Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Fòrums

Debat general

Afegir aportació
  • DNICAT

    04.11.2014 18:34

    Obert el període de sol•licitud del DNI Català a dnicat.cat

    Obert el període de sol•licitud del DNI Català a dnicat.cat

    El lloc web www.dnicat.cat acaba d’obrir el període de sol•licitud del Document Nacional d’Identitat Catalana. Tan sols omplint el formulari amb les dades que apareixen al DNI i adjuntant la fotografia carnet es genera el nostre número de DNI Català personal i únic.

    Podem seleccionar si volem rebre el DNI en format carnet físic o en format digital, així com si aparèixer en el plànol de DNIs adherits de Catalunya.

    Tot i que ja avisen que el document no té validesa legal, animen a provar-ho i sentir l’orgull d’identificar-se amb ell arreu del món i donen exemples de situacions on catalans han pogut identificar-se en entitats de diversos països.

    De moment s’han emès més de 800 DNIs en els primers tres dies de funcionament i sembla que la idea està quallant entre els catalans i les catalanes. Hi ha diverses associacions que tenen previst acceptar el carnet com a document d’identificació.

    RespondreInapropiat
  • jc04

    08.10.2014 18:07

    NATURALEZA

    Hola a tuton

    Compartir l'opinió a les Xarxes Socials

    EcoClub 14.08.2014 22:56

    En parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    RespondreInapropiat
  • EcoClub

    14.08.2014 22:56

    Compartir l'opinió a les Xarxes Socials

    En parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    Totes tenen un nexe en comú !

    Verge del Vinyet 05.08.2014 22:50

    Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet.

    L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”.

    Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé.

    L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic.

    Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.

    Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

    RespondreInapropiat
  • EcoClub

    14.08.2014 22:52

    Compartir l'Opinió a les Xarxes Socials

    Parlo de premsa escrita, programes de ràdio, programes de televisió, formats digitals, tant se val que sigui amb caràcter nacional o local.Realment, depèn del format del qual disposi el professorat, encara que la varietat sempre és positiva alhora de presentar un mateix contingut. També és important la varietat de temes a tractar, per no caure amb els més usuals com és política, economia, premsa rosa, per exemple.
    *Crear un espai de lectura amb tota la premsa diària -com fan a les biblioteques- pot ser un bon pas per part del centre, ja sigui a promoure aquesta pràctica dins les aules, o almenys fora d’elles.Penso que és positiu que almenys tres cops a la setmana es fomenti un debat d’opinió al voltant de les notícies més destacades, aquelles que els nostres joves han de parar-se a reflexionar i pensar encara que siguin 10 minuts.
    *Perquè així passi, la premsa ha de formar part de la programació d’aula i deixar que tingui el seu propi espai.No vol dir que deixem de banda els aprenentatges marcats per l’Administració, sinó adaptar i globalitzar coneixements a mètodes més participatius, una perspectiva pedagògica que parteix d’un centre d’interès.Aprendre a llegir texts més seriosos i escoltar opinions d’experts, també pot ser un bon recurs d’aprenentatge.
    *Molt sovint escolto parlar als adolescents i, veritablement, pocs saben defensar una idea sense “coletillas”, sense punt suspensius per no saber acabar la frase, converses que tinguin un marge de temps llarg, o defensar una idea sense exasperar-se i posar-se a la defensiva.
    Es tracta de deixar de parlar dels amics per parlar de temes que també són preocupants, o almenys interessants de conèixer. Al cap i a la fi, estan a l’adolescència i no evitarem que siguin com són, però si treballar més l’ètica i la moral davant realitats quotidianes.
    És fonamental deixar que siguin ells mateixos, amb certes moderacions (paraules malsonants, agressions verbals, crits, faltes de respecte..).
    *En cap moment la finalitat és influenciar-los, sinó que puguin opinar en un entorn obert a qualsevol visió, i respectar la diversitat de cultures vers una mateixa notícia.
    És una proposta que potser ja molts centres desenvolupen a les seves aules, però altres centres encara no donen protagonisme al debat i seria un punt de partida de cara al setembre.Si es disposa de –moodle-, és bo gravar els debats i opinions dels joves, i posar-ho a la plataforma, no només perquè es vegin ells mateixos, que pot donar peu a millores o d’adonar-se com parlen, sinó també per fer difusió d’aquesta pràctica a altres membres de la comunitat educativa

    Totes tenen un nexe en comú !

