Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Fòrums

Debat general

Afegir aportació
  • xavi

    28.02.2015 13:21

    forat del mig de la panxa

    hola
    a qu abxn li diem melic la mjoria part de la gent

    RespondreInapropiat
  • àlies

    28.02.2015 13:17

    forat del mig de la paxa

    hola bon dia
    bona part de la gent de bcn li diu melic jo tambe li dic melic i vosaltres com li dieu

    Dels mots llombrígol i melic [d'enlloc.com]

    j 26.07.2003 23:08

    Bon dia,

    La qüestió que us proposo és la següent:

    Com en díeu de la "depressió arrodonida i arrugada que
    deixa al mig del ventre la secció del cordó umbilical"?

    Per exemple, jo (Baix Llobregat) en dic "melic". I
    vosaltres?

    -----------

    Bona tarda,
    Soc del Alt Penedès i aqui tothom li diu "melic", no n'havia sentit mai això de "llombrígol".
    Fins aviat,


    -----------

    Bon vespre,

    Mentre esperem que més gent s'animi a fer-nos saber si té
    melic, llombrígol, llumbrigu o guixa, podem consultar el
    Diccionari Alcover-Moll per veure que hi diu.

    Cal tindre present que les enquestes que permeteren la
    redacció del Diccionari es feren fa unes tres generacions, i
    que és possible que la pròpia evolució i les considerables
    migracions internes (i externes) que hi ha hagut en el
    nostre àmbit lingüístic hagin alterat la distribució dels
    geosinònims.

    Per l'Alcover-Moll, la forma principal és "llombrígol".
    Aquesta és la forma principal de tota la lexicografia
    barcelonina (Fabra, IEC, Enciclopèdia Catalana, Diccionari
    de Medicina), mentre que els diccionaris valencians
    assenyalen "melic" com a forma principal.

    El Diccionari assenyala que llombrígol es diu a:
    - "llumbrígul": a part de les regions septentrional i
    central-oriental, a Menorca i a l'Alguer.
    - "llombrígol": a Mallorca.
    - "llumbrigu: al Conflent, la Plana de Vic, Maresme,
    Igualada, Vallès i Camp de Tarragona.

    El Diccionari assenyala melic com la forma sinònima de
    llombrígol en el català occidental. Ara bé, melic és el
    geosinònim que s'empra a:
    - "malík": a part del Rosselló, a Ribes de Fresser, a
    Granollers i a Valls.
    - "melík": a la Pobla de Lillet, a la Ribagorça, al Pallars,
    a la Conca de Tremp, a l'Urgell, a la Llitera, a Fraga, a
    Lleida, a Tortosa i al País Valencià.

    En aquesta llista es remarcava que a l'Alt Penedès, hom diu "melic"
    i que "llombrígol" no s'havia sentida mai. Aquesta dada
    coincideix amb el Diccionari (a Valls en diuen [malík].

    Finalment, el Diccionari parla de guixa ("gíSa"), com a
    forma mallorquina.

    Com veiem la distribució de llombrígol-melic-guixa no és
    gens senzilla, i no té cap mena de sentit simplicacions
    grolleres, del caire:
    - Central: llombrígol.
    - Valencià: melic.
    - Nord-occidental: melic.
    - Balear: guixa.
    - Rossellonès: llombrígol.

    En aquest context, considerar "llombrígol" la forma
    principal, quan veiem que no és dominant ni de bon tros a
    totes les comarques orientals, i és desconeguda a les
    comarques occidentals (i al Penedès!), i fer de "melic" una
    forma dialectal, és molt forçat.

    Però bé, per completar el mapa dels melics, dels llumbrigus
    i de les guixes, cal que participeu!

    --------

    Hola a tothom,

    Al Camp de Tarragona només he sentit la forma melic. Que és la que apareix al DCVB a Valls (Alt Camp).

    Al DIEC la paraula melic no té consideració de dialectalisme (de fet, ara ja no duen aquesta marca gaires mots al diccionari normatiu). Amb tot, per veure'n la definició que ens interessa ens remet a l'entrada llombrígol.

