Fòrums

Debat general

Afegir aportació
  • Estudiós

    28.07.2014 23:02

    Parc Escultòric a l'espai public

    Sitges presenta un Parc Escultòric a l’espai públic per difondre el seu Patrimoni
    Les Escultures catalogades incorporen una nova Senyalística que informa del títol de l'obra, autor, any i material, a més del codi QR que enllaça al web del Parc Escultòric-.Les 42 peces Escultòriques situades en espais públics de la Vila ja es poden consultar a Internet i en una guia, com a resultat del treball de documentació realitzat per l'Ajuntament de Sitges.
    El web WikiArtMap, la popular plataforma en línia de continguts oberts amb geolocalitzador sobre Cartografia permet consultar informació sobre les escultures de la vila i localitzar-les en un plànol. També el web municipal www.sitges.cat/parcescultoric ofereix el plànol web, així com les fitxes en format descarregable. Amb la intenció d'acompanyar als visitants en una ruta per les escultures, s'han editat guies, en català, castellà i anglès, que es podran adquirir en l’Oficina d’Informació Turística.
    Les Escultures catalogades incorporen una nova senyalística que informa del títol de l'obra, autor, any i material, a més del codi QR que enllaça al web del Parc Escultòric.Durant la presentació a l’Auditori de l’Edifici Miramar, aquest dijous, la Regidora de Cultura, Mireia Rossell, va manifestar que el Patrimoni Cultural del poble "és la seva identitat i l'element distintiu que el fa únic i que el posiciona en un espai més o menys privilegiat a ulls de la resta del món". Per a Mireia Rossell, haver documentat el conjunt escultòric de Sitges "ha teixit una ruta que ara es pot visitar i consultar i que aportarà un valor afegir al nostre patrimoni".
    L’Alcalde de Sitges, Miquel Forns, va destacar en la seva intervenció que aquest “ha estat un treball que es presenta de forma clara i divulgativa”. L’Alcalde va afegir que “paral•lelament a aquest treball de documentació cal centrar-se i garantir el manteniment i la conservació de les escultures”.El públic va gaudir també ahir d’una Ruta guiada per algunes de les Escultures del casc antic i comprovar els canals de difusió a través dels dispositius mòbils.
    De fet, serà els dies 1 i 8 d’agost quan l’Agrupació de Guies Informadores de Sitges oferirà rutes guiades gratuïtes a través del Parc Escultòric de Sitges amb reserva prèvia.Per encàrrec de la Regidoria de Cultura, la Historiadora de l'Art,la Isabel Vivó, va realitzar durant el 2013 l’estudi de camp i de consulta de les fonts documentals que han servit per confeccionar la catalogació de les obres.

    La Revolta de l'Escola Catalana

    Docent 20.07.2014 23:01

    .L'escola catalana s'ha alçat arreu contra el deliri del ministre Wert. El deliri de Wert d'espanyolitzar Catalunya (i els països del català i tota la península, llevat de Portugal i Gibraltar) és en realitat un pla en bona part ja executat. Perquè trenta anys de democràcia a l'espanyola no poden rehabilitar quaranta anys de lingüicidi planificat. De fet, la meitat de la població catalana actual vam ser escolaritzats amb un model d'immersió castellana, eficient i excloent. La meitat actual de la població dels territoris del català mai no vam poder aprendre la llengua materna a l'escola. I la gran majoria mai no han pogut adquirir les competències bàsiques en la llengua que ni han gosat de nomenar en la seva Constitució.
    Senyor Wert, de qui té por? Ja s'han exterminat els últims monolingües catalans (com eren per exemple els meus pares) que vivien a aquesta banda dels Pirineus. Durant la segona meitat del segle XX, entre la prohibició i la persecució sistemàtiques del català a la vida pública, l'escolarització única en castellà i la penetració a cada llar de la ràdio i la televisió espanyoles, la missió històrica de Franco semblava definitivament acomplerta. Però alguna cosa ha fallat en el seu pla de transició cap a la democratització formal del paisatge ocupat per les armes i controlat quaranta anys per la repressió dictatorial. La democràcia a l'espanyola no ha pogut liquidar la voluntat i els sentiments d'un poble que només té una matèria primera de valor incalculable: la llengua. Per la llengua molts catalans i catalanes han sofert, s'han exiliat i han mort, i per la llengua la gran majoria dels catalans i catalanes estan disposats a no cedir ni un pam, començant per l'escola.
    Aquesta disposició al combat no és pura retòrica. La imponent mobilització de l'escola contra l'avantprojecte de la LOMCE –de mestres i professors, d'alumnes i de pares i mares, d'entitats professionals i culturals, de sindicats i d'intel·lectuals– està aconseguint una unitat d'acció a tots els països del català sense precedents.
    ARTICLES

