Fòrums

Debat general

Afegir aportació
  • Froilan

    25.05.2012 13:35

    L'Educació és un Dret,no pas un Negoci

    Com a professional de la Docència crec afermadament que l’etapa 0-3 és una etapa educativa i defenso que el Model d’Escoles Bressol Municipal és un referent pedagògic en el món de l’educació infantil, que garanteix l’accés a l’educació de la petita infància sense limitacions per raons territorials o socioeconòmiques.
    Parlant des de l’experiència com a Mestre de Català i patint en la pròpia pell totes les retallades i ajustos incoherents per part del Govern de Catalunya,crec que podem defensar la professionalitat que ens mereixem els i les Mestres.

    L’actual context de crisi en el qual ens trobem, no pot servir com a excusa per eliminar un Model Educatiu que ha evolucionat tant en els darrers anys. En penso que les mesures que volen aplicar amb l’excusa de fer-lo més sostenible, com ara, l’augment de ràtio, unit a la retallada de suport educatiu, són mesures que "Desmantellen el Model d’Escoles Bressol municipals i dificulten l’Educació i la Cura dels infants. A on volen arribar...? On són els límits de les retallades...?

    La idea de "Fer Escola"molt sovint es buida de contingut, s’esfuma en instants. La LOGSE ja va obrir noves portes reconeixent el tram de 0 a 3 com el Primer Sistema Educatiu. La redacció i definició del P.E.C. posa de manifest que les accions que es duen a terme dins la Llar d’Infants s’ajusten, es pensen i es reflexionen en clau pedagògica assegurant una acció educativa de qualitat i un desenvolupament integral dels infants com a persones. On ha anat tot allò que perjurem...? Per què retornem a aquesta concepció errònia de “guarderia”...? Volem retornar a una societat que concebi l’educació com a quelcom només a l’abast de les classes benestants...? Una educació que no contempla l’infant com a persona...?

    L’educació 0-3 amb la que els i les mestres creiem és aquella que es basa en la idea d’infant únic, capaç, competent, actiu i protagonista dels seus propis aprenentatges. L’Educació comença des de la Gestació i és en els primers anys de vida de l’infant que evolutivament està més receptiu a assolir les bases dels coneixements posteriors. Per aconseguir-ne, no només calen recursos econòmics i humans, sinó que també s’han de cobrir les necessitats afectives, físiques, socials i intel·lectuals dels nens i nenes per afavorir el seu desenvolupament integral. Així doncs, els i les mestres volem desaprofitar l’etapa més potencialment educativa, tot convertint-la en assistencial...?

    A partir de la promulgació de la Convenció de 1989 de la ONU, volem destacar els següents drets dels infants que haurien de ser respectats: -dret a ser infant, dret a l’educació, dret a no ser etiquetat, dret a jugar, dret a plorar,- dret al benestar, -dret a una oportunitat justa, -dret a la llibertat i -dret a ser feliç. No podem permetre que el Dret a l’Educació es converteixi "En un privilegi a l’abast d’uns quants". Com a societat democràtica, volem tenir el Dret a decidir i poder escollir entre diferents tipologies de centres que proporcionin una oferta educativa heterogènia, que reflecteixi la realitat social de la societat catalana.

    L’externalització que proposa el Govern, a més d’afectar els infants, també afecta a la qualitat de l’ensenyament i als mestres i professors que l’exerceixen. Nosaltres, com a mestres i professors, estem en continua formació, compromeses amb la societat i la realitat en què vivim, tant dins com fora de l’aula. Aquesta situació decadent que estem vivint els professionals de l’Educació pot conduir cap a una educació mancada de recursos i d’il·lusió.

    Acompanyants en el procés d’aprenentatge dels infants, guies, observadors, tolerants, models, referents, transmissors de valors, respectuosos, innovadors, un aprenent més. Aquests són alguns dels trets que caracteritzen els i les mestres. No som herois ni heroïnes, simplement som mestres i volem actuar com a tal, fent bé la nostra feina i lluitant perquè ens la deixin fer.

