NÚM. 4 @ JUNY 1996


Àngel Castiñeira
La nova biotecnologia:
aspectes ètico-socials


1. Introducció: definició i abast de la biotecnologia

Des d'una perspectiva històrica, és difícil imaginar el procés d'humanització desvinculat de la interacció amb el medi ambient. La biotecnologia és una ciència "nova" que es caracteritza justament per mantenir un grau de relació privilegiada tant amb allò que envolta l'home com amb allò que internament el defineix. La cultura ha implicat una alteració de l'evolució natural. I, de retruc, l'alteració del medi ha determinat en part alteracions genètiques de l'ésser humà. L'aplicació de la biotecnologia pot representar un nou estadi (no sabem encara si positiu o negatiu) en aquesta llarga i desigual dialèctica entre l'home i la natura. I, en tot cas, representa ja la tercera gran revolució tecnològica d'aquest segle, després de l'energia nuclear i de les tecnologies d'informació i comunicació. Som, doncs, a les portes d'accedir a un nou grau de coneixement i control de les coses i de l'home que, en certa manera, ens apropa encara més a la vocació prometeica. Cada nou avenç en el saber afegeix un nou grau de responsabilitat als homes. Per això, sovint contemplem el desenvolupament de la ciència amb un sentiment ambivalent d'esperança i de temença. En el cas de la biotecnologia, aquest fet és encara més palès. Podem seleccionar o manipular microorganismes per degradar els productes tòxics o per acumular metalls pesants, o bé simplement per aniquilar una nació enemiga. La desconfiança actual envers la ciència, àdhuc l'enyorança d'un retorn a la naturalesa, són actituds que no responen només a la por davant el que considerem "màgic" o desconegut, sinó sobretot a la por envers els mateixos éssers humans. S'atribueix a la filosofia oriental l'epigrama següent: Aquell qui munta el tigre ja no podrà desmuntar mai. Quelcom semblant ens comença a passar avui amb les noves ciències. Estem iniciant un camí sense retorn. Fins ara havíem manipulat la natura de maneres diverses. A partir d'ara podrem manipular i editar molecularment la informació dels éssers vius. Podrem dissenyar i crear organismes diferents, podrem accedir a una varietat immensa de recursos biològics fins ara inaccessibles, i utilitzar-la. Podrem produir nous fàrmacs, crear noves vacunes, obtenir fàcilment insulina humana, hormones del creixement, eritropoietina... Podrem canviar la informació genètica de les cèl.lules somàtiques i de les cèl.lules germinals en l'home, podrem canviar la nostra pròpia informació genètica. En definitiva, tindrem a les mans una nova i poderosíssima eina que irreversiblement ens introduirà en un nou estadi de la humanitat amb nous coneixements i noves opcions. Aquestes noves opcions representen quelcom semblant a una incursió en un territori verge, on no existeix cap referent jurídic, moral, religiós o de propietat.

Vet aquí, sens dubte, el neguit lògic dels actuals investigadors i especialistes en el comportament humà. L'any 1991, el bioquímic mexicà Francisco Bolívar Zapata, amb motiu de la concessió del premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, confessava en públic aquests neguits. Si aconseguim noves llavors, noves varietats de plantes, fins a quin punt seran patentables? Qui controlarà el nostre coneixement genètic? Qui tindrà dret a conèixer el genoma humà? Fins on podrà ser públic el coneixement de la meva informació genètica? L'alteració d'un fetus per mitjà de teràpia gènica, quins problemes morals comportarà? Qui decidirà aquesta alteració i el seu abast?

