Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Fòrums

Debat general

Afegir aportació
  • soal

    22.01.2015 23:34

    som catalònics de catal`nia

    Em sona molt bé la proposta, m'agrada. Algun cop m'havia passat pel cap.

    Parlem catalònic i pertanyem a Catalònia.

    Alacant 23.05.2004 00:31

    Si diem valencià, hi haurà molta gent que no voldrà que la seua llengua es diga pel nom d'una ciutat que l'únic que fa es pendre-li els diners per a construir-hi monstruositats. Cal un nom únic que ja el tenim: Catalònia i un nom d'home i de llengua únics: catalònics. I per comptes de Països i punyetes, què us en sembla Camps? Els Camps Catalònics!
    Venim de lluny, companys!

    RespondreInapropiat
  • gallineta

    20.01.2015 18:46

    les plebiscitàries eren al Març

    La miopia política del President refrendada per ERC , ANC,Òmnium i Municipis xI, motivada per característiques pròpies i per preservar partits i poder, ens donaran a les municipals el primer cop fort, ja que, guanyarà Ada Colau a BCN - per molt be que hagi fet les coses Triàs- .I fins al Setembre hi ha altres grups que agafaran moltes de les sensibilitats independents que, ara troben una manca de líders realment amb visió amplia "rauxa i no tant seny" ... Han sigut molts anys del poc a poc de Ciu.


    Hem tornat al 2012 quan varen constituir un Parlament amb majoria Independent, però ara, amb 8 mesos vista, poden sortir líders d'altres formacions que motivin i que deixin per mes endavant al camí tan il·lusionat que havien començat cap a Ítaca. Tan poc han valorat la V les manis i la Via... Sembla que només al 9N de Mas tingui importància i realment no ha servit absolutament per res.

    L'altre cop -en aquest cas més bo- el donarà la CUP que guanyarà a molts municipis perquè encara que ningú ho digui ... el 27 S queda massa lluny!!

    RespondreInapropiat
  • Moragues

    14.01.2015 13:03

    Aquesta CiU, retorna a la vella CyU??

    Mare de Deu com son els d'Esquerra!!!!ª. Davant l'exigència de l'Artur Mas de que les independents (Carme Forcadell, Muriel Casals per exemple) nomes puguin anar a la seva llista de convergents i unionistes mes o menys corruptes (ai... Duran, ai Pujol...) van els republicans i diuen que estan disposats a acatar la directriu de CiU. I que passa???. que el problema es de semàntica. El "esquerranossos", a paret de baixar-se els pantalons com van fer el 1980 fent President a Jordi Pujol i Soley, doncs CiU amb 43 escons sobre el total de 135 no tenia cap possibilitat de entrar al que desprès seria el seu "corral" donat que PSC amb 33 escons, PSUC amb 25 i PSA amb 2 (total 60) feien imposible la "pressa del poder" per part dels convergents. Qui va votar a favor del candidat de CiU??... Ohhhhh ERC que va ser recompensada "generosament" amb la Presidencia del Parlament i.... res mes. hI HA UNA COSA MES: ELS PACTES SECRETS QUE VAN PORTAR A 30 ANYS DE SOCIOVERGENCIA. eL psoe(C) es va abstenir en la votaciò d'investidura i així es va arribar al GRAN PACTE : "Per tu (CiU) la Generalitat, per mi (PSO-c) les diputacions i els grans ajuntaments. I ara els nostàlgics que frissen per tornar als temps de l"'Ancien regimen" treballant per evitar unes eleccions plebiscitàries, pacten com sempre, com amb el PP (Pacte de Majèstic, visita nocturna d'Artur Mas a la Moncloa del Zapatero) i busquen la manera de que canviï lo mes just per tal que tot segueixi igual. Doncs be, un cop treta la careta de l'independentisme de CiU i que ERC no ha sabut/pogut evitar el vodevil que estem vivint, dono les gracies a tots dos per que m'han ajudat a decidir el meu vot : CUP, que si mes no, no s'han apuntat aquest ridícul "teatrillo".

