Vilaweb - Notícies - Vilassar de Mar

(20/11/09). Adif contracta les obres de millora a les estacions de Vilassar de Mar i Caldes

Fri, 20 Nov 2009 07:00:00 +0100

L'empresa ferroviària Adif ja ha adjudicat les obres de millora a les estacions de Vilassar de Mar i Caldes d'Estrac. Els dos projectes inclouen la pujada de les andanes, perquè estiguin al mateix nivell que els trens, i l'ampliació de la zona dedicada als viatgersL'obra de Vilassar de Mar ha estat adjudicada a l'empresa CRC Obras y Servicios, amb un pressupost de 521.046,7 euros, i els treballs a l'estació de Caldes d'Estrac, amb una inversió de 355.000 euros, han estat adjudicades a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per les firmes Ecisa i Steconfer. Les actuacions en aquests dos municipis s'inclouen dins un pla global de millora de les estacions de la línia 1 de rodalies. Els treballs, que es compatibilitzaran amb l'explotació ferroviària, consistiran en la pujada del nivell de les andanes fins a arribar a una altura de 68 cm respecte a la cota de carril i l'ampliació de la seva longitud fins als 200 m, el que permetrà als clients d'aquests municipis un accés als trens més segur i còmode.

(20/11/09). Cabrera portarà als jutjats el port de Mataró perquè no li regenera la platja

Fri, 20 Nov 2009 06:00:00 +0100

Cabrera de Mar està tipa que no li facin cas i vol arribar fins al final per exigir la platja que li pertoca. Per això, els grups municipals faran un front comú i aprovaran en el ple d'aquest vespre l'inici dels tràmits per reclamar al port de Mataró, per via judicial, que compleixi els deures i que faci els transvasaments de sorra a la platja de Cabrera que li exigeix la llei i que no ha fet maiTot i que la Generalitat ja va anunciar que faria una primera aportació de 25.000 m³ de sorra aquest estiu, el consistori recorda que això només és una petita part del que obliga el conveni, signat el 2006, d'aportar cada any fins a 100.000 m³. «Tenim totes les de guanyar, perquè està clar que hi ha un pacte que no s'està complint, tot i que sabem que serà un procés llarg». Així de clar s'expressava ahir l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, de GentxCabrera, que aquest vespre aprovarà en el ple l'inici dels tràmits administratius per fer un ultimàtum al consorci del port de Mataró perquè compleixi amb l'obligació de fer els transvasaments de sorra, i si no ho fa es portarà el cas als jutjats. «Defensarem el que és del poble, i hi tenim dret perquè fa més de vint anys que esperem i en som els màxims perjudicats», lamenta l'alcalde. Els grups de l'oposició –ERC i el PSC– ja han avançat que també hi estan d'acord i que «és un tema de poble pel qual convé anar junts». El consistori, conjuntament amb la plataforma veïnal que es va crear per defensar la platja, s'ha mobilitzat aquest estiu davant la nova regeneració de sorra que s'ha portat a terme i que a hores d'ara ja és pràcticament inexistent. Una delegació del consistori va viatjar a Madrid per reclamar els transvasaments de sorra i la construcció d'uns espigons que facin més estable la sorra quan hi ha temporal. Les competències sobre les aportacions que han de fer els ports depenen de la Generalitat, que en aquest cas també és l'accionista majoritària del Consorci del Port de Mataró. Arran de les dues trobades mantingudes entre les dues parts implicades, finalment la Generalitat va anunciar que aquest estiu farà la seva primera aportació, d'uns 25.000 m³, portant d'un costat a l'altre la sorra amb camions. Pel consistori, és una ínfima part de la sorra que haurien d'abocar: uns 100.000 m³. CiU obté 500.000 euros de l'Estat per fer un espigó Fa només una setmana que el grup parlamentari de Convergència i Unió va anunciar que havia incorporat al projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat de l'any 2010 una esmena que implica la inversió de 500.000 euros per a la regeneració i manteniment de la platja de Cabrera de Mar. En concret, aquesta esmena contemplaria la possibilitat de construir espigons per tal d'evitar l'erosió permanent de la platja, tal com reclama el consistori des de fa temps. Tot i això, cal dir que fins ara el Ministeri de Medi Ambient s'ha mostrat contrari a fer aquest tipus d'actuacions al litoral maresmenc. Segons va explicar l'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, aquest divendres es reunirà amb el diputat de CiU Josep Lluís Sànchez Llibre, que ha mostrat interès per conèixer la situació, així com, també, amb els components de la plataforma que lluita per la recuperació del litoral. El Masnou s'ofereix a fer un estudi En una reunió mantinguda últimament entre els alcaldes de les poblacions del Baix Maresme que van sortir més malparades dels temporals durant l'hivern passat, es va acordar fer un front comú. Segons va explicar l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, el seu homòleg del Masnou, Eduard Gispert, es va oferir per fer un estudi dels cinc pobles afectats per mirar d'articular actuacions conjuntes que serveixin per fer més estables les platges, que un any més s'han tornat a regenerar amb sorra del fons marí. Els ajuntaments coincideixen que les aportacions de sorra que es fan reclamen alguna actuació més, com ara uns espigons que serveixin per retenir la sorra. L'alcalde de Cabrera de Mar recorda que aquest estudi haurà de valorar l'afectació poble per poble, ja que tant Montgat, el Masnou, Premià de Mar com Cabrera tenen un port a tocar, i també el cas de Vilassar de Mar, que ja té un espigó construït. (font: Elena Ferran, El Punt)

