Opinió
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
El millor per als nostres fills
Marta Rojals
06.02.2012
L’enigma de l’esquizofrènica transició
Xavier Montanyà
03.02.2012
La imaginació té poder
Marta Rojals
30.01.2012
Boko Haram i el laberint nigerià
Xavier Montanyà
27.01.2012
Qui estigui lliure de descàrregues
Marta Rojals
23.01.2012
Crítica de ‘Palace’, la sèrie
Marta Rojals
16.01.2012
Fraga, la mort
Xavier Montanyà
16.01.2012
Del cavall rebaixat...
Marta Rojals
09.01.2012
Quan Barcelona ballava cocaïna en flor
Xavier Montanyà
04.01.2012
Nadala de la cobla dels cecs
Xavier Montanyà
27.12.2011
Miniviure per minitreballar
Marta Rojals
18.12.2011
La manipulació de la primera víctima d’ETA
Xavier Montanyà
14.12.2011
1/44>
Marta Rojals
18.12.2009
Flor d’hivern
En una macrobotiga de la famosa casa sueca de mobles de muntar (sí, aquesta) venen arbres de Nadal ‘low cost’ que pots servir-te directament del magatzem quan hi passis a recollir el mecano del prestatge o de l’armari-bufet. El producte, de la família de les pícees, té l’avantatge que ja ve compost de sèrie, perquè, per molt dotat que sigui el client per al bricolatge, hi ha acabats que no es poden igualar. Ara, la presentació, regida pels principis més crus de la factura en sèrie, fa que el gènere exposat no es trobi en gaire disposició d'abanderar l’esperit nadalenc del menjador de casa.
No sé a quina llumenera del departament de màrqueting se li ha acudit d’escenificar una estampa tan llastimosa: en un racó d’aquella immensa nau de planxa industrial, una massa de despulles vegetals mal ficades en contenidors esperen comprador a mercè de l’asfíxia; la capçada reduïda per fèrries xarxes de compressió, les branques revelant amb escreix el rovell de l’agonia. Aquí les tens, lligades de mans i peus i semiamputades d’arrels, com si algú hagués previst la possibilitat que poguessin fugir corrents. Si t’hi acostes i pares prou bé l’orella, podràs sentir una mena d’udol sostingut de silenci, ofegat per les notes ingènues del fil musical. Els designis dels hòmens, a fe de déu, són inescrutables. Pròxima estació: fum, fum, fum.
No hi ha nadal per a l’arbre de Nadal. Com a molt, treure el cap al bat del vent d’una finestreta de cotxe; per un moment, un horitzó. L’aire de vidre de la muntanya, te’n recordes? Després, una altra pluja d’agulles mortes sobre l’estora de la porta, vés a buscar l’escombra, mira quin merder. L’infern de la calefacció, vint-i-cinc graus a l’ombra, per tot cel un sostremort de ‘pladur’. I tenir set, molta set, què no donaria per un got d’aigua. Mira que bonic que ha quedat, Oriol, posa-hi l’estel a la punta. Tempesta d’agulles seques. Dies de drings de copes i coberts, rialles, telèfons, televisions, mitjons menuts, papers de colors i, mentrestant, pensar, si poguessis pensar, quan seré gran faré pinyes com punys i ja no caldrà que em pengeu les boles. Però no, no et faràs gran. D’avui que no passi que el traiem de casa, que em deixa el pis fet un fàstic. Però, mare, el podríem plantar al balcó. Però que no ho veus, que lleig que s’ha fet?, si ja té l’enterro pagat!
Diuen que a la vida hi ha tres objectius per a qui es vulgui garantir la transcendència: escriure un llibre, tenir un fill, i etcètera. Un bon propòsit d’any nou, doncs, podria ser de plantar l’arbre, l’arbre de Nadal. Si és que encara té remei, si te’l van vendre amb una mica d’esperança posada en un test, dóna-li una oportunitat, torna’l a casa. Potser quan ho faràs encara tindrà entortolligat un petit manyoc de cinta, d’aquella que fa serrells llargs i cada any s’escabella. T’ho imagines? Un dia, al bosc, pinyes com punys i, entremig, mira pare!: un cabell de plata.
Editorial
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Espanya no s’ho pot permetre
Vicent Partal
24.01.2012
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012
La revolta de les mantes
Vicent Partal
19.01.2012
Servidors de l’estat
Vicent Partal
18.01.2012
Alerta amb Hongria
Vicent Partal
17.01.2012
Fraga i la covardia
Vicent Partal
16.01.2012
Mosso: és a mi que em fas mal
Vicent Partal
13.01.2012
Rita: el jutge sap 'lo teu' ?
Vicent Partal
13.01.2012
Replicar
Vicent Partal
12.01.2012
Parlem del 2014?
Vicent Partal
11.01.2012
Una qüestió europea
Vicent Partal
10.01.2012
Chacón, la canadenca
Vicent Partal
09.01.2012
















