Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

10.06.2008

Ai Berlin!

Poseu de director general per a 'Espanya i Portugal' un amic íntim i afavorit del PP, adversari acèrrim de l'ecotaxa balear, un personatge que diu que el dirigent de l'extrema dreta austríaca Jörg Haider 'és una solució perfectament demòcratica i constitucional' i que corre a solidaritzar-se amb Pedro J quan encara es banya en la seua piscina irregular. Vinculeu-lo amb un director general alemany tan retrògrad que, al seu país, el premien amb el Dinosaure de l'Any 2007 per les seues opinions. I sumeu-hi una companyia aèria amb enormes dificultats que es pensa que pot pressionar el govern de les Illes (que ara jo no controlen els amics) a còpia d'insultar els catalanoparlants. El resultat es diu Air Berlin.

A mesura que passen les hores l'escàndol desfermat per l'estúpid i inaudit article de Joachim Hunold creix tant que ha arribat a Alemanya i tot. És molt difícil d'entendre que un directiu d'una gran empresa cometa un error tan gros. Allò que les grans empreses no volen de cap manera és maldecaps amb els clients i, per tant, defugen la polèmica, si no és imprescindible i de força major. Dedicar l'editorial de la revista d'Air Berlin a burlar-se del català és tan inconcebible com si la dedicaren a burlar-se dels polonesos, de les lesbianes o dels bevedors de Coca-Cola. En quin cap cap la idea d'enutjar una part dels teus possibles clients, gratuïtament i sense necessitat? Què s'hi guanya?

No cap en cap cap, sinó en un que no té els negocis al cap. Com és el cas. El director d'Air Berlin 'per a Espanya i Portugal', un tal Alvaro Middelmann, fa anys que no amaga les seues complicitats ideològiques. Encara el recorden a Palma aplaudint, tot encès, en Boadella i encara ressonen declaracions com les que va fer demanant que Madrid mantinguera el control de l'aeroport del Prat i que la Generalitat no poguera participar-hi. Amb el PP governant les Illes Air Berlin va fer un creixement tan enorme que hi ha qui considera que les operacions de Palma són un dels dos eixos econòmics vitals d'Air Berlin. El president Matas fins i tot va provar d'aconseguir que Air Berlin fóra una mena de línia oficial entre les illes i va afavorir tot d'actuacions que beneficiaven la companyia. Amb el nou govern de progrés no és que aquestes actuacions s'hagen acabat (el govern balear acaba de signar un acord amb Air Berlin per a una nova web turística), però l'ambient ja no és de 'camaraderia'. I segurament que, a Middelmann, se li'n devia anar la mà escrivint.

I dic Middelmann perquè és difícil d'imaginar que Hunold tinga un coneixement prou detallat de la realitat mallorquina per a escriure el polèmic editorial. Més encara: quan va saltar la polèmica, un redactor de VilaWeb va mantenir una llarga conversa amb l'oficina de premsa d'Air Berlin 'per a Espanya i Portugal', i va ser surrealista. La cap de premsa volia convèncer-lo d'una persecució del castellà, amb un comportament i unes maneres ben allunyades d'allò que hom espera del càrrec.

Middelmann no és amic de l'actual govern de les Balears. Ben a l'inrevés. I és possible que no haja mesurat l'impacte d'un comportament tan absurd com la publicació d'aquell editorial signat pel seu cap superior. Si fins i tot l'edició alemanya del Financial Times se'n fa creus!

Però, dit això, segurament que la seua amistat amb el PP tampoc no ho explica tot. És possible que buscara arguments de xantatge, en vist que la gran expansió d'Air Berlin comença a fer figa. Els vols transatlàntics que anunciava des de Mallorca o des d'Alacant l'any passat mai no s'han fet, les accions de la companyia no paren de baixar i el rumor d'una possible compra per Ryanair (que, per cert, té una web impecable en català) són cada vegada més insistents. Tenint en compte que Palma és un dels punts més forts d'Air Berlin, potser l'article solament buscava més doblers institucionals, partint de la suposició nerviosa que Antich no seria tan generós com l'amic Matas. I també és possible que la fam anara de bracet amb la mengera.

Però el mal és que hi ha coses que ni ací ni a Berlín no són tolerables en una economia de mercat; que som massa els qui no pensem deixar a aquest senyor que faça brometes com aquesta i que, en el fons, hi ha gent que, per molt que vaja dient tot el dia que és cosmopolita, en realitat no té ni idea de com va el món.

Editorial