(19/11/09). Per molts anys Vilassar de Mar

Thu, 19 Nov 2009 06:00:00 +0100

Avui se celebra l'aniversari de la segregació dels seus veïns de Vilassar de Dalt; el municipi ho commemorarà amb diferents actes. Avui, amb una conferència institucional titulada Vilassar de Mar, 1784. Un abans i un després, al saló de plens, i dissabte a la tarda amb una representació teatralitzada dels fets de 1784. Els actes són aberts a tota la poblacióVilassar de Mar no ha existit tota la vida. De fet, és un municipi relativament jove si el comparem amb molts altres del Maresme. Va néixer al 1784 com ho van fer la majoria dels pobles de la costa d'aquesta part de la comarca. Alguns dels veïns del municipi de muntanya, en aquest cas Vilassar de Dalt (aleshores Sant Genís de Vilassar) van començar a establir-se al litoral. La majoria d'aquests pioners eren pescadors i mariners, que s'hi van desplaçar per motius evidents, però també eren agricultors que a poc a poc van anar formant una població més o menys compacta i organitzada i que, des del 1779, disposava de la seva parròquia, la de Sant Joan de Vilassar de Mar. L'església va donar nom al municipi, que va aconseguir la independència definitiva a través d'una ordre del rei Carles III que va entrar en vigor el 19 de novembre de 1784, és a dir, avui fa exactament 225 anys. Va ser un canvi estrictament administratiu, sense grans conflictes ni històries romàntiques, però va suposar l'inici de la història municipal de Vilassar de Mar i, per això, ara el consistori ha decidit recordar-ho amb un acte festiu. El proper dissabte a la tarda tindrà lloc una representació teatralitzada dels fets de 1784 que ha estat escrita pel periodista Albert Calls i l'escriptora Sílvia Tarragó. «Té personatges històrics, com el vicari mossèn Antoni Montserrat o el notari Bonaventura Català, però també altres d'inventats», explica Calls, que també ha estat autor del guió de la festa major de Premià de Mar. L'escenificació començarà a 2/4 de sis de la tarda a la plaça de l'Església i narra com un grup de joves del veïnat de les cases de mar s'assabenta de la segregació de Sant Genís de Vilassar. Des d'aquest punt sortirà una cercavila en què participaran carros i cavalls, grallers, tabalers, gegants, capgrossos, pubilles, hereus i autoritats, que acabarà a la plaça Picasso, on tindrà lloc el final de festa amb cant coral, sardanes, bastoners, l'actuació dels diables i una xocolatada. «Aquestes efemèrides s'acostumen a celebrar amb un acte institucional, però nosaltres volíem que arribés a tothom, també als nens», explica la regidora de Cultura de Vilassar de Mar, Laura Martínez (CiU). De fet, les escoles han inclòs aquests dies unes hores d'història local que ajudarà els més petits a seguir dissabte l'acte festiu. Qui prefereixi, però, una visió més acadèmica, aquest vespre l'historiador local Alexis Serrano ofereix una conferència titulada Vilassar de Mar, 1784. Un abans i un després, al saló de plens. (font: El Punt) Programació 225è aniversari de la independència municipal (1784-2009) Dijous 19 de novembre 20 h Conferència institucional Vilassar de Mar, 1784. Un abans i un després, a càrrec de l’historiador Alexis Serrano. Sala de sessions de l’Ajuntament de Vilassar de Mar Dissabte 21 de novembre 17.30 h Representació teatralitzada de la independència municipal, amb un espectable teatral amb dansa, música, carros, cavalls, gegants, capgrossos, diables, bastoners, pubilles, hereus i figurants disfressats de mariners i pescadors que ens transportaran al Vilassar de Mar de 1784. I en acabar, xocolatada per a tothom. Inici a la plaça de l’Església i cercavila cap a la plaça Picasso, on s’esdevindrà l’espectacle central de la festa. Organitzat per l'Ajuntament de Vilassar de Mar, amb la col·laboració de: Amics de la Sardana, Associació Bastonera Picadits, Associació Pubillatge, Aula de Música, AVAL, Bricbarca, Centre d’Estudis Vilassarencs, Comissió dels Tres Tombs, Patronat Parroquial i Voluntaris Nou Vent.

