Fòrums

Debat general

Afegir aportació
  • Per lliure

    16.04.2014 18:26

    CACA?, O MERDA PER SON AMO!

    Qui sou vosaltres, rucs, per llençar merda, "caca" en dieu, santets mal-lletats, per la cara de la gent que no hi té res a veure, en tot això, encara que algú hagi escrit els seus noms al costat d'altres que sí que són col·laboracionistes? Per la meva part, ni sindicats ni capelletes de cap mena: publicaren el meu nom, em convocaren per via indirecta a través d'una persona tercera, em vaig fer el suec i no m'hi vaig presentar, i punt. I qui és el sant aquest que des d'aleshores es dedica a remenar merda? Potser és que en va ple ell mateix, o ella mateixa, que vés a saber! Que doni la cara i li ho explicaré directament.

    RespondreInapropiat
  • Historiador

    13.04.2014 13:30

    La Macomunitat,embrió dun Estat Català

    Recordem l'obra de la Mancomunitat de Catalunya feta en tants pocs anys i amb tantes poques competències. Les quatre Diputacions van cedir les seves competències per una Acció Institucional Unitària, i el President Enric Prat de la Riba va posar al capdavant de cada Institució les persones més preparades amb independència de la seva adscripció política. Avui, disposem de més coneixement i recursos, i sobretot tenim la legitimitat social que exigeix un país ben organitzat i una educació eficaç per a elevar la cultura de tots els ciutadans.La Mancomunitat de Catalunya del 1914 va ser la primera experiència d'Autogovern català i el primer Reconeixement estatal de la Personalitat de Catalunya des de la desfeta del 1714.Les quatre Diputacions commemoraran el Primer Centenari de la Mancomunitat amb un programa d'actes que inclourà exposicions, xerrades i seminaris-L’Enric Prat de la Riba va ser un polític moderat però amb una idea molt agosarada, que es va envoltar dels millors intel•lectuals catalans a Catalunya. Les quatre Diputacions han tingut alts i baixos des del moment en què es van crear,al segle XIX,concretament l’any 1812, i la seva Història - ha oscil•lat entre representar un important paper com a instància de poder- i -ser una mera comparsa dels governs centralistes-.
    Breu historia
    Retornar la capacitat de la gestió administrativa de les antigues Corts Catalanes. Amb aquest objectiu, el 6 d'abril de 1914, s'estableix la Mancomunitat de Catalunya, que significa l'esperada federació de les quatre diputacions catalanes.Comença una nova etapa política, amb el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, al capdavant. Un líder que sap unir esforços. Però tot i les seves limitades competències, que no van més enllà de les que tenien les diputacions, la Mancomunitat de Catalunya aconsegueix agafar força en l'àmbit polític.
    L'estructura d'aquesta nova institució està formada per una assemblea de 96 diputats provincials (36 per Barcelona i 20 per cadascuna de les altres tres províncies). També està constituïda pel Consell, integrat per vuit consellers i el president de la Mancomunitat.
    El primer president és Enric Prat de la Riba (1914-1917), seguit per Puig i Cadafalch (1917-1923), tots dos militants de la Lliga Regionalista. L'any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d'aquesta institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l'any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.
    Entre les obres més importants dutes a terme al llarg d'aquesta dècada, cal destacar la construcció d'infraestructures de comunicació, l'assistència social, la reforma educativa, la normativització de la llengua catalana i l'obra cultural.

    Un vídeo creat per nens de Manlleu irrita la «caverna» espanyola

    cdl 11.04.2014 20:21

    Els alumnes de 6èB de l’escola Carme-Vedruna de Manlleu han enregistrat un vídeoclip sobre Catalunya, en el marc de l’assignatura d’anglès.

    El vídeo ha irritat alguns mitjans de la "caverna" mediàtica espanyola. Un article a Libertat Digital critica el vídeo, que és, segons el periodista,

    http://www.youtube.com/watch?v=owd3gBtVdKQ&feature=player_embedded

    RespondreInapropiat
  • cdl

    11.04.2014 20:21

    Un vídeo creat per nens de Manlleu irrita la «caverna» espanyola

    Els alumnes de 6èB de l’escola Carme-Vedruna de Manlleu han enregistrat un vídeoclip sobre Catalunya, en el marc de l’assignatura d’anglès.