    RespondreInapropiat
  • Docent

    20.07.2014 23:01

    La Revolta de l'Escola Catalana

    .L'escola catalana s'ha alçat arreu contra el deliri del ministre Wert. El deliri de Wert d'espanyolitzar Catalunya (i els països del català i tota la península, llevat de Portugal i Gibraltar) és en realitat un pla en bona part ja executat. Perquè trenta anys de democràcia a l'espanyola no poden rehabilitar quaranta anys de lingüicidi planificat. De fet, la meitat de la població catalana actual vam ser escolaritzats amb un model d'immersió castellana, eficient i excloent. La meitat actual de la població dels territoris del català mai no vam poder aprendre la llengua materna a l'escola. I la gran majoria mai no han pogut adquirir les competències bàsiques en la llengua que ni han gosat de nomenar en la seva Constitució.
    Senyor Wert, de qui té por? Ja s'han exterminat els últims monolingües catalans (com eren per exemple els meus pares) que vivien a aquesta banda dels Pirineus. Durant la segona meitat del segle XX, entre la prohibició i la persecució sistemàtiques del català a la vida pública, l'escolarització única en castellà i la penetració a cada llar de la ràdio i la televisió espanyoles, la missió històrica de Franco semblava definitivament acomplerta. Però alguna cosa ha fallat en el seu pla de transició cap a la democratització formal del paisatge ocupat per les armes i controlat quaranta anys per la repressió dictatorial. La democràcia a l'espanyola no ha pogut liquidar la voluntat i els sentiments d'un poble que només té una matèria primera de valor incalculable: la llengua. Per la llengua molts catalans i catalanes han sofert, s'han exiliat i han mort, i per la llengua la gran majoria dels catalans i catalanes estan disposats a no cedir ni un pam, començant per l'escola.
    Aquesta disposició al combat no és pura retòrica. La imponent mobilització de l'escola contra l'avantprojecte de la LOMCE –de mestres i professors, d'alumnes i de pares i mares, d'entitats professionals i culturals, de sindicats i d'intel·lectuals– està aconseguint una unitat d'acció a tots els països del català sense precedents.
    ARTICLES

    No ens odem permetre perdre el temps

    El Mestre 15.07.2014 13:12

    A Catalunya hi ha més de sis-centes mil persones a l'atur. A tot l'Estat, n'hi ha 5,6 milions, segons les dades de l'EPA del primer trimestre. No hi ha cap raó per a pensar que aquesta situació es corregirà a curt termini, al contrari, el més probable és que augmenti una mica més i que l'atur superi els sis milions aviat. Les conseqüències són dramàtiques per a moltes famílies.
    Segons una estimació d'Unicef i Càritas, hi ha un 26 per cent de nens en situació de pobresa perquè els seus pares han quedat a l'atur. Aquestes dades són ratificades pels testimonis dels mestres que han observat que molts nens arriben a escola sense haver esmorzat i que l'únic àpat que fan és el que els donen ells. Des de l'inici de la crisi, el 2007, ha augmentat un 120 per cent el nombre de llars amb tots els seus membres a l'atur. Aquesta setmana, també hem sabut que la renda mitjana espanyola s'ha situat per sota de la mitjana europea. Aquestes dades estadístiques, i moltes d'altres que podríem afegir-hi, reflecteixen bé en quina situació ens trobem.
    Ara: hi ha una dada que no apareix en cap de les estadístiques que es maneguen habitualment però que és tan alarmant o més perquè presagia la magnitud del desastre en què ens hem ficat i, més greu encara, il•lustra la incapacitat dels governants per a fer-nos surar, primer, i deslliurar-nos del naufragi, finalment. Em refereixo a les dificultats que tenen una majoria de famílies amb feina tots dos per a arribar a final de mes en les circumstàncies actuals i les que s'anuncien per als mesos que vénen.
    Els prop de sis milions d'aturats que hi ha a Espanya converteixen la sortida de la crisi en un repte colossal, que esdevé irresoluble quan ni les famílies amb feina mínimament qualificada se'n surten.En aquest curs que s'ha acabat, molts nens han fet, en acabar l'horari escolar, tota mena d'activitats: anglès, teatre, dibuix, música, esports, dansa… d'una banda, perquè els pares creuen que és bo per a la seva formació que els fills desenvolupin totes aquestes habilitats, ni que sigui en un nivell bàsic, però, d'una altra banda, perquè la impossibilitat de conciliar l'horari laboral dels pares amb l'horari escolar dels fills obliga, agradi més o agradi menys, a ocupar-los les hores que van des de la fi de l'escola fins a la fi de la feina.
    El curs 2012-2013,totes aquestes activitats extraescolars sortiran molt més cares. Els Ajuntaments s'han vist forçats a suprimir les que no eren bàsiques i tornar-les a les associacions i entitats privades, o bé a augmentar-ne els preus per a ajustar-los al cost real perquè se'ls han reduït els ingressos directes i els indirectes que els venien de l'Estat i la Generalitat. El cas més debatut és el de les llars d'infants i les escoles de música, però no són les úniques activitats afectades. Els ajuntaments han subvencionat des dels clubs de futbol fins als cursos de patchwork. Per tant, és segur que als pares, les hores que van des de la fi de l'horari escolar fins a la fi de l'hora de plegar de la feina, se'ls encariran d'una manera inassumible, en molts casos, perquè també se'ls hauran apujat els rebuts de l'aigua, el gas, l'IBI... L'alternativa seran els avis i els veïns, o bé el carrer, la plaça o vés a saber què o qui.