Dèiem abans que la humanitat estava a les portes de dominar una nova eina poderosíssima. Podríem ara rectificar i dir que les lleis de la vida en general i de la vida humana en particular han passat a dependre del comandament tècnic dels investigadors i, certament, de la seva voluntat. Tanmateix, la ciència, com la política, ens convida a avançar, però sovint desconeix la trajectòria. Podríem dir que la ciència gaudeix avui d'una certa lucidesa cega. Ofereix un remei, però no educa pas en el seu ús. Ans al contrari, com ja hem dit, obliga el subjecte a exercir un plus de responsabilitat. A cada nova extensió d'un poder correspon l'extensió d'un deure. No només hem d'estar capacitats per dominar un artefacte, sinó que també estem obligats a saber-lo dirigir. Posem un cas. Es fabrica una píndola anticonceptiva. Es posa en circulació comercial. El seu consum en massa modifica el comportament sexual de la població i afavoreix de retop la promiscuïtat. La promiscuïtat fa créixer inevitablement el nombre d'infeccions. Aquestes provoquen un augment d'esterilitat en les dones per l'obstrucció de les trompes de Falopi. La dona, que abans era fèrtil, però momentàniament no volia quedar-se embarassada, ara és estèril. Aquesta esterilitat en augment hi fa intervenir, de nou, la ciència. Si aquesta dona estèril vol ara tenir fills, haurà de recórrer a la fecundació in vitro. La tecnociència haurà de restaurar de manera encara més costosa i mediocre el nou problema. El mal ús (tècnic i probablement moral) del remei de la ciència (la píndola) acabarà per exigir la invenció d'un segon remei. Som els ciutadans, i no pas els científics, els qui ens resulta més còmode substituir els nostres deures morals per nous remeis tècnics. Altrament dit, l'assoliment d'una victòria del saber pot ocasionar nous problemes i nous reptes, alhora morals i científics, i de vegades també algunes derrotes. Se'm podria objectar que l'exemple triat no s'adiu amb la (nova) biotecnologia. Tot depèn, òbviament, del paisatge que dibuixem. Imaginem una teràpia gènica (moguda, sens dubte, per una noble causa) aplicada no a les cèl.lules somàtiques d'un pacient, sinó a les cèl.lules germinals d'un embrió. Qualsevol error de tàctica fóra irreparable. No afectaria només l'individu, sinó que, amb la seva descendència, transmetria a tota l'espècie una modificació potser definitiva. En aquest segon exemple, però, podem veure com les conseqüències morals de la ciència afecten en primer lloc els mateixos científics. Efectivament, si, com afirma el professor de Genètica Francisco J. Ayala, la primera característica de tota acció moral és la capacitat del subjecte d'anticipar les conseqüències de tal acció, llavors ens adonarem que la impredictibilitat de les conseqüències de l'acció científica és el primer límit moral que tot científic ha d'assumir (i generalment assumeix) en l'exercici de la seva tasca. (Prémer el gallet d'una arma de foc no és per si mateix un acte moral, ho és per les seves conseqüències.) Els científics, doncs, semblantment a la resta de ciutadans, han de justificar deliberativament -entre ells i interdisciplinarment- les opcions que adopten bo i tenint present alhora la complexitat i subtilesa de llurs avaluacions. La reflexió moral, si més no, trenca o interfereix certa lògica de la societat que France Quéré descriu així: "D'impossible, el seu desig es fa possible; després de possible, legítim; després de legítim, imperatiu, i aquest imperatiu s'imposa amb urgència."


2. Models de plantejament dels aspectes ètico-socials

2.1. La biotecnologia com a problemàtica del Primer Món?

Potser les malalties genètiques són la principal causa de mortalitat infantil en el Regne Unit, però no són la causa principal de les morts de lactants i nens a escala mundial.
WILLIAM G.BARTHOLOME

Evitar el naixement d'un nen amb fibrosi quística als Estats Units costaria més d'un milió de dòlars; si són certs aquests càlculs, el programa genètic de detecció de portadors de la FQ suposaria una enorme despesa addicional per al sistema sanitari.
BENJAMIN WILFOND-NORMAN FOST