    El vídeo ha irritat alguns mitjans de la "caverna" mediàtica espanyola. Un article a Libertat Digital critica el vídeo, que és, segons el periodista,

    http://www.youtube.com/watch?v=owd3gBtVdKQ&feature=player_embedded

    RespondreInapropiat
  • Escolar

    05.04.2014 12:51

    Primer Centenari de la Mancomunitat (1914-2014)

    La Mancomunitat de Catalunya, embrió d’un Estat català
    Recordem l'obra de la Mancomunitat de Catalunya feta en tants pocs anys i amb tantes poques competències. Les quatre Diputacions van cedir les seves competències per una Acció Institucional Unitària, i el President Enric Prat de la Riba va posar al capdavant de cada Institució les persones més preparades amb independència de la seva adscripció política. Avui, disposem de més coneixement i recursos, i sobretot tenim la legitimitat social que exigeix un país ben organitzat i una educació eficaç per a elevar la cultura de tots els ciutadans.La Mancomunitat de Catalunya del 1914 va ser la primera experiència d'Autogovern català i el primer Reconeixement estatal de la Personalitat de Catalunya des de la desfeta del 1714.Les quatre Diputacions commemoraran el Primer Centenari de la Mancomunitat amb un programa d'actes que inclourà exposicions, xerrades i seminaris-L’Enric Prat de la Riba va ser un polític moderat però amb una idea molt agosarada, que es va envoltar dels millors intel•lectuals catalans a Catalunya. Les quatre Diputacions han tingut alts i baixos des del moment en què es van crear,al segle XIX,concretament l’any 1812, i la seva Història - ha oscil•lat entre representar un important paper com a instància de poder- i -ser una mera comparsa dels governs centralistes-.
    Breu historia
    Retornar la capacitat de la gestió administrativa de les antigues Corts Catalanes. Amb aquest objectiu, el 6 d'abril de 1914, s'estableix la Mancomunitat de Catalunya, que significa l'esperada federació de les quatre diputacions catalanes.Comença una nova etapa política, amb el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, al capdavant. Un líder que sap unir esforços. Però tot i les seves limitades competències, que no van més enllà de les que tenien les diputacions, la Mancomunitat de Catalunya aconsegueix agafar força en l'àmbit polític.
    L'estructura d'aquesta nova institució està formada per una assemblea de 96 diputats provincials (36 per Barcelona i 20 per cadascuna de les altres tres províncies). També està constituïda pel Consell, integrat per vuit consellers i el president de la Mancomunitat.
    El primer president és Enric Prat de la Riba (1914-1917), seguit per Puig i Cadafalch (1917-1923), tots dos militants de la Lliga Regionalista. L'any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d'aquesta institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l'any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.
    Entre les obres més importants dutes a terme al llarg d'aquesta dècada, cal destacar la construcció d'infraestructures de comunicació, l'assistència social, la reforma educativa, la normativització de la llengua catalana i l'obra cultural.

    La ucraïnesa Regina,guanyadora a Barcelana

    El Mestre 03.04.2014 11:59

    La ucraïnesa Regina guanya el Concurs Maria Canals
    La pianista ucraïnesa Regina Chernychko, de 27 anys, ha guanyat el 60è Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona. *L'ha fet durant la Prova final que ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana, segons ha informat aquest dijous el Certamen. *Els membres del jurat, presidit per Carlos Cebro, han decidit atorgar-li el primer premi, dotat amb 15.000 euros i una sèrie de recitals i gires per Catalunya, Espanya i l'estranger. *La Chernychko (Charkiw, 1986) ha ofert concerts amb l'Orquestra Filharmònica de Charkiw, la Simfònica de Roma, l'Orquestra Mediterrània de Cambra i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), entre d'altres, i ha rebut premis com el Diploma F.Chopin, l'Stupen K.Masterstvu i el Ricard Viñas de Lleida. *El Palau de la Música va acollir la nit d'aquest dimecres,dia 2 d'abril 2014 la prova final del certamen, amb els tres finalistes: la guanyadora Chernychko i els russos Serguei Belyavskiy (segon), de 20 anys, i Tatiana Chernichka (tercera), de 29. *El Premi del Públic ha recaigut en el jove Serguei Belyavskiy, qui també ha guanyat el Premi del Jurat d'Estudiants; la cerimònia de lliurament dels premis es farà aquest dijous al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

