La filosofía

Parlem i reparlem de la comarca. De vegades, allò que nosaltres anomenem comarca ha arribat a assolir tal nivell d'existència que, molt sovint, sembla com si els seus habitadors visqueren aquesta mateixa creença. Però no. Els problemes són ací i ara. Dinamitzen l'àmbit territorial amb indústries, xarxes viàries, centres comercials, etc., però els petits problemes són cada vegada més grossos ­què fem dels abocadors?, quins serveis mancomunats es fan servir al màxim?, com viu la nostra agricultura?, com garantim l'ús de la llengua?­ i, cada vegada més, desemparem la nostra prospecció d'un futur millorable. Nosaltres sostenim, amb una evident simplificació, que aquest no és el millor camí, perquè a la llarga comporta milers de problemes no resolts. En conseqüència, han de canviar molts dels criteris actuals dels planificadors en el camp social, cultural i econòmic. Les anomenades «formes de vida tradicional» han pogut funcionar durant molts anys sense transformar-se. Però tots sabem com, a poc a poc, han sorgit noves formes, moltes vegades definides per oposició: se sap molt bé quina societat no es vol. Ara bé, se sap com és aquella que volem? Si mirem de fit a fit els nostres pobles, veiem que les formes de vida ja no convergeixen en els factors representatius d'altres temps. Ens agrade o no, aquests canvis han portat a nous estaments socials, d'altres a situacions que no semblen tenir sortides raonables. Penseu sinó en l'entramat agrari i comercial de la comarca, que, clarament, ha perdut la seua especificitat. Serem capaços, a les acaballes del segle, de trobar la nova especificitat? Davant el ritme creixent de les noves tecnologies, i dels mitjans de comunicació en general, hem de dir adéu a un món. Però, el que serà més difícil de tot, haurem de ser capaços de retrobar-ne un de nou en l'actitud del compromís, en el si d'una acció dinamitzadora, tant social com cultural, de la nostra comarca. La comarca és la «nostra gent» que hi viu. Si cada vegada tenim a l'abast més informació i més mitjans, hem de saber aprofitar-los per divulgar nous camins d'acció, noves maneres de resoldre els problemes i les contradiccions. Fer-ne un bon ús per crear una persona més cívica. Per dir-ho amb paraules més clares, tirar endavant una cultura humanitzadora, que busque la realització plena de la persona i, per damunt de tot, busque el seu equilibri interior. Potser els Instituts Comarcals haurien de sacsejar més la gent. Això és el veritable objectiu, aconseguir sacsejar la gent preocupada per la comarca, donar més vida al fet d'aprendre, oferir més espectacle i emoció a la conquesta del saber i del saber fer, per buscar entre tots i totes la comarca que desitgem.