Aquells mestres de les comarques del nord
Amb l'aparició de Carles Salvador en la vida pública, 1919,
en què s'iniciava una nova etapa en el camí de la normalització
lingüística a l'escola, la qüestió serà plantejada
amb abundants arguments pedagògics i psicològics.
Carles Salvador havia nascut a la ciutat de València el 1893. Fou
mestre a Benassal i, d'allí estant, començà la tasca
pedagògica i cultural, alhora que va aglutinar un grup de mestres
partidaris dels corrents pedagògics del moment i d'un ensenyament
en el qual no quedara marginada la llengua pròpia de l'infant.
El desembre del mateix any es farà l'Aplec de les Normes de Castelló,
on es decidí d'adoptar l'ortografia que responia a les orientacions
de l'Institut d'Estudis Catalans, que aquell grup de mestres s'encarregaria
de divulgar.
El mateix mes, Carles Salvador va ser elegit ponent pels company de Castelló
per a representar-los en l'Assemblea de mestres de la "Region de Levante".
Aquell mes, Carles Salvador hi defensà la ponència:"
El Bilingüisme. Problemes que planteja a les escoles", important
document de la seua postura sobre l'ensenyament en la llengua pròpia.
Per començar, alguns van cridar "Viva Espanya", contestats
per "Visca València Lliure" dels mestres valencianistes.
Fou la primera proba de foc d'aquell grup. De les conclusions d'aquella
Assemblea res no es va saber perquè foren canviades després
d'una discussió apassionada. Record d'aquell acte és la fotografia
del grup on apareixen: Carles Salvador, mestre de Benassal, Enric Soler
i Godes (Sant Joan de Moró), Antoni Porcar(Canet lo Roig), Francesc
Boix (Castellfort), Serafí Salort (Culla) Frederic Olacha (Morella);
tots ells capdavanters d'un moviment renovador.
L'estiu de 1933 Carles Salvador va convidar el mestre Enric Soler i Godes
a participar en l'escola d'estiu de Catalunya, on hi participava Celestin
Freinet. Aquell va quedar-hi fascinat per les innovacions que proposava
Freinet, i comença a divulgar-les entre d'altres companys mestres.
L'estiu del mateix any, 1933, es va realitzar la primera Colònia
Escolar Valencianista a Sant Pau d'Albocàsser, amb l'ajuda de la
Societat Castellonenca de Cultura i del patrici Gaetà Huguet. En
l'organització hi participen Carles Salvador, Enric Soler i Godes,
Antoni Porcar i Francesc Boix, els membres més dinàmics del
grup, i intentaren posar en pràctica totes les aportacions de l'escola
activa. Totes les activitats tenien un fil conductor comú, la llengua
pròpia dels infants i dels mestres, el contacte amb la natura, la
convivència, la lectura del paisatge mitjançant l'observació
directa i les excursions
Els primers diaris escolars impressos: Ibèria i Sembra
Aquesta exposició vol recordar la figura del mestre Celestin Freinet
(1896p;1966) en el centenari del seu naixement i als 30 anys de la seua
mort.
L'exposició, centrada en les activitats i en els treballs dels i
de les mestres del Moviment Cooperatiu d'Escola Popular del País
Valencià, pretén mostrar l'enorme influència que aquest
pedagog va exercir sobre els cercles pedagògics valencianistes d'ençà
de la tercera dècada del segle XX.
La documentació que hi aportem n'és un testimoni clar. Amb
ella no pretenem fer solament una mirada històrica, allò que
volem és fer arribar als i a les visitants una reflexió d'allò
que ha estat per a nosaltres el model d'escola valenciana, una escola on
es puguen donar les condicions òptimes per al desenvolupament dels
nostres xiquets i de les nostres xiquetes.
Allò que també volem és que aquesta exposició
siga útil per als joves mestres i per als preocupats per l'educació
al nostre País, per donarp;los a conéixer alguns dels
temes principals de la lluita portada a cap a l'escola valenciana en els
darrers trenta anys, la seua gènesi i la seua història.
I, com no, a aquelles persones que comencen o començaran aquest ofici
de mestre, transmetre'ls el sentit complex dels problemes amb què
hauran d'enfrontarp;se; la necessitat de sentirp;se dins d'una història
que es va iniciar amb anterioritat a ells, i de la qual els cal l'empremta
i la saba que donaran plenitud a l'experiència que començaran.
Durant el curs 1933/34, el mestre Antoni Porcar i Candel realitzà
a l'escola de Canet lo Roig (Baix Maestrat) el primer diari escolar "Ibèria"
fet amb el sistema de tipus de cautxú, partint de les idees de Freinet.
En ell apareixen els primers textos valencians dels xiquets d'una escola
rural.
Amb la publicació d'aquest diari comencen els intercanvis amb d'altres
escoles del País, Catalunya i alguns pobles d'Espanya on s'aplicaven
les tècniques Freinet. El 1935/36 Soler i Godes, mestre a l'escola
pública de Sant Joan de Moró (Plana Alta), adquireix una impremta
Freinet i comença a publicar el diari escolar "Sembra".
També hi utilitza la tècnica del linòleum i confecciona
els primers llibres de lectura redactats i il·lustrats pels propis
alumnes. Com a membre de la Cooperativa Espanyola de la Impremta, intercanvia
aquest diari amb d'altres escoles de la península.