Dilluns 20.05.13
12986 aportacions
18753 respostes
9 aportacions
0 respostes
29 aportacions
36 respostes
20 aportacions
18 respostes
8 aportacions
2 respostes
7 aportacions
5 respostes
38 aportacions
18 respostes
8 aportacions
0 respostes
15 aportacions
14 respostes
49 aportacions
37 respostes
13 aportacions
5 respostes
10 aportacions
6 respostes
44 aportacions
16 respostes
5 aportacions
8 respostes
14 aportacions
8 respostes
21 aportacions
24 respostes
Ahmed Idrissi
17.05.2013 11:35
Asombrado me he quedado cuando he visto el cotxazo así de Ziani!
¿Tanto han dado al estar en una fundación mientras que nuestros compatriotas pasan HAMBRE? Este señor parece un ministro!
Señor Colom se sale vacante el puesto de Ziani me lo pido.
Saviesa
16.05.2013 12:41
La decisió de la Comissió Europea d'intensificar la vigilància sobre Espanya i sobre les pròximes reformes econòmiques centra l'activitat a la xarxa.
1. Agustí Sala (@agustisala), periodista “El govern d’Espanya trasllada la seu a Brussel·les”
2. Oriol Puig (@oriolpuig), periodista “En podríem dir una intervenció en diferit”
3. Mario Cantalapiedra (@mcantalapiedra), economista i docent “França entra en recessió. Es demostra que només amb austeritat i retallades no se surt d’aquesta... Europa necessita inversió”
4. Amparo Polo (@Amparopolo), periodista “Espanya té problemes, però si jo fos inversor em preocuparia més la situació de França per la seva rigidesa laboral, deute i intervencionisme”
5. Esther Sánchez (@estsanchezt), doctora en dret i professora a Esade “L’èxit econòmic avui és en el PIB o en el benefici financer. No hauria de ser en la qualitat de vida i la contribució al bé comú?”
6. Inmaculada R.-Piñero (@RodriguezPinero), diputada al Congrés (PSOE) “Si Brussel·les apliqués a Espanya la rigidesa que els barons del PP exigeixen amb les comunitats autònomes, aquest any s’haurien d’ajustar més de 20.000 milions d’euros”
7. Joan Maria Piqué (@joanmariapique), cap de premsa d’Artur Mas “Les comunitats autònomes que estan millor no tenen l’obligació d’ajudar les que estan pitjor? La solidaritat és només d’anada, mai de tornada?”
8. Carles Lombarte (@lombarte84), gestor comercial bancari “Avui es el dia de l’alliberament fiscal! Tot el nostre sou guanyat fins avui ha servit per pagar impostos a l’Estat...”
9. Feliu Ventura (@feliuventura), cantautor “Mai una cortina de fum havia sigut tan blava #PaísValencià”
10. Jordi Portabella (@jordiportabella), regidor a l’Ajuntament de Barcelona (ERC) “El PP vetarà les iniciatives parlamentàries que portin el nom «País Valencià». També cremarà llibres i farà una llista d’autors prohibits?”