(18/11/09). Guillem Torres i Judit Porta, Hereuet i Pubilleta del Maresme 2009

Wed, 18 Nov 2009 06:00:00 +0100

Canet de Mar va acollir diumenge passat, 15 de novembre, la quarta edició del Certamen de l'Elecció de la Pubilleta i Hereuet del Maresme. En el Mateix acte es van acomiadar els representants del 2008, en una trobada que va aplegar unes 250 persones de diferents municipis maresmencs.En aquest acte, Guillem Torres i Gardell, Hereuet de Vilassar de Dalt 2008, va ser escollit Hereuet del Maresme 2009. Per la seva banda, Judit Porta i Eiximeno, de Vilassar de Mar, va ser proclamada Pubilleta del Maresme 2009. Dameta i fadrinet La resta d'escollits van ser: Dameta del Maresme 2009, la Mariona Arañó i Loyo de Canet de Mar; i Fadrinet del Maresme 2009, l'Enric Loire i Velasco, també de Vilassar de Mar. (font: Diari Maresme, foto: Aj.Vilassar de Dalt)

(16/11/09). El 27 de novembre, inauguració de la nova Biblioteca Municipal

Mon, 16 Nov 2009 06:00:00 +0100

La Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar és un servei públic municipal, obert a tota la població. Inaugurada l'any 1953, era llavors una seu de la Xarxa de Biblioteques de La Caixa i estava situada a l'antic Casino (plaça de l'Ajuntament). Fins l'any 1992, moment en què va passar a ser de titularitat municipal depenent de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i va ser traslladada al carrer Pau CasalsFinalment, el 27 de novembre del 2009, inaugurarà la nova seu al carrer Santa Eulàlia, 66-80, en un edifici de 2.414 m2 i s'incorpora a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Diputació de Barcelona. Vilassar de Mar inaugurarà el 27 de novembre, a les 18.30 hores, la nova Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín situada al carrer Santa Eulàlia, núm. 66-80. El dissabte 28 de novembre serà dia de portes obertes, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, perquè tothom pugui conèixer el nou equipament cultural. L’acte d’inauguració, el divendres 27 de novembre, estarà presidit per l’alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Treserras, i el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué. Després dels parlaments hi haurà una visita institucional per les noves dependències. El dissabte 28 de novembre el nou equipament farà jornada de portes obertes, de 10 a 14h i de 16 a 19h, amb diferents activitats adreçades principalment al públic infantil: - 12 h Espectacle de titelles Mal de closca, a càrrec de Farrés Brothers i Cia (a partir de 3 anys). - De 17 a 19 h Vine a fer el teu punt de llibre!, a càrrec de Tamquam Espectacles (a partir de 7 anys). - 17.30 h Tocadits, a càrrec de Tantàgora Serveis Culturals (fins als 3 anys)-Nascuts per llegir. Distribució La nova biblioteca té 2.414 metres quadrats útils. L’edifici, que ha estat dissenyat per