Tendesc a pensar que una persona no canvia amb facilitat d'actitud, de manera de ser, i per això mire amb molt d'escepticisme l'amenaça més o menys velada que diuen que el president Montilla va fer ahir parlant de la possible sentència del Constitucional. La frase central del seu missatge: allò que ha estat pensat per a unir no hauria de separar, és realment bona i el to és l'adequat per a un president. Però tots aquests comentaristes que s'han afanyat a parlar de 'fermesa' presidencial potser haurien d'aclarir-nos abans quina recepta conté el missatge. Perquè jo no n'hi veig cap.

A hores d'ara, amb el festival ja absolutament ridícul que ha organitzat el Tribunal Constitucional, no resta la menor esperança d'una sentència, ja no dic favorable a l'estatut finalment votat, sinó simplement equànime. El diari del PSOE ja fa uns quants dies que envia avisos de retallades, cada volta més profundes. Fa la seua feina: preparar el terreny. I el president de la Generalitat, vist que la retallada que ens anunciaven ahir és molt dura de pair, reacciona dient que una decisió del Constitucional que 'desvirtués greument l'estatut, tindria importants conseqüències polítiques'. Quines?, demane.

Perquè el tribunal ho retallarà tot. Tant, que ens trobarem pitjor que no estàvem amb l'estatut del 1979. Això ja ho sap el president Montilla i ho sap tot el país. I per això és raonable de demanar-nos què proposarà el president de la Generalitat, quines seran aquestes 'importants conseqüències polítiques' de què va parlar ahir? Què potser tornarem al pla B que no existia? Que potser els diputats catalans, començant pels del PSC, abandonaran les Corts generals? Que potser reclamarem el suport de la Unió Europea, vist l'extravagant comportament jurídic espanyol? Que potser es convocaran les forces polítiques a votar de nou al Parlament aquell primer estatut que Montilla mateix va ser el primer de retallar presentant a Madrid les primeres esmenes contra el text? Què penseu fer, president?

No hi tinc gens de confiança. M'agradaria molt equivocar-me i que el president de la Generalitat ens sorprenguera amb una proposta entusiasmadora, radical, que aturara en sec la fatxenderia del tribunal, però ja fa un parell llarg de mil·lennis que Aristòtil ens va explicar que el caràcter no s'improvisava. El filòsof hel·lènic va dir que l'excel·lència moral només arribava com a resultat de l'hàbit: 'Esdevenim justos fent actes de justícia', 'esdevenim valents fent actes de valentia'. I sabent això, dic jo, per què hauria de fiar-me del discurs bonic, però buit, d'un president de qui no se sap cap més gest de rebel·lia que el de pactar el seu càrrec?

director@vilaweb.cat