Opinió
Quan van mal dades, en cinc seqüències
Marta Rojals
17.03.2010
La MAT no ho hauria arreglat pas
Joan Martí Colomer
16.03.2010
Impunitat
Josep Albinyana
11.03.2010
La neu al Twitter
Oriol Lladó
10.03.2010
Neu de març
Marta Rojals
09.03.2010
Ortografia viària
Josep Albinyana
04.03.2010
Amb el teatre valencià
Xavi Sarrià
03.03.2010
Alta Costura
Marta Rojals
02.03.2010
L'esperança de l'escola
Albert Dasí
23.02.2010
Abans i després de Sinera
Oriol Izquierdo
22.02.2010
Com a dada...
David Fernandez
15.02.2010
Que tinguem sort!
Juli Peretó
12.02.2010
Dos mil 10
Josep Albinyana
10.02.2010
1/36>
Vicent Partal
Si no ens rendíem...
02.11.2009
No vam saber eixir del franquisme, o no vam poder, tant és ara, i hi ha hagut ombres que s'han allargat des d'aleshores, ja fa trenta anys. Del Tribunal de Orden Público de Garzón a la cultura de cobrar per allò que no té decència. Des del linxament populista i desbocat, que feliços ens fan encara els 'contubernios'!, a la submissió respectuosa i resignada. Volíem ser aquella Europa, neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, però ens retrobem cíclicament amb un país i una societat que no ens agrada. És cansat i esgotador, però mentre no ens rendim, ens sabem part d'aquesta pobra, bruta, tan salvatge terra. Encara.
Se'ns veu desorientats, a tots. Parlem en veu baixa i escrivim en veu baixa. Colpits per imatges que no esperàvem, preocupats per saber on ens porten. A València és més fàcil: la manifestació de dissabte carregava les piles, tot i el toc d'ordre dels socialistes, mals companys de viatge. A Barcelona el desconcert es palpa en l'ambient. El PSC, en particular, va mig mort de por. A CiU van lents de reflexos i el silenci de Pujol es fa eixordador. Els altres s'ho miren com des de la penombra.
I passem de la indignació a la pena. De la ràbia a la sospita. Garzón no fa mai res debades. Perquè ara i així, doncs? Però, alhora, feia tants anys que ho anunciàvem... I si? I què vindrà en acabat? La superioritat moral que exhibíem, tot allò de l'oasi, se n'ha anat en orris, però s'ajunten al parlament i callen com morts mirant-se els uns als altres i parlant de la Lear quan fa quatre dies no en volien saber res. És allò del tres per cent que deia Maragall? Hi ha qui diu que els capitans es van enfadar precisament per això i van acabar fent-lo fora... En aquella foto de Sala a la porta de Can Brians hi ha, al seu costat, el famós Luigi; el d'ara.
És el país el que s'escola per l'aigüera o és només aquesta cosa que hem viscut des de la mort del dictador, encara democràcia a mitges, limitada i retallada amb partits massa forts pensats per a poder negociar amb pocs i que hi haja ordre per damunt de tot?
Editorial
Mònica Terribas
Vicent Partal
18.03.2010
Laporta ataca La Vanguardia
Vicent Partal
17.03.2010
Batlles
Vicent Partal
16.03.2010
Aguantar?
Vicent Partal
15.03.2010
I encara ens renyen
Vicent Partal
12.03.2010
Intolerable
Vicent Partal
11.03.2010
Aprendre'n
Vicent Partal
10.03.2010
Trens i llum. Per què?
Vicent Partal
09.03.2010
Orwell a València
Vicent Partal
08.03.2010
Salt
Vicent Partal
05.03.2010
Si servís per aprendre'n...
Vicent Partal
04.03.2010
Màfia
Vicent Partal
03.03.2010
Esperant
Vicent Partal
02.03.2010
Una normalitat que avança i un avís
Vicent Partal
01.03.2010
Que siguen cent anys més!
Vicent Partal
26.02.2010
Joc brut
Vicent Partal
25.02.2010
El Cèsar té la mà foradada
Vicent Partal
24.02.2010
Quaranta mitjans en defensa de TV3 al País Valencià i de la llengua catalana
Vicent Partal
23.02.2010
La feina de cadascú
Vicent Partal
22.02.2010
Aznar?
Vicent Partal
19.02.2010
Una fira espectacular
Vicent Partal
18.02.2010
Epidermis
Vicent Partal
17.02.2010
Exclusivament
Vicent Partal
16.02.2010
Quan tot es mou
Vicent Partal
15.02.2010
Els pallaquistes
Vicent Partal
12.02.2010