    Verge del Vinyet 05.08.2014 22:50

    Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet.

    L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”.

    Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé.

    L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic.

    Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.

    Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

    RespondreInapropiat
  • Verge del Vinyet

    05.08.2014 22:50

    Totes tenen un nexe en comú !

    Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet.

    L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”.

    Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé.

    L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic.

    Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60.

    Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

    Froilan Franco (2014)

    El Mestre 04.08.2014 13:47

    Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges.Una ullada a la seva trajectòria.
    Pedagog i Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme.Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995 i Estudiós de la "Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges,vista des d'una Perspectiva Local (1775-2010)".Diplomat en Música i Instructor Elemental.

    *L'any 2014 jubilat docent i membre de la Comissió del Cinquantenari de l'Escola Pública Esteve Barrachina (1960-2010) i les seves Noces d'Or.

    *Autor a)De la -Història de l'Escola Esteve Barrachina (1957-2010),b)De l'Escola de Formació de les Persones Adultes "La Xarxa" de Sitges i d'altres volums referents a l'ensenyament públic a la Vila de Sitges.

    *També és autor de la Història de l'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó del Garraf,elaborada amb aquest titular: "L'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó entre la Utopia i la Realitat (1931-1983)

    RespondreInapropiat
  • El Mestre

    04.08.2014 13:47

    Froilan Franco (2014)

    Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges.Una ullada a la seva trajectòria.
    Pedagog i Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme.Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995 i Estudiós de la "Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges,vista des d'una Perspectiva Local (1775-2010)".Diplomat en Música i Instructor Elemental.

    *L'any 2014 jubilat docent i membre de la Comissió del Cinquantenari de l'Escola Pública Esteve Barrachina (1960-2010) i les seves Noces d'Or.

    *Autor a)De la -Història de l'Escola Esteve Barrachina (1957-2010),b)De l'Escola de Formació de les Persones Adultes "La Xarxa" de Sitges i d'altres volums referents a l'ensenyament públic a la Vila de Sitges.

    *També és autor de la Història de l'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó del Garraf,elaborada amb aquest titular: "L'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó entre la Utopia i la Realitat (1931-1983)

    Parc Escultòric a l'espai public

    Estudiós 28.07.2014 23:02

    Sitges presenta un Parc Escultòric a l’espai públic per difondre el seu Patrimoni
    Les Escultures catalogades incorporen una nova Senyalística que informa del títol de l'obra, autor, any i material, a més del codi QR que enllaça al web del Parc Escultòric-.Les 42 peces Escultòriques situades en espais públics de la Vila ja es poden consultar a Internet i en una guia, com a resultat del treball de documentació realitzat per l'Ajuntament de Sitges.
    El web WikiArtMap, la popular plataforma en línia de continguts oberts amb geolocalitzador sobre Cartografia permet consultar informació sobre les escultures de la vila i localitzar-les en un plànol. També el web municipal www.sitges.cat/parcescultoric ofereix el plànol web, així com les fitxes en format descarregable. Amb la intenció d'acompanyar als visitants en una ruta per les escultures, s'han editat guies, en català, castellà i anglès, que es podran adquirir en l’Oficina d’Informació Turística.
    Les Escultures catalogades incorporen una nova senyalística que informa del títol de l'obra, autor, any i material, a més del codi QR que enllaça al web del Parc Escultòric.Durant la presentació a l’Auditori de l’Edifici Miramar, aquest dijous, la Regidora de Cultura, Mireia Rossell, va manifestar que el Patrimoni Cultural del poble "és la seva identitat i l'element distintiu que el fa únic i que el posiciona en un espai més o menys privilegiat a ulls de la resta del món". Per a Mireia Rossell, haver documentat el conjunt escultòric de Sitges "ha teixit una ruta que ara es pot visitar i consultar i que aportarà un valor afegir al nostre patrimoni".
    L’Alcalde de Sitges, Miquel Forns, va destacar en la seva intervenció que aquest “ha estat un treball que es presenta de forma clara i divulgativa”. L’Alcalde va afegir que “paral•lelament a aquest treball de documentació cal centrar-se i garantir el manteniment i la conservació de les escultures”.El públic va gaudir també ahir d’una Ruta guiada per algunes de les Escultures del casc antic i comprovar els canals de difusió a través dels dispositius mòbils.
    De fet, serà els dies 1 i 8 d’agost quan l’Agrupació de Guies Informadores de Sitges oferirà rutes guiades gratuïtes a través del Parc Escultòric de Sitges amb reserva prèvia.Per encàrrec de la Regidoria de Cultura, la Historiadora de l'Art,la Isabel Vivó, va realitzar durant el 2013 l’estudi de camp i de consulta de les fonts documentals que han servit per confeccionar la catalogació de les obres.