    RespondreInapropiat
  • gallineta

    09.12.2014 13:35

    Mas vol aconseguir la quadratura del cercle

    De la proposta del President hi ha contradiccions importants:
    Per què una candidatura unitària si després vol fer un altre referèndum per l’independència?
    Que no tenim un Parlament ,amb tota mena de partits, que representen totes les possibles sensibilitats?
    Perquè donar facilitats al Gobierno i al TC fent unes eleccions “rares” quant tenim eines per diferenciar clarament – ERC independència, CIU independència…. – ? Els partits són els que son i si existeixen, és a base d’una llarga història democràtica .
    Perquè és tan important “al que veuran a Europa?… si no entenen al sentir després de les manifestacions ,la Via catalana, la V, el 9N … és que no volen i punt. Toca fer les coses per nosaltres i ,canviar els partits, les eleccions i el camí de ruta per què ho entenguin!! ,em sembla massa … Després que hem de fer “2.500.000 caganers perquè ho vegi el mon”?
    En el fons, és comprensible, ha plantejat una mena de procés per donar temps a una negociació “que ningú vol”, i per preservar al seu partit d'una derrota – que segurament , en cas de què fos així- seria per tota la trajectòria històrica de CIU amb les diferencies CDC-Unió, amb les possibles cessions polítiques, fruits dels xantatges per tapar vergonyes dels Pujol i d’altres. No es pot canviar al sentit del vot ni la història del vot!!!, encara que el President ha fet moltíssimes coses ben fetes. Tothom s’adona del sacrifici que faria el President, i crec que molts li recolzaran si una vegada més torna a acceptar les coses com cal per modificar l’historia.

    RespondreInapropiat
  • DNICAT

    04.11.2014 18:34

    Obert el període de sol•licitud del DNI Català a dnicat.cat

    Obert el període de sol•licitud del DNI Català a dnicat.cat

    El lloc web www.dnicat.cat acaba d’obrir el període de sol•licitud del Document Nacional d’Identitat Catalana. Tan sols omplint el formulari amb les dades que apareixen al DNI i adjuntant la fotografia carnet es genera el nostre número de DNI Català personal i únic.

    Podem seleccionar si volem rebre el DNI en format carnet físic o en format digital, així com si aparèixer en el plànol de DNIs adherits de Catalunya.

    Tot i que ja avisen que el document no té validesa legal, animen a provar-ho i sentir l’orgull d’identificar-se amb ell arreu del món i donen exemples de situacions on catalans han pogut identificar-se en entitats de diversos països.

    De moment s’han emès més de 800 DNIs en els primers tres dies de funcionament i sembla que la idea està quallant entre els catalans i les catalanes. Hi ha diverses associacions que tenen previst acceptar el carnet com a document d’identificació.

    RespondreInapropiat
  • jc04

    08.10.2014 18:07

    NATURALEZA

    Hola a tuton

    Compartir l'opinió a les Xarxes Socials

    EcoClub 14.08.2014 22:56

    En parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    RespondreInapropiat
  • EcoClub

    14.08.2014 22:56

    Compartir l'opinió a les Xarxes Socials

    En parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    Totes tenen un nexe en comú !

    Verge del Vinyet 05.08.2014 22:50

    Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet.

    L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”.

    Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé.

    L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic.

    Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.

    Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

    RespondreInapropiat
  • EcoClub

    14.08.2014 22:52

    Compartir l'Opinió a les Xarxes Socials

    Parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    Totes tenen un nexe en comú !

    Verge del Vinyet 05.08.2014 22:50

    Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet.

    L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”.

    Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé.

    L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic.

    Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.

    Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

    RespondreInapropiat
  • Verge del Vinyet

    05.08.2014 22:50

    Totes tenen un nexe en comú !

    Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet.

    L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”.

    Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé.

    L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic.

    Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.

    Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

    Froilan Franco (2014)

    El Mestre 04.08.2014 13:47

    Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges.Una ullada a la seva trajectòria.
    Pedagog i Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme.Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995 i Estudiós de la "Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges,vista des d'una Perspectiva Local (1775-2010)".Diplomat en Música i Instructor Elemental.

