Vilaweb - Notícies - Franja de Ponent

La Franja de Ponent torna a exigir viure en català

Wed, 24 Jun 2009 14:00:00 +0200

Guillem Chacon reclama per a la Franja de Ponent a l’Aragó el mateix tracte que te la Vall d’Aran a Catalunya.Avui i tot fent de la diada de Sant Joan una jornada reivindicativa la capital cultural de la Franja de Ponent, Calaceit (Matarranya), ha acollit la inauguració de l’exposició "Realitat i vitalitat de la llengua catalana", una exposició creada per la FOLC, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana. L’exposició ha estat l’element que complementava la roda de premsa que han fet els caps de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Jaume Borbon, President de la ICFP i ex-alcalde de Mequinensa, Paulí Fontoba, Coordinador de la ICFP i regidor de l’Ajuntament de Calaceit i Guillem Chacon, Vicepresident de la FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana) i Secretari General de la ICFP. Els tres activistes culturals han convocat als mitjans de comunicació aragonesos i catalans i a les organitzacions en defensa de la cultura catalana a la Franja de Ponent per a tornar a recriminar al Govern d’Aragó i al seu president Marcelino Iglesias l’incompliment reiterat de les promeses d’una llei de llengües de l’Aragó. Entre els assistents hi era l’ex-consellera de la Generalitat Anna Simó. Paulí Fontoba ha dit que el Govern d’Aragó no te cap intenció de fer aquesta llei i que el PSOE està portant a terme una meticulosa tasca per a l’eradicació de la llengua i cultura catalana, amb el vist-i-plau de d’altres partits catalanòfobs com la Chunta Aragonesista o el PAR. Jaume Borbon, ha recordat que d’ençà que ell com alcalde de Mequinensa va declarar l’any 1998 el català oficial en aquell municipi no s’ha fet res més en positiu pel català a l’Aragó. Guillem Chacon, secretari general de la Institució i vicepresident de la Federació que aplega a les entitats que defensen el català arreu dels Països Catalans, la FOLC, ha donat les dades sobre l’ús del català i ha assenyalat que encara la Franja és on més es parla percentualment el català, però que l’absència de reconeixement i l’actitud bel•ligerant del Govern d’Aragó està posant en un atzucac el futur tant de la llengua, com de la cultura i les tradicions. Chacon ha enfervoritzat als assistents reclamant al Govern d’Aragó “que tracti a la Franja de Ponent amb el mateix respecte que Catalunya tracta a la Vall d’Aran”. L’any 2005 Guillem Chacon va fer una roda de premsa al Parlament d’Europa a Estrasburg mentre la Institució Cultural de la Franja de Ponent denunciava davant el Defensor del Poble Europeu, també a Estrasburg, a l’Aragó per no respectar els drets humans en matèria lingüística i cultural.

Cent cinquanta anys de teoria de l'evolució

Mon, 23 Nov 2009 20:00:00 +0100

En la llista de llibres que han canviat el món, hi té la presència assegurada 'L'origen de les espècies' (versió en pdf), de Charles Darwin (1809-1882). A l'obra de biologia probablement més important mai escrita, el naturalista anglès sostenia que els individus d'una mateixa espècie més ben adaptats al medi tenien més probabilitats de sobreviure-hi que no pas els menys adaptats. La primera edició es va publicar ara fa cent cinquanta anys, i les tesis que s'hi plantejaven van moure una gran polèmica, perquè implicava que l'ésser humà descendia d'un avantpassat llunyà. Darwin no va ser pas l'únic científic que a l'època va arribar a l'explicació de la selecció natural. L'aportació del naturalista gal·lès Alfred Russel Wallace (1823-1913) va ser fonamental perquè sortís a la llum la teoria amb què Darwin treballava des del 1837, i de fet tots dos autors van arribar a la mateixa conclusió després de llegir 'L'assaig sobre el principi de la població' de Thomas Malthus, una obra que els va il·luminar. Tot amb tot, l'obra d'ambdós tenia un punt de discrepància fonamental: Darwin negava l'origen supranatural de l'ésser humà i Wallace, en canvi, postulava un ésser superior com a responsable últim.Charles Darwin ha estat doblement celebrat el 2009, perquè el 12 de febrer es van complir exactament dos-cents anys del seu naixement a Shrewsbury. La doble commemoració ha implicat moltíssimes activitats, que s'han reflectit a la xarxa amb nombrosos recursos divulgatius i educatius, com ara la web Evoluciona.org (de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i els dossiers especials de les universitats de les Illes Balears i de València.

