Vivim a una matriu cultural patògena
La matriu cultural d’Occident està conformada per determinats valors i infraestructures. En primer lloc pel sistema econòmic neolliberal basat en el progrés indefinit, el benefici monetari, produint, cada vegada més, exclusió social, competitivitat i precarietat laboral.Tenim un sistema polític com es la Democràcia Representativa que no es capaç de fer participar i fer crítics al ciutadà, produint-se alhora un electorat passiu, desconfiat de la política.
Per un altre costat ens trobem que la realitat l’interpretem baix el Paradigma científic heretat de les ciències físiques, positivista, basat en la demostració empírica, i tecnològic.Això afecta cada vegada més a les carreres socials, com pot ser l’Història, l’Educació, la Psicologia o la Sociologia,on estan formant-se professionals acrítics, estadístics, apolítics,sense creativitat i sense formació filosòfica i humanista per fer front a la realitat humana.
Un Paradigma científic que fa avançar la Tecnologia i un món laboral que necessita tècnics especialitzats. I no ens oblidem dels valors culturals neoliberals imposats des del mercat: individualisme, competitivitat, falses autoestimes, sexualització de les relacions,consumisme, relativisme moral, escepticisme, contradiccions; tot això conforma la forma de relacionar-se amb els altres, d’una forma superficial, hipòcrita, per por a ser criticats i inconscients de qui som en veritat, degut també a un Sistema Educatiu massificat que no potencia la creativitat i la dentitat dels individus, sinó més pel món laboral ja prèviament orientat pel mercat.
Un Sistema Educatiu exclòs de la vida familiar, de la societat. Així estem patint l’actual crisi de l’Educació. Una societat, sobretot els joves, que es basa en la Cultura del oci, on la seva realització no depèn del treball sinó de la festa, del oci nocturn,amb drogues i alcohol.
Finalment ens hi trobem que les Cosmovisions religioses del món están totalment apartades del món social, cosa que produeix l’efecte pervers de que molta gent s’aferri a les supersticions i als telepredicadors. Dèu no pot ser demostrat per la Ciència.Aquest és el nostre Ego Cultural a través del qual viu Occident i que produeix a la majoria de la Població mundial un sense sentit en front de la vida.
I que produeix tot això?.Segons l’O.M.S. es xifrà en setanta milions d’europeus que estan afectats per força problemes mentals, en diferents graus, des d’una Depressió fins l’Ideació suïcida. El 79% dels europeus no estan atesos pels Sistemes Sanitaris i causen el 45% o més de l’abstinència laboral i no hi tenim infraestructures ni inversions adients al respecte. S’ha de dir que ja són 150.000 europeus que opten per treure’s la vida; Al món,sembla ser que ja són 815.000 persones.El 80% són homes i és la segona causa de mort entre la franja d’Edat entre 15 i 35 anys.D’altra banda s’ha triplicat en uns deu anys el consum d’Antidepressius a l’Estat espanyol, com per exemple el “vulgo dicto” Prozac.
El problema dels Antidepressius és que sempre han d’anar acompanyats d’una Intervenció psicoterapèutica o educativa, malgrat això els metges de capçalera els hi recepten amb un nivell de Diagnòstic pèssim, ja que no tenen la formació adequada ni els recursos al respecte-. De totes maneres els problemes mentals tenen, la gran majoria, un origen social que afecta psicològicament, encara que els efectes poden esdevenir bioquímics. A l’actualitat ,al segle XXI,solament es tracta de forma biològica,mercès als interessos farmacèutics.
I per donar una mica de informació, segons la premsa,hom publica i informa que el fabricant del “vulgo dicto” Prozac era i és acusat d’amagar i ocultar que pot provocar conductes força agressives,és a dir,que els efectes secundaris que produeixen els Antidepressius poden veure’s en el Prospecte del medicament.Clar i català,no tenim ni una Cultura ni una Orientació que ens doni felicitat,benestar ni amor, però si guerra i més guerra i destrucci.Per llogar-hi cadires,cal reflexionar, si encara podem fer-lo, i decidir si la causa dels Problemes mentals són Socials o més bé individuals i exclusivament psíquics.Drs n’hi ha que en sabran fer-ne una resposta…!