l’arquitecte Màrius Quintana, disposa de dues plantes d’accés general i una planta soterrani. La planta baixa, de 1.112 m2, té la zona d’informació general, el servei de préstec, la zona infantil, la de diaris i revistes, el servei d’Internet i una aula multimèdia, una sala de suport, la zona de treball intern i la sala d’actes. També a la planta baixa es troba la nova seu de la Fundació Ernest Lluch, amb un espai de 100 m2. La primera planta, de 333 m2, es caracteritza per la seva amplitud -no té cap pilar al mig-, i la seva il·luminació natural que proporcionen les lluernes del sostre i les finestres que donen al pati interior i al carrer. En aquesta planta hi ha el taulell d’informació, la zona d’audiovisuals, dues sales de consulta i treball de l’arxiu municipal, una aula de suport i el fons documental d’oci i de coneixements per al públic adult. Fons documental El fons bibliogràfic, que ha tingut una aportació de 21.500 títols nous respecte els que tenia en la seva antiga ubicació, està dotat d’un total de 28.000 llibres, 1.400 documents audiovisuals, 180 títols de revistes, 10 diaris i un fons especial: l’Espai Lluch, donat per la Fundació que duu el mateix nom. Horaris La biblioteca, que pertany a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, obrirà normalment a partir del dilluns 30 de novembre, en el següent horari: els dimarts, dimecres i dissabtes, de 10 a 14 h, de dilluns a dijous, de 16 a 21 h, i els divendres, de 10 a 21 h ininterrompudament.

(12/11/09). Després del 13-D, el 28-F

Thu, 12 Nov 2009 07:00:00 +0100

Les comissions organitzadores de consultes sobiranistes de Molins de Rei, Vilassar de Mar i Llinars del Vallès han decidit que serà el 28 de febrer quan celebraran als seus municipis les consultes independentistes. Consideren que el 13 de desembre és una data massa propera com per tenir-ho tot a punt i creuen que celebrar-les a l'abril, com s'havia proposat en alguna ocasió, és massa tard com per mantenir viva la flama d'Arenys de Munt i del 13-DTotes tres entitats ho han decidit al marge de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, centrada ara per ara de forma exclusiva en el 13-D i que ja va explicar que pensaria en la propera data un cop hagués superat la fita del 13-D. Contràriament, Decidim.cat ja va assenyalar el 28-F com a data òptima per a celebrar la consulta, tot i que la Coordinadora la va qüestionar. Segons l'Idescat, tots tres municipis apleguen un total de 51.757 habitants censats (Molins de Rei, 23.828; Vilassar de Mar: 19.090, i Llinars del Vallès: 8.839). (font: directe!cat) Vilassar de Mar decideix La plataforma Vilassar de Mar decideix es reuneix avui, a les 22h, a l'Ateneu Vilassanès amb l'objectiu de crear i definir les comissions de treball i fixar el primer calendari d'accions i activitats. Tothom hi pot participar.