Una de les primeres qüestions ètico-socials a plantejar des de l'actual mentalitat de ciutadans de la comunitat mundial és la definició dels objectius i del marc geogràfic que inspiren la nova recerca biotecnològica. La pregunta és: què pretenem assolir i per a qui? Algú objectarà que el veritable problema ètic és si algú pot negar l'accés a un coneixement potencialment disponible i assequible a la biotecnologia. Però no és això el que estem discutint principalment. En alguns moments s'estén la sospita que l'enorme despesa de diners i energies (només el Projecte Genoma Humà costarà aproximadament uns 3.000 milions de dòlars i ocuparà durant dues dècades les capacitats intel.lectuals de milers dels científics més creatius del món) que actualment dedica Occident a la investigació s'orienten fonamentalment no tant a contribuir a la desaparició de la misèria i la malaltia planetàries, sinó sobretot a satisfer determinats desitjos o a evitar petites deficiències secundàries d'un col.lectiu privilegiat i minoritari de ciutadans. El primer repte, doncs, és emmarcar l'aportació i el protagonisme de la biotecnologia en un programa general que determini amb exactitud les prioritats de les polítiques nacionals i mundials per a l'assoliment del bé públic. Sense aquesta valoració objectiva de l'aportació de la biotecnologia no hi haurà manera possible de discutir i establir racionalment:

a) quins han de ser els recursos públics disponibles per al seu desenvolupament;
b) l'orientació o les orientacions preferents en la seva recerca (és possible que el mapa que necessitem per lluitar contra els patiments humans no sigui principalment un mapa genètic; és possible que del mapa genètic no es beneficiï directament el Tercer Món: tot i que l'anèmia falciforme o la talasèmia siguin algunes de les malalties genètiques més esteses del món -sobretot en els països pobres-, les companyies farmacèutiques no han considerat rendible invertir-hi temps i diners; és possible, doncs, que també la biotecnologia es decanti en els seus treballs per l'estudi dels trastorns típics de l'abundància: malalties cardíaques, diabetis tardana);
c) quin grau d'accés públic a les dades i a les informacions de les investigacions hi haurà per part dels estats i de les empreses (a partir de 1991 hom ha qüestionat diversos plans de cooperació internacional i alguns països i empreses privades han amenaçat amb patentar els seus descobriments genètics);
d) fins a quin punt la biogenètica serà considerada simplement un recurs més de l'explotació comercial.

Amb això -i a risc de fer-me antipàtic- només vull assenyalar dues remarques: 1. No tot el que és tecnològicament possible és (ha d'ésser) políticament i socialment prioritari. 2. Els avantatges metodològics i tècnics de la biotecnologia han de ser extensius, pel que fa al seu dret d'accés, col.laboració i utilització futura, a tota la humanitat.

2.2. La biotecnologia com a problemàtica històrico-cultural

Rudolf Otto atribuïa al sagrat dues característiques que avui nosaltres podríem traslladar a la ciència. La dimensió del sagrat era alhora fascinans i tremens. Produïa al mateix temps atracció-fascinació i por. Aquestes dues qualitats han acompanyat també una part de l'activitat científica en general i de la biotecnologia en particular. Tanmateix, la història recent de la tecnologia genètica i en especial de l'eugenèsia ha acabat per accentuar la vessant "tremenda". N'hi ha una certa prevenció o desconfiança per part de l'opinió pública. No tan sols els experiments nazis d'"higiene racial", sinó també les legislacions nord-americanes, fineses, daneses, noruegues o sueques dels anys trenta en matèria d'esterilització obligatòria van contribuir a agreujar el grau d'inacceptabilitat social de la biotecnologia. Aquesta desconfiança arriba fins als nostres dies i la podem trobar explicitada en els moviments verds alemanys i altres sectors alternatius i radicals. Aquests presenten la biotecnologia com el darrer model d'explotació de la natura i del mateix home, model capaç d'accelerar encara més la seva utilització industrial. Semblantment, una part dels referents culturals contemporanis tant en la literatura (A. HUXLEY, Un món feliç) com en el cinema (R. SCOTT, Blade Runner) en presenten una imatge negativa. Amb aquest recordatori històric vull fer esment d'un segon aspecte social de la biotecnologia que, encara que "secundari", no ha de ser menystingut: només una tasca pedagògica i acurada del que avui significa, tal i com se'n responsabilitza la biotecnologia, podrà promocionar una estratègia d'acceptació que superi el tòpic de la manipulació indiscriminada del genoma humà o de l'explotació perillosa de la natura.