    RespondreInapropiat
  • El Mestre

    15.07.2014 13:12

    No ens odem permetre perdre el temps

    A Catalunya hi ha més de sis-centes mil persones a l'atur. A tot l'Estat, n'hi ha 5,6 milions, segons les dades de l'EPA del primer trimestre. No hi ha cap raó per a pensar que aquesta situació es corregirà a curt termini, al contrari, el més probable és que augmenti una mica més i que l'atur superi els sis milions aviat. Les conseqüències són dramàtiques per a moltes famílies.
    Segons una estimació d'Unicef i Càritas, hi ha un 26 per cent de nens en situació de pobresa perquè els seus pares han quedat a l'atur. Aquestes dades són ratificades pels testimonis dels mestres que han observat que molts nens arriben a escola sense haver esmorzat i que l'únic àpat que fan és el que els donen ells. Des de l'inici de la crisi, el 2007, ha augmentat un 120 per cent el nombre de llars amb tots els seus membres a l'atur. Aquesta setmana, també hem sabut que la renda mitjana espanyola s'ha situat per sota de la mitjana europea. Aquestes dades estadístiques, i moltes d'altres que podríem afegir-hi, reflecteixen bé en quina situació ens trobem.
    Ara: hi ha una dada que no apareix en cap de les estadístiques que es maneguen habitualment però que és tan alarmant o més perquè presagia la magnitud del desastre en què ens hem ficat i, més greu encara, il•lustra la incapacitat dels governants per a fer-nos surar, primer, i deslliurar-nos del naufragi, finalment. Em refereixo a les dificultats que tenen una majoria de famílies amb feina tots dos per a arribar a final de mes en les circumstàncies actuals i les que s'anuncien per als mesos que vénen.
    Els prop de sis milions d'aturats que hi ha a Espanya converteixen la sortida de la crisi en un repte colossal, que esdevé irresoluble quan ni les famílies amb feina mínimament qualificada se'n surten.En aquest curs que s'ha acabat, molts nens han fet, en acabar l'horari escolar, tota mena d'activitats: anglès, teatre, dibuix, música, esports, dansa… d'una banda, perquè els pares creuen que és bo per a la seva formació que els fills desenvolupin totes aquestes habilitats, ni que sigui en un nivell bàsic, però, d'una altra banda, perquè la impossibilitat de conciliar l'horari laboral dels pares amb l'horari escolar dels fills obliga, agradi més o agradi menys, a ocupar-los les hores que van des de la fi de l'escola fins a la fi de la feina.
    El curs 2012-2013,totes aquestes activitats extraescolars sortiran molt més cares. Els Ajuntaments s'han vist forçats a suprimir les que no eren bàsiques i tornar-les a les associacions i entitats privades, o bé a augmentar-ne els preus per a ajustar-los al cost real perquè se'ls han reduït els ingressos directes i els indirectes que els venien de l'Estat i la Generalitat. El cas més debatut és el de les llars d'infants i les escoles de música, però no són les úniques activitats afectades. Els ajuntaments han subvencionat des dels clubs de futbol fins als cursos de patchwork. Per tant, és segur que als pares, les hores que van des de la fi de l'horari escolar fins a la fi de l'hora de plegar de la feina, se'ls encariran d'una manera inassumible, en molts casos, perquè també se'ls hauran apujat els rebuts de l'aigua, el gas, l'IBI... L'alternativa seran els avis i els veïns, o bé el carrer, la plaça o vés a saber què o qui.