    RespondreInapropiat
  • Estudiós

    28.07.2014 23:02

    Parc Escultòric a l'espai public

    Sitges presenta un Parc Escultòric a l’espai públic per difondre el seu Patrimoni
    Les Escultures catalogades incorporen una nova Senyalística que informa del títol de l'obra, autor, any i material, a més del codi QR que enllaça al web del Parc Escultòric-.Les 42 peces Escultòriques situades en espais públics de la Vila ja es poden consultar a Internet i en una guia, com a resultat del treball de documentació realitzat per l'Ajuntament de Sitges.
    El web WikiArtMap, la popular plataforma en línia de continguts oberts amb geolocalitzador sobre Cartografia permet consultar informació sobre les escultures de la vila i localitzar-les en un plànol. També el web municipal www.sitges.cat/parcescultoric ofereix el plànol web, així com les fitxes en format descarregable. Amb la intenció d'acompanyar als visitants en una ruta per les escultures, s'han editat guies, en català, castellà i anglès, que es podran adquirir en l’Oficina d’Informació Turística.
    Les Escultures catalogades incorporen una nova senyalística que informa del títol de l'obra, autor, any i material, a més del codi QR que enllaça al web del Parc Escultòric.Durant la presentació a l’Auditori de l’Edifici Miramar, aquest dijous, la Regidora de Cultura, Mireia Rossell, va manifestar que el Patrimoni Cultural del poble "és la seva identitat i l'element distintiu que el fa únic i que el posiciona en un espai més o menys privilegiat a ulls de la resta del món". Per a Mireia Rossell, haver documentat el conjunt escultòric de Sitges "ha teixit una ruta que ara es pot visitar i consultar i que aportarà un valor afegir al nostre patrimoni".
    L’Alcalde de Sitges, Miquel Forns, va destacar en la seva intervenció que aquest “ha estat un treball que es presenta de forma clara i divulgativa”. L’Alcalde va afegir que “paral•lelament a aquest treball de documentació cal centrar-se i garantir el manteniment i la conservació de les escultures”.El públic va gaudir també ahir d’una Ruta guiada per algunes de les Escultures del casc antic i comprovar els canals de difusió a través dels dispositius mòbils.
    De fet, serà els dies 1 i 8 d’agost quan l’Agrupació de Guies Informadores de Sitges oferirà rutes guiades gratuïtes a través del Parc Escultòric de Sitges amb reserva prèvia.Per encàrrec de la Regidoria de Cultura, la Historiadora de l'Art,la Isabel Vivó, va realitzar durant el 2013 l’estudi de camp i de consulta de les fonts documentals que han servit per confeccionar la catalogació de les obres.

    La Revolta de l'Escola Catalana

    Docent 20.07.2014 23:01

    .L'escola catalana s'ha alçat arreu contra el deliri del ministre Wert. El deliri de Wert d'espanyolitzar Catalunya (i els països del català i tota la península, llevat de Portugal i Gibraltar) és en realitat un pla en bona part ja executat. Perquè trenta anys de democràcia a l'espanyola no poden rehabilitar quaranta anys de lingüicidi planificat. De fet, la meitat de la població catalana actual vam ser escolaritzats amb un model d'immersió castellana, eficient i excloent. La meitat actual de la població dels territoris del català mai no vam poder aprendre la llengua materna a l'escola. I la gran majoria mai no han pogut adquirir les competències bàsiques en la llengua que ni han gosat de nomenar en la seva Constitució.
    Senyor Wert, de qui té por? Ja s'han exterminat els últims monolingües catalans (com eren per exemple els meus pares) que vivien a aquesta banda dels Pirineus. Durant la segona meitat del segle XX, entre la prohibició i la persecució sistemàtiques del català a la vida pública, l'escolarització única en castellà i la penetració a cada llar de la ràdio i la televisió espanyoles, la missió històrica de Franco semblava definitivament acomplerta. Però alguna cosa ha fallat en el seu pla de transició cap a la democratització formal del paisatge ocupat per les armes i controlat quaranta anys per la repressió dictatorial. La democràcia a l'espanyola no ha pogut liquidar la voluntat i els sentiments d'un poble que només té una matèria primera de valor incalculable: la llengua. Per la llengua molts catalans i catalanes han sofert, s'han exiliat i han mort, i per la llengua la gran majoria dels catalans i catalanes estan disposats a no cedir ni un pam, començant per l'escola.
    Aquesta disposició al combat no és pura retòrica. La imponent mobilització de l'escola contra l'avantprojecte de la LOMCE –de mestres i professors, d'alumnes i de pares i mares, d'entitats professionals i culturals, de sindicats i d'intel·lectuals– està aconseguint una unitat d'acció a tots els països del català sense precedents.
    ARTICLES

