Opinió
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
El millor per als nostres fills
Marta Rojals
06.02.2012
L’enigma de l’esquizofrènica transició
Xavier Montanyà
03.02.2012
La imaginació té poder
Marta Rojals
30.01.2012
Boko Haram i el laberint nigerià
Xavier Montanyà
27.01.2012
Qui estigui lliure de descàrregues
Marta Rojals
23.01.2012
Crítica de ‘Palace’, la sèrie
Marta Rojals
16.01.2012
Fraga, la mort
Xavier Montanyà
16.01.2012
Del cavall rebaixat...
Marta Rojals
09.01.2012
Quan Barcelona ballava cocaïna en flor
Xavier Montanyà
04.01.2012
Nadala de la cobla dels cecs
Xavier Montanyà
27.12.2011
Miniviure per minitreballar
Marta Rojals
18.12.2011
La manipulació de la primera víctima d’ETA
Xavier Montanyà
14.12.2011
1/44>
Albert Dasí
14.12.2009
Una invitació a l'esperança
En favor dels valencians, sobretot. En favor de la gent, de la llibertat, però sobretot en favor dels valencians, que som (paradigma?) els qui més hi tenim a guanyar, en tot plegat. Encara que siguem més lluny, una mica més lluny. Tampoc no gaire, no ens pensem. Si sona excessiu, potser ho fa l'hora o un dia tan ple de sensacions i de festa col·lectiva, al nord.
Com digué Miquel Gil al Pla de l'Arc, en un concert històric, i que confirmà Josep Vicent Frechina, aquest és el país que podríem ser i el futur que ens podria esperar. Llavors l'emoció es converteix en una festa i el dia, per a cent seixanta-sis pobles del meu país, és únic, històric, no perquè ja siguen independents, no, sinó perquè han sentit el goig de quan ho seran.
Ahir Toni Navarro, un mestre valencià d'un esperit sorprenent, explicava que els valencians no podem perdre més trens; i que la tecnologia pot situar-nos, els valencians, en la primera divisió de les escoles, però que ens calien uns quants trets per a treballar correctament: humor, bones imatges, sorpresa, síntesi, treball en cooperació i, damunt, sentiment i ànima en tot allò que fem.
Fotre, que com veiem els valencians aquest enrenou que molts pobles del país han viscut? Tants voluntaris, tants esforços, tants recursos propis que ningú no ens ha regalat…, per què ens els juguem, en un jorn d'aqueix estil?
Al davant de tot, trobe que els organitzadors ho han volgut expressament: al davant de tot hi ha les persones, els de casa, els immigrants, els forasters, tothom havia de viure la consigna de la participació com una traça en favor de la llibertat: una traça respectuosa: diversos però iguals, una traça pacífica, que implica la marca de la llibertat dels altres, Sàhara, Palestina, Irlanda, Escòcia, Còrsega, Euskadi, nosaltres!, ho volien d'aqueixa manera tan senzilla, amb seny, però sense perdre més temps. Com una festa del poble per al poble, popular i professional, que ja veig que sona coent com un all, fins i tot dit d'aqueixa manera. Al capdavall, què és la democràcia, sinó organitzar-nos al marge de les institucions, fins i tot dels seus ajuts, al marge de la seua publicitat, de la seua retòrica… Cent seixanta pobles del país han sabut demostrar al món quina capacitat tenim de somiar i de saber fer.
Quan ens despertarem, malgrat les dades, les interpretacions, les lectures, tornarem a la feina, quin remei, a l'estudi, a la desocupació i, tret d'unes quantes veus de mitjans i de polítics que fa anys que van perdre el sentit més bàsic de la democràcia, sabrem que encara en restarà molta feina a fer, però que l'objectiu és el que és, que no hi ha camí enrere.
Al sud encara no, no som a prova de referèndums, ni de consultes d'aqueix estil, ara mateix. Però la diferència de temps, i d'amplada geogràfica, a vegades és més mental que no real, perquè el pòsit cultural entre unes quantes persones també tindrà un efecte de creixement geomètric, sobretot quan molts valencians apamen que juguem en el mateix territori, el mateix partit, nosaltres i els contraris, i la diferència entre triar les menges i les begudes i deixar que t'alimenten de molles serà una invitació a l'esperança.
'Quin goig de saber que, a Vic, per començar l'acte de fi de campanya tocaren la Muixeranga d'Algemesí, i del país sencer.'
Editorial
Si més no, serem dos
Vicent Partal
10.02.2012
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Espanya no s’ho pot permetre
Vicent Partal
24.01.2012
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012
La revolta de les mantes
Vicent Partal
19.01.2012
Servidors de l’estat
Vicent Partal
18.01.2012
Alerta amb Hongria
Vicent Partal
17.01.2012
Fraga i la covardia
Vicent Partal
16.01.2012
Mosso: és a mi que em fas mal
Vicent Partal
13.01.2012
Rita: el jutge sap 'lo teu' ?
Vicent Partal
13.01.2012
Replicar
Vicent Partal
12.01.2012
Parlem del 2014?
Vicent Partal
11.01.2012
Una qüestió europea
Vicent Partal
10.01.2012
















