• Carpe

  19.06.2013 14:16

  Monstre

  Com una aranya monstruosa va llençant les seves potes per a apoderar-se del pais

  Països Catalans

  Anònima 18.06.2013 00:25

  Ave radial per a destruir el Països Catalans, els països treballadors, els països productius, els països que no senten l'enveja, els països feliços. Espanya s'hi destruirá també, i més encara, però no importa, es la seva manera d'afermar la seva falsa existència. La soberbia i el dispendi fatxenda de la sempiterna Espanya es vesteixen avuí de ferrocarril de nou ric que no serveix per a res: només per a intentar desdibuixar una mica el Països Catalans, els països treballadors, els països productius, els països que no senten l'enveja, els països feliços.

  RespondreInapropiat

• Anònima

  18.06.2013 00:25

  Països Catalans

  Ave radial per a destruir el Països Catalans, els països treballadors, els països productius, els països que no senten l'enveja, els països feliços. Espanya s'hi destruirá també, i més encara, però no importa, es la seva manera d'afermar la seva falsa existència. La soberbia i el dispendi fatxenda de la sempiterna Espanya es vesteixen avuí de ferrocarril de nou ric que no serveix per a res: només per a intentar desdibuixar una mica el Països Catalans, els països treballadors, els països productius, els països que no senten l'enveja, els països feliços.

  RespondreInapropiat

• Observador

  15.06.2013 23:05

  El català té molts enemics exteriors

  *La immersió lingüística a les escoles és el seu gra al cos, el qual graten i graten. L'esforç que s'ha fet a l'Escola pública arreu dels Països catalans ha estat extraordinari. Els i les mestres aconsegueixen un petit miracle cada matí, apropar el català a milers de nois i noies que hi serien aliens.
  *Ara bé, on no s'han fet gens bé les coses, i aquí no val l'enemic espanyol, és a nivell institucional.
  Òbviament, parlo en un sentit general, però la quantitat de faltes d'ortografia, d'errors lèxics i sintàctics, que porten la majoria de butlletins informatius o festius municipals no és lícit d'un poble que vol normalitzar la seva llengua.
  *No val l'excusa "jo vaig estudiar en castellà". Hi ha molts ajuntaments i institucions que tenen correctors/es que poden tenir cura d'aquests escrits o documents informatius, mentre que els petits sempre podrien trobar alguna persona del poble que els ho podria corregir de franc.
  *No hi ha la consciència que el català s'ha de publicar correctament, que és la millor manera de dignificar-lo. Amb faltes i errors semàntics, empobreixen el català i el converteixen en llengua de tercera fila. Malauradament, aquestes institucions, en pobles petits i més grans, no fan l'esforç de dignificar la llengua.
  
  És vergonyós que es publiquin butlletins i cartes institucionals amb una pobresa lingüística.
  
  
  
  
  *No podem generalitzar, però aquesta ha estat una tàctica política molt propera als partits del seny i de la centralitat. Posar pals a les rodes a totes les activitats que et proposen, senzillament perquè el polític de torn es considera que està en un esglaó superior.
  *S'ha creat un model polític amb gent que no aporta res, però que es creu en l'autoritat d'alterar qualsevol activitat que vingui de la societat civil. Em ve al cap, molt especialment, algun responsable polític del passat , que era especialista en alterar punts i comes de tota activitat per barrar-la completament.
  Hi ha d'altres també especialistes en la mateixa matèria...
  *La realitat és que són l'espill de la mediocritat i de la perversió política, que aparta ideologia i acumula poder. No és només en l'àmbit polític, però. Aconseguir canviar estructures al lloc de treball o socialment és feina de formigueta, mentre s'ha d'acceptar l'estructura immòbil vigent.
  *Passa que de tot plegat la gran perjudicada és la societat, que resta tacada justament per l'immobilisme, i, el gran perjudicat és l'alumnat. L'immobilisme és un imant per a l'acumulació de poder, quant a la classe política, i per al progrés social, quant a la vida laboral i pública.

