Monòlegs

Quan arribo a l’ oficina agafo el diari, però escolto com el Savi comenta la reforma laboral que diu que ens beneficia perquè dona tot el poder a l’empresari i ara en compte de pagar a 3 euros l’ hora ell pagarà a dos euros als qui treballin per ell, tenim el poder a les nostres mans repeteix, un altre parla de l’ accident dels ciclistes de Balaguer, i arriba el Sant i diu que la recuperació de l’ economia és a deu anys llum i el de sempre diu que no plou que es necessita l’ aigua, que necessitem aigua i un altre li diu calla i comença a preguntar de que ens disfressarem aquest dissabte i arriba el darrer que se m’encara i em diu que a la meva xiqueta l’ empaita no sé qui i em pica l’ ullet i jo que m’ ho miro tot com el Pensador del Planell, que el que tingui de passar passarà que viurem temps de vaques magres però que per nosaltres segur que seran millor, i si les coses van malament tota aquesta colla que passen l’ estona a l’ oficina sempre es podria guanyar la vida explicant monòlegs i tots veiem com passa el temps i els canvis que hi ha a les oficines amb el canvi de xerifs, si, el temps no és etern perquè el temps canvia contínuament i jo que passo per davant dels carrers molls calaixos eixuts que avui si que té parròquia i fa calaix i li dic que torno a la feina i que si no fa mal temps fins a la tardor que ve no ens tornarem a veure i ens xoquem la mà. Adéu amic em diu. Adéu i fins la propera, sigui quan sigui, us dic jo.