    RespondreInapropiat
  • Docent

    20.07.2014 23:01

    La Revolta de l'Escola Catalana

    .L'escola catalana s'ha alçat arreu contra el deliri del ministre Wert. El deliri de Wert d'espanyolitzar Catalunya (i els països del català i tota la península, llevat de Portugal i Gibraltar) és en realitat un pla en bona part ja executat. Perquè trenta anys de democràcia a l'espanyola no poden rehabilitar quaranta anys de lingüicidi planificat. De fet, la meitat de la població catalana actual vam ser escolaritzats amb un model d'immersió castellana, eficient i excloent. La meitat actual de la població dels territoris del català mai no vam poder aprendre la llengua materna a l'escola. I la gran majoria mai no han pogut adquirir les competències bàsiques en la llengua que ni han gosat de nomenar en la seva Constitució.
    Senyor Wert, de qui té por? Ja s'han exterminat els últims monolingües catalans (com eren per exemple els meus pares) que vivien a aquesta banda dels Pirineus. Durant la segona meitat del segle XX, entre la prohibició i la persecució sistemàtiques del català a la vida pública, l'escolarització única en castellà i la penetració a cada llar de la ràdio i la televisió espanyoles, la missió històrica de Franco semblava definitivament acomplerta. Però alguna cosa ha fallat en el seu pla de transició cap a la democratització formal del paisatge ocupat per les armes i controlat quaranta anys per la repressió dictatorial. La democràcia a l'espanyola no ha pogut liquidar la voluntat i els sentiments d'un poble que només té una matèria primera de valor incalculable: la llengua. Per la llengua molts catalans i catalanes han sofert, s'han exiliat i han mort, i per la llengua la gran majoria dels catalans i catalanes estan disposats a no cedir ni un pam, començant per l'escola.
    Aquesta disposició al combat no és pura retòrica. La imponent mobilització de l'escola contra l'avantprojecte de la LOMCE –de mestres i professors, d'alumnes i de pares i mares, d'entitats professionals i culturals, de sindicats i d'intel·lectuals– està aconseguint una unitat d'acció a tots els països del català sense precedents.
    ARTICLES