    *L'any 2014 jubilat docent i membre de la Comissió del Cinquantenari de l'Escola Pública Esteve Barrachina (1960-2010) i les seves Noces d'Or.

    *Autor a)De la -Història de l'Escola Esteve Barrachina (1957-2010),b)De l'Escola de Formació de les Persones Adultes "La Xarxa" de Sitges i d'altres volums referents a l'ensenyament públic a la Vila de Sitges.

    *També és autor de la Història de l'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó del Garraf,elaborada amb aquest titular: "L'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó entre la Utopia i la Realitat (1931-1983)

    RespondreInapropiat
  • El Mestre

    04.08.2014 13:47

    Froilan Franco (2014)

    Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges.Una ullada a la seva trajectòria.
    Pedagog i Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme.Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995 i Estudiós de la "Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges,vista des d'una Perspectiva Local (1775-2010)".Diplomat en Música i Instructor Elemental.

    *L'any 2014 jubilat docent i membre de la Comissió del Cinquantenari de l'Escola Pública Esteve Barrachina (1960-2010) i les seves Noces d'Or.

    *Autor a)De la -Història de l'Escola Esteve Barrachina (1957-2010),b)De l'Escola de Formació de les Persones Adultes "La Xarxa" de Sitges i d'altres volums referents a l'ensenyament públic a la Vila de Sitges.

    *També és autor de la Història de l'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó del Garraf,elaborada amb aquest titular: "L'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó entre la Utopia i la Realitat (1931-1983)

    Parc Escultòric a l'espai public

    Estudiós 28.07.2014 23:02

    Sitges presenta un Parc Escultòric a l’espai públic per difondre el seu Patrimoni
    Les Escultures catalogades incorporen una nova Senyalística que informa del títol de l'obra, autor, any i material, a més del codi QR que enllaça al web del Parc Escultòric-.Les 42 peces Escultòriques situades en espais públics de la Vila ja es poden consultar a Internet i en una guia, com a resultat del treball de documentació realitzat per l'Ajuntament de Sitges.
    El web WikiArtMap, la popular plataforma en línia de continguts oberts amb geolocalitzador sobre Cartografia permet consultar informació sobre les escultures de la vila i localitzar-les en un plànol. També el web municipal www.sitges.cat/parcescultoric ofereix el plànol web, així com les fitxes en format descarregable. Amb la intenció d'acompanyar als visitants en una ruta per les escultures, s'han editat guies, en català, castellà i anglès, que es podran adquirir en l’Oficina d’Informació Turística.
    Les Escultures catalogades incorporen una nova senyalística que informa del títol de l'obra, autor, any i material, a més del codi QR que enllaça al web del Parc Escultòric.Durant la presentació a l’Auditori de l’Edifici Miramar, aquest dijous, la Regidora de Cultura, Mireia Rossell, va manifestar que el Patrimoni Cultural del poble "és la seva identitat i l'element distintiu que el fa únic i que el posiciona en un espai més o menys privilegiat a ulls de la resta del món". Per a Mireia Rossell, haver documentat el conjunt escultòric de Sitges "ha teixit una ruta que ara es pot visitar i consultar i que aportarà un valor afegir al nostre patrimoni".
    L’Alcalde de Sitges, Miquel Forns, va destacar en la seva intervenció que aquest “ha estat un treball que es presenta de forma clara i divulgativa”. L’Alcalde va afegir que “paral•lelament a aquest treball de documentació cal centrar-se i garantir el manteniment i la conservació de les escultures”.El públic va gaudir també ahir d’una Ruta guiada per algunes de les Escultures del casc antic i comprovar els canals de difusió a través dels dispositius mòbils.
    De fet, serà els dies 1 i 8 d’agost quan l’Agrupació de Guies Informadores de Sitges oferirà rutes guiades gratuïtes a través del Parc Escultòric de Sitges amb reserva prèvia.Per encàrrec de la Regidoria de Cultura, la Historiadora de l'Art,la Isabel Vivó, va realitzar durant el 2013 l’estudi de camp i de consulta de les fonts documentals que han servit per confeccionar la catalogació de les obres.

    RespondreInapropiat

1/3176>