    Vivim a una matriu cultural patògena

    Cultural 24.05.2012 22:38

    La matriu cultural d’Occident està conformada per determinats valors i infraestructures. En primer lloc pel sistema econòmic neolliberal basat en el progrés indefinit, el benefici monetari, produint, cada vegada més, exclusió social, competitivitat i precarietat laboral.Tenim un sistema polític com es la Democràcia Representativa que no es capaç de fer participar i fer crítics al ciutadà, produint-se alhora un electorat passiu, desconfiat de la política.
    Per un altre costat ens trobem que la realitat l’interpretem baix el Paradigma científic heretat de les ciències físiques, positivista, basat en la demostració empírica, i tecnològic.Això afecta cada vegada més a les carreres socials, com pot ser l’Història, l’Educació, la Psicologia o la Sociologia,on estan formant-se professionals acrítics, estadístics, apolítics,sense creativitat i sense formació filosòfica i humanista per fer front a la realitat humana.
    Un Paradigma científic que fa avançar la Tecnologia i un món laboral que necessita tècnics especialitzats. I no ens oblidem dels valors culturals neoliberals imposats des del mercat: individualisme, competitivitat, falses autoestimes, sexualització de les relacions,consumisme, relativisme moral, escepticisme, contradiccions; tot això conforma la forma de relacionar-se amb els altres, d’una forma superficial, hipòcrita, per por a ser criticats i inconscients de qui som en veritat, degut també a un Sistema Educatiu massificat que no potencia la creativitat i la dentitat dels individus, sinó més pel món laboral ja prèviament orientat pel mercat.
    Un Sistema Educatiu exclòs de la vida familiar, de la societat. Així estem patint l’actual crisi de l’Educació. Una societat, sobretot els joves, que es basa en la Cultura del oci, on la seva realització no depèn del treball sinó de la festa, del oci nocturn,amb drogues i alcohol.
    Finalment ens hi trobem que les Cosmovisions religioses del món están totalment apartades del món social, cosa que produeix l’efecte pervers de que molta gent s’aferri a les supersticions i als telepredicadors. Dèu no pot ser demostrat per la Ciència.Aquest és el nostre Ego Cultural a través del qual viu Occident i que produeix a la majoria de la Població mundial un sense sentit en front de la vida.
    I que produeix tot això?.Segons l’O.M.S. es xifrà en setanta milions d’europeus que estan afectats per força problemes mentals, en diferents graus, des d’una Depressió fins l’Ideació suïcida. El 79% dels europeus no estan atesos pels Sistemes Sanitaris i causen el 45% o més de l’abstinència laboral i no hi tenim infraestructures ni inversions adients al respecte. S’ha de dir que ja són 150.000 europeus que opten per treure’s la vida; Al món,sembla ser que ja són 815.000 persones.El 80% són homes i és la segona causa de mort entre la franja d’Edat entre 15 i 35 anys.D’altra banda s’ha triplicat en uns deu anys el consum d’Antidepressius a l’Estat espanyol, com per exemple el “vulgo dicto” Prozac.
    El problema dels Antidepressius és que sempre han d’anar acompanyats d’una Intervenció psicoterapèutica o educativa, malgrat això els metges de capçalera els hi recepten amb un nivell de Diagnòstic pèssim, ja que no tenen la formació adequada ni els recursos al respecte-. De totes maneres els problemes mentals tenen, la gran majoria, un origen social que afecta psicològicament, encara que els efectes poden esdevenir bioquímics. A l’actualitat ,al segle XXI,solament es tracta de forma biològica,mercès als interessos farmacèutics.
    I per donar una mica de informació, segons la premsa,hom publica i informa que el fabricant del “vulgo dicto” Prozac era i és acusat d’amagar i ocultar que pot provocar conductes força agressives,és a dir,que els efectes secundaris que produeixen els Antidepressius poden veure’s en el Prospecte del medicament.Clar i català,no tenim ni una Cultura ni una Orientació que ens doni felicitat,benestar ni amor, però si guerra i més guerra i destrucci.Per llogar-hi cadires,cal reflexionar, si encara podem fer-lo, i decidir si la causa dels Problemes mentals són Socials o més bé individuals i exclusivament psíquics.Drs n’hi ha que en sabran fer-ne una resposta…!

