La meua vinculació a la Renovació
Pedagògica
(25 d'anys d'Escola d'Estiu al País Valencià)
Quan el 1962, gràcies a un article de la revista "El
Correu de la Unesco", vaig decidir d'anar a un camp de treball del
Servei Civil Internacional, no pensava que el viatge influiria tant
en el meu futur de mestre d'escola. En aquell camp, situat a la
vall d'Aulus (Arieja), al bell mig del Pirineu, una mestra francesa
em va parlar de Celestin Freinet, un mestre que volia canviar l'escola
des de l'escola mateixa. Però, no estava sol. Molts mestres s'havien
aplegat al seu voltant i formaven l'Institut Cooperatiu de l'Escola
Moderna. L'estiu següent vaig anar a Andorra, a l'aplec que organitzaven
un grup de mestres del Rosselló, que ja pertanyien a l'Institut.
Hi vaig descobrir una trama de tècniques, actituds i idees per a
fer un altre model d'escola, i especialment allò que després havia
d'ésser el fil conductor d'aquests mestres: la unió de la teoria
i la pràctica. Aquells mestres cooperatius parlaven en les aules
de la realitat, dels seus alumnes i de les tècniques que utilitzaven,
i a poc a poc conformaven una teoria educativa. La reflexió col·lectiva
d'un grup d'educadors és una de les activitats més ambicioses de
la nostra professió i una de les eines més eficaces per a transformar
veritablement l'ensenyament. Partint de la realitat, els mestres
cooperatius aplicaven unes tècniques, després teoritzaven sobre
els resultats i els projectaven en la pràctica de l'aula. Aquesta
fou i és la millor forma que vam descobrir de participar en la investigació
educativa i de practicar-la, en la mesura que ens ajuda a progressar
en el nostre treball a l'aula, compartit amb els altres companys
i amb els alumnes. Com diu Verma i Beard (1981), "La investigació
educativa és una de les formes efectives perquè l'educador realitze
l'activitat que li és pròpia, és a dir, la d'ensenyar". Aquesta
forma de treball, de renovació de l'escola, trobà, els anys seixanta,
el seu lloc entre nosaltres, una colla de mestres que havíem coincidit
en els cursos de valencià de la Societat "lo Rat-Penat " de València.
Llavors vam crear una secció de pedagogia que fou el caliu de la
renovació educativa al nostre país i un referent per a l'escola
valenciana, per a nosaltres i per a alguns altres mestres, alumnes
i pares. Així és com vam aprendre coses sobre el valor del treball
cooperatiu dels mestres, tant per avançar en la nostra pròpia formació
com en la dels nostres alumnes. També vam descobrir que la reflexió
col·lectiva dels educadors és una de les eines que tenim per a avançar
i progressar en la pràctica diària de l'aula. Algunes vegades, parlant
d'aquesta pràctica dels grups renovadors, recomane a les noves generacions
de mestres que la utilitzen. Els hi va la seua pròpia higiene mental
i la dels seus alumnes. Nosaltres, amb els treballs de grup, amb
les estades, amb els congressos, i després amb les escoles d'estiu,
vam trobar un camí per resoldre molts dels problemes que ens sorgien
a l'aula, però, per damunt de tot, vam trobar el coratge de continuar
lluitant "per transformar l'escola, d'una fàbrica d'exàmens en un
lloc de vida" com diu T. Zaldin (1996). Si mire enrere, recorde
molts moments difícils, molts objectius encara no aconseguits, però
també recorde els moments de goig, de plenitud, de veure un treball
ben acabat, una fita didàctica aconseguida, un text creatiu d'un
alumne que ha captat l'atenció de l'aula o aquella descoberta de
l'entorn, que tant d'interés despertava en els xiquets: tot de coses
que vaig descobrir juntament amb el meus companys i amb el meus
alumnes. En el si dels Moviments de Renovació Educativa he descobert
que la diversitat de l'aula no és cap destorb, sinó un enriquiment
col·lectiu; que cal esforçar-se perquè cada alumne hi trobe el seu
lloc, com a clau de l'èxit dels seus aprenentatges; com és d'important
el treball en grup, pel que significa d'aprenentatge de la solidaritat
i font de nous aprenentatges. Tractant de gestionar el seu propi
itinerari educatiu -pla de treball- molts infants han après i han
descobert la capacitat d'esbrinar, la curiositat per les coses i
pels altres, el valor de la creativitat, de l'amistat, el deixar-se
guanyar per fer més humà el món escolar i el nostre entorn. Aquests
no són temps propicis per a parlar d'humanisme, és cert. Però hi
ha una trama cívica en la nostra societat, de la qual formen part
els Moviments de Renovació educativa, les Escoles d'Estiu, les associacions
de pares que defensen una escola plural i laica, que continuen lluitant
per una escola de tothom, respectuosa i oberta a totes les cultures
i als pobles, per una escola valenciana sense entrebancs, per una
actitud democràtica envers les idees dels altres. Aquesta és la
nostra escola popular, la que anirem fent des de la reflexió i la
humilitat. Ara per ara, el projecte i el treball hauran d'ésser
d'oposició i, principalment, de resistència a la "cultura de les
rebaixes" que ens volen imposar. Nosaltres, els mestres, organitzats
col·lectivament, podem evitar el desànim davant les dificultats,
i per això hem d'evitar de caure en l'escepticisme. La humanitat
de les nostres aules no augmenta amb noves lleis i reglaments. Tan
sols hi albirarem una certa creixença quan, els qui ens hi trobem,
aprenguem a apreciar-nos mútuament, encara que només multipliquem
el respecte d'una forma microscòpica:
"Allò que és indispensable és incrementar l'art de
l'encontre, disposats a escoltar allò que diu l'altre"
T.Zeldin ( 1997).
Ferran Zurriaga i Agustí
VERMA G., BEARD R., What Is Educational Research. Londres,
Gower, 1981.
ZELDIN, THEODORE, Historia íntima de la humanidad. Madrid,
Alianza Editorial, 1996.
ZELDIN TH., "Notes per a una història microscòpica de
la humanitat". Conferència, 997.
| |
