Comença una nova campanya. Una campanya important, però que em tem que despertarà poc entusiasme. La percepció que els polítics en fan allò que volen, dels nostres vots, és massa estesa, i els episodis incomprensibles sovintegen. Ahir per exemple CiU va votar contra una esmena d'ERC en favor dels múltiplexs que podien afavorir la recepció mútua de TV3, IB3 i Canal9. Incomprensible. Els convergents diuen que, això, ja ho han pactat ells per la seua banda amb el PSOE (però en una altra llei) i donen entenent que l'esmena dels republicans era una trampa. I aquests, que fins ara han actuat d'una manera fatal en aquest afer, s'esquincen la roba dramàticament. Però, a mi, allò que m'importa és que l'afer es resolga i les floritures parlamentàries em cansen i em resulten incomprensibles. És a dir, comence la campanya electoral de les europees demanant-me si votar val la pena quan, després, sembla que, als meus electes, els importe més la forma que no el fons...

Anem a pams. Si votant això que presentava Esquerra (fóra trampós o no) el múltiplex famós esdevenia possible, no s'entén que CiU hi votara contra. Tret que ho fera per salvar el cul del PSOE. I en tal cas, la cosa és patètica. Fa unes quantes setmanes que, a Madrid, tots els partits catalans renten la cara dels socialistes en una cosa o altra, malgrat les explosives declaracions que fan ací. I si fóra una trampa, fóra més important que no allò que es podria aconseguir, demane? Ah, i resulta molt sorprenent que CiU al·legue l'argument que té un pacte verbal amb Zapatero. Marededéu, però si aquest no en compleix ni un!

I no acabe: vol dir, en aquesta situació, que, anant més enllà i en la hipòtesi que tot plegat siga real, Esquerra votarà que no quan PSOE i CiU presenten una norma reclamant la reciprocitat?

N'hi ha per a deprimir-se i per a elevar uns quants graus la prevenció contra la política, just avui que comença una altra campanya electoral.