    RespondreInapropiat
  • Cultural

    24.05.2012 22:38

    Vivim a una matriu cultural patògena

    La matriu cultural d’Occident està conformada per determinats valors i infraestructures. En primer lloc pel sistema econòmic neolliberal basat en el progrés indefinit, el benefici monetari, produint, cada vegada més, exclusió social, competitivitat i precarietat laboral.Tenim un sistema polític com es la Democràcia Representativa que no es capaç de fer participar i fer crítics al ciutadà, produint-se alhora un electorat passiu, desconfiat de la política.
    Per un altre costat ens trobem que la realitat l’interpretem baix el Paradigma científic heretat de les ciències físiques, positivista, basat en la demostració empírica, i tecnològic.Això afecta cada vegada més a les carreres socials, com pot ser l’Història, l’Educació, la Psicologia o la Sociologia,on estan formant-se professionals acrítics, estadístics, apolítics,sense creativitat i sense formació filosòfica i humanista per fer front a la realitat humana.
    Un Paradigma científic que fa avançar la Tecnologia i un món laboral que necessita tècnics especialitzats. I no ens oblidem dels valors culturals neoliberals imposats des del mercat: individualisme, competitivitat, falses autoestimes, sexualització de les relacions,consumisme, relativisme moral, escepticisme, contradiccions; tot això conforma la forma de relacionar-se amb els altres, d’una forma superficial, hipòcrita, per por a ser criticats i inconscients de qui som en veritat, degut també a un Sistema Educatiu massificat que no potencia la creativitat i la dentitat dels individus, sinó més pel món laboral ja prèviament orientat pel mercat.
    Un Sistema Educatiu exclòs de la vida familiar, de la societat. Així estem patint l’actual crisi de l’Educació. Una societat, sobretot els joves, que es basa en la Cultura del oci, on la seva realització no depèn del treball sinó de la festa, del oci nocturn,amb drogues i alcohol.
    Finalment ens hi trobem que les Cosmovisions religioses del món están totalment apartades del món social, cosa que produeix l’efecte pervers de que molta gent s’aferri a les supersticions i als telepredicadors. Dèu no pot ser demostrat per la Ciència.Aquest és el nostre Ego Cultural a través del qual viu Occident i que produeix a la majoria de la Població mundial un sense sentit en front de la vida.
    I que produeix tot això?.Segons l’O.M.S. es xifrà en setanta milions d’europeus que estan afectats per força problemes mentals, en diferents graus, des d’una Depressió fins l’Ideació suïcida. El 79% dels europeus no estan atesos pels Sistemes Sanitaris i causen el 45% o més de l’abstinència laboral i no hi tenim infraestructures ni inversions adients al respecte. S’ha de dir que ja són 150.000 europeus que opten per treure’s la vida; Al món,sembla ser que ja són 815.000 persones.El 80% són homes i és la segona causa de mort entre la franja d’Edat entre 15 i 35 anys.D’altra banda s’ha triplicat en uns deu anys el consum d’Antidepressius a l’Estat espanyol, com per exemple el “vulgo dicto” Prozac.
    El problema dels Antidepressius és que sempre han d’anar acompanyats d’una Intervenció psicoterapèutica o educativa, malgrat això els metges de capçalera els hi recepten amb un nivell de Diagnòstic pèssim, ja que no tenen la formació adequada ni els recursos al respecte-. De totes maneres els problemes mentals tenen, la gran majoria, un origen social que afecta psicològicament, encara que els efectes poden esdevenir bioquímics. A l’actualitat ,al segle XXI,solament es tracta de forma biològica,mercès als interessos farmacèutics.
    I per donar una mica de informació, segons la premsa,hom publica i informa que el fabricant del “vulgo dicto” Prozac era i és acusat d’amagar i ocultar que pot provocar conductes força agressives,és a dir,que els efectes secundaris que produeixen els Antidepressius poden veure’s en el Prospecte del medicament.Clar i català,no tenim ni una Cultura ni una Orientació que ens doni felicitat,benestar ni amor, però si guerra i més guerra i destrucci.Per llogar-hi cadires,cal reflexionar, si encara podem fer-lo, i decidir si la causa dels Problemes mentals són Socials o més bé individuals i exclusivament psíquics.Drs n’hi ha que en sabran fer-ne una resposta…!