La remarca a fer, en aquest cas, podria ser la següent: no tot el que és tecnològicament atractiu per a la comunitat científica ho és per a la memòria col.lectiva de la ciutadania.

2.3. L'ètica "deontològica" dels especialistes, els comitès d'ètica i els aspectes legals de la biotecnologia

Inevitablement i principalment, la biotecnologia afecta els problemes derivats de la conducta professional. Els nous coneixements sovint comporten noves responsabilitats i aquestes generalment comencen per afectar en primer lloc els científics.

Dins l'immens camp de la biotecnologia es fa imprescindible establir una divisió almenys entre dos camps: a) el de la genètica humana aplicada i b) el de la biotecnologia dedicada i aplicada al medi ambient.

Al meu entendre és sobretot en el primer camp on s'ha avançat més en la detecció de problemes morals i en la seva prevenció. Això és degut, en part, al fet que alguns dels països més desenvolupats han començat a introduir en la vida diària i en la pràctica normal de la medicina gran part de la informació genètica aconseguida per mitjà de la revolució tecnològica. Avui, per exemple, a l'hospital clínic St. Mary de Londres, en quatre hores es pot identificar si algú presenta la mutació de la fibrosi quística.

Entre 1985 i 1986 diversos especialistes en genètica mèdica de dinou països van fer una descripció força exhaustiva dels problemes ètics més habituals en la genètica humana. Aquests, per ordre d'importància i freqüència, eren els següents:

Problemes ètics en la genètica humana
a) Igualtat d'accés a uns serveis genètics adients, amb preferència pels pacients amb major risc genètic. Comença a proliferar una indústria biotecnològica composta per venedors d'"elixirs miraculosos": la venda d'hormones del creixement per a nens considerats "baixos" d'estatura, però sense deficiència hormonal (el programa d'injeccions val més de 7.500 lliures), o com a cosmètic, o com a rejovenidor de les persones ancianes, o com a alternativa (indetectable a les anàlisis) als esteroides anabolitzants emprats per alguns esportistes. Semblantment, augmenta la venda i el consum de l'eritropoietina, que estimula el moll de l'os i augmenta la quantitat de glòbuls vermells i la capacitat de transport d'oxigen a la sang (es calcula que uns divuit ciclistes professionals europeus han mort els darrers quatre anys per aquesta causa, atès que aquesta hormona tendeix a produir coàguls).

b) Llibertat d'elecció dels pares davant l'avortament o davant l'opció alternativa de donar a llum un fetus amb malformacions. A Califòrnia s'indemnitzà uns pares el nen dels quals havia nascut amb la malaltia de Tay-Sachs (trastorn metabòlic congènit, freqüent en famílies jueves d'origen europeu, que provoca retard mental, ceguesa, paràlisi, demència i acaba per produir la mort als quatre anys del naixement) perquè el tribunal considerà negligència que no se'ls informés que eren portadors de la mutació i, en conseqüència, se'ls privés de l'opció d'avortar. (Aquestes querelles es defineixen com a casos per "vida perjudicial".)

c) Problemes de confidencialitat, quan hi estan implicats els interessos d'altres membres de la família([valoració dels prejudicis derivats de la no-revelació d'un risc evident per als familiars; dilemes de trencament de confidencialitat): El cas d'Helen Donis-Keller: "Ens trobàvem fent un diagnòstic de fibrosi quística, i resultà evident que existia un problema de paternitat. Es tractava d'una anàlisi molt tardana que es realitzà com una amniocentesi. Disposàvem de pocs dies per lliurar els resultats i ens adonàrem que el pare declarat no era probablement el pare real. Em vaig posar en contacte amb el conseller genètic i li vaig demanar una mostra de sang del pare. Doncs bé, com que la dona jurà que el pare era el declarat, nosaltres ens limitàrem a examinar algunes proves més i, per a la nostra satisfacció, verificàrem que el pare declarat no era el pare real. En conseqüència, l'únic resultat que podíem facilitar fou que era poc probable que aquell fetus es veiés afectat per la malaltia."