11. Rafa Xambó (@RafaXambo), sociòleg i músic “Dir #PaísValencià és una manera de dir llibertat, decència, estima al territori, al paisatge, respecte per la gent d’ahir, d’avui i de demà”
RespondreInapropiatEl Papa Francesc d'Assís I al Vaticà
Catòlic 15.05.2013 18:50
Un Papa de l'Amèrica Llatina representa una revolució dintre la tancada Cùria Romana,Amb l'arribada del segle XXI es van fent evidents canvis substancials en l'equilibri de poders mundial. Ja en els anys vuitanta del segle passat, es consolidava el que coneixem com a globalització o mundialització, que es caracteritzava per un increment, ara ja consolidat, d'interrelacions econòmiques i per l'aparició de grans empreses multinacionals que, avui en dia, tenen més pressupost i poder efectiu que molts governs. Així, el poder econòmic guanyava terreny al polític i, a més, assistíem a un progressiu desplaçament del centre de decisions d'Europa cap als països del Pacífic, amb els EUA al mig d'aquest escenari, però amb evident increment de poder econòmic de la Xina o l'Índia i amb la consolidació de grans multinacionals al Japó. I, pel que fa al pla polític, qui es podia imaginar, només fa, posem per cas, quinze o vint anys, que els EUA tindrien un president, Barak Obama, que no és de raça blanca, la q*ual havia dominat i dirigit el país des de la seva fundació fa dos-cents anys. Doncs així va ser i, a més, ha renovat mandat. I més encara: podria donar-se el cas que, en un futur no llunyà, el president del país més poderós del món fos un hispà. Tot això està molt be, és fruit de la democràcia, però denota que hi ha uns canvis substancials en la demografia i també en l'ascensió social de les classes menys afavorides. Aquest fet també és perfectament visible en els estats llatinoamericans, que durant llargues dècades varen ser governats per poderosos, sense pràcticament classe mitjana, i tenint condemnada a la misèria bona part de la població. Avui en dia, alguns d'aquest països estan intentant capgirar la situació en què estaven, amb líders que han aconseguit connectar amb les capes populars, tot sigui dit, amb una particular utilització de la democràcia. I, recentment, també l'Església catòlica s'ha apuntat a aquest canvi de poder, nomenant un nou papa en la persona de l'arquebisbe de Buenos Aires, que, tal com va dir ell mateix, és a l'altra part de món –evidentment, mirant-ho des de Roma, des d'Occident. Si tenim en compte que l'Església és una organització religiosa amb 2.000 anys d'història i que la majoria dels més de 250 papes havien estat italians, o com a molt europeus, el nomenament d'un papa llatinoamericà representa una autèntica revolució dintre de la tancada cúria romana i més encara si la persona elegida és un jesuïta i pren el nom de Francesc, símbol de l'austeritat i la pobresa. Veurem com evoluciona el mestratge del nou papa, però el seu nomenament, per tot el que representa, és un canvi, un canvi de poder en l'àmbit religiós, comparable, si no encara més gran, que els descrits canvis de poder econòmic i polític. Així, tot plegat condueix a un món més global, més multilateral, amb molts canvis a la vista, amb menys poder per als estats europeus i amb més capacitat d'influir d'extenses comunitats que havien estat marginades durant anys. Veurem on s'estableix
Catòlic
15.05.2013 18:50
Un Papa de l'Amèrica Llatina representa una revolució dintre la tancada Cùria Romana,Amb l'arribada del segle XXI es van fent evidents canvis substancials en l'equilibri de poders mundial. Ja en els anys vuitanta del segle passat, es consolidava el que coneixem com a globalització o mundialització, que es caracteritzava per un increment, ara ja consolidat, d'interrelacions econòmiques i per l'aparició de grans empreses multinacionals que, avui en dia, tenen més pressupost i poder efectiu que molts governs. Així, el poder econòmic guanyava terreny al polític i, a més, assistíem a un progressiu desplaçament del centre de decisions d'Europa cap als països del Pacífic, amb els EUA al mig d'aquest escenari, però amb evident increment de poder econòmic de la Xina o l'Índia i amb la consolidació de grans multinacionals al Japó. I, pel que fa al pla polític, qui es podia imaginar, només fa, posem per cas, quinze o vint anys, que els EUA tindrien un president, Barak Obama, que no és de raça blanca, la q*ual havia dominat i dirigit el país des de la seva fundació fa dos-cents anys. Doncs així va ser i, a més, ha renovat mandat. I més encara: podria donar-se el cas que, en un futur no llunyà, el president del país més poderós del món fos un hispà. Tot això està molt be, és fruit de la democràcia, però denota que hi ha uns canvis substancials en la demografia i també en l'ascensió social de les classes menys afavorides. Aquest fet també és perfectament visible en els