Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

15.04.2013

Si és que hi ha cases d'algú

Això que fan aquests etarres nazis d'anar a cridar a les cases de la gent de pau és molt lleig. Tu surts de treballar –perquè tu sí que tens feina–, arribes a casa –perquè tu sí que tens casa–, i l'última cosa que necessites és trobar-te quatre desgraciats protestant perquè no tenen ni l'una cosa ni l'altra. I, pel que sembla, tampoc no deuen tenir ni gat per pentinar.


Després es queixen que els denuncies a la policia i a Intereconomía. Que potser els agradaria, a ells, que els anessin a escridassar a la porta de la seua propietat? Ah, tens raó, que no tenen propietat. Doncs és igual, els agradaria, que els anessin a escridassar a la porta de l'hotel? Ah, que no... Bé, tant se val, els agradaria que els anessin a escridassar, així, en general? Oi que no? I és clar que no, perquè els crits molesten i les males cares fan por, i ja no cal dir-ho si són d'amics de l'ETA.


Si només et vinguessin a amenaçar a tu, rai. És que també intimiden la teua parella, els teus fills, el gos, que encara en tenen menys culpa. Quin pare se sentiria tranquil sabent que els seus xiquets, quan arriben d'escola, per entrar a casa han de baixar del cotxe perquè uns kaleborroques se t'han instal·lat davant el pas del garatge? A la nit tenen malsons, mare, pare, he somiat que un desnonat entrava pel quarto de la planxa, i els has de posar a dormir a l'habitació de darrere, la del jardí, perquè s'ha demostrat que les tensions a la llar afecten el rendiment escolar i poden deixar traumatitzats tota la vida.


A més a més: què t'han de venir a explicar, de què fan o deixen de fer els bancs, justament a tu, que hi tractes cada dia? Que es pensen que vius en una bombolla? Com si tot això que criden no sortís a la premsa que et resumeix la secretària quan arribes al despatx. Com si no ho diguessin a les ràdios que et sintonitza el xofer. I a la televisió que veus una estona al llit, per agafar el son després d'un dia intens dedicat als problemes reals d'aquest país, els que afecten tothom i no uns quants que es pensen que el món gira al voltant del seu melic.


Però, és clar, què han de saber quatre morts de gana del control dels diferencials en les emissions de deute o del compliment del dèficit públic? Que potser hi van ells, a negociar amb la Merkel? Ah, no són tan valents? Aquests només saben atemorir i amenaçar el polític indefens al petit feu de casa seva, que amb prou feines si té una alarma del Prosegur. Colla de desagraïts. Si no fos per nosaltres no podrien treure ni vint euros del caixer per a l'entrepà, perquè els bancs haurien fet fallida. Ah, quedar-vos sense caixers automàtics ja no us fa tanta gràcia, oi?


Per tot això, que et vinguin a explicar la vida davant de casa és pur nazisme i no es pot tolerar. Si et tenen mania, quan vinguin les eleccions que no et votin i en paus. Que no som en una democràcia? Temps enrere ningú no els va impedir que recollissin totes les firmes que van voler per a la seva ILP, i fins i tot van poder portar-la al congrés, i encara els vam donar el seu minut de glòria quan vam acceptar de votar a favor de debatre les seues propostes. Què més volen, ara, que a sobre els les acceptem? Va, home, va, a aquesta gent que mai no està contenta amb res, els dones un dit i sempre et demanaran el braç.

Editorial