    ENDESA a Sitges

    Amic 01.07.2014 22:38

    Endesa ha adequat una línia elèctrica de mitjana tensió a Sitges per protegir una parella d'àguiles cuabarrades de la zona, ha informat.

    La companyia energètica ha instal·lat dispositius per evitar que les aus es posin a la línia elèctrica, com també fundes aïllants, amb l'objectiu d'evitar electrocucions de les aus i millorar la qualitat del subministrament.

    El tram de línia adequat és a prop del Torrent de la Creueta cap a Sitges, on l'Institut Català per a la Conservació de les Rapinyaires (Icra) ha detectat a la parella d'àguiles d'aquesta espècie protegida gràcies a un emissor GPS que porten instal·lat al llom.

    RespondreInapropiat
  • Amic

    01.07.2014 22:38

    ENDESA a Sitges

    Endesa ha adequat una línia elèctrica de mitjana tensió a Sitges per protegir una parella d'àguiles cuabarrades de la zona, ha informat.

    La companyia energètica ha instal·lat dispositius per evitar que les aus es posin a la línia elèctrica, com també fundes aïllants, amb l'objectiu d'evitar electrocucions de les aus i millorar la qualitat del subministrament.

    El tram de línia adequat és a prop del Torrent de la Creueta cap a Sitges, on l'Institut Català per a la Conservació de les Rapinyaires (Icra) ha detectat a la parella d'àguiles d'aquesta espècie protegida gràcies a un emissor GPS que porten instal·lat al llom.

    L'aire racista que bufa

    El Mestre 25.06.2014 22:22

    Els partits racistes i xenòfobs estan proliferant per tota Europa, i en alguns països, coneguts per la seva modernitat i pel seu benestar econòmic, de manera quasi imparable.
    Aquesta és una constatació veritablement lamentable, però una realitat política que costa d'assimilar, atès que la lluita per la democràcia i per la dignitat de l'èsser humà ha estat una constant al llarg dels segles, tot i que darrerament sembla que s'hagi posat la marxa enrere en alguns països europeus. Si a França el fenomen Le Pen va esclatar i espantar a finals dels 1980, avui dia Àustria o Holanda, dos països desenvolupats, viuen immersos en aquest terratrèmol polític que busca l'odi contra l'estranger com a únic ideari. De fet, un dels eslògans d'un dels líders racistes catalans és: ell no és racista, sinó realista.
    El missatge racista està penetrant entre el jovent. És fàcil, és la demagògica barata i crua, que entra entre els més joves que s'arriben a creure que tot el mal prové dels immigants. I és molt preocupant pel problema social que pot crear, però també per l'ideari que els nostres joves van conreant. Estem vivint en una societat multicultural, on cal aquest esforç d'integració i de convivència de tots plegats.
    Aquest ideari racista implica tota mena de valors negatius, amb els quals han de conviure els més joves: la societat del futur.
    No plantejo en cap moment un ideari idíl·lic, perquè la convivència mai no ho és. Fa uns mesos en una reunió un membre d'un grup alternatiu criticava qe es parlès dels deures dels immigrants, com si aquests no n'haguessin de tenir. Això tampoc no és xafar de peus a terra. Com tampoc no ho és alguns comportaments que tenim a les escoles, ni la idea de viure de la subvenció, tot i que molts em negarien aquest fet, és una trista realitat.
    Esperem que els partits polítics puguin plantar cara al racisme i no permetin que es difongui un ideari tan degradant contra l'èsser humà ni contra la nostra cultura.Fa por pensar que atrauen tants joves. I fa por la simple idea que el seu ideari pot tenir una aplicació futura...