    RespondreInapropiat
  • El Mestre

    03.04.2014 11:59

    La ucraïnesa Regina,guanyadora a Barcelana

    La ucraïnesa Regina guanya el Concurs Maria Canals
    La pianista ucraïnesa Regina Chernychko, de 27 anys, ha guanyat el 60è Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona. *L'ha fet durant la Prova final que ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana, segons ha informat aquest dijous el Certamen. *Els membres del jurat, presidit per Carlos Cebro, han decidit atorgar-li el primer premi, dotat amb 15.000 euros i una sèrie de recitals i gires per Catalunya, Espanya i l'estranger. *La Chernychko (Charkiw, 1986) ha ofert concerts amb l'Orquestra Filharmònica de Charkiw, la Simfònica de Roma, l'Orquestra Mediterrània de Cambra i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), entre d'altres, i ha rebut premis com el Diploma F.Chopin, l'Stupen K.Masterstvu i el Ricard Viñas de Lleida. *El Palau de la Música va acollir la nit d'aquest dimecres,dia 2 d'abril 2014 la prova final del certamen, amb els tres finalistes: la guanyadora Chernychko i els russos Serguei Belyavskiy (segon), de 20 anys, i Tatiana Chernichka (tercera), de 29. *El Premi del Públic ha recaigut en el jove Serguei Belyavskiy, qui també ha guanyat el Premi del Jurat d'Estudiants; la cerimònia de lliurament dels premis es farà aquest dijous al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

    El "Sobirà" Messi al LLac COMO

    Visca ! 02.04.2014 18:53

    El jugador del Fútbol Club Barcelona Lionel Messi ha cerrado la compra de una mansión en la provincia italiana de Como (Lombardía, norte del país), según han informado medios locales. La negociación, que se llevaba con discreción, concluyó en la mañana de este miércoles, cuando el abogado del argentino, cuatro veces ganador del Balón de Oro, cerró el trato en un despacho notarial de la ciudad de Milán.
    No se conocen más datos de la vivienda, salvo que es "espléndida" y "de ensueño" y que se localiza junto al río Ceresio, en la misma zona donde otros mitos del fútbol también cuentan con propiedades, como Ronaldo o David Beckham.
    La operación ha contado con la intermediación de Proto Organization, una sociedad especializada en la compraventa de inmuebles destinados a estrellas del deporte o celebridades de Hollywood.
    Mientras que el futbolista argentino aterriza en uno de los considerados rincones naturales más bellos de Italia, el entrenador portugués José Mourinho vendió su villa hace unas pocas semanas. En la provincia se halla el lago de Como, a unos 45 kilómetros al norte de Milán y está rodeado por montañas, y la ciudad de Como, de unos 80.000 habitantes, capital de la provincia.La zona es apreciada por su riqueza natural y arqueológica y se ha convertido en uno de los destinos turísticos y de descanso con más atractivo del país, tanto entre los italianos como para ciudadanos extranjeros de elevado poder adquisitivo

    RespondreInapropiat
  • Visca !

    02.04.2014 18:53

    El "Sobirà" Messi al LLac COMO

    El jugador del Fútbol Club Barcelona Lionel Messi ha cerrado la compra de una mansión en la provincia italiana de Como (Lombardía, norte del país), según han informado medios locales. La negociación, que se llevaba con discreción, concluyó en la mañana de este miércoles, cuando el abogado del argentino, cuatro veces ganador del Balón de Oro, cerró el trato en un despacho notarial de la ciudad de Milán.
    No se conocen más datos de la vivienda, salvo que es "espléndida" y "de ensueño" y que se localiza junto al río Ceresio, en la misma zona donde otros mitos del fútbol también cuentan con propiedades, como Ronaldo o David Beckham.
    La operación ha contado con la intermediación de Proto Organization, una sociedad especializada en la compraventa de inmuebles destinados a estrellas del deporte o celebridades de Hollywood.
    Mientras que el futbolista argentino aterriza en uno de los considerados rincones naturales más bellos de Italia, el entrenador portugués José Mourinho vendió su villa hace unas pocas semanas. En la provincia se halla el lago de Como, a unos 45 kilómetros al norte de Milán y está rodeado por montañas, y la ciudad de Como, de unos 80.000 habitantes, capital de la provincia.La zona es apreciada por su riqueza natural y arqueológica y se ha convertido en uno de los destinos turísticos y de descanso con más atractivo del país, tanto entre los italianos como para ciudadanos extranjeros de elevado poder adquisitivo