    Catalunya Nord entre Espanya i França

    Independent 23.05.2012 13:34

    Amb el Tractat dels Pirineus, signat entre Espanya i França el 7 de novembre de 1659, s'esmicolava el país català amb l'annexió a França de les cinc comarques septentrionals del país.Tot un greu esdeveniment.El següent web fa un repàs històric molt interessant a aquest greu esdeveniment.D’això d'annexions l'Espanyol nacionalista Gregori Peces Barba sembla que en sap un munt! Els Castellans i els Jacobins units van pactar aquesta annexió, que va comportar la immediata persecució de la llengua i la cultura catalanes. Soyez propres, parlez français, era la doctrina a seguir ja al segle XVII. Sigueu nets i parleu francès, la doctrina que seguiria i segueix al peu de la lletra l'espanyolista Peces Barba!!!
    Tinc una vinculació personal i sentimental molt gran amb la Catalunya del Nord. Primerament, m'encanta assistir a algunes edicions de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Comflent; un lloc on instruir-te, conèixer gent d'arreu dels Països Catalans i carregar piles a favor de la catalanitat. També he seguit el fenomen literari a aquestes comarques des de molt jovenet. Enguany hem de lamentar el traspàs del gran literat Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol, de Sallagosa (Alta Cerdanya) i del cantautor històric Jordi Barre. Dos grans novel•listes, Joan lluís lluís i Joan-Daniel Beszonoff dignifiquen llengua, cultura i terra. Els castells de Salses i de Perpinyà són veritablement imponents. I sí, sobreviurem... i tant que sí.
    Les lliçons de l’Any 1640
    Va de debò que no es pot traçar paral.lelismes històrics,i més no sent experts en la matèria,però també és veritat que no cal perdre de vista la recerca i l’estudi del passat per tal de dotar-nos d’experiència per tal d’analitzar els Reptes del Present-.
    La Revolta de Catalunya l’any 1640 (segle XVII)i l’actual situació de la Nació Catalana l’any 2008 (segle XXI),presenta unes constants que ens acosten a un Escenari molt semblant al Gest Rupturista d’aquella època-.
    Les primeres dècades del segle XVII com les del segle XXI en una estancada negociació (un perìode entre 30 i 40 anys),Catalunya no obté cap benefici de la seva relació amb la Corona espanyola al segle XVII,l’Estat espanyol sota el règim monàrquic constitucional iniciat l’any 1978-.La integració de Catalunya en l’òrbita hispànica,en ambdós casos,atempta directament contra les pretensions de Catalunya de consolidar un marc estable català,perquè el Centrisme peninsular es dirigeix a aplanar els Fets diferencials com ara la cultura,l’economia i el dret-.
    La diferència notòria que encara col.loca Catalunya en desavantatge respecte a la Catalunya del segle XVII,és que aquesta Catalunya del segle XXI conserva el Poder d’Extracció Fiscal-.Era la Corona la que reclamava la Transferència dels Recursos per impulsar l’imperi espanyol i hores d’ara-en absència de poder polític originari,són els catalans els que reclamen les reformes per tal d’augmentar l’Autogovern i la capacitat de decidir-.La reacció a l’esterilitat negociadora al segle XXI i la indiferència espanyola no degenerarà en un Esclat Social com el del segle XVII,però sí que hi ha un Reclam de canvi estructural,malgrat l’opi de l’optimisme i així estem constatant com l’Estat espanyol bandeja les propostes catalanes-.Catalunya i els catalans no se’n surten al segle XXI ni amb l’Estatut d’Autonomia,ni amb el Finançament,ni amb la consolidació d’un espai econòmic competitiu,,ni d’un espai cultural i un espai lingüístic singular-.

