Extensió...44 quilòmetres quadrats
Població...28.000 habitants
UTM...4.005 x;45667 i Municip de Garraf,al sector costaner del massís Garraf,des de la Platja de Covafumada –al límit amb en el terme de Castelldefels,al Baix Llobregat- fins a l’antiga Quadra de Miralpeix.
Situació i presentació
El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l'W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l'E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—.
Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.
El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l'antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l'antic agregat de Campdàsens, l'antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d'urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.
Travessa el terme d'E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l'autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l'autopista, un bon nombre de túnels.
El marc físic
El paisatge és únic a tot Catalunya, amb relleus baixos i arrodonits, valls profundes i de vessants escarpats, amb parets rocoses de color gris blanquinós. L'aspecte feréstec, àrid i dur del sector interior del terme contrasta amb la visió refrescant de la mar, què es gaudeix als turons i a les carenes litorals. Una bona part del terme és composta per materials calcaris del Juràssic i del Cretaci, a excepció de les planes on hi ha la vila de Sitges, Garraf i Vallcarca i el sector de costa des de la cala de la Ginesta vers Llevant, que comprèn la platja de la Cova Fumada o de les Botigues de Sitges, on predominen els col•luvions i les graves quaternaris. De fet, el territori és molt accidentat, sobretot a la part oriental, on arriba a més de 500 m d'altitud al Campgràs, al límit amb Begues i Gavà; de llevant a ponent els turons perden alçada, però el terreny, molt erosionat per fondes torrenteres, continua accidentat i només hi ha una limitada plana d'uns 4 km de llargada i poca profunditat on s'assenta la vila. L'extrem occidental torna a accidentar-se lleugerament per les muntanyes de Miralpeix. Al terme destaca el Campgràs (538 m), Puig Sabataire (465 m) i Puig de l'Olla (426 m), al sector septentrional de llevant, i Pe-nya Riscla (308 m), al sector septentrional de ponent.
El front marítim és de 16,5 km i algunes de les platges han estat guardonades per la seva qualitat. La costa s'inicia a llevant a la platja de les Botigues, que continua dins el terme de Castelldefels. La primera cala del sector rocós és la Ginesta, amb un gran casal, el port esportiu i una pedrera a l'interior. Passada la punta de la Ginesta, sempre vers ponent, hi ha el Pas Trencat, la punta dels Corrals i la platja i el port de Garraf, que tanca el penya-segat de la Falconera, amb la cova semisubmarina on desemboca el riu de la Falconera, en una bona part subterrani, que forma la deu submarina més cabalosa del país. Passat el coll de Corralets hi ha un altre feréstec penya-segat, el Pas de la Mala Dona, nom llegendari que sembla provenir d'un fet criminal escaigut vers el 1646, i després Cala Morisca, topònim al•lusiu a les incursions de pirates magrebins, seguida per la cala i el nucli deshabitat de Vallcarca. Més a ponent, la punta Ferrosa, sobre la qual hi ha l'ermita de la Trinitat, és la que sobresurt més de les Costes. Segueix el fabulós Pas de les Escales, on són visibles els graons per on s'enfila el camí de Garraf, i la cala del Forn, que forma un fondal on encara hi ha les marjades de les antigues vinyes. Precedeix la vila de Sitges la cala d'Aiguadolç, a tocar del nucli urbà, les roques de la Punta Grossa i la platja de Balmins.
Després del Cementir mariner amb el Santuari de Sant Sebastià, apareix, ja a la vila, la platja de Sant Sebastià, tancada per la Punta o Punta de Sitges, que forma un pujol rocós on hi ha els edificis més notables de la població. A continuació, el Passeig de la Ribera i el Passeig Marítim ressegueixen un conjunt de platges delimitades per espigons (de la Fragata, de la Ribera, de la Bassa Rodona, de l'Estanyol, de la Riera Xica, de la Barra, de Terramar i de les Anquines), seguides de la desembocadura de la Riera de Ribes. Més a Ponent hi ha el sector de costa de l'antiga Quadra de Miralpeix, amb els estreps de la petita serra de Miralpeix perpendiculars a la costa formant una successió de puntes i petites platges, on destaquen la punta de les Coves —amb diverses cavitats, com la Cova Verda i la cova del Gegant—, la punta de la Desenrocada i la Punta Grossa, enmig de les quals hi ha la platja de l'Home Mort.
El terme és drenat per diverses rieres i torrents de cabal intermitent, que es poden considerar com a rambles, les quals davallen del massís de Garraf a la costa, cosa que fa que tinguin cursos gairebé sempre curts. De llevant a ponent hi ha la riera de Vallbona, els fondos de les Coves, de l'Infern i del Salt que formen el torrent de Garraf, la riera de Vallcarca a la qual desguassen els fondos del Tro i del Mas Quadrell, i el torrent d'Aiguadolç.
D'altra banda, el fet que el massís estigui constituït per calcàries, dolomies i margues, totes elles roques carbonatades, fa que el procés de carstificació de la roca permeti la penetració de les aigües a l'interior i, com a conseqüència, que apareguin rasclers, dolines, coves i avencs, de manera que hi ha menys circulació superficial. Dins el terme desta-quen la cova de la Carretera o la del Congre, a ponent de Vallcarca, i més de setanta avencs, molts d'ells a l'extrem NE, prop del camí de Vallbona a Plana Novella, entre els quals caldria citar l'avenc de la Farigola, l'Ample, de l'Espígol i de les Serps, o l'avenc del Penya-segat de la Falconera a la costa.
El paisatge vegetal roman gairebé invariable durant tot l'any, perquè una bona part de les plantes que hi ha són perennifòlies. Al terme hi predominaria potencialment una màquia de llentiscle i margalló als vessants marítims, encara que també s'hi podria trobar càrritx, garrigues i brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivern. A les costes hi ha vegetació rupícola i a les cingleres és present el te de roca i la linària de cingles. A les arenes hom trobaria espècies com l'esporobolus, el borró o la crucianel•la marítima. A l'interior del terme hi ha un domini potencial de l'alzinar típic. Tot i això, la pressió antròpica a la qual ha estat sotmès el país (foc, estassada, tala, ramaderia) ha format un paisatge compost per un mosaic de garrigues, brolles, estepes i prats, de vegades amb un estrat arbori de pi blanc i roca nua.
LA NORIA
atlasac 29.05.2013 11:14
La NORIA
I...dale....amb la NORIA!! no es trata de canviar els animals de la NORIA per treure aigua, el que estem tractan és de deixar JA DE TRAURE AIGUA amb el caduc sistema, trencar les cadenes dels animals que giren i giren....ANTESOS? diguem-ne que estem encara amb l´EPOCA ROMANA que es aquest, aquest REPUGNANT I ASQUEROS CAPITALISME dels CAPITALISTES s´en vatgi en ORRIS!! per implantar el SOCIALISME (no de SOCIOLISTOS EH?) ho sia acabar amb els AMOS!!! o convertir-vos TOTS EN AMOS els amos s´els poden despedir? OI QUE NO? doncs això....categories d´amos i PROU!!
NO VOLEM ENFRONTACIONS SAGNANTS VOLEN UNIO ENTRE C i U i E. R. C. ben segur que TOTA LA SOCIETAT COL-LABORARA perque el que VOL es VIURE AMB LLIBERTAT i SEGURITAT A QUE SIIII ! ! !.
RespondreInapropiat