  HA ARRIBAT L´HORA CREC

  pasbort 14.06.2013 10:47

  HA ARRIBAT L´HORA CREC
  que l´ANC escomençe a romiar que en una quantitat 100 quina seria la proporció més justa del DIRECTOR, SUB-DIRECTOR, de l´ENCARREGAT del OFICIAL de l.ª, del de 2.ª del de 3.ª de l´aprenent aixís com la VALUA del VOT de cada ú d´ELLS,aixís també per als CARREGS PUBLICS, aquesta EVALUACIO també ha de servir per el DRET EMPRESARIAL, i el DRET a l´EMPRESA, i si l´AMO té AQUMULATS en c/c en PARADISOS FISCALS a pagar els SOUS dels seus TREBALLADORS....-----NOOOO NO HI HA DRET ! ! NO? per què NO dir que SI ! ! !....VISCA EL SOCIALISME ! ! ! ! ....NO CAL CORRER----també pot servir per a FRANÇA, ITALIA etc. etc.----si l´AMO TE L´EMPRESA----ELL TENIA UNA LLAR I UN TREBALL que HARA NO TE ! ! !..

  RespondreInapropiat

• pasbort

  14.06.2013 10:47

  HA ARRIBAT L´HORA CREC

  HA ARRIBAT L´HORA CREC
  que l´ANC escomençe a romiar que en una quantitat 100 quina seria la proporció més justa del DIRECTOR, SUB-DIRECTOR, de l´ENCARREGAT del OFICIAL de l.ª, del de 2.ª del de 3.ª de l´aprenent aixís com la VALUA del VOT de cada ú d´ELLS,aixís també per als CARREGS PUBLICS, aquesta EVALUACIO també ha de servir per el DRET EMPRESARIAL, i el DRET a l´EMPRESA, i si l´AMO té AQUMULATS en c/c en PARADISOS FISCALS a pagar els SOUS dels seus TREBALLADORS....-----NOOOO NO HI HA DRET ! ! NO? per què NO dir que SI ! ! !....VISCA EL SOCIALISME ! ! ! ! ....NO CAL CORRER----també pot servir per a FRANÇA, ITALIA etc. etc.----si l´AMO TE L´EMPRESA----ELL TENIA UNA LLAR I UN TREBALL que HARA NO TE ! ! !..

  RespondreInapropiat

• Saviesa

  12.06.2013 22:57

  Cinc accents educatius i d'aprenentatge de l'Esplai

  A l’esplai s’hi educa i també s’hi aprenen coses. Voldria destacar aquí cinc accents que es treballen especialment:
  
  • Natura i educació ambiental. El temps de lleure afavoreix el coneixement de l’entorn natural i l’educació ambiental. Les Excursions, les colònies, rutes i campaments permeten fer un itinerari de coneixement del divers paisatge natural i humà del país. Els nois i noies l’estimaran i el cuidaran per sempre.
  
  • La cultura, la llengua i les festes populars. La participació a l’esplai és el canal per a molts nois i noies per conèixer i participar en el cicle festiu, els esdeveniments culturals i les tradicions populars del seu entorn. Per a moltes famílies nouvingudes, és un extraordinari vehicle d’integració en una nova identitat cultural i lingüística.
  
  • Aprendre a conviure, a participar, a ser ciutadà. A l’esplai, el grup és l’espai d’aprenentatge en la vida col•lectiva. Està farcit d’experiències de relació, de convivència i de descoberta de la diversitat. En el grup, els nois i noies aprenen a dialogar, a escoltar, a proposar, a prendre decisions, a resoldre conflictes, a assumir responsabilitats, a ocupar-se dels altres. L’esplai és una autèntica escola de ciutadania, no acadèmica, viscuda i, per tant, interioritzada.
  
  • Un lleure no consumista. L’esplai i l’educació en el lleure cerca la felicitat i el benestar en el ser i el viure més que en el tenir i el comprar. En la vivència basada en el compartir, en l’autosuperació i en el valor de l’esforç per assolir les fites proposades. Un lleure divertit on es dóna valor a l’estimació i el respecte als altres, als aspectos emocionals. També a l’estètica i la bellesa.
  
