Avui que és nit de tres reis, només de veure'm, riurà de plaer. Farà fred, molt de fred, i jo li escalfaré la maneta, fent-li de guant. L'infant, abrigadet, me l'enfilaré fins al pit i, ran de cor, el bressolaré donant-li escalfor sota la nit estelada. Avui que és nit de reis me l'asseuré a l'avantbraç, mirant-lo de fit a fit. El meu dit, llarg com sa cama, assenyalarà l'estrella amb més vida i llunyana de l'immens firmament. 'Petit, diré, avui no és nit de Reis, que és nit de Camells. Tu deixa que els altres adorin monarques i esperin en va. Nosaltres anem a rebre els Camells, més de fiar'.

Oblida els tres reis, que s'han adormit, com diu la cançó.

Avui, que és nit de camells, farem corrua. Victoriosos, pujarem relliscant dalt de les dunes i el nostre pas s'enfilarà sorra amunt, encalçant-hi els estels a través. Sorpresos, veurem, embadalits, com tresquen camells avançant pels voltants. Al pic de la duna, allà on tu veus el desert, eixam de mons formiguegen. Allà dins, hi buscarem la fosca dels marges on rebufen camells tardaners, baixant per tresqueres. Aquí començarem a anar bé, començarem a arribar. Aquests són els bons, aquest és el lloc. Fora els tres reis i visca els camells geperuts. Aquesta és la nit, i aquesta és la carta, la carta als camells de l'Orient:

Estimats camells, per al seu germanet, el Guillem, ha demanat el primer regal, una bateria que es toca de primer amb el 0 i després amb teclat. Per a son pare, un llibre de Shakespeare, sencer. Per a la cosina Mireia, una agenda molt grossa i per al Tete i la Irene un telèfon total. Per a sa mare, un curs, per a quan tingui temps lliure. Un DVD per al Xavi i l'Eulàlia, uns escacs per al Biel i la Marta, i un mapa del món per a l'àvia, que vol viatjar. Jo em demano un discurs de la Laurie Anderson sobre Israel que fa morir, i dic morir, de riure i una trujada total. Per a tu, petit Marc Barnils Parés, la foto de l'avi que mai no vas conèixer i, per a la Xon i el Nitus, la preciosa cançó del Camell de l'Orient, dels Manel, que deia a l'entrada.

Avui, que és nit de màgia, el clar de lluna ens guiarà fins a la planúria on campen, en plena llibertat, milers, desenes de milers, de camells en comunió. Ens aturarem a contemplar-los, admirats de l'espectacle. El viatge haurà pagat la pena. Satisfets, aclucarem els ulls i allà, dins la taca amb vida, oirem el bramul d'una bèstia que ens sona, d'una bèstia de trot familiar que s'apropa, amical. Serà el nostre camell, que vindrà coixejant, amb una cua de palla a la boca i les orelles caigudes. Serà vell, el camell i molt sàvia, la bèstia. Tan sàvia serà que arribarà amb les mans buides. Portarà, la nit de reis, zero regals, i les gepes seran buides de presents. Els camells, a diferència dels tres reis, no duen regals, infantó.

El nostre camell, mandrós, obrirà la boca per treure'n baf i discurs: 'No porto regals, que la carta que heu escrit ja inclou els presents. Tots són a dins, no busquis més. No esperis que compri.' Ja me'l conec, el camell, i el discurs que farà: 'Digueu adéu a l'era dels Reis, on els regals són paquets i costen diners. Puah! quina misèria.' Sí, ja me'l conec, el camell, que dirà allò de l'era camell i els regals gratuïts, que dirà allò dels camells travessant el forat d'una agulla i els rics de Jesús. Que dirà allò del lleó i del camell i del nen d'un tal Nietzsche. Que dirà i dirà fins a fer-nos ballar, de nit, a la vora de l'aigua. I llavors, els humans escampats en planúria, protegits per les gepes, sentiran la raó de part seva.

I, part enfora de la nit dels camells, només restarà, caiguda, neu en pols, capitalisme mal entès, de Corte Inglés i 'Loteria del Niño', la pura intempèrie. Caduca, antiga, passada, la nit de Reis morirà i, alhora, els seus regals que ocupen espai i costen diners. Uns autèntics paquets.

andreu.barnils@partal.cat