    Guixa si que és un mot que es diu en una extensió petita. Al DIEC no hi apareix, si més no amb aquesta accepció.

    Bon cap de setmana

    --------------

    Per subsciure-us a aquest servei heu d'enviar un missatge a: club_enlloc-subscribe@yahoogroups.com

    RespondreInapropiat
  • soal

    22.01.2015 23:34

    som catalònics de catal`nia

    Em sona molt bé la proposta, m'agrada. Algun cop m'havia passat pel cap.

    Parlem catalònic i pertanyem a Catalònia.

    Alacant 23.05.2004 00:31

    Si diem valencià, hi haurà molta gent que no voldrà que la seua llengua es diga pel nom d'una ciutat que l'únic que fa es pendre-li els diners per a construir-hi monstruositats. Cal un nom únic que ja el tenim: Catalònia i un nom d'home i de llengua únics: catalònics. I per comptes de Països i punyetes, què us en sembla Camps? Els Camps Catalònics!
    Venim de lluny, companys!

    RespondreInapropiat
  • gallineta

    20.01.2015 18:46

    les plebiscitàries eren al Març

    La miopia política del President refrendada per ERC , ANC,Òmnium i Municipis xI, motivada per característiques pròpies i per preservar partits i poder, ens donaran a les municipals el primer cop fort, ja que, guanyarà Ada Colau a BCN - per molt be que hagi fet les coses Triàs- .I fins al Setembre hi ha altres grups que agafaran moltes de les sensibilitats independents que, ara troben una manca de líders realment amb visió amplia "rauxa i no tant seny" ... Han sigut molts anys del poc a poc de Ciu.


    Hem tornat al 2012 quan varen constituir un Parlament amb majoria Independent, però ara, amb 8 mesos vista, poden sortir líders d'altres formacions que motivin i que deixin per mes endavant al camí tan il·lusionat que havien començat cap a Ítaca. Tan poc han valorat la V les manis i la Via... Sembla que només al 9N de Mas tingui importància i realment no ha servit absolutament per res.

    L'altre cop -en aquest cas més bo- el donarà la CUP que guanyarà a molts municipis perquè encara que ningú ho digui ... el 27 S queda massa lluny!!

    RespondreInapropiat
  • Moragues

    14.01.2015 13:03

    Aquesta CiU, retorna a la vella CyU??

    Mare de Deu com son els d'Esquerra!!!!ª. Davant l'exigència de l'Artur Mas de que les independents (Carme Forcadell, Muriel Casals per exemple) nomes puguin anar a la seva llista de convergents i unionistes mes o menys corruptes (ai... Duran, ai Pujol...) van els republicans i diuen que estan disposats a acatar la directriu de CiU. I que passa???. que el problema es de semàntica. El "esquerranossos", a paret de baixar-se els pantalons com van fer el 1980 fent President a Jordi Pujol i Soley, doncs CiU amb 43 escons sobre el total de 135 no tenia cap possibilitat de entrar al que desprès seria el seu "corral" donat que PSC amb 33 escons, PSUC amb 25 i PSA amb 2 (total 60) feien imposible la "pressa del poder" per part dels convergents. Qui va votar a favor del candidat de CiU??... Ohhhhh ERC que va ser recompensada "generosament" amb la Presidencia del Parlament i.... res mes. hI HA UNA COSA MES: ELS PACTES SECRETS QUE VAN PORTAR A 30 ANYS DE SOCIOVERGENCIA. eL psoe(C) es va abstenir en la votaciò d'investidura i així es va arribar al GRAN PACTE : "Per tu (CiU) la Generalitat, per mi (PSO-c) les diputacions i els grans ajuntaments. I ara els nostàlgics que frissen per tornar als temps de l"'Ancien regimen" treballant per evitar unes eleccions plebiscitàries, pacten com sempre, com amb el PP (Pacte de Majèstic, visita nocturna d'Artur Mas a la Moncloa del Zapatero) i busquen la manera de que canviï lo mes just per tal que tot segueixi igual. Doncs be, un cop treta la careta de l'independentisme de CiU i que ERC no ha sabut/pogut evitar el vodevil que estem vivint, dono les gracies a tots dos per que m'han ajudat a decidir el meu vot : CUP, que si mes no, no s'han apuntat aquest ridícul "teatrillo".