  • Habilitats personals i socials. El lleure és un espai d’aprenentatge d’habilitats personals i socials. Els nois aprenen a planificar, a organitzar-se, a treballar en equip, a marcar objectius i a definir els recursos per fer-los possibles. A conèixer i analitzar l’entorn i les seves possibilitats. A avaluar. També a expressar-se en públic, a estructurar els raonaments, a gestionar les emocions, a relacionar-se amb l’entorn. En definitiva,habilitats socials, personals i relacionals que els preparen per a la vida emocional, social i professional.

  Territori que volem per al nou Estat català

  L'amic del Penedès 08.06.2013 22:26

  El Gran Penedès o la Vegueria del Penedès.
  Amb les imminents possibilitats que ens planteja el futur de Catalunya com a nou Estat d’Europa, cal començar a pensar en l’estructura territorial que volem pel nostre país.
  La Generalitat ja preveu la creació de vuit àmbits de planificació territorial del país, i un d’ells és el del Penedès que engloba tres comarques (Alt Penedès, Garraf, Baix Penedès i els municipis de l’Anoia que així ho creguin convenient desprès d’una consulta).
  Fa temps que des d’aquest seu defensem el futur de Catalunya com a nou Estat d’Europa, i que això passa per posseir un sistema territorial competitiu i dinàmic. Perquè un sistema territorial sigui competitiu i dinàmic cal que posseeixi les qualitats de la complementarietat i de l’equilibri.
  I creiem que el sistema territorial de Catalunya cal que sigui complementari i equilibrat, i gran part d’aquesta complementarietat i d’aquest equilibri del conjunt Catalunya es troba al Penedès.
  El futur del sistema territorial català passa per trobar un equilibri entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del país. També cal cercar la millor complementarietat entre aquesta Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del país.
  Creiem que gran part de l’èxit d’aquesta operació es troba en el Penedès. Aquest fet es degut a la seva localització estratègica respecte als grans eixos de comunicació (informació i capital).
  El Penedès es troba situat al bell mig de tres grans eixos. El primer és el gran Corredor del Mediterrani que connecta el sud de la Península amb Europa. El segon és el recentment creat “Eix Diagonal” (blau) que des de Vilanova i la Geltrú fins a Manresa passant per Vilafranca del Penedès i Igualada, connectant la costa Mediterrània amb la boca sud del gran Corredor dels Pirineus. El tercer és el que aquí denominem “Eix Central” (viola) que des de Vilanova i la Geltrú va fins a Montblanc passant pel Vendrell i Valls, connectant la costa Mediterrània amb el gran Corredor Central de la Península Iberica.
  Aquest encreuament crea una externalitat que permet articular les sinergies internes del territori penedesenc, doncs es potencia un “Triangle Penedesenc” (verd) que connecta les tres capitals penedesenques; Vilafranca del Penedès, El Vendrell i Vilanova i la Geltrú.Aquest mapa que presentem intenta representar tota aquesta reflexió territorial que acabem de fer.
  Les tres comarques penedesenques; Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, cal que siguin conscients d’aquesta localització estratègica, i caldrà que posseeixin els instruments de planejament i ordenació territorial que els permetin, primer una articulació interna a escala comarcal cercant el millor encaix en el desenvolupament de l’Àmbit territorial de planificació del Penedès.
  El futur del sistema territorial de Catalunya, creiem, passa per trobar la millor articulació entre la potent Xarxa de ciutats mitjanes catalanes i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Potenciar eixos de comunicació alternatius i complementaris al domini del fet metropolita barceloní, com ho són els exemples dels “Eix Diagonal” i “Eix Central”, sembla que sigui una probable eina territorial que permeti l’equilibri i la complementarietat del conjunt del país, del conjunt de Catalunya.

