disposa de pous de petroli, ni de matèries primeres ni d’indústria... Amb què compta Castella per continuar tirant de beta? Molts dirigents de la Castella moderna encara creuen que segueixen arribant galions carregats d’or i plata per finançar les obres faraòniques. Som els catalans l’or i la plata dels nous galions?
  Catalans, on ha quedat el crit unànime i multitudinari demostrat el 10 de juliol del 2010? Què se n’ha fet d’aquelles banderes que enarboràvem aquell dia? La senyera no és per tenir-la dins l’armari. Hem de posar-la en un lloc ben visible si realment creiem que som catalans. Si creiem, en definitiva, que som quelcom més que or i plata per als galions que encara avui en dia salpen en direcció a Castella.

  RespondreInapropiat

• soci

  06.05.2012 21:44

  Linyola 0 - Andorra 0

  Un partit difícil pel Linyola amb el segon classificat i on s' ha conseguit un bon empat i un punt més i ara el descens deu estar a 5-6 punts i 4 partits per disputar, però el Linyola està en la bona línea. El camp del Tremp serà vital per les aspiracions de mantenir-se en la categoria.

  RespondreInapropiat

• e.m.

  06.05.2012 09:50

  article de Joan Barceló Bauçà: El nispro ha madurat quan el maig ha arribat.

  EL NISPRO HA MADURAT QUAN EL MAIG HA ARRIBAT
  
  Aquests dies han començat a madurar els nispros. Sempre ho fan durant els primers dies de maig. Es tracta d'un arbre resistent a la majoria de les malalties i que no ha estat objecte de gaire millora genètica. Els fruits del nisprer són de color taronja i tornen negres una vegada pelats. Les varietats més conreades actualment són la tanaka, nadal i l'algerie. Moltes procedeixen del País Valencià. Els italians, que són molt afeccionats a aquesta fruita, els coneixen com a mesoli. A partir d'ara els podrem comprar grossos i hermosos, sempre molt ben presentats. La majoria procedeixen d'un poble d'Alacant, Callosa d'Ensarrià, especialitzat i capdevanter en aquest tipus de fruita. Una de les curiositats del seu cultiu és que els arbres creixen dins hivernacles molt ben preparats.
  
  NISPROS MALLORQUINS. Les varietats antigues de Mallorca i Menorca no són tant comercials però molt més gustoses. Els nispros illencs són molt més petitets i no tenen tanta presència al mercat. No obstant això són molt gustosos, sobretot collits madurs a l'arbre. Els nispros si en peles molts passa com la carxofa i la magrana que els dits es tornen negres. Quan això passa s'han de fregar els dits amb unes gotes de llimona i fuig aviat la negror. Tenen un pinyol considerable pel petits que són. Són les primeres fruites de l'any que arriben als consumidors. Varen ser introduïts a la Mediterrània a començaments del segle XX i originariament procedeix de terres japoneses.
  
  UN FRUITER SECUNDARI. Es tracta d'un arbre una mica secundari. Actualment no se'n fan plantacions d'ell i resta, normalment, com exemplar adult o vell, al costat de les cases de possessió o del lloc. Fins i tot creix, de vegades, subespontani. El fruit es pot menjar durant el maig i al juny. L'arbre arriba als vuit metres d'alçada, amb un diàmetre d'uns set d'amplada. Normalment són més petits i els agrada el sol. Són dolços quan són ben madurs i un punt àcids quan no estan al seu punt. Molt digestius.
  És un fruit que ha caigut en desús però antigament gairebé totes les cases de foravila en tenien un o dos per aprofitar-ne els fruits.
  
  UNA FRUITA FAMILIAR. Casolana, podríen dir. Als pobles, quan n'hi ha molta, s'obsequia o es barata entre els veïns. Primer són els nispros i llavors arriben maduixes, albercocs, cireres i tota una constel·lació de fruita que sembla feta per alegrar-nos la senalleta de la compra i les darreries o postres de les nostres menjades primaverals. Els ocells, que aquests dies sentim cantar a totes hores, troben també en els nispros el seu autèntic paradís fruiter. Els ocells són més intel·ligents que nosaltres, i se'ls mengen madurs a l'arbre. Són molt bons quan es tenen pedres a la bufeta.

  RespondreInapropiat

• cdl

  04.05.2012 23:53

  Menys paraules i més fets.

  Respecte a la carta que escriu el Francesc Foguet, jo només dic el que ja vaig sentir fa anys:
  
  Defensa pacífica i lluita armada.
  
  La defensa pacífica és simplement una estupidesa mental dels dèbils, quan queda demostrat que l'invasor et passa per sobre perque et desprecia com a persona i com a poble. (NO tinc clar que els UK tinguessin aquest despreci a la India amb en Gandhi). En tot cas feien resistència pacífica, però resistència. NOSALTRES som uns col.laboracionistes com Vichy en temps dels nazis, tant deplorats de paraula i tan aprop i acollits que els tenim.
  
  La lluita armada, que costa molt de justificar i aplicar en els bojos i sempre estúpids moments actuals, ha estat des de la nit dels temps el motor de millora de la humanitat i l'única justicia visible i real a ull dels dèbils i dels invasors.
  