estats llatinoamericans, que durant llargues dècades varen ser governats per poderosos, sense pràcticament classe mitjana, i tenint condemnada a la misèria bona part de la població. Avui en dia, alguns d'aquest països estan intentant capgirar la situació en què estaven, amb líders que han aconseguit connectar amb les capes populars, tot sigui dit, amb una particular utilització de la democràcia. I, recentment, també l'Església catòlica s'ha apuntat a aquest canvi de poder, nomenant un nou papa en la persona de l'arquebisbe de Buenos Aires, que, tal com va dir ell mateix, és a l'altra part de món –evidentment, mirant-ho des de Roma, des d'Occident. Si tenim en compte que l'Església és una organització religiosa amb 2.000 anys d'història i que la majoria dels més de 250 papes havien estat italians, o com a molt europeus, el nomenament d'un papa llatinoamericà representa una autèntica revolució dintre de la tancada cúria romana i més encara si la persona elegida és un jesuïta i pren el nom de Francesc, símbol de l'austeritat i la pobresa. Veurem com evoluciona el mestratge del nou papa, però el seu nomenament, per tot el que representa, és un canvi, un canvi de poder en l'àmbit religiós, comparable, si no encara més gran, que els descrits canvis de poder econòmic i polític. Així, tot plegat condueix a un món més global, més multilateral, amb molts canvis a la vista, amb menys poder per als estats europeus i amb més capacitat d'influir d'extenses comunitats que havien estat marginades durant anys. Veurem on s'estableix
RespondreInapropiatLes Catifes de Corpus
Sitges 15.05.2013 17:53
De totes les propostes de catifes que heu preparat les famílies, en tenim una cinquantena, s'ha fet la selecció d'aquelles que s'ha considerat més factibles de dur a terme tenint en compte que fossin novedoses, és a dir, sense repetició elements ja utilitzats, que estiguessin acabades, que fossin originals... i han estat finalistes les 4 propostes següents, de les quals se n'ha escollit una per majoria:
La que veiem més gran, és la que ha estat escollida per inspirar la CATIFA DE CORPUS 2013.
Ara només ens falta acabar-la d'adequar a l'espai:el Cap de la Vila,però això el farà la comissió de Corpus Cristi de la vila de Sitges, i mooooooooltes ganes de treballar de tots i totes les persones que hi volen participar directament...!!!
Estigueu atents a la Nota Informativa de la Comissió, on se us indicarà com esperem la vostra col.laboració (societat sitgetana,escoles públiques i privades concertades,pares i mares) i especialment que us engresqueu per tal que els vostres fills i filles participin en fer-la realitat.
SOM-HI !!!
Sitges
15.05.2013 17:53
De totes les propostes de catifes que heu preparat les famílies, en tenim una cinquantena, s'ha fet la selecció d'aquelles que s'ha considerat més factibles de dur a terme tenint en compte que fossin novedoses, és a dir, sense repetició elements ja utilitzats, que estiguessin acabades, que fossin originals... i han estat finalistes les 4 propostes següents, de les quals se n'ha escollit una per majoria:
La que veiem més gran, és la que ha estat escollida per inspirar la CATIFA DE CORPUS 2013.
Ara només ens falta acabar-la d'adequar a l'espai:el Cap de la Vila,però això el farà la comissió de Corpus Cristi de la vila de Sitges, i mooooooooltes ganes de treballar de tots i totes les persones que hi volen participar directament...!!!
Estigueu atents a la Nota Informativa de la Comissió, on se us indicarà com esperem la vostra col.laboració (societat sitgetana,escoles públiques i privades concertades,pares i mares) i especialment que us engresqueu per tal que els vostres fills i filles participin en fer-la realitat.
SOM-HI !!!
RespondreInapropiatNo és tan fàcil
Darkest 15.05.2013 15:15
No és tan fàcil. A Catalunya no s'han trobat més de 5 falcates en total, com a mostra d'allò més emblemàtic a ulls del gran públic dels ibers. Quant a construcció de poblats, ceràmica i altra cultura material els ibers del que avui dia és Catalunya sí que tenien similituds amb la resta del món iber, influenciat - que no assimilat - per la cultura semítica - que no hebrea - passada a partir de cert moment pel filtre cartaginès. Però la majoria de l'armament que trobem a Catalunya d'època ibèrica correspon al que empraven les àrees culturals celtes, escuts més pesats i espases més llargues que les falcates. Sense comptar altres fets importants, com els caps clavats d'Ullastret o Puig Castellar, que corresponen a una tradició celta d'exhibir els caps dels grans enemics derrotats. Durant la època ibèrica Palestina conservava estructures de poder jueves, i la connexió amb els ibers em sembla interessada. Al voltant d'una llengua encara per traduir és normal que hi hagi qui s'apunti al carro de trobar-hi la solució xD.
