DORO BALAGUER
Josep Mª Jordan Galduf Universitat
de València
El 14 de març passat, al Paranimf del carrer la Nau,
es lliurà la medalla de la Universitat de València a Doro Balaguer.
Aquest reconeixement públic és fruit d'una iniciativa del departament
de Sociologia i Antropologia Social, que va sol·licitar de la Junta
de Govern de la Universitat de València la concessió de la Medalla
a Doro Balaguer "per la seua intensa participació en activitats
culturals i polítiques tendents a guanyar espais de normalitat i
llibertat". Com a membre de la comunitat universitària, em sent
orgullós que la cinquena vegada centenària Universitat de Valência
faça aquesta distinció a un homenot valencià com Doro Balaguer (València,
1931), a l'igual que ho va fer abans a altres (com ara Vicent Ventura).
Doro Balaguer encarna uns grans valors que mereixen l'estima de
la nostra societat: demòcrata i valencianista profund, i un gran
activista cultural. Format en els ambients artístics de l'escola
de Sant Carles de València (al voltant de la qual va haver tan gran
moviment artístic i cultural en la València dels anys vint i trenta),
en els anys cinquanta Doro Balaguer decidí ampliar estudis a Paris,
on connectà també amb el món de l'exili antifranquista. Açò el va
marcar de manera definitiva, i en tornar-hi va ser detintgut i empresonat.
Posteriorment, Doro Balaguer participà activament en totes aquelles
activitats culturals i polítiques tendents a fer avançar el projecte
d'una societat democràtica. Així també, animà iniciatives valencianistes
al costat d'amics com Fuster, Alfaro, Ventura i Raimon, i mantingué
un estret lligam amb els pintors i artistes més compromesos del
moment. En l'època de la transició democràtica fou un dels representants
més característics del Partit Comunista del País Valencià (PCPV),
impulsor d'experiències unitàries i de la valencianització del seu
propi partit. D'altra banda, va participar activament en el retorn
de Josep Renau a València i va impulsar la creació de la Fundació
Renau, depositària del llegat de l'artista. Jo el vaig conéixer
en aquell temps, donada també la seua gran amistat amb Emèrit Bono.
I no puc oblidar que, gràcies a Doro Balaguer, en la primavera de
1980 vàrem dur part de l'obra de Renau (concretament l'American
Way of Life) a Llíria, per tal d'inaugurar el Forn de la Vila que
tot just acabàvem de restaurar. A través de Doro Balaguer li vaig
enviar una carta al propi Renau, on li parlava d'aquest meravellós
edifici del segle XV, de formidables arcs apuntats, que s'hi troba
al cor de la vila vella de Llíria, prop de l'Esglèsia romànico-gòtica
de la Sang. Vaig invitar també Renau, mitjançant Doro Balaguer,
a visitar el nostre municipi, però lamentablement no va poder venir.
Era encara a Berlín, si bé preparava ja el seu retorn a València.
Molts anys després (el 1994), Doro Balaguer publicaria, precisament,
el llibre Renau, pintura i política. En tot cas, amb una exposició
de Renau inauguràrem aquell singular edifici de Llíria, on també
exposarien després Artur Ballester, Silvestre d'Edeta i d'altres.
Per tot això, la meua gratitud eterna a Doro Balaguer, amb tota
la meua admiració.
Josep Maria Jordan Galduf
president de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp
de Túria
| |