    RespondreInapropiat
  • El Mestre

    25.06.2014 22:22

    L'aire racista que bufa

    Els partits racistes i xenòfobs estan proliferant per tota Europa, i en alguns països, coneguts per la seva modernitat i pel seu benestar econòmic, de manera quasi imparable.
    Aquesta és una constatació veritablement lamentable, però una realitat política que costa d'assimilar, atès que la lluita per la democràcia i per la dignitat de l'èsser humà ha estat una constant al llarg dels segles, tot i que darrerament sembla que s'hagi posat la marxa enrere en alguns països europeus. Si a França el fenomen Le Pen va esclatar i espantar a finals dels 1980, avui dia Àustria o Holanda, dos països desenvolupats, viuen immersos en aquest terratrèmol polític que busca l'odi contra l'estranger com a únic ideari. De fet, un dels eslògans d'un dels líders racistes catalans és: ell no és racista, sinó realista.
    El missatge racista està penetrant entre el jovent. És fàcil, és la demagògica barata i crua, que entra entre els més joves que s'arriben a creure que tot el mal prové dels immigants. I és molt preocupant pel problema social que pot crear, però també per l'ideari que els nostres joves van conreant. Estem vivint en una societat multicultural, on cal aquest esforç d'integració i de convivència de tots plegats.
    Aquest ideari racista implica tota mena de valors negatius, amb els quals han de conviure els més joves: la societat del futur.
    No plantejo en cap moment un ideari idíl·lic, perquè la convivència mai no ho és. Fa uns mesos en una reunió un membre d'un grup alternatiu criticava qe es parlès dels deures dels immigrants, com si aquests no n'haguessin de tenir. Això tampoc no és xafar de peus a terra. Com tampoc no ho és alguns comportaments que tenim a les escoles, ni la idea de viure de la subvenció, tot i que molts em negarien aquest fet, és una trista realitat.
    Esperem que els partits polítics puguin plantar cara al racisme i no permetin que es difongui un ideari tan degradant contra l'èsser humà ni contra la nostra cultura.Fa por pensar que atrauen tants joves. I fa por la simple idea que el seu ideari pot tenir una aplicació futura...

    NIT de SANT JOAN

    Sant Joan Baptista 23.06.2014 12:21

    Formes de celebrar la Nit de Sant Joan als Països Catalans
    Al País Valencià,a Alacant preparen les fogueres amb monuments satírics i burlescos per celebrar la Festa Major.A València, destaca la revetlla de la platja de Malva-rosa, se segueix la tradició de mullar-se els peus al mar o bé fan un bany de nit. *A les Illes Balears, la festa amb més renom és la de la població menorquina de Ciutadella, on els protagonistes són els rituals i els jocs amb els cavalls. A Mallorca hi ha festa grossa a tots els pobles, i de manera especial a Deià, Mancor de la Vall, Muro i Son Servera, on els actes duren uns quants dies, perquè sant Joan n’és el patró. *La Flama del Canigó està dipositada al Castellet de Perpinyà i des d’allà s’escampa el dia 23 de juny per totes les terres de parla catalana. Va ser Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec (Vallespir), qui va iniciar aquesta tradició. Pujades es va inspirar en el poema ‘Canigó’ de mossèn Cinto Verdaguer i va encendre una flama la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó, i des d’allà la va repartir per totes les terres de parla catalana, com a símbol d’una identitat comuna. *La forma més atàvica de celebrar la Nit de Sant Joan té lloc als Pirineus. A la Val d’Aran, a Lés, planten la tarda de la diada de Sant Pere un tronc d’una dotzena de metres, asclat, tatxonat de falques i coronat amb flors. Aquest tronc anomenat ‘haro’ resta plantat fins a la Nit de Sant Joan de l’any següent i a la revetlla, enmig de danses i de jocs amb foc, es crema. *A l’Alta Ribagorça, les falles , van esdevenir la festa comarcal per excel·lència. Les baixades de falles comencen el cap de setmana abans de Sant Joan a Durro i acaben el tercer cap de setmana de juliol a Taüll. Baixen falles a la major part de poblacions i la majoria es concentra la Nit de Sant Joan. Destaquen les de Boí o el ‘mai’, com s’anomena el tronc plantat a Senet. *Al Pallars Sobirà festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat. Un mes abans es preparen les falles, que són troncs de pi negre d’un metre i mig, asclats i tatxonats de falques per una punta, que es planten drets per assecar la part asclada. La Nit de Sant Joan, just quan es fa fosc, s’encén la falla gran a la plaça d’Isil, un tronc de 8 o 10 metres, també preparat amb tascons. *La gent que celebra Sant Joan les manté de forma inconscient, motivats pel sentit de festa lliure i pel costum. La nit del solstici és lúdica per si mateixa i els costums són d’alliberament o de desig, de manera que hi ha una simbiosi entre el concepte tradicional i el concepte lúdic, la qual cosa fa difícil destriar on comença l’un i on acaba l’altre.