    RespondreInapropiat
  • gallineta

    09.12.2014 13:35

    Mas vol aconseguir la quadratura del cercle

    De la proposta del President hi ha contradiccions importants:
    Per què una candidatura unitària si després vol fer un altre referèndum per l’independència?
    Que no tenim un Parlament ,amb tota mena de partits, que representen totes les possibles sensibilitats?
    Perquè donar facilitats al Gobierno i al TC fent unes eleccions “rares” quant tenim eines per diferenciar clarament – ERC independència, CIU independència…. – ? Els partits són els que son i si existeixen, és a base d’una llarga història democràtica .
    Perquè és tan important “al que veuran a Europa?… si no entenen al sentir després de les manifestacions ,la Via catalana, la V, el 9N … és que no volen i punt. Toca fer les coses per nosaltres i ,canviar els partits, les eleccions i el camí de ruta per què ho entenguin!! ,em sembla massa … Després que hem de fer “2.500.000 caganers perquè ho vegi el mon”?
    En el fons, és comprensible, ha plantejat una mena de procés per donar temps a una negociació “que ningú vol”, i per preservar al seu partit d'una derrota – que segurament , en cas de què fos així- seria per tota la trajectòria històrica de CIU amb les diferencies CDC-Unió, amb les possibles cessions polítiques, fruits dels xantatges per tapar vergonyes dels Pujol i d’altres. No es pot canviar al sentit del vot ni la història del vot!!!, encara que el President ha fet moltíssimes coses ben fetes. Tothom s’adona del sacrifici que faria el President, i crec que molts li recolzaran si una vegada més torna a acceptar les coses com cal per modificar l’historia.

    RespondreInapropiat
  • DNICAT

    04.11.2014 18:34

    Obert el període de sol•licitud del DNI Català a dnicat.cat

    Obert el període de sol•licitud del DNI Català a dnicat.cat

    El lloc web www.dnicat.cat acaba d’obrir el període de sol•licitud del Document Nacional d’Identitat Catalana. Tan sols omplint el formulari amb les dades que apareixen al DNI i adjuntant la fotografia carnet es genera el nostre número de DNI Català personal i únic.

    Podem seleccionar si volem rebre el DNI en format carnet físic o en format digital, així com si aparèixer en el plànol de DNIs adherits de Catalunya.

    Tot i que ja avisen que el document no té validesa legal, animen a provar-ho i sentir l’orgull d’identificar-se amb ell arreu del món i donen exemples de situacions on catalans han pogut identificar-se en entitats de diversos països.

    De moment s’han emès més de 800 DNIs en els primers tres dies de funcionament i sembla que la idea està quallant entre els catalans i les catalanes. Hi ha diverses associacions que tenen previst acceptar el carnet com a document d’identificació.

    RespondreInapropiat
  • jc04

    08.10.2014 18:07

    NATURALEZA

    Hola a tuton

    Compartir l'opinió a les Xarxes Socials

    EcoClub 14.08.2014 22:56

    En parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    RespondreInapropiat
  • EcoClub

    14.08.2014 22:56

    Compartir l'opinió a les Xarxes Socials

    En parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    Totes tenen un nexe en comú !

    Verge del Vinyet 05.08.2014 22:50

    Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet.

    L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”.

    Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé.

    L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic.

    Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.

    Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

    RespondreInapropiat
  • EcoClub

    14.08.2014 22:52

    Compartir l'Opinió a les Xarxes Socials

    Parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    Totes tenen un nexe en comú !

    Verge del Vinyet 05.08.2014 22:50

    Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet.

    L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”.

    Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé.

    L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic.

    Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.

    Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

    RespondreInapropiat

1/3176>