    No ens odem permetre perdre el temps

    El Mestre 15.07.2014 13:12

    A Catalunya hi ha més de sis-centes mil persones a l'atur. A tot l'Estat, n'hi ha 5,6 milions, segons les dades de l'EPA del primer trimestre. No hi ha cap raó per a pensar que aquesta situació es corregirà a curt termini, al contrari, el més probable és que augmenti una mica més i que l'atur superi els sis milions aviat. Les conseqüències són dramàtiques per a moltes famílies.
    Segons una estimació d'Unicef i Càritas, hi ha un 26 per cent de nens en situació de pobresa perquè els seus pares han quedat a l'atur. Aquestes dades són ratificades pels testimonis dels mestres que han observat que molts nens arriben a escola sense haver esmorzat i que l'únic àpat que fan és el que els donen ells. Des de l'inici de la crisi, el 2007, ha augmentat un 120 per cent el nombre de llars amb tots els seus membres a l'atur. Aquesta setmana, també hem sabut que la renda mitjana espanyola s'ha situat per sota de la mitjana europea. Aquestes dades estadístiques, i moltes d'altres que podríem afegir-hi, reflecteixen bé en quina situació ens trobem.
    Ara: hi ha una dada que no apareix en cap de les estadístiques que es maneguen habitualment però que és tan alarmant o més perquè presagia la magnitud del desastre en què ens hem ficat i, més greu encara, il•lustra la incapacitat dels governants per a fer-nos surar, primer, i deslliurar-nos del naufragi, finalment. Em refereixo a les dificultats que tenen una majoria de famílies amb feina tots dos per a arribar a final de mes en les circumstàncies actuals i les que s'anuncien per als mesos que vénen.
    Els prop de sis milions d'aturats que hi ha a Espanya converteixen la sortida de la crisi en un repte colossal, que esdevé irresoluble quan ni les famílies amb feina mínimament qualificada se'n surten.En aquest curs que s'ha acabat, molts nens han fet, en acabar l'horari escolar, tota mena d'activitats: anglès, teatre, dibuix, música, esports, dansa… d'una banda, perquè els pares creuen que és bo per a la seva formació que els fills desenvolupin totes aquestes habilitats, ni que sigui en un nivell bàsic, però, d'una altra banda, perquè la impossibilitat de conciliar l'horari laboral dels pares amb l'horari escolar dels fills obliga, agradi més o agradi menys, a ocupar-los les hores que van des de la fi de l'escola fins a la fi de la feina.
    El curs 2012-2013,totes aquestes activitats extraescolars sortiran molt més cares. Els Ajuntaments s'han vist forçats a suprimir les que no eren bàsiques i tornar-les a les associacions i entitats privades, o bé a augmentar-ne els preus per a ajustar-los al cost real perquè se'ls han reduït els ingressos directes i els indirectes que els venien de l'Estat i la Generalitat. El cas més debatut és el de les llars d'infants i les escoles de música, però no són les úniques activitats afectades. Els ajuntaments han subvencionat des dels clubs de futbol fins als cursos de patchwork. Per tant, és segur que als pares, les hores que van des de la fi de l'horari escolar fins a la fi de l'hora de plegar de la feina, se'ls encariran d'una manera inassumible, en molts casos, perquè també se'ls hauran apujat els rebuts de l'aigua, el gas, l'IBI... L'alternativa seran els avis i els veïns, o bé el carrer, la plaça o vés a saber què o qui.

    RespondreInapropiat
  • El Mestre

    15.07.2014 13:12

    No ens odem permetre perdre el temps

    A Catalunya hi ha més de sis-centes mil persones a l'atur. A tot l'Estat, n'hi ha 5,6 milions, segons les dades de l'EPA del primer trimestre. No hi ha cap raó per a pensar que aquesta situació es corregirà a curt termini, al contrari, el més probable és que augmenti una mica més i que l'atur superi els sis milions aviat. Les conseqüències són dramàtiques per a moltes famílies.
    Segons una estimació d'Unicef i Càritas, hi ha un 26 per cent de nens en situació de pobresa perquè els seus pares han quedat a l'atur. Aquestes dades són ratificades pels testimonis dels mestres que han observat que molts nens arriben a escola sense haver esmorzat i que l'únic àpat que fan és el que els donen ells. Des de l'inici de la crisi, el 2007, ha augmentat un 120 per cent el nombre de llars amb tots els seus membres a l'atur. Aquesta setmana, també hem sabut que la renda mitjana espanyola s'ha situat per sota de la mitjana europea. Aquestes dades estadístiques, i moltes d'altres que podríem afegir-hi, reflecteixen bé en quina situació ens trobem.
    Ara: hi ha una dada que no apareix en cap de les estadístiques que es maneguen habitualment però que és tan alarmant o més perquè presagia la magnitud del desastre en què ens hem ficat i, més greu encara, il•lustra la incapacitat dels governants per a fer-nos surar, primer, i deslliurar-nos del naufragi, finalment. Em refereixo a les dificultats que tenen una majoria de famílies amb feina tots dos per a arribar a final de mes en les circumstàncies actuals i les que s'anuncien per als mesos que vénen.
    Els prop de sis milions d'aturats que hi ha a Espanya converteixen la sortida de la crisi en un repte colossal, que esdevé irresoluble quan ni les famílies amb feina mínimament qualificada se'n surten.En aquest curs que s'ha acabat, molts nens han fet, en acabar l'horari escolar, tota mena d'activitats: anglès, teatre, dibuix, música, esports, dansa… d'una banda, perquè els pares creuen que és bo per a la seva formació que els fills desenvolupin totes aquestes habilitats, ni que sigui en un nivell bàsic, però, d'una altra banda, perquè la impossibilitat de conciliar l'horari laboral dels pares amb l'horari escolar dels fills obliga, agradi més o agradi menys, a ocupar-los les hores que van des de la fi de l'escola fins a la fi de la feina.
    El curs 2012-2013,totes aquestes activitats extraescolars sortiran molt més cares. Els Ajuntaments s'han vist forçats a suprimir les que no eren bàsiques i tornar-les a les associacions i entitats privades, o bé a augmentar-ne els preus per a ajustar-los al cost real perquè se'ls han reduït els ingressos directes i els indirectes que els venien de l'Estat i la Generalitat. El cas més debatut és el de les llars d'infants i les escoles de música, però no són les úniques activitats afectades. Els ajuntaments han subvencionat des dels clubs de futbol fins als cursos de patchwork. Per tant, és segur que als pares, les hores que van des de la fi de l'horari escolar fins a la fi de l'hora de plegar de la feina, se'ls encariran d'una manera inassumible, en molts casos, perquè també se'ls hauran apujat els rebuts de l'aigua, el gas, l'IBI... L'alternativa seran els avis i els veïns, o bé el carrer, la plaça o vés a saber què o qui.