d) Protecció de la intimitat dels pacients per terceres parts institucionals, asseguradors, empresaris, etc. L'any 1978, a l'estat de Nova York, es van fer obligatòries a tota la població escolar unes proves per detectar els malalts de l'anèmia falciforme. Tot i que la llei exigia que només s'enregistressin els casos de malaltia, hom "fitxava" també els nens portadors del gen. Aquesta informació passava a formar part permanent de l'historial mèdic de cada nen.

e) Dilemes a l'hora de revelar tota la informació clínicament significativa d'un cas durant l'assessorament (valoracions de les condicions d'immaduresa i de benestar psicològic del pacient: s'ha d'informar de la possessió d'un genotip XY a una dona? Importància de l'educació del pacient).

f) Indicacions per al diagnòstic prenatal: selecció de sexe, beneficis de terceres parts. Limitació a la salut del fetus. (Col.laboració entre els especialistes en genètica i l'administració pública per prohibir els casos d'avortament selectiu per raons de sexe o semblants.)

Tothom deu recordar el vell acudit genetista: una jove i bella actriu proposa a l'escriptor Bernard Shaw que es casi amb ella a fi que llur fill hereti la bellesa de la mare i el geni del pare. L'escriptor li envia com a resposta la nota següent: "M'esgarrifo, senyora, davant la idea del fill que tindríem si sortís tan lleig com jo i tan ximple com vostè."

Podríem veure ara una segona part, no tan còmica, d'aquest acudit. Moltes famílies britàniques benestants consideren fonamental enviar els seus fills a Eton. Per aconseguir lloc, els pares han d'inscriure-hi els seus fills pràcticament quan neixen. Si la competència segueix en augment i els criteris acadèmics es fan més estrictes, és possible que no n'hi hagi prou, i que hagin de presentar el perfil genètic del fetus a les poques setmanes de la concepció, per garantir que el futur alumne tindrà la intel.ligència que Eton exigeix. En el futur, alguns pares poden recórrer a avortar selectivament fins que concebin un fetus les proves genètiques del qual indiquin que posseeix la combinació adequada de gens de la intel.ligència. El doctor Robert Goodman, de l'Institut de Psiquiatria de Londres, creu que dintre de cinc o deu anys serà possible detectar en l'ADN humà patrons característics relacionats amb la intel.ligència elevada.
TOM WILKIE

El llavi leporí o l'hexadactília (sis dits en una mà), la diabetis, poden ser raons futures per a l'avortament?

g) Polítiques de prova diagnòstica voluntària o obligatòria.

h) Assessorament de pacients incapacitats: plantejaments directius davant plantejaments no directius. Promoció de l'autonomia de l'elecció del subjecte, intervenció dels familiars en pacients incapacitats, etc.


Problemes ètico-socials derivats de la biotecnologia en general

N'esmentaríem almenys quatre:

a) Les implicacions morals i socials derivades de patentar formes de vida (plantes, peixos o mamífers transgènics).
b) La necessitat urgent d'adoptar estrictes controls internacionals per evitar que els organismes sotmesos a enginyeria genètica siguin alliberats en el medi ambient.
c) Les conseqüències derivades de l'ús de l'enginyeria genètica en els programes d'investigació destinats a la creació (desenvolupament, producció i ús) d'armament biològic o químic.
d) L'impacte de la biotecnologia en l'assoliment de la justícia mundial, tenint especialment en compte quin benefici aporta la biotecnologia als més necessitats. Altrament dit, quin paper hi tenen les consideracions econòmiques (i les consideracions ètiques) a l'hora de decidir els tipus de proves i el tipus de pacients/clients a què ens dedicarem.

Aquesta detecció de problemes ha permès semblantment projectar per primera vegada un problema no menys gran: la possibilitat d'establir un codi ètic i pràctic internacional entre els especialistes en genètica.

Resumint ara el desenvolupament d'aquesta polèmica i presentant ensems la meva pròpia versió del tema, diria que la tendència general apunta cap a una alternativa triple i complementària.

