No, si al final ens ho haurem de creure, que els catalans parlem català per molestar. Ara mateix, resulta que un grup de bombers de casa nostra van encendre les sospites de tot França per tractar-se de ‘gent amb aparença d’espanyols que parlaven un idioma que s’hi assemblava, però que no era espanyol’. Ah, caram. És que ser de Ripoll, o d’Hostalric, ja les té, aquestes coses. Tu vas per terres estranyes i xerrant, xerrant, si et descuides de comunicar-te en la llengua de les persones de bé pot passar que et confonguin amb un etarra. Tu t’ho has buscat.

Però, per la nostra tranquil·litat, els informatius d’una cadena estatal privada han cuitat a descobrir-nos que el misteriós idioma que parlaven els nostres hòmens era, ni més ni menys, l’espanyol. Fet i redó. I s’han quedat tan amples. Això em recorda el famós ‘lo puede repetir en castellano?’ que els periodistes de la pell de brau demanen als declaradors catalans per estalviar-se un col·lapse de neurones. Així, amb l’emissió sistemàtica de les versions ‘en cristiano’ per les seues espanyolíssimes cadenes, en realitat el que fan és ometre una realitat lingüística que, directament o indirectament, també és informació fonamental. De fet, aquesta pràctica, reforçada per la inestimable col·laboració dels bilingües que s’hi avenen, contribueix dia rere dia a fer que l’exercici del català, si en algun moment arriba a veure la llum de les llars de la Meseta, es percebi immediatament com una anomalia. I la resta de la història, ja la sabem.

Per tant, ahir diumenge, un canal privat tenia la barra de difondre en ‘prime time’ que els bombers catalans parlaven en espanyol quan és públic que l’idioma va ser un dels detonants de la suspicàcia de la gendarmeria francesa. Essent malpensades podríem deduir que no es tracta sinó d’una altra maniobra tendenciosa per a silenciar una realitat objectiva, però aquesta vegada potser seria un excés. M’imagino que els redactors de la notícia devien pensar que els nostres pacífics bombers ja havien patit prou pena, i que encara els farien un favor. No fos cas que, si ens revelessin la veritat, amb tanta desinformació sembrada, encara hi hauria entre els seus televidents qui es pensés que, és clar, si a sobre van pel món provocant...

marta.rojals@mesvilaweb.cat

Tu vas per terres estranyes i xerrant, xerrant, si et descuides de comunicar-te en la llengua de les persones de bé pot passar que et confonguin amb un etarra