Darkest
15.05.2013 15:15
No és tan fàcil. A Catalunya no s'han trobat més de 5 falcates en total, com a mostra d'allò més emblemàtic a ulls del gran públic dels ibers. Quant a construcció de poblats, ceràmica i altra cultura material els ibers del que avui dia és Catalunya sí que tenien similituds amb la resta del món iber, influenciat - que no assimilat - per la cultura semítica - que no hebrea - passada a partir de cert moment pel filtre cartaginès. Però la majoria de l'armament que trobem a Catalunya d'època ibèrica correspon al que empraven les àrees culturals celtes, escuts més pesats i espases més llargues que les falcates. Sense comptar altres fets importants, com els caps clavats d'Ullastret o Puig Castellar, que corresponen a una tradició celta d'exhibir els caps dels grans enemics derrotats. Durant la època ibèrica Palestina conservava estructures de poder jueves, i la connexió amb els ibers em sembla interessada. Al voltant d'una llengua encara per traduir és normal que hi hagi qui s'apunti al carro de trobar-hi la solució xD.
RespondreInapropiatEls hebreus, els nostres Ibers,
Antoni García 08.10.2008 10:20
Els hebreus anomenaven a Barcelona la Bella Baraq [naya_Baraq]. El fet que els nostres íbers fossin hebreus sembla contrariar a molts académics que s´estimarien més un passat celta.
També sorprén alguns dels nostres semitistes, que ho veuen inversemblant.
Pot ser aquesta siga una manifestació d´un auto-odi forjat durant segles.
http://hebreoiberico.blogspot.com/
Sembla que ens costará de païr.
laia
15.05.2013 09:12
El seu marit no és en Salvador Capdevila, propietari del jacuzzi, sinó en Salvador Carrera
RespondreInapropiatJACUZZIS
lluisa 21.03.2007 19:10
Què passa que ningú relaciona la Irene Rigau (Diputada de Ciu per Girona) amb el jacuzzi ilegal que ha fet construir el seu marit Salvador Capdevila (ex senador de CiU) a Tossa de Mar.
L´alcaldessa es pregunta com és possible que Urbanisme en el seu moment donés permís per fer aquest atac directa a la Vila Vella
cdl
11.05.2013 00:37
S'hauria de prohibir disparar a les aus que simbolitzen. Si que s'hauria de fer si. No se quan, però no està bé abatre els simbols d'un país. Bé, sempre i quan no es vulgui canviar el país, es clar.
Perque és deixa disparar als porcs senglars i a les aus del PP no?. O també se'ls hi pot disparar a les gavines?.
Hi ha gent d'aquest país que diu que amb menys gavines el món seria millor. Tothom qui parles diu que vol un món millor. No sé si es podria pensar que un món sense gavines seria un món millor. Es podria fer la prova, si el reglament constitucional ho permet.
Que una gavina es cagui a la constitució, es il.legal o inconstitucional?. Però més enlla de la sentència judicial,... s'hi pot cagar, oi?.
Sí, cremar, no es pot que fa CO2 tòxic, però cagar sí. Es curiós.
El Mestre
09.05.2013 17:32
Quan semblava que la democràcia i la incorporació espanyola a la UE construirien ponts de diàleg i nous camins per explorar, passa exactament tot el contrari. A Espanya està emergint una mena de creacionisme lingüístic institucionalitzat que, contravenint els dictats del coneixement, la ciència i la història, nega la llengua catalana a tots els territoris catalanoparlants i la persegueix en tots els àmbits imaginables.
Al món civilitzat la llibertat dels pobles i les persones s'accepta com un magnífic principi universal. A Espanya evidentment que també, però a condició que els catalans no el posem en pràctica. Ho corroboren les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè el castellà sigui llengua vehicular en el sistema educatiu, les reiterades sentències del Tribunal Suprem contra el model d'immersió lingüística de l'escola catalana, les impugnacions dels reglaments d'ús del català i l'occità a les diputacions catalanes, la croada contra el català al País Valencià i les Illes i la famosa llei Wert. Accions totes elles encaminades a imposar la supremacia de la llengua espanyola i el trencament de la unitat lingüística, històrica i cultural dels Països Catalans.
