article de Joan Barceló Bauçà: Els vents, abansd' enfadar-se mostren les dents.
Els vents, abans d'enfadar-se mostren les dents
Darrers dies de Carnaval i temps de menges carregades. Com el barram de ca. Aquests dies ens demanaven alguns lectors amb quíns ingredients es feia. Bàsicament amb peus de porc, i altres parts d'aquest animal com la carassa, el morro o la llengua. I tant es podia fer un plat dolç com salat. Aquest plat també s'anomena greixonera dels darrers dies. El carnestoltes, dies previs a la quaresma, era el temps adequat per les receptes on el greix hi jugava un paper primordial. A Mallorca i a Menorca s'aprofitaven totes les restes que quedaven de la matança del porc, abans de la llarga abstinència del temps quaresmal. És tracte d'una recepta molt antiga, que gràcies a les aportacions de la cuinera Maria Antònia Sureda avui volem comentar.
EL BARRAM DE CA. Als ingredients que assenyalàvem abans s'hi afegia ous, una mica de llet i canyella en pols. Es dessalava la carn i es bullia i quan estava ben feta es tallava a quadrets a ganivet. Seguidament es feia una barreja amb els ous batuts, s'hi posava un poc de canyella, sal, pebre negre, i una mica de llet. I a la greixonera o cassola plana de fang s'ha dit. També s'hi podia posar una mica de "bescuit" o d'ensaïmada del dia anterior a trossets. El forn feia la resta, durant mitja horeta. Aquest plat generalment es menjava fred.
CUINA ANTIGA. Aquestes menges carnavalesques ens han arribat procedents de vells receptaris de cuina com el de la campanera madò Coloma Abrines o de la cuina conventual de la baixa edat mitjana i del renaixement. De fet, un dels receptaris més coneguts el va escriure un frare mallorquí que va viure al convent del Socors de Palma, el frare agustí Jaume Martí i Oliver. Un d'aquests plats de convent que encara perdura és la greixonera de peus de porc també coneguda com el barram de ca del qual parlam.
LA FI DE L'HIVERN. Les festes de Carnaval o Carnestoltes són una evolució directa dels saturnals romans que celebraven la fi de l’hivern i el renaixement de la natura a la primavera. Carnaval significa divertiment públic i sàtira de la vida quotidiana i l’autoritat. Des del moment que es varen reglamentar, seguint els paràmetres de “bon gust” els carnavals estan en decadència. Tots els seus encants i turbulències s’han acabat. El fet fonamental de poder-se emmascarar ha permès a homes o dones, canviar de caràcter i a vegades fins i tot de sexe durant unes hores. Amb el Carnestoltes queda clarament expressada l'alegria oficiosa enfront de la tristesa obligada de la Quaresma que començarà dimecres que ve, dia 22. La lluna nova del dimarts, dia 21, el girant serà a les 11 hores i 35 minuts de la nit, indica que el temps tornarà ventós. El fred no s'ha acomiadat del tot.