    Tesposta a Busot

    Rosamaria Cendrós 23.03.2014 08:16

    S'ha de ser molt curt i coneixer molt poc la meva familia per pensr que escric sotes les ordres del meu fill. D'entrada tingui pebrots i digui el seu nom. Només els covards s'amaguen en noms falsos. No es posi a la boca el nom del meu fill per desacreditar-lo, ja voldria vostè arribar-li a la sola de la sabata. Seguiré escrivint el que em doni la gana, no necessito escriure en nom de ningú. Te molta mala baba vostè. Segur que és un ressentit. En fi només dir-li que te una gran solució, que és no llegir les cartes que escric i un altre dia digui el seu nom. M'agrada coneixer les persones com vosté. Sovint cambien d'opinió i sinó ja s'ho farà. Doni la cara si te nassos. Però.....estigui tranquil, a mi ningú em diu el que haig d'escriuré. Fa pena que hi hagi gent com vostè. No pel que opina que cadascú és ben lliure. Si no per la falta d'escrupols, per mentider i sobretot per covard. Bon vent !

    RespondreInapropiat
  • Rosamaria Cendrós

    23.03.2014 08:16

    Tesposta a Busot

    S'ha de ser molt curt i coneixer molt poc la meva familia per pensr que escric sotes les ordres del meu fill. D'entrada tingui pebrots i digui el seu nom. Només els covards s'amaguen en noms falsos. No es posi a la boca el nom del meu fill per desacreditar-lo, ja voldria vostè arribar-li a la sola de la sabata. Seguiré escrivint el que em doni la gana, no necessito escriure en nom de ningú. Te molta mala baba vostè. Segur que és un ressentit. En fi només dir-li que te una gran solució, que és no llegir les cartes que escric i un altre dia digui el seu nom. M'agrada coneixer les persones com vosté. Sovint cambien d'opinió i sinó ja s'ho farà. Doni la cara si te nassos. Però.....estigui tranquil, a mi ningú em diu el que haig d'escriuré. Fa pena que hi hagi gent com vostè. No pel que opina que cadascú és ben lliure. Si no per la falta d'escrupols, per mentider i sobretot per covard. Bon vent !

    Qualsevol mitjà és bó!!!!!!

    Quina camarilla tots plegats, estem arreglats. 30.01.2007 22:03

    Madí utilitza sa mare per fer apologia de la federació regionalista amb cartes als mitjans de comunicació afins

    Que Madí té pocs escrúpols ho saben bé els qui l'han patit com recentment explicàvem sobre el bulo del Parkinson de Xavier Trias. A alguns dirigents dirigents de la federació autonomista, referint-se al petit Mr. Floyd, se'ls ha sentit dir en públic allò de 'aquest per aconseguir el que vol vendria a sa mare'. Vendre-la segur que no, però fer-la servir per enviar cartes als diaris és un fet que ja ha perpetrat en més d'una ocasió al diari Avui i actualment al referent digital 'conver' El Singular dirigit per l'escriptor i nebot de Xavier Trias, Jordi Cabré. L'afició de Madí i el seu equip per enviar cartes al director per tal de crear un fictici estat d'opinió popular ja la denunciàvem en la part final.

    Diem tot això perquè aquesta setmana es pot accedir a una carta signada per Rosa Maria Cendrós, mare del gurú de l'estratègia i la comunicació de CDC, en què demana a Esquerra Republicana de Catalunya que es dissolgui perquè ha renunciat als seus ideals independentistes, una tesi completament nova i inèdita que aquesta passada setmana ningú no ha repetit per terra, mar i aire.

    Mesos abans, Rosa Maria Cendrós i el germà de David Madí -Marc- ja havien signat el manifest 'Mas President 2006'. Res a dir, faltaria més. Senzillament que resulta una mica cutrot que per inflar la llista d'adhesions s'hagi de recórrer a familiars propers.


    Per cert que en breu donarem detall dels mals rotllos existents entre Madí i Unió Democràtica per la campanya a les eleccions espanyoles en què Duran no només vol tenir mans lliures per confeccionar les llistes sinó fer una precampanya i campanya totalment controlada pel seu partit i no per DvD Madí. Vaja, no és que la ruptura de la federació sembli un fet imminent però tampoc tan improbable com fa uns pocs anys. Us imagineu al gran Dioni emulant a Michael Corleone a El Padrino tot dient-li a Mas i Madí 'no és res personal, només són negocis' i prement el gallet de la 'tartamuda' per enviar-los a millor vida (política, és clar)?

