Opinió
Salinger
Andreu Barnils
09.02.2010
‘Perquè tu ho vals’
Marta Rojals
08.02.2010
Cabanyal, any zero
Albert Dasí
02.02.2010
Cabanyal
Xavi Sarrià
29.01.2010
Gent de la 'seva'
Marta Rojals
25.01.2010
TeDeTe
Josep Albinyana
22.01.2010
Prou d'anar a remolc
Albert Dasí
19.01.2010
Balagan
Andreu Barnils
18.01.2010
Cesk Freixas
Xavi Sarrià
15.01.2010
Parlem de tecnologia? I prou?
Oriol Lladó
14.01.2010
Plovia a Cassana
Josep Albinyana
13.01.2010
A què juguem?
Marta Rojals
24.12.2009
El complot 2.0
Oriol Lladó
23.12.2009
1/35>
Vicent Partal
Una lliçó
19.11.2007
Helmut Kohl, que va ser un dels cancellers alemanys més rotunds, acaba de treure al carrer un nou volum de les seues memòries. I hi explica una cosa que ja ens pensàvem que havia anat així, però que sona molt grossa en boca seua: que els dirigents de la República Federal Alemanya van improvisar quan van veure que la reunificació era possible. O dit d'una altra manera: que van agafar al vol l'oportunitat i la van fer possible. Que no sabien on anaven ni què passaria, però que volien que passàs i que segurament per això, diu, la van fer possible. Tota una lliçó que faríem bé d'escoltar.
Els grans esdeveniments de la vida dels països, de fet, gairebé sempre arriben així. La normalitat s'arrossega mandrosa i va esllanguint el pensament i l'acció. Crea una inèrcia pesada. Però la sorpresa cal que t'agafe preparat. I aleshores és quan entra en acció l'audàcia i la convicció que fan possible un canvi de dimensions gegantines. Hi ha moments, són aquests, en què els dubtes juguen contra teu i el teu país i en què la capacitat de desaprendre allò que has après esdevé un gran valor per a canviar el ritme i desfer la teranyina de la mandra i el conformisme i, així, poder volar alt, sense por.
Alemanya ho va saber fer, això quan calia, ho acaba d'explicar i certificar Helmut Kohl. Enmig d'una confusió notable i monumental. La nit que va caure el mur de Berlín em recorde pensant i dient que passava això, però que era impossible. Tot amb tot, els polítics alemanys, i ell el primer, ho van fer possible. No amb una estratègia premeditada, ni amb un pla pactat, acordat, consolidat. Ho van fer possible la visió i l'entusiasme i la capacitat de guanyar i de consolidar, enmig de la sorpresa dels altres, sense por de què passaria, si allò no funcionava. Una lliçó, sí, una autèntica lliçó de política.
Editorial
Ara dic que sí, ara dic que no
Vicent Partal
09.02.2010
Aran a plan lo drech de decidir
Vicent Partal
08.02.2010
Més Europa o això no funcionarà
Vicent Partal
05.02.2010
L'acció exterior
Vicent Partal
04.02.2010
Carn de canó
Vicent Partal
03.02.2010
I ja són dinou
Vicent Partal
02.02.2010
Les coses mai no passen perquè sí
Vicent Partal
01.02.2010
Espanya preocupa
Vicent Partal
29.01.2010
Investigar
Vicent Partal
28.01.2010
Dilluns sabré a quins cinemes no he de tornar
Vicent Partal
27.01.2010
A Ascó, no
Vicent Partal
26.01.2010
Què fem ací al mig?
Vicent Partal
25.01.2010
Una metàfora deliciosa
Vicent Partal
22.01.2010
Javier Rojo
Vicent Partal
21.01.2010
De prop
Vicent Partal
20.01.2010
Atenció a la UV
Vicent Partal
19.01.2010
Mas a la tercera
Vicent Partal
18.01.2010
Un estat fallit
Vicent Partal
15.01.2010
No fotem
Vicent Partal
14.01.2010
El sistema i el cinema
Vicent Partal
13.01.2010
A Horta
Vicent Partal
12.01.2010
'Gerrymandering'
Vicent Partal
11.01.2010
Obcecació
Vicent Partal
08.01.2010
La marca no té amo
Vicent Partal
07.01.2010
La dècada de la llibertat (i II)
Vicent Partal
05.01.2010