    RespondreInapropiat
  • Independent

    23.05.2012 13:34

    Catalunya Nord entre Espanya i França

    Amb el Tractat dels Pirineus, signat entre Espanya i França el 7 de novembre de 1659, s'esmicolava el país català amb l'annexió a França de les cinc comarques septentrionals del país.Tot un greu esdeveniment.El següent web fa un repàs històric molt interessant a aquest greu esdeveniment.D’això d'annexions l'Espanyol nacionalista Gregori Peces Barba sembla que en sap un munt! Els Castellans i els Jacobins units van pactar aquesta annexió, que va comportar la immediata persecució de la llengua i la cultura catalanes. Soyez propres, parlez français, era la doctrina a seguir ja al segle XVII. Sigueu nets i parleu francès, la doctrina que seguiria i segueix al peu de la lletra l'espanyolista Peces Barba!!!
    Tinc una vinculació personal i sentimental molt gran amb la Catalunya del Nord. Primerament, m'encanta assistir a algunes edicions de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Comflent; un lloc on instruir-te, conèixer gent d'arreu dels Països Catalans i carregar piles a favor de la catalanitat. També he seguit el fenomen literari a aquestes comarques des de molt jovenet. Enguany hem de lamentar el traspàs del gran literat Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol, de Sallagosa (Alta Cerdanya) i del cantautor històric Jordi Barre. Dos grans novel•listes, Joan lluís lluís i Joan-Daniel Beszonoff dignifiquen llengua, cultura i terra. Els castells de Salses i de Perpinyà són veritablement imponents. I sí, sobreviurem... i tant que sí.
    Les lliçons de l’Any 1640
    Va de debò que no es pot traçar paral.lelismes històrics,i més no sent experts en la matèria,però també és veritat que no cal perdre de vista la recerca i l’estudi del passat per tal de dotar-nos d’experiència per tal d’analitzar els Reptes del Present-.
    La Revolta de Catalunya l’any 1640 (segle XVII)i l’actual situació de la Nació Catalana l’any 2008 (segle XXI),presenta unes constants que ens acosten a un Escenari molt semblant al Gest Rupturista d’aquella època-.
    Les primeres dècades del segle XVII com les del segle XXI en una estancada negociació (un perìode entre 30 i 40 anys),Catalunya no obté cap benefici de la seva relació amb la Corona espanyola al segle XVII,l’Estat espanyol sota el règim monàrquic constitucional iniciat l’any 1978-.La integració de Catalunya en l’òrbita hispànica,en ambdós casos,atempta directament contra les pretensions de Catalunya de consolidar un marc estable català,perquè el Centrisme peninsular es dirigeix a aplanar els Fets diferencials com ara la cultura,l’economia i el dret-.
    La diferència notòria que encara col.loca Catalunya en desavantatge respecte a la Catalunya del segle XVII,és que aquesta Catalunya del segle XXI conserva el Poder d’Extracció Fiscal-.Era la Corona la que reclamava la Transferència dels Recursos per impulsar l’imperi espanyol i hores d’ara-en absència de poder polític originari,són els catalans els que reclamen les reformes per tal d’augmentar l’Autogovern i la capacitat de decidir-.La reacció a l’esterilitat negociadora al segle XXI i la indiferència espanyola no degenerarà en un Esclat Social com el del segle XVII,però sí que hi ha un Reclam de canvi estructural,malgrat l’opi de l’optimisme i així estem constatant com l’Estat espanyol bandeja les propostes catalanes-.Catalunya i els catalans no se’n surten al segle XXI ni amb l’Estatut d’Autonomia,ni amb el Finançament,ni amb la consolidació d’un espai econòmic competitiu,,ni d’un espai cultural i un espai lingüístic singular-.

