En episodis anteriors el fiscal que porta el misteriós cas del patrimoni invisible del Gendríssim Reial desestimava de citar la Fillíssima a declarar, donant per bona la suposició que el pèrfid marit i soci li va ocultar el paperam compromès i l’actualització de les llibretes de la caixa. A l’última escena, que no es va emetre per culpa d’una tallada de llum, la protagonista sospira i fot un clatellot al marit: M’ha anat de poc, cap de soca!

Durant l’emissió d’aquest capítol moltes seguidores van tirar el ganxet contra les pantalles: allò era intolerable. Des del principi el 'culebrón' havia presentat la Fillíssima com ‘una mujer de su tiempo’: una dona moderna, amb idiomes, directora per mèrits propis de la secció internacional d’un banc, i emprenedora ‘fifty-fifty’ d’una immobiliària familiar destinada a arrodonir un sou que amb prou feines li donava per a mantenir quatre canalles i un palauet. Com podia ser, que, de cop i volta, no se li reconegués gens de mèrit en la consecució de la magnífica plusvàlua del negoci familiar? A què venia, aquest tomb masclista? El que semblava el guió perfecte, doncs, començava a grinyolar.

La cadena va començar a rebre cartes d’espectadores indignades, i és que sembla mentida com la gent arriba a confondre la ficció amb la realitat. Per exemple: una gestora recordava el primer manament del contribuent: ‘el desconeixement de la llei no eximeix de complir-la’, i, per tant, la protagonista, com a sòcia del 'chiringuito', tenia dret a un judici com cal; en un altre correu, una interiorista es lamentava que, en sec, a la intrèpida ‘mujer de su tiempo’ la pintessin com una esposa sòmines i abnegada que, per no saber, no sabia a quant li pujava la factura del decorador. Una empresària de cosmètica fins i tot es remuntava a la temporada 2006-2007, la de la mudança de la familiada a les Amèriques, per dubtar que la Fillíssima s’hagués deixat entabanar cegament i patriarcal per pare i marit sense demanar-los a què treia cap posar tanta aigua entremig. En fi, tot de queixes per l’estil.

Més enllà de l’anècdota, el 'culebrón' continua viu, tot i que, al capítol de divendres, vam assistir a un altre gir que tampoc no confiem que coli: un justicier inconformista, en una operació de màrqueting digna de ‘Mad Men’, salta als titulars de la premsa del regne: ‘L’advocat Tal i Tal denuncia la Fillíssima per corresponsabilitat en els tripijocs del Gendríssim’. ‘Aconseguirà el nostre heroi de fer seure la protagonista al banc dels acusats?’, deia la veu en off. ‘Aconseguirà, si més no, de vincular el seu bufet amb l’honorable quimera de la igualtat social? És a dir: li pagarà la pena, ficar-se en aquest merder?’ Veurem com se les empesquen els guionistes per fugir d’un desenllaç que sembla de tot, menys imprevisible. Estiguin atents a les seues pantalles.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

‘L’advocat Tal i Tal denuncia la Fillíssima per corresponsabilitat en els tripijocs del Gendríssim’. ‘Aconseguirà el nostre heroi de fer seure la protagonista al banc dels acusats?’