    Informació també de Busot

    S'admeten apostes

    RespondreInapropiat
  • Cultural

    21.03.2014 22:22

    En Raimon Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

    El Cantautor valencià Raimon ha estat proclamat guanyador del 46 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.L’ha anunciat la Presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, per la seva contribució "notable i continuada" a la vida cultural dels Països Catalans.. "Ha estat una enorme sorpresa", ha dit en Raimon, que no ha pensat mai que aquest Guardó català pogués recaure en ell, i ha afegit que ell sempre va anar per èsser Professor Universitari però "el vent" --ha fet broma-- es va interposar en el seu camí, referint-se al seu Primer èxit -Al vent-. *Sí que assegura haver intentat -Internacionalitzar la Llengua i la Cultura catalanes -viatjant durant tota la seva vida a escenaris internacionals, com ara l'Amèrica Llatina i el Japó, i "sempre cantant en llengua catalana".Sobre aquesta qüestió, ha instat a la Internacionalització de la llengua i la cultura davant d'un avanç i homogeneïtzació dels idiomes a escala mundial, amb predominança de l'Anglès i del Castellà. *Tots els ciutadans i ciutadanes que tenim la sort de pertànyer a Pobles i a Nacions petites, i tenint els veïns que hem tingut al llarg de la Història en general, el problema dels Països Catalans és el d'Internacionalitzar el que som els catalans, que els altres veïns hi vegin que estem a un Estat Català.

    Tens més raó que un sant

    Barrufet rondinaire 20.03.2014 23:24

    Hola Alerta !, tens més raó que un sant (i perdó pels parlants de Catalight). Els exemples que has presentat són ben certs, però n'hi ha d'altres, com per exemple les retransmissions esportives o l'emissora de radio RAC1. Quan el seleccionador català de futbol, en Gerard López, col·laborava amb les retransmissions esportives de TV3 les seves pífies eren sonades: "Havia molts jugadors que ..." pel correcte "Hi havia molts jugadors que ..." o "les ventatges" pel correcte "els avantatges". I que podem dir de RAC1, l'emissora del Grup Godó, on els pronoms febles han desaparegut per complet: aquí ja no parlen un Catalight, sinó que m'atreviria a dir que parlen directament una versió catalanitzada del castellà. Una recomanació, no us perdeu l'economista Gonzalo Bernardos a la tertúlia del Món a RAC1, és la síntesi del despropòsit.

    RespondreInapropiat
  • Barrufet rondinaire

    20.03.2014 23:24

    Tens més raó que un sant

    Hola Alerta !, tens més raó que un sant (i perdó pels parlants de Catalight). Els exemples que has presentat són ben certs, però n'hi ha d'altres, com per exemple les retransmissions esportives o l'emissora de radio RAC1. Quan el seleccionador català de futbol, en Gerard López, col·laborava amb les retransmissions esportives de TV3 les seves pífies eren sonades: "Havia molts jugadors que ..." pel correcte "Hi havia molts jugadors que ..." o "les ventatges" pel correcte "els avantatges". I que podem dir de RAC1, l'emissora del Grup Godó, on els pronoms febles han desaparegut per complet: aquí ja no parlen un Catalight, sinó que m'atreviria a dir que parlen directament una versió catalanitzada del castellà. Una recomanació, no us perdeu l'economista Gonzalo Bernardos a la tertúlia del Món a RAC1, és la síntesi del despropòsit.

    El Catalight

    Alerta ! 15.03.2014 22:36

    M’alegra poder afegir noves incorporacions a la llista d’expressions en català antic perdudes pel camí defini-tivament. I les hem d’afegir gràcies, com sempre, als tertulians i periodistes que, incansables, treballen pel reconeixement del catalight. El catalight és el nou ca-talà. Un idioma que s’enriqueix amb traduccions literals, com ara “de raïms a peres” o “no caurà aquesta breva”. El catalight ja domina la televisió i la ràdio, així com el Parlament. Amb algunes excepcions, és
    cert, però que, amb l’ajuda de tots, aviat deixaran de ser-ho.
    En primer lloc i definitivament implantada tenim l’expressió “no molt” que substitueix el difunt “no gaire” i el difunt “no massa”. El “no molt” és l’expressió preferida dels homes i dones del temps quan han d’indicar que no farà gaire fred o que no farà massa calor. El “no gaire” i el “no massa”, doncs, queden només per a friquis i nostàlgics.
    En segon lloc tenim l’expressió “els dos” que substitueix l’antiga “tots dos”. L’expressió “tots dos” ja no la diu ningú, fins al punt que a la fa-cultat de periodisme de Sant Kevin de Vallfosca et suspenen automàti-cament si la fas servir. Dir “tots dos” és voler-se fer notar. Les persones integrades a la nostra societat diuen “els dos”. “Podrà venir el teu pare a la reunió o també vindrà la teva mare?” “Vindran els dos”.
    I en tercer lloc, però no per això menys important, hi ha el verb treure. Treure substitueix per sempre el prendre que feien servir els nostres pares antiquats. “Em van treure la cartera”, direm, en lloc del lletjot “Em van prendre la cartera”. “Si no deses el mòbil, te’l trauré”, direm, en lloc de l’ancià “Si no deses el mòbil, te’l prendré”. I ara que hi penso. He dit “deses”? Perdó, perdó, perdó. Volia dir “guardes”. Amb “la que està caient” i jo dic “deses”. Ai, mira. “Doncs va a ésser que no”.