Montilla torna a defensar la vigència de l'estatut

Mon, 23 Nov 2009 19:30:00 +0100

El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a defensar avui la constitucionalitat de l'estatut. 'Malgrat els entrebancs i el pessimisme, l'estatut és viu', ha dit durant l'acte de presa de possessió dels nou membres del consell de garanties estatutàries, que a partir d'avui substituirà el consell consultiu i que ha de vetllar perquè les disposicions del govern s'adeqüin a l'estatut. D'una altra banda, el president de CiU, Artur Mas, ha lamentat avui que s'intenti reproduir l'esquema del Tribunal Constitucional al consell de garanties, amb una posició majoritària dels membres proposat pel PSC i el PP. 'La realitat catalana diu que el primer partit del Parlament és CiU' però aquesta 'queda molt per sota' pel que fa a la seva representació, s'ha queixat Mas, que ha fet un paral·lelisme entre el Constitucional i el consell. El president de CiU ha recordat que al TC només eren representats PP i PSOE i que al Principat, els mateixos partits tenien una posició majoritària. El consell de garanties estatutàries és format per nou 'juristes de competència i prestigi reconeguts, amb més de quinze anys d'experiència professional'; sis d'ells, a proposta del Parlament i els altres tres, del govern. El consell de garanties substitueix el consell consultiu i els seus dictàmens seran obligatoris. Els nou membres han pres aquesta tarda possessió del càrrec en un acte en què el president Montilla ha aprofitat per tornar a posar de manifest la vigència i la constitucionalitat de l'estatut. Montilla ha avisat que el govern no renunciaria a defensar ni a assolir cap dels objectius d'autogovern fixats per l'estatut, i ha exigit de nou 'sentit d'estat i lleialtat institucional'. Ha remarcat la 'voluntat insubornable' del govern de desplegar el text català i ha afirmat: 'No renunciarem a fer prevaldre el pacte polític' que va donar lloc a l'estatut. Tot just ahir, el president advertia al Constitucional que una lectura restrictiva del text seria el 'pitjor servei' que podrien fer-li a la Constitució.

Parlon suspendrà tres plans urbanístics a petició de l'oposició

Mon, 23 Nov 2009 21:04:00 +0100

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha anunciat que l'ajuntament començaria un procés per a suspendre tres dels plans urbanístics impulsats a la ciutat per l'ex-alcalde Bartomeu Muñoz, detingut pel cas Pretòria. Ho ha dit durant el ple que es fa avui a instància dels grups de l'oposició, que precisament han demanat que s'aturin aquests projectes; en concret, el del pla de Singuerlín, el de la CIBA III i l'àrea residencial estratègica dels Safarejos. A més, PP, ICV i CiU també han apostat perquè hi hagi un canvi de model de ciutat. Segons Parlon, amb el gest d'avui vol 'cercar un consens polític i ciutadà'. En un ple extraordinari sol·licitat per l'oposició per demanar explicacions pel cas Pretòria, i amb la sala plena d'entitats que també han pres la paraula, Parlon ha anunciat les mesures que aplicarà properament. A més de la suspensió dels tres plans urbanístics, ha anunciat dos plens municipals a l'any per fer un seguiment de l'acció del govern municipal; una 'redefinició' del model de participació ciutadana, i una millora dels canals de comunicació, tant de la web com del full informatiu, amb la creació d'una taula de seguiment dels mitjans amb participació dels grups de l'oposició. Parlon també ha anunciat un nou equip directiu 'amb la mínima estructura per obtenir la màxima transparència'. Els grups de l'oposició han criticat la gestió del govern municipal i han demanat que s'aturessin alguns projectes urbanístics i que hi hagués un 'canvi en el model de ciutat'. El regidor del PP Albert Carreiras ha reclamat un 'canvi en l'estructura' de l'ajuntament i ha recordat que el seu grup municipal feia anys que denunciava que Cubics es modificava només per als beneficis dels promotors i que alertava de la 'manca de transparència de Gramepark'. El regidor d'ICV-EUiA Siscu Sánchez ha reclamat 'un ajuntament amb parets de vidre on tot sigui visible, amb les portes obertes on tothom tingui cabuda i definir entre totes i tots la Santa Coloma que volem'. 'No es pot actuar com si res no hagués passat', ha dit; 'Santa Coloma necessita un canvi de maneres de fer i de model de ciutat, especialment en matèria urbanística'. Per la seva banda, el regidor de CiU Manel Olivés ha reclamat a la nova alcaldessa 'canvis profunds', tot i que creu que la primera mesura, la substitució de Muñoz, 'ha fallat', perquè 's'havia de fer per rigorós ordre de la llista electoral'.