  RespondreInapropiat

• L'amic del Penedès

  08.06.2013 22:26

  Territori que volem per al nou Estat català

  El Gran Penedès o la Vegueria del Penedès.
  Amb les imminents possibilitats que ens planteja el futur de Catalunya com a nou Estat d’Europa, cal començar a pensar en l’estructura territorial que volem pel nostre país.
  La Generalitat ja preveu la creació de vuit àmbits de planificació territorial del país, i un d’ells és el del Penedès que engloba tres comarques (Alt Penedès, Garraf, Baix Penedès i els municipis de l’Anoia que així ho creguin convenient desprès d’una consulta).
  Fa temps que des d’aquest seu defensem el futur de Catalunya com a nou Estat d’Europa, i que això passa per posseir un sistema territorial competitiu i dinàmic. Perquè un sistema territorial sigui competitiu i dinàmic cal que posseeixi les qualitats de la complementarietat i de l’equilibri.
  I creiem que el sistema territorial de Catalunya cal que sigui complementari i equilibrat, i gran part d’aquesta complementarietat i d’aquest equilibri del conjunt Catalunya es troba al Penedès.
  El futur del sistema territorial català passa per trobar un equilibri entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del país. També cal cercar la millor complementarietat entre aquesta Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del país.
  Creiem que gran part de l’èxit d’aquesta operació es troba en el Penedès. Aquest fet es degut a la seva localització estratègica respecte als grans eixos de comunicació (informació i capital).
  El Penedès es troba situat al bell mig de tres grans eixos. El primer és el gran Corredor del Mediterrani que connecta el sud de la Península amb Europa. El segon és el recentment creat “Eix Diagonal” (blau) que des de Vilanova i la Geltrú fins a Manresa passant per Vilafranca del Penedès i Igualada, connectant la costa Mediterrània amb la boca sud del gran Corredor dels Pirineus. El tercer és el que aquí denominem “Eix Central” (viola) que des de Vilanova i la Geltrú va fins a Montblanc passant pel Vendrell i Valls, connectant la costa Mediterrània amb el gran Corredor Central de la Península Iberica.
  Aquest encreuament crea una externalitat que permet articular les sinergies internes del territori penedesenc, doncs es potencia un “Triangle Penedesenc” (verd) que connecta les tres capitals penedesenques; Vilafranca del Penedès, El Vendrell i Vilanova i la Geltrú.Aquest mapa que presentem intenta representar tota aquesta reflexió territorial que acabem de fer.
  Les tres comarques penedesenques; Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, cal que siguin conscients d’aquesta localització estratègica, i caldrà que posseeixin els instruments de planejament i ordenació territorial que els permetin, primer una articulació interna a escala comarcal cercant el millor encaix en el desenvolupament de l’Àmbit territorial de planificació del Penedès.
  El futur del sistema territorial de Catalunya, creiem, passa per trobar la millor articulació entre la potent Xarxa de ciutats mitjanes catalanes i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Potenciar eixos de comunicació alternatius i complementaris al domini del fet metropolita barceloní, com ho són els exemples dels “Eix Diagonal” i “Eix Central”, sembla que sigui una probable eina territorial que permeti l’equilibri i la complementarietat del conjunt del país, del conjunt de Catalunya.

  Homenatge als Artistes i Germans Albors

  El Mestre Froilan 07.06.2013 22:21

  Gran homenatge als artistes i germans Albors en una mostra a l’Edifici Miramar
  Per primera vegada les obres de Jordi, Jesús, Lluís i Agustí Albors comparteixen un mateix espai expositiu.
  .Sitges ret un homenatge emotiu i artístic a Jordi, Jesús, Lluís i Agustí Albors. Una gran afluència de sitgetans han omplert de gom a gom l'Edifici Miramar en la inauguració de la mostra aquest divendres. L'acte, presidit pel batlle de Sitges, Miquel Forns i la regidora de Cultura, Mireia Rossell, ha comptat també amb la presència de la comissària de la mostra, Beli Artigas, i dels germans Lluís i Agustí Albors.
  
  La regidora Mireia Rossell ha destacat “l'aposta de la regidoria per posar en valor els artistes locals de prestigi i aquesta exposició dedicada als germans Albors, n'és un exemple”. Rossell també ha posat de manifest la importància d'aquesta mostra que “és un homenatge molt merescut ja que les obres dels 4 germans són un reflex de l'estima cap a Sitges i l'estima cap a l'art. D'alguna manera, l'exposició també és una manera de passejar per Sitges, per la nostra història”.
  
  Per la seva part, la comissària de la mostra i historiadora de l'art, Beli Artigas, ha remarcat que l'exposició permet ”per primera vegada reunir els 4 germans artistes en un espai; a l'Edifici Miramar, molt a prop de casa dels avis“. Segons Artigas, abans d'entrar a l'espai expositiu i donant la benvinguda a la mostra, “s'ha instal•lat una barca de pescador, que fins fa poc sortia a pescar. Símbol del paisatge que els ha acompanyat pictòricament”.
  