    BE

    atlasac 18.05.2012 10:19

    BE !!.- Us donaré una pista que NO mereixeu,----si en lloc de fotre fora als milions de treballadors que estaven treblallant i produïnt (que potser moriran de FAM i PENALITATS,) havessiu posat a treballar els IMPRODUCTIUS, ara us sobrarien els milions a PUNTA de PALA ! !, ---PER A SER MES BURROS QUE JO, no feia falta estudiar TANT ni tanta UNIVERSITAT ! !,

    RespondreInapropiat
  • atlasac

    18.05.2012 10:19

    BE

    BE !!.- Us donaré una pista que NO mereixeu,----si en lloc de fotre fora als milions de treballadors que estaven treblallant i produïnt (que potser moriran de FAM i PENALITATS,) havessiu posat a treballar els IMPRODUCTIUS, ara us sobrarien els milions a PUNTA de PALA ! !, ---PER A SER MES BURROS QUE JO, no feia falta estudiar TANT ni tanta UNIVERSITAT ! !,

    RespondreInapropiat
  • El Mestre

    17.05.2012 22:52

    Els Països Catalans configuren la Nació Catalana

    Són els territoris que configuren la Nació Catalana a l'Est de la Península Ibèrica i les Illes Balears, la Plana del Rosselló i la Ciutat de l'Alguer. El català n'és la llengua pròpia. La Bandera Catalana, també anomenada Senyera, és la tradicional formada per quatre barres vermelles sobre fons groc.
    Els Països Catalans actualment estan dividits en quatre Estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia. Andorra és l'únic que té Sobirania catalana malgrat la forta influència que hi exerceixen els Estats veïns, molts més extensos i poblats. A la resta d'Estats, el Poble Català rep un estatus diferent segons qui l'administra.
    Tot i això, la pèrdua d'oportunitats i de dignitat respecte les nacions que tenen un estat propi és una característica comuna arreu dels Països Catalans. Espanya hi destaca perquè és l'Estat que administra la major part del país. Espanya es caracteritza per haver exercit la seva autoritat des de la pèrdua dels Drets Catalans en la Guerra contra els Borbons (1707-1714) de forma violenta.Espanya ha fragmentat la Nació Catalana a tots els nivells (territorial, lingüístic, cultural i econòmic) i ha criminalitzat la Identitat catalana.Com Espanya, França és corresponsable de la Desarticulació de l'Estructura nacional del Poble Català.
    A nivell cultural, els Països Catalans han estat el “Bressol de grans artistes que han revolucionat el món en diferents àmbits”. Musicalment la llista és extensa i representa una gran varietat d'estils: Pau Casals, Ovidi Montllor, Pascal Comelade i Antònia Font en són bons exemples.En l'àmbit pictòric destaquen Joan Miró, Miquel Barceló, Joan Brossa o Antoni Tàpies.
    Grans pensadors des d’en Ramon Llull fins a en Joan Fuster han estructurat una Identitat desenvolupada i moderna. Científics, arquitectes, pedagogs i escriptors catalans també han tingut noms il•lustres arreu del món. Tots ells, juntament amb les societats que els han acollit, han convertit la cultura catalana en l'eix vertebrador d'un país.El Poble Català ha sabut integrar els elements de la cultura popular (alguns declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) i les accions culturals contemporànies.Tots aquests trets han generat l'orgull de ser i l'anhel de continuar sent del Poble Català, mantenint les arrels, les tradicions i la llengua com qualsevol altre poble lliure i democràtic.

    Sóc un BURRO, BURRO, BURRO.....

    atlasac 17.05.2012 11:53

    Sóc un BURRO, BURRO, BURRO....