En primer lloc, aquells problemes comuns o menys complexos on hi ha coincidència general en la manera de considerar-los, de solucionar-los i d'avaluar-los permeten establir un codi ètic internacional acceptable que inclogui principis morals generals i que reconegui alhora tantes excepcions com calgui. Aquest codi ètic concerniria especialment els especialistes en genètica, però afectaria també, en la seva elaboració, els pacients, els seus familiars i la societat en general. Vinculades a aquest mateix codi hi ha d'haver les qüestions relacionades amb la tasca pròpiament dita del biotecnòleg: sobretot el control de qualitat i el control de "professionalitat".

En segon lloc, els problemes específics o amb un grau de complexitat més gran que accentuen tothora la seva excepcionalitat justificarien l'existència d'òrgans de reflexió i orientació ètica interdisciplinaris com, per exemple, els comitès d'ètica. Altrament dit, els riscos ètico-socials associats a la biotecnologia no poden dependre exclusivament dels especialistes, sinó que obligatòriament ha d'existir un debat ètic públic previ a la introducció d'aquestes noves tecnologies.

Paral.lelament a la creació d'una ètica deontològica apropiada als especialistes en biotecnologia, s'han d'estudiar i posar en pràctica procediments d'avaluació moral vàlids per aquells comitès ètics interdisciplinaris que hagin d'avaluar situacions complexes noves que comportin l'aparició de riscos i incerteses. Aquests procediments, orientats a la recerca de l'acord, han de permetre al capdavall assolir una acceptació moralment responsable especialment en aquells casos i projectes la complexitat dels quals impedeix una deliberació fàcil.

Presentem a continuació dos procediments paral.lels desenvolupats respectivament als Estats Units i a Alemanya. El model nord-americà és especialment indicat per a problemes vinculats a la genètica humana:

MÈTODE DE L'ÈTICA CLÍNICA (MÈTODE CASUÍSTIC)
Mètode analític, de caràcter inductiu (parteix de fets no de principis), pragmàtic i decisionista que vincula el judici clínic amb el judici ètic intentant assolir el consens.

1. EXPOSICIÓ DEL "CAS CLÍNIC" (normes bàsiques de qualsevol història clínica)

2. COMENTARI MORAL (anirà acompanyat, si s'escau, de consultes mèdiques i legals)

A. ORDENACIÓ LEXICOGRÀFICA DE PRIORITATS
2.1. Preferències del pacient: principi d'autonomia. Coneixement i discussió de les preferències del pacient a propòsit del tractament i els seus objectius.

2.2. Criteris mèdics: principi de beneficència .Revisió de la història del pacient i de tot allò que sigui rellevant per al diagnòstic i el tractament. Anàlisi de les expectatives de resultats.

2.3. Qualitat de vida: principi de benestar. (Es fa servir en cas d'absència del punt 2.1.) Anàlisi acurada del tipus i grau d'expectatives de futur del pacient.

2.4. Factors sòcio-econòmics: principi de justícia o equitat (fairness). Coneixement de les càrregues i els beneficis que recauran sobre terceres parts implicades


B. DEFINICIÓ DEL CAS I FORMULACIÓ DEL PROBLEMA MORAL

3. CONSELL MORAL (JUDICI AVALUATIU)

3.1. Consideracions rellevants
3.2. Consideracions importants
3.3. Consideracions decisives

4. RESULTAT (CARÀCTER PRESCRIPTIU)

4.1. Permès
4.2. Obligatori

El Centre d'Ètica Mèdica de Bochum, a Alemanya, va elaborar el 1990 un mètode per al desenvolupament de camps d'acció que trobo especialment indicat per al tractament dels problemes ètico-socials derivats de la biotecnologia en general. El mètode permet imaginar a grans trets una part de la principal tasca d'un comitè ètic; sintèticament, és el següent:

PROCEDIMENT PER ELABORAR UN CAMP D'ACCIÓ

1. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

a) Recollida de dades tècniques
b) Recollida de dades humanes importants
c) Discerniments dels elements de valor
d) Discussió de les relacions entre valors tècnics i humans

2. ELABORACIÓ DE CAMPS ALTERNATIUS D'ACCIÓ

a) Establir les possibilitats raonables de cada camp
b) Precisar els principis ètics per a cada camp
c) Determinar els costos ètics i els riscs de cada camp
d) Discutir els costos ètics i els riscs de cada camp