Cent cinquanta anys de teoria de l'evolució

Mon, 23 Nov 2009 20:00:00 +0100

En la llista de llibres que han canviat el món, hi té la presència assegurada 'L'origen de les espècies' (versió en pdf), de Charles Darwin (1809-1882). A l'obra de biologia probablement més important mai escrita, el naturalista anglès sostenia que els individus d'una mateixa espècie més ben adaptats al medi tenien més probabilitats de sobreviure-hi que no pas els menys adaptats. La primera edició es va publicar ara fa cent cinquanta anys, i les tesis que s'hi plantejaven van moure una gran polèmica, perquè implicava que l'ésser humà descendia d'un avantpassat llunyà. Darwin no va ser pas l'únic científic que a l'època va arribar a l'explicació de la selecció natural. L'aportació del naturalista gal·lès Alfred Russel Wallace (1823-1913) va ser fonamental perquè sortís a la llum la teoria amb què Darwin treballava des del 1837, i de fet tots dos autors van arribar a la mateixa conclusió després de llegir 'L'assaig sobre el principi de la població' de Thomas Malthus, una obra que els va il·luminar. Tot amb tot, l'obra d'ambdós tenia un punt de discrepància fonamental: Darwin negava l'origen supranatural de l'ésser humà i Wallace, en canvi, postulava un ésser superior com a responsable últim.Charles Darwin ha estat doblement celebrat el 2009, perquè el 12 de febrer es van complir exactament dos-cents anys del seu naixement a Shrewsbury. La doble commemoració ha implicat moltíssimes activitats, que s'han reflectit a la xarxa amb nombrosos recursos divulgatius i educatius, com ara la web Evoluciona.org (de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i els dossiers especials de les universitats de les Illes Balears i de València.

Montilla torna a defensar la vigència de l'estatut

Mon, 23 Nov 2009 19:30:00 +0100

El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a defensar avui la constitucionalitat de l'estatut. 'Malgrat els entrebancs i el pessimisme, l'estatut és viu', ha dit durant l'acte de presa de possessió dels nou membres del consell de garanties estatutàries, que a partir d'avui substituirà el consell consultiu i que ha de vetllar perquè les disposicions del govern s'adeqüin a l'estatut. D'una altra banda, el president de CiU, Artur Mas, ha lamentat avui que s'intenti reproduir l'esquema del Tribunal Constitucional al consell de garanties, amb una posició majoritària dels membres proposat pel PSC i el PP. 'La realitat catalana diu que el primer partit del Parlament és CiU' però aquesta 'queda molt per sota' pel que fa a la seva representació, s'ha queixat Mas, que ha fet un paral·lelisme entre el Constitucional i el consell. El president de CiU ha recordat que al TC només eren representats PP i PSOE i que al Principat, els mateixos partits tenien una posició majoritària. El consell de garanties estatutàries és format per nou 'juristes de competència i prestigi reconeguts, amb més de quinze anys d'experiència professional'; sis d'ells, a proposta del Parlament i els altres tres, del govern. El consell de garanties substitueix el consell consultiu i els seus dictàmens seran obligatoris. Els nou membres han pres aquesta tarda possessió del càrrec en un acte en què el president Montilla ha aprofitat per tornar a posar de manifest la vigència i la constitucionalitat de l'estatut. Montilla ha avisat que el govern no renunciaria a defensar ni a assolir cap dels objectius d'autogovern fixats per l'estatut, i ha exigit de nou 'sentit d'estat i lleialtat institucional'. Ha remarcat la 'voluntat insubornable' del govern de desplegar el text català i ha afirmat: 'No renunciarem a fer prevaldre el pacte polític' que va donar lloc a l'estatut. Tot just ahir, el president advertia al Constitucional que una lectura restrictiva del text seria el 'pitjor servei' que podrien fer-li a la Constitució.

