Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

16.03.2014

Jo votaré Jordi Martí

El PSC ha decidit que siguin tots els barcelonins, no tan sols els militants, que votin el seu candidat a les eleccions municipals del 2015. És un pas històric. Per primera vegada obren la porta a tothom. Els qui no som del partit podrem decidir. Sí, el PSC dóna el poder als qui no hem votat mai al PSC. Sembla estrany, però és així.


Si ho he entès bé, les raons del PSC per a fer aquest pas tan important són aquestes: senyors, el PSC tot sol no se'n surt. Hem de menester la influència dels de fora. Si trien els de fora tindrem el candidat que la gent vol, i no únicament el candidat que vol el partit. El PSC ens anima a votar tots i ens demana que l'ajudem a decidir el seu candidat perquè bo i sols no se'n surten. O, si més no, això he entès que ens diuen.


Doncs ben sorprès de mi mateix, he arreplegat el guant i he decidit de votar a les primàries del PSC. Jo, que no els he votat en tota la meva vida, ara els ajudaré a triar el seu alcaldable per Barcelona. Alguns no ho han vist bé, això, i creuen que no tothom hauria de poder votar a les primàries del PSC. Diuen que només els qui són del partit haurien de poder-ho fer. Els qui diuen això, alguns dels quals convergents, són els mateixos que no escolten el crit del PSC: ajudeu-nos als de fora, que els de dins no ens en sortim tots sols.


Si jo voto ara (de fet, el 29 de març) és recollint humilment aquest crit d'ajuda. No sé si és un crit inconscient, sincer o tàctic. Però és el crit que m'ha semblat sentir.


De tots els candidats que m'ofereix el PSC jo he decidit que votaré per Jordi Martí. La idea, els arguments, la seducció, la proposta de votar el socialista Jordi Martí jo les he trobades aquí. Sóc, efectivament, un més dels convençuts de la brillant campanya #indyxMartí activada pel @elsomatent, el gran somatent. @elsomatent, un home desvinculat dels partits que ha tingut una brillant idea i l'ha penjada a internet. Una idea que m'ha convençut plenament: vota Jordi Martí perquè Jordi Martí defensa el dret a decidir com ningú. I et convenç, com només @elsomatent sap convèncer, que si Martí guanyés les primàries (t'ho imagines?), potser no tan sols redreçaria el rumb del PSC de la ciutat, sinó del PSC en general. I aleshores aconseguiríem un bell (i honest, Toni Aira, i honest) objectiu: que el PSC anés a favor del dret de decidir. No hi ha res de dolent, a voler això.


Per una altra banda, si el PSC obre la porta ja sap que hi entrarà l'aire del carrer. Diria que vol això, precisament. I que l'aire és a favor del referèndum no és, diria, cap secret.


És, doncs, a les nostres mans. Podem canviar el PSC i fer-lo favorable al dret de decidir? Podem tombar l'estratègia de Pere Navarro a Barcelona? Si això passés, el fenomen recordaria poderosament el fenomen de Beppe Grillo a Itàlia. Recordem que Grillo va guanyar les eleccions a Itàlia tot i no haver anat mai a un debat televisat. Grillo era el candidat de Twitter, Facebook i les xarxes socials. La resta tenien les televisions. Doncs va guanyar Grillo. Va ser un moment històric: els missatges de Twitter i Facebook arribaven més, i millor, que no els de la televisió. Tinc la sensació que a Jordi Martí li passa una mica això. Per culpa de l'#indyxMarti l'home es va convertint en el candidat de Twitter. En el candidat de les xarxes socials. Jo, per exemple, ja he rebut un correu per quedar amb cinc persones i anar votar junts el dia 29. Anar a votar en grup? No m'havia passat mai. 


Espero que a Toni Aira li sembli honest el meu vot, i que s'adoni que no tinc cap intenció d'enfonsar el PSC. Influir-hi sí. Influir-hi, no ho nego pas. Això darrer ja ho deu veure, en Jordi Martí: si el voto a ell és perquè sé que vol fer el referèndum tant sí som no. Si no, no el votaria pas. I així, quan arribin les eleccions del 2015, m'asseguro que un candidat més vol deixar-me votar. A mi, aquest, em sembla un objectiu prou honest per a fer-lo circular, promoure, i animar.

Editorial