RespondreInapropiatCatalunya Nord entre Espanya i França
Independent 23.05.2012 13:34
Amb el Tractat dels Pirineus, signat entre Espanya i França el 7 de novembre de 1659, s'esmicolava el país català amb l'annexió a França de les cinc comarques septentrionals del país.Tot un greu esdeveniment.El següent web fa un repàs històric molt interessant a aquest greu esdeveniment.D’això d'annexions l'Espanyol nacionalista Gregori Peces Barba sembla que en sap un munt! Els Castellans i els Jacobins units van pactar aquesta annexió, que va comportar la immediata persecució de la llengua i la cultura catalanes. Soyez propres, parlez français, era la doctrina a seguir ja al segle XVII. Sigueu nets i parleu francès, la doctrina que seguiria i segueix al peu de la lletra l'espanyolista Peces Barba!!!
Tinc una vinculació personal i sentimental molt gran amb la Catalunya del Nord. Primerament, m'encanta assistir a algunes edicions de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Comflent; un lloc on instruir-te, conèixer gent d'arreu dels Països Catalans i carregar piles a favor de la catalanitat. També he seguit el fenomen literari a aquestes comarques des de molt jovenet. Enguany hem de lamentar el traspàs del gran literat Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol, de Sallagosa (Alta Cerdanya) i del cantautor històric Jordi Barre. Dos grans novel•listes, Joan lluís lluís i Joan-Daniel Beszonoff dignifiquen llengua, cultura i terra. Els castells de Salses i de Perpinyà són veritablement imponents. I sí, sobreviurem... i tant que sí.
Les lliçons de l’Any 1640
Va de debò que no es pot traçar paral.lelismes històrics,i més no sent experts en la matèria,però també és veritat que no cal perdre de vista la recerca i l’estudi del passat per tal de dotar-nos d’experiència per tal d’analitzar els Reptes del Present-.
La Revolta de Catalunya l’any 1640 (segle XVII)i l’actual situació de la Nació Catalana l’any 2008 (segle XXI),presenta unes constants que ens acosten a un Escenari molt semblant al Gest Rupturista d’aquella època-.
Les primeres dècades del segle XVII com les del segle XXI en una estancada negociació (un perìode entre 30 i 40 anys),Catalunya no obté cap benefici de la seva relació amb la Corona espanyola al segle XVII,l’Estat espanyol sota el règim monàrquic constitucional iniciat l’any 1978-.La integració de Catalunya en l’òrbita hispànica,en ambdós casos,atempta directament contra les pretensions de Catalunya de consolidar un marc estable català,perquè el Centrisme peninsular es dirigeix a aplanar els Fets diferencials com ara la cultura,l’economia i el dret-.
La diferència notòria que encara col.loca Catalunya en desavantatge respecte a la Catalunya del segle XVII,és que aquesta Catalunya del segle XXI conserva el Poder d’Extracció Fiscal-.Era la Corona la que reclamava la Transferència dels Recursos per impulsar l’imperi espanyol i hores d’ara-en absència de poder polític originari,són els catalans els que reclamen les reformes per tal d’augmentar l’Autogovern i la capacitat de decidir-.La reacció a l’esterilitat negociadora al segle XXI i la indiferència espanyola no degenerarà en un Esclat Social com el del segle XVII,però sí que hi ha un Reclam de canvi estructural,malgrat l’opi de l’optimisme i així estem constatant com l’Estat espanyol bandeja les propostes catalanes-.Catalunya i els catalans no se’n surten al segle XXI ni amb l’Estatut d’Autonomia,ni amb el Finançament,ni amb la consolidació d’un espai econòmic competitiu,,ni d’un espai cultural i un espai lingüístic singular-.