    Però sé que hi ha una dita que diu..." en un Reyno de ciegos el tuerto és el Rey?" doncs jo dic que aquesta crissis que estem patint, en un més per no dir una setmana, passaria....para !, para !!, oi que va èsser COLOM el que va demostrar que es podia plantar un ou? i en un segon ho va demostrar?, jo ara, un burro burro, burro, però tinc un ull amb molt bona vista... i dic que aquesta crissis s´acabaria en un no res, (i és una veritat com una casa )

    RespondreInapropiat
  • atlasac

    17.05.2012 11:53

    Sóc un BURRO, BURRO, BURRO.....

    Sóc un BURRO, BURRO, BURRO....

    Però sé que hi ha una dita que diu..." en un Reyno de ciegos el tuerto és el Rey?" doncs jo dic que aquesta crissis que estem patint, en un més per no dir una setmana, passaria....para !, para !!, oi que va èsser COLOM el que va demostrar que es podia plantar un ou? i en un segon ho va demostrar?, jo ara, un burro burro, burro, però tinc un ull amb molt bona vista... i dic que aquesta crissis s´acabaria en un no res, (i és una veritat com una casa )

    RespondreInapropiat
  • Carpe

    12.05.2012 15:34

    Què hi farem?

    És que ho van deixar tot "atado y bien atado"

    RespondreInapropiat
  • Despert...!

    11.05.2012 23:07

    El franquisme sociològic,vigent al segle XXI

    El silenci sobre el règim franquista ha imperat deliberadament en moltes institucions. La polèmica al voltant dels símbols i monuments franquistes ha reviscut a causa de la campanya que han endegat un grup d'experts per treure les restes del Generalíssim, “cabdill d'Espanya per la gràcia de Déu”, del Valle de los Caídos, aquell infame monument construït per a glòria d'un règim criminal, els membres del qual van fer matar fins al seu darrer batec.
    Com és habitual quan es parla de monuments franquistes sempre surt a relleu el monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa. És tan trist que el nom de de la ciutat hagi de sortir sempre embolicat de rostre franquista. Alguna responsabilitat i grossa tenen els i les seus/es dirigents actuals i els i les que han tingut responsabilitat de govern durant les darreres tres dècades. Sembla que per quatre vots ben comptats, pretenen mantenir el monument feixista més important d'Europa! Si això és el seu orgull.. i la seva imponent àliga imperial.!
    L'ombra de “frau econòmica torna a sortir a la palestra”, i és un argument més per mantenir el Generalíssim i el fundador de la Falange en un lloc de privilegi.Com lamentable és que el Monument franquista continuï presidint l'Ebre. No només l'àliga, tot el monument és franquista i representa els valors d'aquell règim. Ens diran que hi ha altres prioritats, que no és el moment, que no remenem coses que fan mal olor. La realitat és que tenen interessos polítics , i que sembla que els rellisquin tant la Memòria Històrica com les víctimes del franquisme pur i dur.

    Somni

    Carpe 11.05.2012 15:51

    Froilan; i quan et despertes què trobes?

    RespondreInapropiat
  • Carpe

    11.05.2012 15:51

    Somni

    Froilan; i quan et despertes què trobes?