Parlon suspendrà tres plans urbanístics a petició de l'oposició

Mon, 23 Nov 2009 21:04:00 +0100

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha anunciat que l'ajuntament començaria un procés per a suspendre tres dels plans urbanístics impulsats a la ciutat per l'ex-alcalde Bartomeu Muñoz, detingut pel cas Pretòria. Ho ha dit durant el ple que es fa avui a instància dels grups de l'oposició, que precisament han demanat que s'aturin aquests projectes; en concret, el del pla de Singuerlín, el de la CIBA III i l'àrea residencial estratègica dels Safarejos. A més, PP, ICV i CiU també han apostat perquè hi hagi un canvi de model de ciutat. Segons Parlon, amb el gest d'avui vol 'cercar un consens polític i ciutadà'. En un ple extraordinari sol·licitat per l'oposició per demanar explicacions pel cas Pretòria, i amb la sala plena d'entitats que també han pres la paraula, Parlon ha anunciat les mesures que aplicarà properament. A més de la suspensió dels tres plans urbanístics, ha anunciat dos plens municipals a l'any per fer un seguiment de l'acció del govern municipal; una 'redefinició' del model de participació ciutadana, i una millora dels canals de comunicació, tant de la web com del full informatiu, amb la creació d'una taula de seguiment dels mitjans amb participació dels grups de l'oposició. Parlon també ha anunciat un nou equip directiu 'amb la mínima estructura per obtenir la màxima transparència'. Els grups de l'oposició han criticat la gestió del govern municipal i han demanat que s'aturessin alguns projectes urbanístics i que hi hagués un 'canvi en el model de ciutat'. El regidor del PP Albert Carreiras ha reclamat un 'canvi en l'estructura' de l'ajuntament i ha recordat que el seu grup municipal feia anys que denunciava que Cubics es modificava només per als beneficis dels promotors i que alertava de la 'manca de transparència de Gramepark'. El regidor d'ICV-EUiA Siscu Sánchez ha reclamat 'un ajuntament amb parets de vidre on tot sigui visible, amb les portes obertes on tothom tingui cabuda i definir entre totes i tots la Santa Coloma que volem'. 'No es pot actuar com si res no hagués passat', ha dit; 'Santa Coloma necessita un canvi de maneres de fer i de model de ciutat, especialment en matèria urbanística'. Per la seva banda, el regidor de CiU Manel Olivés ha reclamat a la nova alcaldessa 'canvis profunds', tot i que creu que la primera mesura, la substitució de Muñoz, 'ha fallat', perquè 's'havia de fer per rigorós ordre de la llista electoral'.

Garzón decideix de mantenir empresonats Macià Alavedra i Lluís Prenafeta

Mon, 23 Nov 2009 14:57:00 +0100

El jutge de l'Audiència espanyola Baltasar Garzón ha decidit de mantenir en presó preventiva l'ex-conseller Macià Alavedra i l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta. Desestima així la petició de la defensa de deixar-los en llibertat per raons d'edat i de salut i ha fet cas a la fiscalia, que s'hi oposava. Alavedra i Prenafeta continuaran de moment a la presó de Soto del Real, però la defensa ja ha demanat que se'ls apropi a presons catalanes.Garzón haurà de resoldre en aquests propers dies la petició de traslladar-los a alguna presó catalana. Els dos ex-alts-càrrecs dels governs de Jordi Pujol són a la presó des del 30 d'octubre, juntament amb l'ex-batlle de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz (PSC), l'ex-regidor d'Urbanisme de mateix municipi, Manuel Dobarco, i l'ex-diputat socialista Luis Andrés García, imputats en el mateix cas. De fet, Garzón ja va denegar a Muñoz i Dobarco la llibertat provisional fa una setmana. La fiscalia, que va presentar la setmana passada l'informe contrari a la llibertat dels dos imputats, afirma que en aquests vint dies que han transcorregut des de la imputació, no ha canviat la situació que va fer que Garzón decretés presó provisional, després d'imputar-los els delictes d'emblanquiment de diners, tràfic d'influències i associació il·lícita.