Garzón decideix de mantenir empresonats Macià Alavedra i Lluís Prenafeta

Mon, 23 Nov 2009 14:57:00 +0100

El jutge de l'Audiència espanyola Baltasar Garzón ha decidit de mantenir en presó preventiva l'ex-conseller Macià Alavedra i l'ex-secretari de Presidència Lluís Prenafeta. Desestima així la petició de la defensa de deixar-los en llibertat per raons d'edat i de salut i ha fet cas a la fiscalia, que s'hi oposava. Alavedra i Prenafeta continuaran de moment a la presó de Soto del Real, però la defensa ja ha demanat que se'ls apropi a presons catalanes.Garzón haurà de resoldre en aquests propers dies la petició de traslladar-los a alguna presó catalana. Els dos ex-alts-càrrecs dels governs de Jordi Pujol són a la presó des del 30 d'octubre, juntament amb l'ex-batlle de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz (PSC), l'ex-regidor d'Urbanisme de mateix municipi, Manuel Dobarco, i l'ex-diputat socialista Luis Andrés García, imputats en el mateix cas. De fet, Garzón ja va denegar a Muñoz i Dobarco la llibertat provisional fa una setmana. La fiscalia, que va presentar la setmana passada l'informe contrari a la llibertat dels dos imputats, afirma que en aquests vint dies que han transcorregut des de la imputació, no ha canviat la situació que va fer que Garzón decretés presó provisional, després d'imputar-los els delictes d'emblanquiment de diners, tràfic d'influències i associació il·lícita.

Reding avisa que tallar internet per castigar la pirateria va contra les normes de la UE

Mon, 23 Nov 2009 17:21:00 +0100

La comissària europea per a la Societat de la Informació, Viviane Reding, ha avisat avui el govern espanyol que tallar internet a qui en faci ús per l'aprofiti per intercanviar arxius protegits amb copyright 'va contra la normativa comunitària' si no es fa amb un 'procediment judicial'. Tot just avui comença, al Parlament europeu, el debat per tancar la reforma de les lleis sobre les telecomunicacions, on es tracta aquesta mateixa qüestió. L'aprovació definitiva de la reforma es farà demà.Reding ha avisat el govern espanyol perquè preveu fer una llei contra la pirateria que, segons ella, contempla tancar internet a qui faci un ús fraudulent de la xarxa. Per això ha convidat les autoritats espanyoles a 'consultar a la Unió Europea abans d'entrar en allò que ben aviat es pot convertir en un carreró sense sortida'. Ha fet aquestes declaracions a la reunió internacional organitzada per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) al Liceu de Barcelona. La comissària, a més, ha dit que la repressió no aturaria la pirateria i podia causar l'efecte contrari. També ha recordat que el govern espanyol ha de continuar treballant per augmentar la competència a la banda ampla i per aconseguir un servei de qualitat. Segons el president de la CMT, Reinaldo Rodríguez, tot plegat és un malentès i assegura que les noves lleis contra la pirateria, que es podrien aprovar ben aviat, no entraran en conflicte amb les lleis de la Unió. Últim tràmit per a aprovar el 'paquet Telecom' de la Unió Europea El Parlament Europeu discuteix avui la reforma de les lleis sobre les telecomunicacions, el 'paquet Telecom'. La reforma s'ha ajornat força mesos per les disputes sobre la possibilitat de tallar internet als usuaris de xarxes P2P. Després de l'acord al comitè de conciliació entre Consell i parlament, que tenien punts de vista diferents sobre la qüestió, és d'esperar que, després del debat d'avui, amb la votació de demà s'aprovi la reforma. En relació amb l'esmena 138/46, el text finalment acordat és molt més estricte que no el que proposava la Comissió i que permetia tallar internet, sense una ordre judicial, als internautes que intercanviïn música o films protegits amb copyright, però sí que ho fa molt més difícil. L'esmena, que s'aprovarà demà si no hi ha cap sorpresa, és més aviat ambigua, però ofereix als internautes una sèrie de garanties que no figuraven al text original. Les declaracions de Reding d'avui, a més, fan més clar que serà força difícil que cap estat arribi a aquesta mena de sancions sense passat per un jutge. Segons el text acordat, solament es podran imposar restriccions d'accés a internet, 'si són adequades, proporcionades i necessàries en el marc d'una societat democràtica'. A més, solament se'n podran imposar respectant el 'principi de presumpció d'innocència i el dret de la intimitat' i com a resultat d'un 'procediment previ, just i imparcial' que garanteixi 'el dret de ser escoltat' i 'el d'una revisió judicial efectiva i oportuna'. 'En casos urgents adequadament justificats', es podran establir 'procediments alternatius adequats', sempre que respectin el Conveni Europeu de Drets Humans. L'esmena, doncs, deixa molt de camp a la interpretació. Però el fet que obligui a respectar la presumpció d'innocència pot ser definitiu: tallar la connexió a internet sense judici és condemnar sense declaració de culpabilitat. Tot i amb això, ara caldrà veure com aplica cada estat aquesta llei i quina interpretació en fa. De moment, l'eurodiputat del Partit Pirata suec, Christian Engström, que és dels que ha presentat més batalla en favor dels internautes, se'n mostra força satisfet. En el debat sobre l'esmena s'han contraposat els partidaris de prendre mesures extremes, com ara tallar l'accés a la xarxa als usuaris del P2P sense passar pel jutge, i els que consideren que internet és un dret fonamental i que, per tant, no es pot restringir sense ordre judicial. La llei francesa anomenada Hadopi, tombada pel Consell Constitucional, volia deixar sense connexió els usuaris de P2P que es descarreguessin, sense permís, continguts amb copyright. Enric Borràs Abelló