  Artigas considera que l'exposició antològica de Jordi Albors permet veure la seva gran capacitat de domini del dibuix i de la tècnica a l'oli, mentre la mostra molt personal de Lluís Albors repassa la seva trajectòria artística com a dissenyador gràfic, creatiu publicitari i il·lustrador, però també es poden veure paisatges de Sitges, Menorca i cartells. La comissària també ha declarat que la tercera exposició està dedicada a l'Agustí Albors amb obres creades de del 2008 fins a l'actualitat, són quadres basats en la geometria i plens de força. La quarta mostra revela el talent de Jesús Albors, un fotògraf que capta moments vitals intensos, detalls poètics de paisatges de Sitges i també retrats.
  El recorregut finalitza amb un espai comú on s'apleguen les creacions més personals i d'infantesa dels quatre germans i on també es poden contemplar cartells i programes relacionats amb la els actes culturals i les tradicions de Sitges.
  
  L'artista Lluís Albors ha volgut “agrair a l'Ajuntament i a la comissària de la mostra, Beli Artigas, tot l'esforç que han fet per dur a terme aquesta exposició”. El creador també ha manifestat: ”estic segur que estarien contents” fent referència també als seus germans desapareguts, Jordi i Jesús. Lluís Albors ha afegit “els 4 xicots de Sitges estem contents perquè ens heu acompanyat”.
  
  L'acte d'inauguració de l'exposició l'ha tancat el batlle de Sitges, Miquel Forns. L'Alcalde ha destacat que “feia falta una exposició com aquesta, estem saldant un deute amb uns germans, que els ha unit l'art, i això a Sitges no és estrany perquè tenim el vincle de la cultura i l'art”. Avui fem un acte de justícia amb els 4 artistes sitgetans Albors”. Abans de finalitzar el discurs, Forns ha convidat a “veure l'obra i descobrir tot allò que hi ha al darrere de les pintures, les fotografies i els dissenys gràfics perquè la mostra és un racó de la nostra història i de Sitges”.
  
  L'àmplia selecció d'obres realitzades pels 4 artistes sitgetans al llarg dels darrers cinquanta anys es poden visitar en el marc de l'exposició els Germans Albors fins al proper 28 de juliol a la planta baixa de l'Edifici Miramar.

  RespondreInapropiat

• El Mestre Froilan

  07.06.2013 22:21

  Homenatge als Artistes i Germans Albors

  Gran homenatge als artistes i germans Albors en una mostra a l’Edifici Miramar
  Per primera vegada les obres de Jordi, Jesús, Lluís i Agustí Albors comparteixen un mateix espai expositiu.
  .Sitges ret un homenatge emotiu i artístic a Jordi, Jesús, Lluís i Agustí Albors. Una gran afluència de sitgetans han omplert de gom a gom l'Edifici Miramar en la inauguració de la mostra aquest divendres. L'acte, presidit pel batlle de Sitges, Miquel Forns i la regidora de Cultura, Mireia Rossell, ha comptat també amb la presència de la comissària de la mostra, Beli Artigas, i dels germans Lluís i Agustí Albors.
  
  La regidora Mireia Rossell ha destacat “l'aposta de la regidoria per posar en valor els artistes locals de prestigi i aquesta exposició dedicada als germans Albors, n'és un exemple”. Rossell també ha posat de manifest la importància d'aquesta mostra que “és un homenatge molt merescut ja que les obres dels 4 germans són un reflex de l'estima cap a Sitges i l'estima cap a l'art. D'alguna manera, l'exposició també és una manera de passejar per Sitges, per la nostra història”.
  
  Per la seva part, la comissària de la mostra i historiadora de l'art, Beli Artigas, ha remarcat que l'exposició permet ”per primera vegada reunir els 4 germans artistes en un espai; a l'Edifici Miramar, molt a prop de casa dels avis“. Segons Artigas, abans d'entrar a l'espai expositiu i donant la benvinguda a la mostra, “s'ha instal•lat una barca de pescador, que fins fa poc sortia a pescar. Símbol del paisatge que els ha acompanyat pictòricament”.
  
