El primer esment de Sitges és del 991 (Cegias)
El primer esment de Sitges és del 991 (Cegias), i el del seu castell, del 1041. El fet d'haver trobat vestigis arqueològics molt antics, des de la darrera edat del bronze, al puig de la punta de Sitges, no demostra la suposada localització de l'antiga ciutat romana de Súbur, citada per Estrabó, Mela i Plini, que una tradició ha volgut identificar amb Sitges (el 1947 s'excavà part d'una necròpoli del baix imperi, del segle III aC). El castell de Sitges, sobre el puig de Cegias, era el 1041 del bisbe de Barcelona Guislabert, que l'infeudà aquest any a Mir Geribert, senyor també del castell de Sant Pere de Ribes. Aquest castell és documentat posteriorment com a Cigias (vers el 1078) i més tard com a Ciges, Cigas i Citges.
Al principi del segle XII es comença a tenir notícia dels sotscastlans. El primer fou Guillem Arnau (1116), que aviat es cognomenà Sitges. Posteriorment apareix Bernat de Centelles, que es titulava senyor de Sitges (1240), un descendent del qual, del mateix nom, pledejà amb Berenguer de Fonollar per la possessió dels castells de Sitges i de Campdàsens. Agnès de Sitges, muller de Berenguer de Fonollar, féu cessió dels seus drets a Bernat de Fonollar, conseller de Jaume I, el qual adquirí també la quadra dels Gassons (1313) i obtingué la castlania (1320) i finalment tota la jurisdicció sobre Sitges per concessió reial (1321). A la mort de la seva vídua, Blanca d'Asp, el castell de Sitges passà a la Pia Almoina (1353).
La Pia Almoina de Barcelona detingué la senyoria del castell i terme de Sitges durant més de quatre segles, no sense incidències o plets promoguts pels jurats i el poble de Sitges, que pugnava per passar a la jurisdicció reial. Bernat de Fortià, quan caigué en desgràcia la seva germana la reina Sibil•la (1387), i la reina Violant de Bar tingueren drets sobre la jurisdicció del lloc, però aviat (1390) la Pia Almoina en recuperà tot el domini. El castell fou totalment refet el 1525, destruït el 1649 durant la guerra dels Segadors, en un assalt de les tropes castellanes, i tornat a refer el 1681. En la guerra de Successió sofrí danys en la temptativa d'assalt per part dels voluntaris catalans (1714). En la guerra contra Anglaterra (1797) mantingué un duel artiller contra els navilis britànics i rebutjà una operació de desembarcament.
El 1804 el rei accedí a la incorporació de la vila a la corona mitjançant el pagament de 67 000 sous de Barcelona. D'altra banda la població, abocada a la mar, participà en moltes empreses de pau i de guerra i un bon estol de vaixells i navegants proporcionaren riquesa i prosperitat, de primer amb la navegació de cabotatge i després amb l'exportació a ultramar. Llopis i Bofill dóna una relació de 52 vaixells sitgetans que del 1755 al 1799 havien fet 13 viatges a Buenos Aires, 105 a les illes de Sobrevent i 41 a la Terra Ferma i golf de Mèxic, i una altra relació amb 46 capitans d'embarcacions que havien navegat per les costes de l'Algarve, Cantàbria i nord d'Europa fins a Peterburg.
Al segle XIX la guerra del Francès influí negativament en la vila, ja que, malgrat no haver-s'hi produït cap acció militar important, les exaccions, deportacions i depredacions foren constants i nombroses. Seguiren les guerres carlines, que obligaren a fortificar la vila i limitaren el seu desenvolupament. Malgrat tot, la tornada d'acabalats veïns que havien fet fortuna a Amèrica (els americanos), els quals edificaren bones cases i milloraren l'urbanisme, i la vida marinera i comercial, que tingué continuïtat al llarg del segle, mantingueren una prosperitat que, però, es col•lapsà amb la plaga de la fil•loxera i la pèrdua de les darreres colònies. La conjunció de les excel•lències del paisatge amb el vernís cultural que donaren a la població Santiago Rusiñol i el moviment modernista creà l'ambient favorable perquè hi arrelés el turisme.
RespondreInapropiatNova llengua entre els joves catalans llatinoamericans
El Mestre 21.05.2013 22:22
Identifiquen una nova 'llengua' entre els joves catalans d'origen llatinoamericà
Un equip d'investigadors de la UAB identifica la nova parla, que combina paraules de diferents variants de l'espanyol amb altres de catalanes
Un equip d'investigadors de la UAB ha identificat una nova manera de parlar entre els adolescents d'origen llatinoamericà, el 'llatinoespanyol', que combina paraules de diferents variants de l'espanyol de l'Amèrica Llatina amb d'altres en català i castellà que parlen a Barcelona. Els científics han observat que entre els estudiants immigrants llatins està sorgint un nou repertori lingüístic, que comparteix característiques de les diferents variants que es parlen a l'Amèrica Llatina.
Aquest 'idioma' peculiar, que els investigadors han denominat 'llatinoespanyol', obeeix a les necessitats pràctiques dels joves d'identificar-se amb un grup i d'expressar certa resistència a les formes lingüístiques que l'escola pretén inculcar, tant en català com en castellà, consideren els investigadors. Tot i aquest rebuig, el 'llatinoespanyol' combina les variants de l'espanyol a l'Amèrica Llatina amb el castellà que es parla a Barcelona i amb expressions del català.
El professor de la UAB Víctor Corona, investigador principal de l'estudi, ha indicat que "el 'llatinoespanyol' és un reflex de la multiculturalitat que existeix a la ciutat de Barcelona" i ha afegit que la investigació "posa en evidència que el procés de socialització lingüística de les noves poblacions a Catalunya és molt complex".
Com a exemple d'aquest repertori lingüístic destaca l'accent caribeny en determinades expressions, encara que els joves que la fan servir no tinguin aquest origen. Així, la paraula 'man' es fa servir per designar una persona. També s'ha observat la predisposició a arrossegar la essa i l'aspiració de la 's' final en combinació amb l'ús d'expressions col·loquials del castellà, com 'tio', o 'cabreo', i expressions en català quan es fa referència al món acadèmic.
L'estudi, publicat a la revista 'International Journal of Bilingual Education and Bilingualism' s'ha dut a terme mitjançant l'anàlisi de les converses entre estudiants de diversos centres d'educació secundària de Barcelona entre els anys 2006 i 2009.
En la investigació hi han participat els investigadors Víctor Manuel Corona i Luci Nussbaum, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Virginia Unamuno, de la Universitat de Buenos Aires (l'Argentina).