    RespondreInapropiat
  • Sant Joan Baptista

    23.06.2014 12:21

    NIT de SANT JOAN

    Formes de celebrar la Nit de Sant Joan als Països Catalans
    Al País Valencià,a Alacant preparen les fogueres amb monuments satírics i burlescos per celebrar la Festa Major.A València, destaca la revetlla de la platja de Malva-rosa, se segueix la tradició de mullar-se els peus al mar o bé fan un bany de nit. *A les Illes Balears, la festa amb més renom és la de la població menorquina de Ciutadella, on els protagonistes són els rituals i els jocs amb els cavalls. A Mallorca hi ha festa grossa a tots els pobles, i de manera especial a Deià, Mancor de la Vall, Muro i Son Servera, on els actes duren uns quants dies, perquè sant Joan n’és el patró. *La Flama del Canigó està dipositada al Castellet de Perpinyà i des d’allà s’escampa el dia 23 de juny per totes les terres de parla catalana. Va ser Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec (Vallespir), qui va iniciar aquesta tradició. Pujades es va inspirar en el poema ‘Canigó’ de mossèn Cinto Verdaguer i va encendre una flama la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó, i des d’allà la va repartir per totes les terres de parla catalana, com a símbol d’una identitat comuna. *La forma més atàvica de celebrar la Nit de Sant Joan té lloc als Pirineus. A la Val d’Aran, a Lés, planten la tarda de la diada de Sant Pere un tronc d’una dotzena de metres, asclat, tatxonat de falques i coronat amb flors. Aquest tronc anomenat ‘haro’ resta plantat fins a la Nit de Sant Joan de l’any següent i a la revetlla, enmig de danses i de jocs amb foc, es crema. *A l’Alta Ribagorça, les falles , van esdevenir la festa comarcal per excel·lència. Les baixades de falles comencen el cap de setmana abans de Sant Joan a Durro i acaben el tercer cap de setmana de juliol a Taüll. Baixen falles a la major part de poblacions i la majoria es concentra la Nit de Sant Joan. Destaquen les de Boí o el ‘mai’, com s’anomena el tronc plantat a Senet. *Al Pallars Sobirà festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat. Un mes abans es preparen les falles, que són troncs de pi negre d’un metre i mig, asclats i tatxonats de falques per una punta, que es planten drets per assecar la part asclada. La Nit de Sant Joan, just quan es fa fosc, s’encén la falla gran a la plaça d’Isil, un tronc de 8 o 10 metres, també preparat amb tascons. *La gent que celebra Sant Joan les manté de forma inconscient, motivats pel sentit de festa lliure i pel costum. La nit del solstici és lúdica per si mateixa i els costums són d’alliberament o de desig, de manera que hi ha una simbiosi entre el concepte tradicional i el concepte lúdic, la qual cosa fa difícil destriar on comença l’un i on acaba l’altre.

    El Papa Francesc i Catalunya

    Imperis 17.06.2014 22:50

    Com el poble català, que és poble històric, s’ha de resignar a seguir sota la bota –no violenta segons ell- del Poder Central que, també segons Ell, no va provocar cap annexió forçada.
    Potser convindria que el Papa Francesc recordés que Iugoslàvia va sorgír de l’Annexió acordada pel Senyor Tito damunt uns territoris que l’Imperi Austro-hongarès i el Turc havien anat configurant, no a través de la Conquesta però si a través de la Migració, evidentment forçada, d’ètnies senceres.
    I que Catalunya, ara fa 300 anys, va veure culminat un procés de partició i repartició que ja feia segles que durava. A través d’unes converses de pau on els catalans no tenien ni veu ni vot. Per tant, que els hi foren imposades.

    RespondreInapropiat
  • Imperis

    17.06.2014 22:50

    El Papa Francesc i Catalunya

    Com el poble català, que és poble històric, s’ha de resignar a seguir sota la bota –no violenta segons ell- del Poder Central que, també segons Ell, no va provocar cap annexió forçada.
    Potser convindria que el Papa Francesc recordés que Iugoslàvia va sorgír de l’Annexió acordada pel Senyor Tito damunt uns territoris que l’Imperi Austro-hongarès i el Turc havien anat configurant, no a través de la Conquesta però si a través de la Migració, evidentment forçada, d’ètnies senceres.
    I que Catalunya, ara fa 300 anys, va veure culminat un procés de partició i repartició que ja feia segles que durava. A través d’unes converses de pau on els catalans no tenien ni veu ni vot. Per tant, que els hi foren imposades.

    ya t gustaría ti

    joze 15.06.2014 11:28

    Si los mi madre es xarnega i ya t gustaría ti q t la xupara

    RespondreInapropiat
  • joze

    15.06.2014 11:28

    ya t gustaría ti

    Si los mi madre es xarnega i ya t gustaría ti q t la xupara

    i la teva puta mare xarnega que li xupa la sigala al meu Husky , per puta i per xarnega.

    antixarnegos 11.09.2004 00:33

    ja que no tinc gossa per en Xac , li poso una xarnega vestida amb la bandera espanyola i fa la mateix funció. És xarnega , ha nascut per ser puta i gossa , especialment si es la teva mare.

