El parlament basc decidirà avui al matí d'obrir un procés de consulta ciutadana sobre com volen que siga el futur del seu país i ho farà mentre els espanyols celebren esbojarrats que han arribat a la final de l'Eurocopa. És un bon contrast i un antídot notable a tant de xivarri fanàtic. Esperonats per la xerrameca televisiva, molts espanyols canten avui aquella cançoneta del 'po-de-mos!', i caldrà veure com els provarà, quan se la troben avui al matí al davant, però entonada en èuscar. Ja ho sé que prohibiran el referèndum, però això no lleva gens de valor al fet que, per primera vegada, els ciutadans del País Basc, a través dels seus representants, decidiran que la constitució espanyola no és l'únic marc imaginable ni a respectar.

Especular ara sobre què passarà després del pas que avui farà el parlament basc supera les meues capacitats d'endevinar. És segur, això sí, que Espanya no deixarà votar els bascos. Però és difícil saber què passarà després. El president Ibarretxe pot optar per desobeir la prohibició, i això portaria automàticament el conflicte al pla internacional; o pot passar que la seua feblesa dins el PNB siga tal que resulte millor ajornar la batalla grossa i concentrar-se a recuperar el principal partit basc per al sobiranisme. Amb la proposta aprovada pel Parlament, Ibarretxe s'assegura la reelecció com a candidat, o dit al revés: els qui el voldrien fora d'Ajuria Enea no tindran força. I això també és important. Però faríem mal fet d'oblidar que la coherència i la tenacitat del president dels bascos l'han fet arribar fins ací, malgrat tots els entrebancs que li han parat. I si ha arribat fins ací no veig per què no pot fer un pas més o dos...

Però, passe què passe, la votació d'avui és transcendent. Des de la mort de Franco només hi ha hagut un acte polític que haja significat el trencament de l'ordre constitucional. Va ser el retorn de Tarradellas en qualitat de president, però cal tenir en compte que aquell gest fou afavorit pels franquistes mateixos per parar els peus al PSUC i al PSC. Després, no hi ha hagut res més i ningú no ha gosat fer un pas fora de la ratlla constitucional fins avui, quan un país declararà de la manera més solemne possible que no accepta límits imposats ni sobiranies superiors per força. Amb independència de què passe després, això ja fa que avui siga un dia excepcional, el principi del futur.