  Artigas considera que l'exposició antològica de Jordi Albors permet veure la seva gran capacitat de domini del dibuix i de la tècnica a l'oli, mentre la mostra molt personal de Lluís Albors repassa la seva trajectòria artística com a dissenyador gràfic, creatiu publicitari i il·lustrador, però també es poden veure paisatges de Sitges, Menorca i cartells. La comissària també ha declarat que la tercera exposició està dedicada a l'Agustí Albors amb obres creades de del 2008 fins a l'actualitat, són quadres basats en la geometria i plens de força. La quarta mostra revela el talent de Jesús Albors, un fotògraf que capta moments vitals intensos, detalls poètics de paisatges de Sitges i també retrats.
  El recorregut finalitza amb un espai comú on s'apleguen les creacions més personals i d'infantesa dels quatre germans i on també es poden contemplar cartells i programes relacionats amb la els actes culturals i les tradicions de Sitges.
  
  L'artista Lluís Albors ha volgut “agrair a l'Ajuntament i a la comissària de la mostra, Beli Artigas, tot l'esforç que han fet per dur a terme aquesta exposició”. El creador també ha manifestat: ”estic segur que estarien contents” fent referència també als seus germans desapareguts, Jordi i Jesús. Lluís Albors ha afegit “els 4 xicots de Sitges estem contents perquè ens heu acompanyat”.
  
  L'acte d'inauguració de l'exposició l'ha tancat el batlle de Sitges, Miquel Forns. L'Alcalde ha destacat que “feia falta una exposició com aquesta, estem saldant un deute amb uns germans, que els ha unit l'art, i això a Sitges no és estrany perquè tenim el vincle de la cultura i l'art”. Avui fem un acte de justícia amb els 4 artistes sitgetans Albors”. Abans de finalitzar el discurs, Forns ha convidat a “veure l'obra i descobrir tot allò que hi ha al darrere de les pintures, les fotografies i els dissenys gràfics perquè la mostra és un racó de la nostra història i de Sitges”.
  
  L'àmplia selecció d'obres realitzades pels 4 artistes sitgetans al llarg dels darrers cinquanta anys es poden visitar en el marc de l'exposició els Germans Albors fins al proper 28 de juliol a la planta baixa de l'Edifici Miramar.

  QUE NO!!

  atlasac 02.06.2013 10:46

  I mira per on....AVUI no podré anar en autocar a veure el FUTBOL!!!
  
  QUE NO!!!
  A que NO teniu CAPACITAT de saber ACABAR en 48 hores aquesta NEFASTA era que estem vivint? a que NO!!!, si....lo vostre és pensar com anar passant el temps....dia que passa any empeny OI?---jo ja fà 12 anys que VOTO INDEPENDENCIA!!! que han passat dies i més dies eh? i els que te "RONDARE MORENA" avanç NO ARRIBE LA INDEPENDENCIA....----però us faré una ajudeta...."los PEQUEÑOS NO!! que no CUENTAN para nada...NADA cuentan NO CUENTAN NADA!!" a que NO a que NO teniu capacitat ni amb l´ajudeta...

  RespondreInapropiat

• atlasac

  02.06.2013 10:46

  QUE NO!!

  I mira per on....AVUI no podré anar en autocar a veure el FUTBOL!!!
  
  QUE NO!!!
  A que NO teniu CAPACITAT de saber ACABAR en 48 hores aquesta NEFASTA era que estem vivint? a que NO!!!, si....lo vostre és pensar com anar passant el temps....dia que passa any empeny OI?---jo ja fà 12 anys que VOTO INDEPENDENCIA!!! que han passat dies i més dies eh? i els que te "RONDARE MORENA" avanç NO ARRIBE LA INDEPENDENCIA....----però us faré una ajudeta...."los PEQUEÑOS NO!! que no CUENTAN para nada...NADA cuentan NO CUENTAN NADA!!" a que NO a que NO teniu capacitat ni amb l´ajudeta...

  RespondreInapropiat

• atlasac

  02.06.2013 10:43

  QUE NO!!

  I mira per on....AVUI no podré anar en autocar a veure el FUTBOL!!!
  