La fiscalia eleva vuit anys més la petició de pena als acusats de gihadisme

Mon, 23 Nov 2009 16:41:00 +0100

La fiscalia de l'Audiència espanyola ha elevat vuit anys més la petició de pena de presó per als onze detinguts al Raval de Barcelona fa dos anys, acusats de formar part d'una cèl·lula gihadisme. Ara ha decidit d'imputar-los també de conspirar per cometre un delicte, de manera que ara les penes sol·licitades van des dels disset anys fins als vint-i-sis. Les imputacions es basen en unes declaracions d'un testimoni que han estat negades per tots els acusats. Els onze detinguts (Mahroof Ahmed Mirza, Mohammed Ayud Elahi Bibi, Ahmed Hafeez, Qadeer Malik, Sahib Iqbal, Mohammed Tarik, Roshan Jamal Khan, Mehmooh Khalid, Inram Cheema, Mohamed Shoaib i Aqeel Uhr Rehman Abassi) són acusats de conspiració per a la comissió d'un delicte i d'un altre de tinença de material explosiu. A banda, dos d'ells també fan front a un delicte de pertinença a organització terrorista en grau de dirigents. A banda, la fiscalia ha retirat l'acusació de falsificació de document oficial a Qadeer Malk. La policia no va trobar en els escorcolls material explosiu suficient per cometre cap atemptat. Tot i així, la fiscalia considera que això no és 'incompatible' amb cometre una acció. Per la seva banda, el jutge instructor del cas va dir que els imputats volien cometre l'atemptat el gener de 2008. Tot plegat es basa en les declaracions d'un testimoni protegit. Els imputats han negat reiteradament les acusacions del testimoni i el seu advocat, Benet Salellas, insisteix que no hi havia cap prova contra els detinguts i acusa el confident de mentider.

Antich accepta una reunió amb Bauzà per tancar un 'pacte d'estat' en diversos afers