    ENDESA a Sitges

    Amic 01.07.2014 22:38

    Endesa ha adequat una línia elèctrica de mitjana tensió a Sitges per protegir una parella d'àguiles cuabarrades de la zona, ha informat.

    La companyia energètica ha instal·lat dispositius per evitar que les aus es posin a la línia elèctrica, com també fundes aïllants, amb l'objectiu d'evitar electrocucions de les aus i millorar la qualitat del subministrament.

    El tram de línia adequat és a prop del Torrent de la Creueta cap a Sitges, on l'Institut Català per a la Conservació de les Rapinyaires (Icra) ha detectat a la parella d'àguiles d'aquesta espècie protegida gràcies a un emissor GPS que porten instal·lat al llom.

    RespondreInapropiat
  • Amic

    01.07.2014 22:38

    ENDESA a Sitges

    Endesa ha adequat una línia elèctrica de mitjana tensió a Sitges per protegir una parella d'àguiles cuabarrades de la zona, ha informat.

    La companyia energètica ha instal·lat dispositius per evitar que les aus es posin a la línia elèctrica, com també fundes aïllants, amb l'objectiu d'evitar electrocucions de les aus i millorar la qualitat del subministrament.

    El tram de línia adequat és a prop del Torrent de la Creueta cap a Sitges, on l'Institut Català per a la Conservació de les Rapinyaires (Icra) ha detectat a la parella d'àguiles d'aquesta espècie protegida gràcies a un emissor GPS que porten instal·lat al llom.

    L'aire racista que bufa

    El Mestre 25.06.2014 22:22

    Els partits racistes i xenòfobs estan proliferant per tota Europa, i en alguns països, coneguts per la seva modernitat i pel seu benestar econòmic, de manera quasi imparable.
    Aquesta és una constatació veritablement lamentable, però una realitat política que costa d'assimilar, atès que la lluita per la democràcia i per la dignitat de l'èsser humà ha estat una constant al llarg dels segles, tot i que darrerament sembla que s'hagi posat la marxa enrere en alguns països europeus. Si a França el fenomen Le Pen va esclatar i espantar a finals dels 1980, avui dia Àustria o Holanda, dos països desenvolupats, viuen immersos en aquest terratrèmol polític que busca l'odi contra l'estranger com a únic ideari. De fet, un dels eslògans d'un dels líders racistes catalans és: ell no és racista, sinó realista.
    El missatge racista està penetrant entre el jovent. És fàcil, és la demagògica barata i crua, que entra entre els més joves que s'arriben a creure que tot el mal prové dels immigants. I és molt preocupant pel problema social que pot crear, però també per l'ideari que els nostres joves van conreant. Estem vivint en una societat multicultural, on cal aquest esforç d'integració i de convivència de tots plegats.
    Aquest ideari racista implica tota mena de valors negatius, amb els quals han de conviure els més joves: la societat del futur.
    No plantejo en cap moment un ideari idíl·lic, perquè la convivència mai no ho és. Fa uns mesos en una reunió un membre d'un grup alternatiu criticava qe es parlès dels deures dels immigrants, com si aquests no n'haguessin de tenir. Això tampoc no és xafar de peus a terra. Com tampoc no ho és alguns comportaments que tenim a les escoles, ni la idea de viure de la subvenció, tot i que molts em negarien aquest fet, és una trista realitat.
    Esperem que els partits polítics puguin plantar cara al racisme i no permetin que es difongui un ideari tan degradant contra l'èsser humà ni contra la nostra cultura.Fa por pensar que atrauen tants joves. I fa por la simple idea que el seu ideari pot tenir una aplicació futura...

    RespondreInapropiat

1/3176>