Posem-hi Perejaume. I el gran Antoni Tàpies. I Alfaro amb els seus ferrets. Posem-hi Miquel Barceló, que faça què vulga, quan vulga i com vulga. Deixem també que Manolo Boix pose en relleu i fins a l'extrem qualsevol detall. I que Miralda ens ho ensenye amb l'ajut de qualsevol invent internàutic o multimèdia d'Antoni Abad.

Frederic Amat podria proposar un fons per a donar relleu a les fotografies de Toni Catany o a una instal·lació qualsevol de Dani Freixes. I Artur Heras podria refer el meló d'Alger d'Otos mentre Antoni Miró pinta l'Ovidi. Mariscal que s'ho mire i insinue alguna cosa. Sense condicions.

I sumem-hi Eulàlia Valdosera i Jaume Plensa i Ràfols-Casamada. I Antoni Llena i Àngels Ribé. I una ciutat en miniatura de Miquel Navarro. La música, si cal que n'hi haja de música, que n'hi posen Santos i Pascal Comelade. I la cuina, ara que és tant de moda posar un cuiner a qualsevol lloc, que siga de Carles Abellan.

Un país és molt més que no els seus polítics.