"Carlus!", va cridar la poetessa. I el Carlus va agafar el mocador de fer farcells i se'n va anar a República Argentina a buscar la cassola de cigrons.
D'amagat, Carles Riba s'havia casat també amb una malaguenya que vivia a la casa dels cigrons. Un dia s'hi va fixar, i l'endemà es casaven seguint un ritus satànic. Un oficiant negre va ser el primer que va penetrar la verge i, seguidament, la van penetrar els altres quinze. Després Riba li va fer un petó al front i se'n va tornar a casa a revisar una elegia.
En aquells temps, Riba va ser invitat a conèixer una bruixa de pago a l'avinguda Tibidabo. Li va llegir el futur i li va endevinar tot tan de pressa que no va voler cobrar-li res. Se'n va anar després a buscar els cigrons i la malaguenya el va fer entrar a la rebotiga. Tal com li havia avançat la bruixa, un jove florentí li va donar la mà i el va convidar a seure.
La malaguenya es va despullar i el toscà es va despullar. Entre gemec i gemec, observant-los amb deteniment, el poeta anava prenent notes en un bloc. Feia lletra menuda perquè hi capigués tot. Suats i cansats, panteixant encara, els joves jeien al llit de la rebotiga i Riba els va fer a cada un un petó al front.
Després, carregat amb la cassola dels cigrons, va travessar el pont i va llançar-hi daltabaix un gat. Després hi va llençar un conill albí i va començar a nevar. El general Franco va aturar el seu Dodge al mig del pont i hi va llençar un peix espasa. Va saludar el poeta en llatí i li va imposar una corona de llorer: &laqno;Tu et dius Laure i sota aquesta corona conservaré la meva innocència.»
L'endemà els diaris parlaven de futbol. La malaguenya es va casar per lo catòlic amb el davanter que havia fet tres dels cinc gols de l'últim diumenge, i van posar una pesca salada. Van tenir un fill tuberculós i una filla que no es va morir. La filla es diu Alberta i té dos nens: l'Àngel, que és mut, i el Carlets, que es passa les tardes llençant cigrons cuits des del pont de Vallcarca.
E. Miralles, El
Pont de Vallcarca.
[ 1991 | LA BIBLIOTECA ]