El Lluçanès ha tancat l’any 2011 a dalt de tot del panorama cultural català. Primer va ser pel grup Nyandú, de La Torre d’Oristà, que amb la seva música pop-folk es va imposar en l’onzena edició del concurs de maquetes Sona 9, considerat el més important de la música en català. A continuació va ser per Ramon Erra, escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol, que en el marc de la Nit de Santa Llúcia va ser guardonat amb el catorzè premi Mercè Rodoreda per l’obra La vida per rail, un llibre que narra trossets de diferents vides vistes des de dalt d’un tren.
Una primera reflexió que em ve al cap és que habitualment associem els grans centres de creació cultural amb les grans ciutats, en el nostre cas Barcelona i l’àrea metropolitana. És aquí on s’hi couen les últimes tendències culturals, i on es poden veure espectacles i artistes de primer nivell. Evidentment no diré que això no sigui cert, però els dos premis aconseguits per aquests lluçanesos matisen una mica aquesta realitat. Més enllà de Barcelona també s’hi fan coses interessants i potents culturalment parlant, i el Lluçanès no n’és una excepció.
A banda, també m’agradaria comentar que tant els Nyandú com Ramon Erra han fet bandera de la seva terra d’origen, el Lluçanès. Deu ser per això que, en certa manera, em sento el seu premi una mica meu. Ja em perdonaran tant els Nyandú com el Ramon Erra, evidentment el premi és ben seu, però ja m’enteneu el què vull dir, oi? Quan em vaig assabentar de dels respectius premis –curiosament, en els dos casos a través de la ràdio–, el cor em va fer un salt d’alegria. I em penso que això va passar a més d’un i a més de dos del Lluçanès.
Per últim, cal tenir en compte que al Lluçanès encara tenim més escriptors, artistes i músics de primer nivell. En definitiva, com diu la dita popular, al pot petit hi ha la bona confitura.

Anna Gorchs

"El Lluçanès ha tancat l’any 2011 a dalt de tot del panorama cultural català. "

"A banda, també m’agradaria comentar que tant els Nyandú com Ramon Erra han fet bandera de la seva terra d’origen, el Lluçanès. Deu ser per això que, en certa manera, em sento el seu premi una mica meu."