    RespondreInapropiat
  • Docent

    13.06.2014 18:37

    Tergivesacions en la Informació

    L'informatiu de la Televisió Autonòmica interpreta que l'Organisme Consultiu dóna la raó a la Generalitat, quan en realitat insta el Govern catà a modificar el Text precisament perquè aquest garanteixi la "efectiva aplicació" del Dret al Bilingüisme que estableix la Llei.
    La tergiversació de les notícies és una pràctica habitual en els informatius de TV3. Un exemple d'aquesta alteració de la realitat es pot comprovar en la forma en què el canal 324 ha presentat aquest dijous el contingut del dictamen del Consell d'Estat sobre el Reial Decret que desenvolupa el mecanisme per garantir el Dret a l'Educació Bilingüe que recull la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).
    Segons la crònica de la presentadora, Judith Antequera, el dictamen del Consell d'Estat donaria la raó a la Generalitat en qüestionar el Text del Govern i assenyalaria que "aquest punt de la llei no és just ni té cap sentit":
    Un dels punts més polèmics de la Llei Wert,àlies la LOMQE és el que preveu que els pares que no trobin escolarització en castellà en centres públics o concertats puguin anar a un de privat i que sigui la Generalitat qui assumeixi aquesta despesa. Des de Catalunya, el Govern autonòmic no s'ha cansat de repetir que aquest punt de la llei no és just ni té cap sentit però ara -no només el diu la Generalitat, també, atenció!, el Consell d'Estat, que és el màxim òrgan consultiu del Govern espanyol.
    No obstant això, la veritat és que el dictamen del Consell d'Estat indica tot el contrari: insta el Govern català a -modificar el Text precisament perquè aquest garanteixi "l'efectiva aplicació" del bilingüisme que estableix la Llei i perquè faci viable "el procediment de reconeixement del dret que regula".
    De fet, li demana que resolgui les "notables mancances" quant a "la necessària precisió" de "qüestions rellevants", sense entrar a valorar la justícia o el sentit de les mateixes.

    Les bones qualitats de l'Oreneta

    Ocellaire 08.06.2014 22:39

    Al món no hi ha pas ocell més eixerit que l'oreneta. És tan bona per al pagès, i fa tant profit i dóna tanta alegria, que l'oreneta és l'ocell més estimat, i tothom el respecta i tothom en diu bé. S'ha de tenir molt mal cor, per matar o fer patir una oreneta!
    L'oreneta sembla que pensi i tingui més cap que moltes persones. I, com a graciosa i plena de qualitats, és la reina de totes les bestioles de ploma. L'oreneta és àgil, atrevida, alegre, treballadora. Sempre va neta; sempre queda elegant. El cant de l'oreneta és un xisclet fresc que no s'acaba mai i que sembla que digui: -Vit, vit, xirrivit!". Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "Lleva't de matí, lleva't de matí!".
    A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:
    "-M'he llevat,m'he rentat,he esmorzat,he anat a Montserrat,i tu encara ets al llit:lleva't, lleva't de matí!".Perquè, això sí, l'oreneta, de matinera, n'és molt.
    Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una franja de color de perla, que es va emblavint i després es va enrosant, les orenetes es desperten i comencen a xisclar. Els altres ocells encara dormen; tot és silenci i tranquil•litat; les eines del camp es veuen amb prou feines; dels estables surt un baf de repòs; i les orenetes deixen el niu, i comencen a deixar-se anar amb aquella gràcia, i ara es freguen pel rec i es renten la cara i les ales, i s'espolsen més fresques i més contentes encara, i vinga volar i despertar tothom. I, al cap d'un quartet, veureu que els altres ocells es desvetllen, el pit-roig comença a cantar delicadament, i els pardals, rondinaires i mig endormiscats, s'esbraven amb llur xerradissa continuada, i al colomar es comença a sentir el parrupeig dels coloms. Les orenetes fan com aquelles dones de casa que, quan els altres es desperten, elles ja han tornat de missa, i ja han encès el foc, i ja s'han pentinat i han donat menjar a les gallines.
    Les orenetes són una de les menes d'ocells més entenimentats que corren. Se saben conformar a les circumstàncies de la vida, distingeixen el que els és bo del que els és dolent, els amics i els enemics. Amb els enemics les orenetes tenen un gran atreviment: amb els que no li han de fer mal l'oreneta viu pacífica i satisfeta. Quan veu un altre animalet que està en perill, vola de seguida a ajudar-lo. És a dir, les orenetes són d'un bon cor i d'una gràcia tan extremada, que ja es tenen ben guanyades totes les atencions i delicadeses.

