Opinió

 

1/35>

Xavi Sarrià

Amb en David

14.01.2009

Estic amb en David I hi estic perquè el seu cas és un cúmul de despropòsits que contribueixen a engrandir, encara més, l'ombra de recel que molts sentim per la mena de justícia que impera en aquest país. Estic amb en David. Perquè no s'explica l'ordre de cerca i captura, ni la detenció una nit de Reis, ni el xou policíac, ni que li negaren trucar a un advocat, ni que passara la nit incomunicat a comissaria, ni que s'haguera d'esperar fins l'endemà a ser informat del seu empresonament immediat. Estic amb en David. Perquè no s'entén que la jutgessa de guàrdia només ajornara deu dies aquest disbarat. Estic amb el David. Perquè és injustificable que el jutjat d'instrucció número 15 de Barcelona es negara a rebre la comitiva institucional de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i els seus advocats. Estic amb en David. Perquè no és seriós que tot aquest muntatge es dega a una sentència per uns fets ocorreguts fa deu anys. Estic amb en David. Perquè em resulta indignant i contradictori que el condemnen a un any i mig de presó per una marxa antifeixista, essent així que a casa nostra els feixistes gaudeixen d'una quotidiana i sospitosa impunitat. Estic amb en David. Perquè és intolerable que, a aquesta pena, s'hi sumen els antecedents d’haver-se declarat insubmís a l'exèrcit espanyol fa quinze anys. Estic amb en David. Perquè és un escàndol que s'eludesca que aquests antecedents ja es cancel·laren perquè el delicte fou extirpat del codi penal. Estic amb en David. Perquè persones com ell contribuïren a posar fi al servei militar i perquè és vergonyós que encara avui es criminalitze una lluita que la història ha dignificat. Estic amb en David. Perquè ensume que la seua ferma trajectòria independentista, demostrada cada dia a l'associació cultural la Fornal, també és al fons de tot plegat. Estic amb en David. Perquè m’entristeix la quotidianitat amb què tornen els fantasmes de casos com el del Franki de Terrassa, dels tres de Gràcia, de la Núria de Sarrià de Ter, del Jona de l'Eixample, del Karim de Vilanova i la Geltrú o dels joves de Torà. Estic amb en David. Perquè m’enfurie quan constate que en l'estat on ens fan viure la justícia queda suspesa de la ideologia de qui la pot imposar. Però, sobretot, estic amb el David. Perquè divendres ens els poden robar i perquè ens urgeix de sumar fets, voluntats i paraules per a aturar aquesta nova bestialitat.

xavisarria@mesvilaweb.cat

Editorial