3. PRESENTACIÓ D'UN CONJUNT DE CAMPS ALTERNATIUS

a) Discutir la incertesa del pronòstic de cada camp
b) Exposar les avaluacions tècniques relatives a costos-beneficis-riscs
c) Exposar les avaluacions ètiques relatives a costos-beneficis-riscs
d) Discutir les diferències en els balanços de costos-beneficis-riscs

4. FORMULAR UNA JUSTIFICACIÓ ARGUMENTAL DE LA SELECCIÓ

a) Especificar les raons que han mogut a escollir una manera determinada d'actuació
b) Exposar amb claredat les bases ètiques que inspiren la seva acció
c) Comprendre les errades ètiques de la seva argumentació
d) Anticipar i discutir les objeccions possibles a la seva opció

En tercer lloc, hem de fer esment dels aspectes sòcio-legals de la biotecnologia. El potencial de l'activitat biotecnològica és enorme. Mou diners, poder, mercats laborals, política. No és possible, doncs, imaginar el seu desenvolupament sense una acció legislativa. L'exploració genètica relacionada amb el lloc de treball o amb les assegurances per malaltia, la privacitat i protecció de les dades, la seva aplicació en la medicina forense, etc., pateix riscos inherents a la mateixa pràctica. Aquests riscos van des del conegut ús (o abús) eugenèsic fins a la segregació professional o personal de ciutadans minusvàlids o disminuïts. En aquest sentit, els límits en la identificació, diagnosi i manipulació de l'herència del genoma humà supera forçosament la comunitat d'especialistes. Semblantment, no hi ha dubte que avui hi ha forts incentius financers que afavoreixen, per exemple, la creació de microorganismes fabricats per enginyeria genètica, quan es dóna el cas que socialment aquestes iniciatives no són majoritàriament desitjables. En els casos esmentats necessitarem un control legislatiu depenent dels estats. Però la biotecnologia avui té també conseqüències internacionals. Per esmentar-ne només un cas: els organismes internacionals han d'establir acords que permetin el control de guerres "bioquímiques" entre estats.


2.4. La nova ètica dels individus

El biòleg americà Walter Gilbert gosava afirmar no fa gaire que l'estudi i la reconstrucció de la nostra trajectòria genètica permetria aviat "tenir un ésser humà en un disc compacte", és a dir, una recepta completa de l'ésser humà. No sé si som o serem capaços de pair les conseqüències revolucionàries d'aquest fet. El coneixement exacte de la dependència genètica sobre el nostre comportament pot arribar a qüestionar una part d'aquells ideals il.lustrats pels quals lluitaren els nostres pares. Potser aquella autonomia moral albirada per Kant se'ns presentarà ara, des de la mirada científica, com el somni d'un ingenu. Podem passar de ser éssers autònoms a ser éssers controlats i transmutats. Correm el risc d'haver d'acomiadar el gran valor de la modernitat (l'autodeterminació dels individus) davant la constatació inqüestionable de la nostra determinació genètica. Fet i fet, els intents de "biologitzar" l'ètica són ja coneguts. Les conseqüències ètico-legals d'aquest fet són enormes. L'alcohòlic, el violador o l'assassí poden atribuir als seus gens la responsabilitat de la seva acció, atès que un cert dictat genètic pot pretendre fer tabula rasa tant de les influències mediambientals com de la lliure determinació de la voluntat del subjecte. Es pot donar el fet paradoxal que la ciència del futur desenvolupi una objectivitat intrínseca del subjecte només comparable al grau d'ignorància que estem desenvolupant sobre la comprensió del valor i la necessitat de significat del mateix ésser humà. Som, al capdavall, quelcom més que el programa d'instruccions codificat en el nostre ADN? L'ADN d'un ximpanzé i el d'un ésser humà es diferencien només en un 1,6%. La qualitat moral dels éssers humans és també tan propera a la d'aquests primats? La nova biotecnologia, en tot cas, ens obliga a reformular la identitat humana i amb ella el sentit del seu valor moral.


[ 1991 | LA BIBLIOTECA ]