  QUE NO!!!
  A que NO teniu CAPACITAT de saber ACABAR en 48 hores aquesta NEFASTA era que estem vivint? a que NO!!!, si....lo vostre és pensar com anar passant el temps....dia que passa any empeny OI?---jo ja fà 12 anys que VOTO INDEPENDENCIA!!! que han passat dies i més dies eh? i els que te "RONDARE MORENA" avanç NO ARRIBE LA INDEPENDENCIA....----però us faré una ajudeta...."los PEQUEÑOS NO!! que no CUENTAN para nada...NADA cuentan NO CUENTAN NADA!!" a que NO a que NO teniu capacitat ni amb l´ajudeta...

  RespondreInapropiat

• El Geògraf

  29.05.2013 22:35

  Geografia Física de Sitges

  Extensió...44 quilòmetres quadrats
  Població...28.000 habitants
  UTM...4.005 x;45667 i Municip de Garraf,al sector costaner del massís Garraf,des de la Platja de Covafumada –al límit amb en el terme de Castelldefels,al Baix Llobregat- fins a l’antiga Quadra de Miralpeix.
  Situació i presentació
  
  El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l'W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l'E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—.
  Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.
  El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l'antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l'antic agregat de Campdàsens, l'antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d'urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.
  Travessa el terme d'E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l'autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l'autopista, un bon nombre de túnels.
  El marc físic
  El paisatge és únic a tot Catalunya, amb relleus baixos i arrodonits, valls profundes i de vessants escarpats, amb parets rocoses de color gris blanquinós. L'aspecte feréstec, àrid i dur del sector interior del terme contrasta amb la visió refrescant de la mar, què es gaudeix als turons i a les carenes litorals. Una bona part del terme és composta per materials calcaris del Juràssic i del Cretaci, a excepció de les planes on hi ha la vila de Sitges, Garraf i Vallcarca i el sector de costa des de la cala de la Ginesta vers Llevant, que comprèn la platja de la Cova Fumada o de les Botigues de Sitges, on predominen els col•luvions i les graves quaternaris. De fet, el territori és molt accidentat, sobretot a la part oriental, on arriba a més de 500 m d'altitud al Campgràs, al límit amb Begues i Gavà; de llevant a ponent els turons perden alçada, però el terreny, molt erosionat per fondes torrenteres, continua accidentat i només hi ha una limitada plana d'uns 4 km de llargada i poca profunditat on s'assenta la vila. L'extrem occidental torna a accidentar-se lleugerament per les muntanyes de Miralpeix. Al terme destaca el Campgràs (538 m), Puig Sabataire (465 m) i Puig de l'Olla (426 m), al sector septentrional de llevant, i Pe-nya Riscla (308 m), al sector septentrional de ponent.
  El front marítim és de 16,5 km i algunes de les platges han estat guardonades per la seva qualitat. La costa s'inicia a llevant a la platja de les Botigues, que continua dins el terme de Castelldefels. La primera cala del sector rocós és la Ginesta, amb un gran casal, el port esportiu i una pedrera a l'interior. Passada la punta de la Ginesta, sempre vers ponent, hi ha el Pas Trencat, la punta dels Corrals i la platja i el port de Garraf, que tanca el penya-segat de la Falconera, amb la cova semisubmarina on desemboca el riu de la Falconera, en una bona part subterrani, que forma la deu submarina més cabalosa del país. Passat el coll de Corralets hi ha un altre feréstec penya-segat, el Pas de la Mala Dona, nom llegendari que sembla provenir d'un fet criminal escaigut vers el 1646, i després Cala Morisca, topònim al•lusiu a les incursions de pirates magrebins, seguida per la cala i el nucli deshabitat de Vallcarca. Més a ponent, la punta Ferrosa, sobre la qual hi ha l'ermita de la Trinitat, és la que sobresurt més de les Costes. Segueix el fabulós Pas de les Escales, on són visibles els graons per on s'enfila el camí de Garraf, i la cala del Forn, que forma un fondal on encara hi ha les marjades de les antigues vinyes. Precedeix la vila de Sitges la cala d'Aiguadolç, a tocar del nucli urbà, les roques de la Punta Grossa i la platja de Balmins.