    RespondreInapropiat
  • El Froi

    10.05.2012 13:05

    Iniciativa Escola 2012-2013

    Somio tantes coses...! N'he intentat explicar unes quantes,tot i aportant-ne les meves idees pedagògiques a la “Iniciativa Escola 2012-2013”. Potser algunes us cridaran l'atenció, o potser no; potser algunes no us agraden, o potser si...!.Només són somnis d'un mestre que intenta pensar per si mateix i a qui encara li queden moltes coses per aprendre.
    Somio amb una escola pública a la qual l’alumne no té por; pel contrari coneix el valor d’allò que n’està rebent i de l’època de la vida que està vivint; sent l’alegria de la joventut, el valor de l’amistat i la bellesa del coneixement.
    Somio que els alumnes Aprenen força: saben qui era en Ramon Llull, com es resol una equació, quins rius hi ha a Catalunya, per què les coses cauen al terra si no les agafem…!.Somio amb una escola pública a la que hi van els pares cada cop que hi ha un problema, un dubte, una nota baixa, però no per renyar el mestre, sino per ficar-s’hi d’acord en com renyar el nen. I somio que els nois tenen pares i no només amics, que han de tornar a casa a una hora determinada i que els revisen els deures cada dia. També els ensenyen que quan una persona parla és de mala educació interrompre i que cal dir “bon dia” a l’arribar a un lloc.
    Somio que el mestre torna a ser algú a qui cal respectar i en qui pots confiar alhora. I que aquest mestre és una persona que ha rebut prou formació com per a posar-se davant de 30 adolescents i ensenyar-los gramàtica, geografia, matemàtiques o física. Ha arribat a l’aula per les seves capacitats i coneixements i, a tots els mestres se’ls ha donat les mateixes oportunitats i possibilitat d’adquirir experiència docent, sigui quina sigui la seva especialitat, capacitat econòmica o circumstància vital. M’imagino el dia que no hi ha mestres que porten cinc anys en una llista i que, finalment, han d’hipotecar una vida ja estable per a fer allò que tant enyoren. No pot ser que la vida d’una persona depengui d’un número.
    Somio que una escola és un centre de coneixement, on s’ensenya i s’aprèn, on l’important és el saber per si mateix. Somio que els centres escolars no només ensenyen professions, perquè, abans de saber treballar, s’ha de saber cultura. En cas contrari, eduquen màquines de fer diners, sembre societats materialistes, cruels, buides d’esperit i de capacitat crítica. Ensenyen que l’única cosa important és treballar, guanyar diners ràpidament; “fer”, però no “saber”. Per això creen una societat sense gust per la literatura, ni per l’art, ni per la música; una societat èbria d’oci barat, sense ànima per distingir allò important de l’engany comercial; una joventut l’única forma de divertir-se de la qual és perjudicar-se.
    Per això les escoles tenen una sèrie de continguts mínims, essencials, que cal assolir abans de decidir el camí dels seus estudis. I somio que està clar quins són els objectius d’aprenentatge, i, que està clar que tot aquell alumne que, havent tingut una sèrie d’oportunitats, no els ha assolit, no aconsegueix el seu “suficient”. M’agradaria que tots els nois que obtenen el títol corresponent a una etapa educativa, tenen els mateixos coneixements, s’han hagut d’esforçar de la mateixa manera i han assolit els mateixos continguts.Somio que desapareixen els exàmens de “suficiència” i els aprovats gratuïts.
    M’agrada pensar que, un dia, als centres escolars serà important aprendre a valorar el coneixement per si mateix, sense un final laboral únicament. Crec en una societat rica culturalment."
    Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

    Les Llars d'Infants no cobren a Sitges

    Ja està bé...! 08.05.2012 22:36

    El conflicte laboral que sacseja des de fa mesos les llars d'infants municipals de Sitges, lluny de resoldre's, es complica encara una mica més. Les treballadores de les escoles bressol no han cobrat la nòmina del mes d'abril i ja no soporten més la situació, que a principis de curs es va agreujar amb una retallada salarial generalitzada.

    La plantilla ha decidit aprofitar l'hora de dinar per portar la seva protesta davant de la regidoria d'Ensenyament, ja que fan l'Ajuntament corresponsable de la seva situació. Des d'ahir, les treballadores se'n van a dinar a les portes de l'edifici Sitges Reference per tal que els responsables municipals no s'oblidin del seu problema.

    L'empresa concessionària de les llars d'infants municipals de Sitges responsabilitza l'Ajuntament de no estar al dia dels pagaments pel servei que donen, però les treballadores es troben en mig d'un estira i arronsa i se senten les víctimes del conflicte, juntament a les famílies, que paguen puntualment tots els mesos les quotes de la llar.

    A l'actual situació laboral s'ha sumat l'anunci que l'empresa vol prescindir el curs vinent d'una de les educadores.

    RespondreInapropiat

1/3173>