Mon, 23 Nov 2009 13:02:00 +0100

El president del govern, Francesc Antich, ha acceptat la proposta del president del PP balear, José Ramon Bauzà, de signar un pacte sobre diverses qüestions fonamentals que afecten les Illes Balears, com ara les mesures per superar la crisi econòmica. En aquest sentit, Antich ha declarat que volen tirar endavant 'un nou model que sigui més sostenible i que protegeixi més els treballadors'. La reunió tindrà lloc previsiblement demà, i no hi ha previst que hi participin membres del Bloc ni d'UM.'Qualsevol oferiment de parlar sempre serà ben rebut pel govern', ha dit Antich als periodistes, i ha explicat que els dos dirigents parlarien, sobretot, de les mesures necessàries per a fer front a la crisi econòmica i poder 'tirar endavant un nou model més sostenible i que doni més protecció als treballadors'. José Ramón Bauzá havia proposat hores abans un pacte d'estat per evitar la 'inestabilitat' que, al seu parer, hi ha actualment a l'executiu balear. La crisi política a les Illes va sorgir arran de les diverses imputacions en casos de corrupció de dirigents, alguns dels quals, amb càrrec al govern. A això, s'hi va afegir la crisi al si del govern quan els consellers d'Unió Mallorquina van presentar la dimissió al Consell de Mallorca. Després de molts dies de negociacions, UM va avenir-se a retirar l'esmena sobre el polèmic camp de golf de Son Baco i els tres partits del govern, PSIB, Bloc i UM, van salvar el pacte a última hora.

Francesc Homs: 'A Catalunya no ens pararan, si fem les coses pacíficament i lliure'

Mon, 23 Nov 2009 06:00:00 +0100

Francesc Homs (1969), membre de Convergència i Unió, anima tothom a participar en el referèndum sobre la independència de Catalunya en aquest vídeo de la sèrie Vull Votar. Creu que el 13-D 'és un dia important per al país, encara que n'hi hagi, com el govern espanyol, que ho vulguin prohibir. Però a Catalunya no ens pararan, si fem les coses pacíficament i lliure.' Francesc Homs és membre de l'executiva nacional de Convergència des del 2003..

El vot anticipat a les consultes activa el referèndum del 13-D

Mon, 23 Nov 2009 06:00:00 +0100

A Sant Cugat s'estrenarà avui simbòlicament el vot anticipat de les consultes del 13 de desembre. De totes maneres, aquest cap de setmana ja han pogut votar en alguns llocs, fins i tot a Sant Cugat mateix. A Taradell l'historiador Antoni Pladevall ja va votar divendres: fou el primer d'aquesta tanda del referèndum. En el mateix acte, hi van participar més de cent persones, entre les quals també la supervivent dels camps nazis Neus Català.El vot anticipat dels referèndums del 13 de desembre és equiparable al vot per correu. D'aquesta manera, els qui, per qualsevol raó, no podrien votar el dia 13, puguin fer-ho igualment. Cada municipi indica on es pot votar i en quins horaris. La CUP demana el vot afirmatiu Aquest cap de setmana la CUP s'ha sumat als partits que defensen el vot afirmatiu en la consulta del dia 13 del mes entrant. En una declaració feta al castell de la Geltrú els portaveus de la CUP reconeixen l'esforç i la bona feina de molta gent que treballa des dels pobles per fer possible la consulta i, en conseqüència, una acció de ruptura amb la legalitat. I recorden que 'les consultes populars són una mostra de la capacitat del nostre poble de mobilitzar-se i d'organitzar-se en defensa d'aquest dret bàsic que se'ns nega, que és el dret democràtic de decidir lliurement el nostre futur nacional: el dret d'autodeterminació'. Fins ara la CUP no havia pres posició pública ni formal sobre les consultes que es van estrenar el 13 de setembre a Arenys de Munt, si bé és cert que l'impuls d'aquella consulta va sorgir dels regidors de la CUP del municipi. Centelles també votarà Finalment aquest cap de setmana s'ha sabut que Centelles s'ha sumat als municipis que votaran a Osona el 13 D. Amb aquest municipi, ja són 34 els d'Osona que votaran, en un total de 122 meses. Això vol dir que podran participar-hi 117.932 votants, que representen el 95% dels habitants d'Osona. Ciutadans farà campanya pel no a Arenys de Mar Dissabte també es va fer el primer acte de campanya a Arenys de Mar, en una Biblioteca Municipal plena de gom a gom. S'hi van presentar totes les activitats previstes, com ara una taula rodona amb tots els partits de la vila, llevat del PSC i del PP, que no volen participar-hi. Però sí que hi participarà Ciutadans, que ja ha fet saber a l'organització que vol defensar el no al referèndum. Entre els participants, hi havia destacats arenyencs, entre els quals l'editora de VilaWeb, Assumpció Maresma. També hi havia el blocaire Xavier Mir, l'advocat Ramon Verdaguer, el psicòleg Quim Gibert i l'escriptor i filòleg Miquel Colomer.