Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

22.12.2008

Reivindicació de Galileu

Ahir Benet XVI va tornar a reconèixer que l'Església anava equivocada quan acusà d'heretgia Galileu Galilei, un dels científics de la història més impressionants. Però ho va reconèixer sense proclamar l'error complet ni oferir una restitució total que Galileu no necessita, però l'Església potser sí. Quan bufen vents que posen en relleu de bell nou la distància entre la fe i la ciència, l'acceptació de l'error comès contra un home aclamat i respectat per les coses que va fer segles ha sembla que no acabe d'arribar. I això resulta inquietant.

Recordem-ho. Galileu va defensar les teories heliocentristes que avui ningú no posa en dubte: la terra gira al voltant del sol. Contra aquest descobriment de Copèrnic els eclesiàstics van esgrimir velles citacions de la Bíblia interpretades al peu de la lletra, dels Psalms a l'Eclesiasta, en què els inquisidors van trobar paraules i frases que negaven tota possibilitat que no fóra la d'una Terra que era el centre de l'univers. Van acusar Galileu d'heretge, el van ficar a la presó, van prohibir alguns dels seus llibres i el van obligar a renegar d'allò que havia après. No va valer en favor del savi ni tan sols el recurs a Agustí d'Hipona, que al segle IV ja criticava qualsevol lectura literal dels llibres sagrats. Galileu va haver de callar. Tant va callar que ni tan sols va pronunciar la famosa frase 'eppur si muove' ('però es mou...') que la llegenda li atribueix.

Sembla impossible que encara avui la figura i l'obra de Galileu puguen ser objecte de controvèrsia i, tanmateix, ho són en alguns cercles de l'Església. Cal recordar que va ser Joan Pau II, l'any 1992!!, el primer papa que va reconèixer oficialment que la Terra girava al voltant del Sol. I cal advertir encara que dins el Vaticà hi ha qui continua defensant que l'acarnissada persecució de Galileu va ser justa, amb l'argument que en aquell moment era més 'sensat' no creure en els seus descobriments que no pas creure-hi i que les teories del savi toscà no podien ser acceptades tenint-ne únicament en compte la base científica, sinó sospesant també 'l'evident ansietat social' que suscitaven.

Però, en el fons allò que hi ha en joc és la interpretació literal de la Bíblia, una de les fonts d'errors i d'injustícies més gran de la història.

La interpretació literal de la Bíblia encara avui és defensada per gent amb conviccions religioses, poques, però sembla que cada vegada més influents. Igual que la interpretació literal de qualsevol llibre antic, especialment si és sagrat, aquesta actitud és simplement un despropòsit. Justificar posicions polítiques o socials, com la persecució de l'homosexualitat o l'oposició al sacerdoci de les dones sobre la base d'un text obscur de fa mil·lennis solament pot portar a una carreró sense eixida i és una pràctica gens recomanable. Perquè és cert que la Bíblia diu que l'homosexualitat és una abominació (Levític 18.22). Però si la llegim així, també hi trobarem que puc vendre les filles com a esclaves (Èxode 21.7) o que és lícit de matar-me si he treballat en dissabte (Èxode 25.2). I encara barbaritats més divertides: diu el Levític (11.7), per exemple, que tocar la pell d'un porc mort ens converteix en impurs. Però, si la toque amb les mans o amb els peus també compta? Si jugue a futbol en qualsevol posició sóc impur des del moment que toque la pilota. O és el porter l'únic impur? Són impurs tots els jugadors de bàsquet?

Tot plegat faria riure, si no fóra perquè en aquest temps que corre encara hi ha fanàtics de la Torà, de la Bíblia o de l'Alcorà que maten i assassinen en el nom de paraules escrites fa massa segles, i n'hi ha, ho vam tornar a veure ahir, que els reca encara de reconèixer la veritat científica i de demanar perdó pel dolor causat fa segles.

Editorial