    RespondreInapropiat
  • Ocellaire

    08.06.2014 22:39

    Les bones qualitats de l'Oreneta

    Al món no hi ha pas ocell més eixerit que l'oreneta. És tan bona per al pagès, i fa tant profit i dóna tanta alegria, que l'oreneta és l'ocell més estimat, i tothom el respecta i tothom en diu bé. S'ha de tenir molt mal cor, per matar o fer patir una oreneta!
    L'oreneta sembla que pensi i tingui més cap que moltes persones. I, com a graciosa i plena de qualitats, és la reina de totes les bestioles de ploma. L'oreneta és àgil, atrevida, alegre, treballadora. Sempre va neta; sempre queda elegant. El cant de l'oreneta és un xisclet fresc que no s'acaba mai i que sembla que digui: -Vit, vit, xirrivit!". Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "Lleva't de matí, lleva't de matí!".
    A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:
    "-M'he llevat,m'he rentat,he esmorzat,he anat a Montserrat,i tu encara ets al llit:lleva't, lleva't de matí!".Perquè, això sí, l'oreneta, de matinera, n'és molt.
    Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una franja de color de perla, que es va emblavint i després es va enrosant, les orenetes es desperten i comencen a xisclar. Els altres ocells encara dormen; tot és silenci i tranquil•litat; les eines del camp es veuen amb prou feines; dels estables surt un baf de repòs; i les orenetes deixen el niu, i comencen a deixar-se anar amb aquella gràcia, i ara es freguen pel rec i es renten la cara i les ales, i s'espolsen més fresques i més contentes encara, i vinga volar i despertar tothom. I, al cap d'un quartet, veureu que els altres ocells es desvetllen, el pit-roig comença a cantar delicadament, i els pardals, rondinaires i mig endormiscats, s'esbraven amb llur xerradissa continuada, i al colomar es comença a sentir el parrupeig dels coloms. Les orenetes fan com aquelles dones de casa que, quan els altres es desperten, elles ja han tornat de missa, i ja han encès el foc, i ja s'han pentinat i han donat menjar a les gallines.
    Les orenetes són una de les menes d'ocells més entenimentats que corren. Se saben conformar a les circumstàncies de la vida, distingeixen el que els és bo del que els és dolent, els amics i els enemics. Amb els enemics les orenetes tenen un gran atreviment: amb els que no li han de fer mal l'oreneta viu pacífica i satisfeta. Quan veu un altre animalet que està en perill, vola de seguida a ajudar-lo. És a dir, les orenetes són d'un bon cor i d'una gràcia tan extremada, que ja es tenen ben guanyades totes les atencions i delicadeses.

    Primeres Colònies Escolars de Vacances

    El Mestre 07.06.2014 22:29

    La creació de les (PCEV) va ser l’any 1906.Colònies que es deuen en gran part al President de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona,l’Hermenegild Giner de los Rios,qui va proposar a la Corporació Municipal l’establiment d’aquest servei per als escolars de la Capital de Catalunya.Els Degans dels Mestres de les Escoles Públiques (DMEP) eren els encarregats per dirigir aquestes experiències,la proposta de les quals l’aprovava la Comissió de Colònies Escolars de l’Ajuntament i les Escoles de Bosc de Montjuïc,l’entitat establerta per vetllar pel seu bon funcionament- Colònies Escolars instal.lades en els diferents anys: Cabdella (Pallars Jussà),Ptrats de Jussanès (Osona),Vilamar (Calafell) –Garraf-,Turissa (Tossa de Mar)- La Selva-.Són els assaigs més reeixits d’Educació Activa que ha pogut tenir Catalunya-. Any 1923 *El pedagog universal català l'Artur Martorell Organitza la -Colònia Escolar de Vilamar (Calafell)-,creada l’any 1922 per l’Assessoria Tècnica com a alternativa a les que ja existien-.El Director va ser fins l’acabament de la Dictadura militar,en Pere Vergés-.Vilamar va ser un assaig,on els nois i les noies que hi van participar,van aconseguie crear una veritable República d’Infants,estructurada d’una manera jeràrquica entre la Mainada: l’individu,el cap de família,el cap de casa,el batlle de barri i el president del poble-. *La “casa” era era la fonamental cèl.lula del funcionament de la Colònia Escolar-.Cada dues casetes formaven una Vila,separades per un jardinet,l’una l’ocupaven els nois i l’altra les noies-. *De les viles,en feien barris i dels barris va sorgir el poble de Vilamar-.Amb Vilamar,es va realitzar una innovació revolucionària a Catalunya:l’Escola Activa i l’Autogovern pels mateixos alumnes-.Clar i català,els espais no curriculars són decisius en el creixement dels infants.

    RespondreInapropiat

1/3176>