La qualitat democràtica de l'estat espanyol és molt baixa. La inseguretat jurídica, centrada en l'absurda monstruositat de l'Audiència Nacional espanyola, és especialment notable. I els mecanismes de control ciutadà de la vida i miracles dels grans partits gairebé inexistents. En aquest panorama, Europa, el parlament, els tribunals i les institucions europees, han estat un raig de llum en afers com ara les tortures, els abusos urbanístics o la il·legalització de partits. Que hi ha hagut coses menys favorables? Sí. Però fóra injust d'oblidar aquestes.

No és el cas en alguns estats europeus amb més qualitat i dignitat democràtica, però a l'estat espanyol les institucions europees han estat una barrera a una major arbitrarietat. Europa ha obligat l'estat espanyol a reconèixer i a resoldre casos de tortura com la infligida als independentistes catalans detinguts en la ràtzia olímpica de Garzon. Europa ha obligat a canviar lleis, com la d'urbanisme valenciana, que atemptaven contra els principis més elementals de la governació pública. I ara sabem que, en la legalització d'Iniciativa Internacionalista, hi ha tingut un paper decisiu la fermesa d'un enviat de les institucions europees que es va reunir amb les principals autoritats de l'estat per dir-los que Europa estava disposada a plantar cara públicament, si continuava abaixant-se la barrera de les il·legalitzacions a caprici del partit del govern.

I encara: és el parlament europeu que atura les iniciatives més embogides contra el tràfic P2P o que va posar sobre la taula afers que els governs volien amagar, com els vols secrets a Guantànamo. I és Europa que pressiona l'estat espanyol a costa dels privilegis encoberts de Telefónica i del seu monopoli.

És evident que hi ha qüestions en què la posició de les institucions europees no ens afavoreix o ens resulta negativa (és el cas de la llengua, de la directiva anomenada del 'retorn' o de la setmana de quaranta-vuit hores, per exemple). I és evident també que la nostra vida política és força depriment i això afecta també Europa. Però quan m'imagine el cost que tindria per a les nostres llibertats no formar part d'Europa em sent decididament pro-europeista. Imaginem un segon l'estat espanyol i els seus polítics vivint i actuant al marge de la pressió que reben de la Unió. Si ho fem, les votacions del dia 7 potser les veurem d'una altra manera.