  Després del Cementir mariner amb el Santuari de Sant Sebastià, apareix, ja a la vila, la platja de Sant Sebastià, tancada per la Punta o Punta de Sitges, que forma un pujol rocós on hi ha els edificis més notables de la població. A continuació, el Passeig de la Ribera i el Passeig Marítim ressegueixen un conjunt de platges delimitades per espigons (de la Fragata, de la Ribera, de la Bassa Rodona, de l'Estanyol, de la Riera Xica, de la Barra, de Terramar i de les Anquines), seguides de la desembocadura de la Riera de Ribes. Més a Ponent hi ha el sector de costa de l'antiga Quadra de Miralpeix, amb els estreps de la petita serra de Miralpeix perpendiculars a la costa formant una successió de puntes i petites platges, on destaquen la punta de les Coves —amb diverses cavitats, com la Cova Verda i la cova del Gegant—, la punta de la Desenrocada i la Punta Grossa, enmig de les quals hi ha la platja de l'Home Mort.
  El terme és drenat per diverses rieres i torrents de cabal intermitent, que es poden considerar com a rambles, les quals davallen del massís de Garraf a la costa, cosa que fa que tinguin cursos gairebé sempre curts. De llevant a ponent hi ha la riera de Vallbona, els fondos de les Coves, de l'Infern i del Salt que formen el torrent de Garraf, la riera de Vallcarca a la qual desguassen els fondos del Tro i del Mas Quadrell, i el torrent d'Aiguadolç.
  D'altra banda, el fet que el massís estigui constituït per calcàries, dolomies i margues, totes elles roques carbonatades, fa que el procés de carstificació de la roca permeti la penetració de les aigües a l'interior i, com a conseqüència, que apareguin rasclers, dolines, coves i avencs, de manera que hi ha menys circulació superficial. Dins el terme desta-quen la cova de la Carretera o la del Congre, a ponent de Vallcarca, i més de setanta avencs, molts d'ells a l'extrem NE, prop del camí de Vallbona a Plana Novella, entre els quals caldria citar l'avenc de la Farigola, l'Ample, de l'Espígol i de les Serps, o l'avenc del Penya-segat de la Falconera a la costa.
  El paisatge vegetal roman gairebé invariable durant tot l'any, perquè una bona part de les plantes que hi ha són perennifòlies. Al terme hi predominaria potencialment una màquia de llentiscle i margalló als vessants marítims, encara que també s'hi podria trobar càrritx, garrigues i brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivern. A les costes hi ha vegetació rupícola i a les cingleres és present el te de roca i la linària de cingles. A les arenes hom trobaria espècies com l'esporobolus, el borró o la crucianel•la marítima. A l'interior del terme hi ha un domini potencial de l'alzinar típic. Tot i això, la pressió antròpica a la qual ha estat sotmès el país (foc, estassada, tala, ramaderia) ha format un paisatge compost per un mosaic de garrigues, brolles, estepes i prats, de vegades amb un estrat arbori de pi blanc i roca nua.

  LA NORIA

  atlasac 29.05.2013 11:14

  La NORIA
  I...dale....amb la NORIA!! no es trata de canviar els animals de la NORIA per treure aigua, el que estem tractan és de deixar JA DE TRAURE AIGUA amb el caduc sistema, trencar les cadenes dels animals que giren i giren....ANTESOS? diguem-ne que estem encara amb l´EPOCA ROMANA que es aquest, aquest REPUGNANT I ASQUEROS CAPITALISME dels CAPITALISTES s´en vatgi en ORRIS!! per implantar el SOCIALISME (no de SOCIOLISTOS EH?) ho sia acabar amb els AMOS!!! o convertir-vos TOTS EN AMOS els amos s´els poden despedir? OI QUE NO? doncs això....categories d´amos i PROU!!
  NO VOLEM ENFRONTACIONS SAGNANTS VOLEN UNIO ENTRE C i U i E. R. C. ben segur que TOTA LA SOCIETAT COL-LABORARA perque el que VOL es VIURE AMB LLIBERTAT i SEGURITAT A QUE SIIII ! ! !.

  RespondreInapropiat

1/3174>