  Qué és lluita armada?:
  els almogàvers contra els francesos: Resistència o terrorisme?.
  Els palestins: Resistència o terrorisme?.
  Els regnes castellans contra els musulmans: Reconquesta o terrorisme?
  
  Un corrupte, un invasor, un assassí, un lladre, un extorsionador, un coaccionador, per a mi són exactament el mateix: Excrements als quals les persones tenen la obligació personal, moral i humana d'exterminar de forma radical i inequívoca i indiscutible per qualsevol medi disponible per al bé del seu poble i per extensió de la resta d'individus del planeta.
  
  Tota la resta de discursos són debilitats mentals còmplices del exterminador que entra al teu poble i territori.
  
  Però no es tracta de tenir una guerra de infanteries.
  A un poble se l'extermina:
  - Per falta de menjar
  - Per falta d'aigua
  -Per falta d'energia
  - Per falta de lideratge
  - Per contaminació del seu territori
  - La falta de diners no ho es tot, primer hi ha la dignitat de voler ser.
  
  I la negociació només serveix per donar temps a l'enemic per trobar un altre punt dèbil per on entrar.
  
  Som uns desgraciats. Al menys les putes cobren, i segur que tenen més dignitat que nosaltres. Quan menys si les violen criden o intenten lluitar. Lo nostre fot pena.
  
  Despreciar la lluita armada quan t'estan exterminant (físicament no es clar, al S. XXI queda lleig), és suïcida, estúpid i de nen de guarderia disminuit psíquic.
  
  Un lladre només té por de que el matin, doncs eus aquí la solució.
  A un boig se la de tractar amb la mateixa bogeria per a que entengui la raó.
  
  Si estiguessim vius, lluitariem per mantenir la nostra vida. Estem morts com els padrins, passius, resignats, mentalment inoperatius, esperant que ens arribi l'hora de la mort, mentre els paràsits i virus colonitzadors ens xuclen la vida.
  
  Quan cau un arbre al bosc, milers d'essers vius cobren vida, estar sotmés per un imbècil, no és la opció.

  RespondreInapropiat

• Botifarra

  04.05.2012 20:08

  CAMPIONAT BOTIFARRA

  Campionat de Botifarra a Vallverd d'Urgell (Pla d'Urgell)
  Dia i hora:
  19-05-2012 a les 15:00:00
  Lloc:
  Bar Casal l'Espiga - Vallverd d'Urgell
  Provincia:
  Lleida
  Durada:
  Tarda
  Cost de la inscripció:
  15 €
  Que inclou la inscripció:
  Entrepà i beguda
  Premis:
  Trofeus pels 3 primers + pernil, espatlles segons número d'inscrits i lots per tothom
  Contacte:
  Daniel - Telèfon 622619621 - 973604774 - telpy11@telpy11.com
  Sistema de joc:
  Occidental Lliure
  Tipus de campionat:
  Sistema suís
  Nº màxim de participants:
  40
  Altres:
  Per tots els participants hi haurà premis.

  RespondreInapropiat

• JMF

  04.05.2012 20:06

  Informe del CAREC sobre el Pacte Fiscal

  Es prou important que llegiu l'original abans que informacions interessades de segons quins medis audiovisuals:
  
  http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/05/04/12/44/0cfd0a97-37f2-4175-9f23-e9387feb8663.pdf

  RespondreInapropiat

• e.m.

  02.05.2012 13:45

  Carta de Francesc Foguet a La Vanguardia: Torpede a la universitat.

  Torpede a la universitat
  
  Cartas | 01/05/2012 - 04:32h
  
  FRANCESC FOGUET Linyola
  
  
  
  La publicació al Butlletí Oficial de l'Estat del reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, eufemísticament anomenat "mesures urgents de racionalizació de la despesa pública en l'àmbit educatiu", és una bomba de rellotgeria per a la delicada situació de les universitats catalanes. Per imperatiu legal, caldrà aplicar unes mesures que poden ser molt lesives per a la qualitat de l'ensenyament superior i la continuïtat d'alguns estudis.
  
  Només la intenció d'enfonsar la universitat pública pot atorgar una mínima lògica a un articulat que atempta greument contra el seu futur. És el primer torpede, com anuncia el decret mateix, de l'intervencionisme estatal en matèria universitària que ha fet el Govern del PP.
  
  Davant d'aquesta nova ofensiva contra l'autonomia universitària, que és pràcticament inexistent, la reacció de la Generalitat de Catalunya ha estat molt, massa, tova. Com en altres escomeses, CiU sembla atenallada pels seus pactes amb el PP, mentre fa gala d'un sobiranisme retòric, que no té, de moment, cap traducció política. Diu amén: ni replica, ni actua.
  
  Ara cal acatar una llei, contraproduent i injusta, dictada per un Govern que obvia sistemàticament la llei? Si la Generalitat no pot pagar el que deu a les universitats, en teoria per l'ofec econòmic a què és sotmesa, ni pot dur a terme una política universitària pròpia, d'acord amb les seves competències, perquè Madrid l'hi priva, quina mena de Govern de fireta tenim? De què ens serveix, en definitiva, un Estat hostil i una Generalitat catalana invisible?

  RespondreInapropiat

<2/677>