La persecució del català practicada per tots els governs espanyols democràtics -en major o menor grau, però tots!- és una agressió a la convivència que atempta contra els drets dels ciutadans que tenen el català com a llengua pròpia, va contra la realitat social del país i busca la confrontació permanent per desestabilitzar Catalunya i esborrar el que tothom sap i és profecia: que de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer s'hi estén un mateix poble amb una mateixa llengua i cultura.
Amb la imminent aprovació del projecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó i l'esperpèntica decisió del govern aragonès de convertir el català en LAPAO i l'aragonès en LAPAPYP (per cert, acrònims que causen la mofa general, des de la comunitat científica i acadèmica internacional fins a la quitxalla de P-3), hem arribat a una tensió tal que Catalunya haurà de recórrer als estaments internacionals per denunciar i aturar aquest despropòsit que l'estat espanyol aplica per sistema i des de tots els àmbits contra una llengua romànica parlada per deu milions de persones i amb mil anys d'antiguitat.
A aquestes altures de segle XXI és inconcebible, reprovable i intolerable el grau de persecució al qual està arribant una llengua minoritzada com la nostra en una Europa que es presenta com a paradigma de la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i que l'any 1992 va crear la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries precisament per evitar el que està passant amb tanta alegria a Espanya amb el català, l'occità, el basc, el bable i el gallec. Europa no pot mirar cap a un altre costat mentre un dels seus estats membres ataca impunement i des de posicionaments histriònics un patrimoni universal com és una llengua i una cultura que no deixen de ser, què hi farem, llengua i cultura europees.
Crec que és hora que algú li digui al govern aragonès que es preocupi d'allò que realment interessa als seus ciutadans (frase de moda entre els contraris al dret a decidir), en lloc de difondre mites i dogmes lingüístics basats en l'absurditat del no-res, i que protegeixi el ric i variat patrimoni lingüístic de la seva comunitat autònoma. Altrament, s'estan creant problemes on no n'hi ha i on la pervivència de la llengua catalana és un fet natural i una constant que es perd en els segles.
Seria exigible, també, que Espanya s'acostumés a complir els seus compromisos internacionals sense els artificis i tripijocs consuetudinaris, com ara la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries que l'estat espanyol signà l'any 2001, justament per salvaguardar les llengües minoritzades. I caldria que els catalans despleguéssim tots els mecanismes nacionals i internacionals disponibles per aturar els atacs reiterats de l'estat espanyol contra la nostra llengua.
Si convé, sol·licitant la intervenció del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, perquè els drets lingüístics són una part indissociable dels drets humans. Pel que fa a la Diputació de Lleida, la fundació Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) continuarà col·laborant com sempre amb les entitats culturals de la Franja de Ponent i, si fos possible, intensificarem les nostres relacions i línies d'actuació a favor de la llengua i la cultura que ens són pròpies i comunes.
RespondreInapropiatla "LEPRA"
Kimius 07.05.2013 19:39
A propòsit de la indec`wencia aquesta de la "LAPAO":
Per a ells som una "LEPRA": "lengua española propia de las regiones asimiladas".... Segons ells hi ha diverses "lepres" la del nord (basc), la del nor-oest (gallec) i la de l' est o mediterrani (català)....
I ja sabeu que es feia a l'edat mitjana amb els qui patien la lepra...
Kimius
07.05.2013 19:39
A propòsit de la indec`wencia aquesta de la "LAPAO":
Per a ells som una "LEPRA": "lengua española propia de las regiones asimiladas".... Segons ells hi ha diverses "lepres" la del nord (basc), la del nor-oest (gallec) i la de l' est o mediterrani (català)....
I ja sabeu que es feia a l'edat mitjana amb els qui patien la lepra...
cdl
03.05.2013 21:01
Link: https://www.facebook.com/events/100924346744014/
Adjunto text per fer d'altaveu de la iniciativa: Jo hi seré.
Vols formar una cadena humana que travessi Catalunya i que doni una empenta definitiva al moviment independentista? Clica participa-hi. Hem de ser molts perquè la iniciativa pugui tirar endavant. Ara som a la primera fase, aconseguir que la idea rutlli per internet, després en vindrà la segona, aconseguir que les associacions més importats del moviment independentista liderin la cadena i aleshores s'acabarà d'establir-ne el recorregut i la data final. Escampa la idea perquè la puguem dur a terme. Gràcies de bestreta.
1/3174>