    RespondreInapropiat
  • Alerta !

    15.03.2014 22:36

    El Catalight

    M’alegra poder afegir noves incorporacions a la llista d’expressions en català antic perdudes pel camí defini-tivament. I les hem d’afegir gràcies, com sempre, als tertulians i periodistes que, incansables, treballen pel reconeixement del catalight. El catalight és el nou ca-talà. Un idioma que s’enriqueix amb traduccions literals, com ara “de raïms a peres” o “no caurà aquesta breva”. El catalight ja domina la televisió i la ràdio, així com el Parlament. Amb algunes excepcions, és
    cert, però que, amb l’ajuda de tots, aviat deixaran de ser-ho.
    En primer lloc i definitivament implantada tenim l’expressió “no molt” que substitueix el difunt “no gaire” i el difunt “no massa”. El “no molt” és l’expressió preferida dels homes i dones del temps quan han d’indicar que no farà gaire fred o que no farà massa calor. El “no gaire” i el “no massa”, doncs, queden només per a friquis i nostàlgics.
    En segon lloc tenim l’expressió “els dos” que substitueix l’antiga “tots dos”. L’expressió “tots dos” ja no la diu ningú, fins al punt que a la fa-cultat de periodisme de Sant Kevin de Vallfosca et suspenen automàti-cament si la fas servir. Dir “tots dos” és voler-se fer notar. Les persones integrades a la nostra societat diuen “els dos”. “Podrà venir el teu pare a la reunió o també vindrà la teva mare?” “Vindran els dos”.
    I en tercer lloc, però no per això menys important, hi ha el verb treure. Treure substitueix per sempre el prendre que feien servir els nostres pares antiquats. “Em van treure la cartera”, direm, en lloc del lletjot “Em van prendre la cartera”. “Si no deses el mòbil, te’l trauré”, direm, en lloc de l’ancià “Si no deses el mòbil, te’l prendré”. I ara que hi penso. He dit “deses”? Perdó, perdó, perdó. Volia dir “guardes”. Amb “la que està caient” i jo dic “deses”. Ai, mira. “Doncs va a ésser que no”.

    Un pla de 150 accions contra la pobresa

    Almoiner 12.03.2014 18:27

    L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) ha presentat aquest dimecres el Pla d'Inclusió Social 2014-2015, que preveu una inversió de 8,29 milions d'euros --el 9% del pressupost municipal-- i 150 mesures per "garantir la igualtat d'oportunitats i combatre possibles situacions d'exclusió social".

    *En un comunicat, el consistori ha explicat que el 52% de les accions incloses són noves i que el 48% restant reforça actuacions que ja estaven portant a terme per lluitar contra aquest tipus de situacions.

    *El document està estructurat en vuit eixos --salut, habitatge, educació, ocupació, economia, relacional i pobresa infantil-- i té la implicació de "totes les àrees de l'ajuntament, de diverses entitats del tercer sector i dels partits polítics locals".

    *Segons ha assegurat el consistori, el pla neix per facilitar la cobertura de necessitats bàsiques i per actuar de manera preventiva en la classe mitjana, "cada vegada més sotmesa a la destrucció d'ocupació", com també prestar atenció a la infància i a les seves famílies.

    *Entre les propostes plantejades s'inclou la creació d'uns horts urbans d'agricultura ecològica per a aturats de llarga durada i la implantació d'una targeta solidària per comprar als supermercats de la ciutat.

    *També preveu la posada en marxa d'un servei solidari d'odontologia i oftalmologia, d'un banc de medicaments i de recursos mèdics, el manteniment del percentatge del parc d'habitatge social i l'obertura d'una línia d'ajudes per a material escolar i excursions obligatòries, entre d'altres

    RespondreInapropiat

1/3176>