Quan no penses en gran, el món se’t fa petit
Es vol convertir la política en un debat absurd sobre les intencions íntimes de cadascú –com si no comptassen els fets, ni les trajectòries, ni els escrits ni els discursos
«Aquest estiu, mentre l’hereu jubilat suava la samarreta a Barcelona empaitat pels creditors, l’apoderat ha decidit de descansar i passar-se-la bé»
«Cada vegada esdevé tot més eteri. Ara ja parlen d'energies. Potser haurem de confiar en els futurs equips d'investigació del programa 'Cuarto milenio' per saber què ens ha passat»
«'Són uns desagraïts', mormola ella. I en això, la dona té tota la raó. Més que una santa!»
«Marta Ferrusola n'és un exemple. L'han feta desaparèixer de l'escena pública i si poguessin l'esborrarien del nostre imaginari»
«El Born comença a fer fortor de lloc sagrat. Malaguanyada biblioteca! Prohibit fer qualsevol mena de reflexió que no estigui dins del catecisme de l'independentisme políticament correcte»
«La majoria dels independentistes, igual que els seguidors del Barça, s’empara en un intangible: la fe. Se senten en possessió de la veritat»
«Tampoc mai no he entès per què quan poso per escrit les meves opinions (...) sempre surt algú, indignat, com no podria ser d’una altra manera , i m’acusa de fomentar l’autoodi»
«La clau ens la va donar el jubilat polièdric Artur Mas: 'Hem aconseguit negociant allò que les urnes no ens van donar'»
«Totes les masoveries de les terres de l’emperador es van transformar en botiguetes de venda d’il·lusions de futur»
«Vist això, m’he instal·lat a la Inòpia, fart de viure en un país encallat en el deliri»