Tornar a Camp de Túria

Benaguasil
Vicent Esteve



Situació Geogràfica
Benaguasil es troba al centre de la comarca del Camp de Túria, al marge esquerre del riu. Compta amb 9.155 habitants.

Orografia
Té un terme quasi pla, malgrat que destaquen petits bancs calcaris, com ara el tossal on es troba ubicada l'ermita de la Verge de Montiel. La resta de materials són quaternaris i juràssics, amb la qual cosa podem explicar les nombroses graveres i llavadors de caolí dispersos pel terme.

Hidrografia
El riu Túria travessa el terme pel sud, dividint-lo en dues zones quasi simètriques, agafant les aigües per al rec a la zona dels Assuts (partida de la Pea, terme de Vilamarxant), compartint les aigües amb el mateix canal que els llauradors de la Pobla de Vallbona. D'ací el tradicional enfrontament d'ambdues viles en temps de sequera perllongada, ja que les primeres concòrdies daten del segle XIII.
Per qüestions hídriques hi ha enfrontaments amb els veïns de Vilamarxant, que es resoldran mitjançant les Concòrdies d'aigua i estaran renovades periòdicament.




Economia
Durant la postguerra Benaguasil es queda pràcticament despoblada per l'emigració dels seus habitants cap a França, Alemanya i Suïssa. Aqueixa tendència canvià al llarg dels anys seixanta, data amb la qual es va impulsar el sector de la Construcció, i a principis dels setanta, amb l'establiment de la fabrica de Sàez Merino, que va impulsar el desenvolupament del sector tèxtil a tot el terme mitjançant l'aparició de petits tallers de caire familiar.
Un impuls econòmic que obeeix també a dues vies de comunicació que faciliten l'extracció dels diferents productes fabricats a Benaguasil: un ramal que es comunica amb la C-234 (Autovia de LlÌria) i l'altre ramal amb la C-1331 i des d'ací fins la NIII.
Avui hi ha empreses de tot tipus, però destaca la petita empresa de caire familiar.




Història
Benaguasil era una vila amb població majoritàriament musulmana, d'ací la seua adscripció durant el segle XVI als aldarulls de les Germanies. Fet simptomàtic és que el terme estiga poblat de topònims d'origen musulmà.
Jaume I la va atorgar a Ferran Díaz, posteriorment gaudiren del domini de la vila l'esposa de Martí l'Humà, el ducat de Sogorb i, finalment, segle XVIII, a la casa ducal de Medinaceli.
L'agost de 1611 s'hi establiren nous pobladors en règim d'emfiteusi, basats en els furs valencians per la despoblació patida arran de l'expulsió dels moriscos, perquè el 1609 comptava amb 387 famÌlies, el 1646 només en quedaven 115 (uns 500 habitants).

Arqueologia
Destaca la Llometa del Tio Figuetes, pertanyent al Bronze Valencià.
Però també els típics "catxirulos" (construccions rurals) dispersos pel terme, que en el passat estaven lligats a la ramaderia i a l'agricultura de secà. Nombrosos massos van construir-se al llarg del segle XVIII, les restes dels quals encara avui són visitables; malauradament, alguns presenten un estat de runes lamentable. Desconeixem un tipus d'hàbitat propi d'altres temps i les seues implicacions familiars i socials.
Destaca la partida de la Fenosa, avui rehabilitada i convertida en una zona lúdica i d'esplai a la vora del riu Túria, antic pas viari que comunicava Benaguasil amb Pedralba per Vilamarxant, a la partida de la Pea, on encara es conserven les infrastructures i les restes d'una antiga posada (soterrada en un bancal de garroferes) on pernoctaven els comerciants i llauradors que anaven per vendre productes a l'esmentada vila de la Serrania.




Festes
És el poble amb més falles de tota la Comarca, amb comissions falleres de diferents categories i seccions. La setmana fallera n'és una de les més importants de la comarca.
Però és al llarg de la primera quinzena de setembre, coincidint amb la festivitat de la patrona, Nostra Senyora de Montiel (el dia 8), quan esclata tot el poble en festa, inundant carrers de persones, somriures i diversió.




Visions literàries