Miguel Aracil analitza en un llibre els enigmes de les catedrals catalanes

11:0311.05.2013

BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)

El periodista Miguel Aracil acaba de publicar 'El misterio de les catedrales catalanas' (Gómez Editor), que recorre els enigmes de les catedrals de Catalunya, amb un itinerari que n'inclou també dues del sud de França i alguns temples catòlics catalans que considera igualment importants.

En declaracions a Europa Press, ha explicat que analitza les catedrals de Barcelona, Solsona, Girona, Seu Vella i Seu Nova de Lleida, Vic, La Seu d'Urgell, Tortosa, Tarragona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa; dues del sud de França --Perpinyà, Elne--, i la Col·legiata de Cardona, la Col·legiata Basílica de Santa Maria (La Seu) de Manresa, la basílica de la Sagrada Família, la Seu d'Ègara i l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries.

De tots els enigmes i detalls de les construccions que aborda, l'autor ha explicat que destaca "el 'mandala' de la Seu Vella de Lleida, de clara inspiració templària; les moltes representacions alquímiques de La Seu d'Urgell, i el misteri tel·lúric de Girona".

Parla, per exemple, del "Mandala o Gran Segell Circular dels mestres constructors de la Seu" de Lleida presidint el claustre prop de la porta de la nau central, com a símbol de la Gran Roda de l'Univers basada en figures geomètriques i concèntriques --vuit braços, cadascun amb vuit cares, i amb vuit petites rodes solars--.

Aquest és un dels tres temples que considera més desconeguts per la gent dels que aborda el llibre, "al costat d'Elne, caiguda en l'oblit, i la Col·legiata de Cardona, a la qual molt pocs treballs hi fan referència" quan parlen de les catedrals catalanes.

En canvi, admet que les construccions més modernes --la de Sant Feliu de Llobregat i la de Terrassa-- "pocs o cap misteri deuen guardar entre els seus murs" pel fet de ser molt recents, però les inclou en el llibre per la seva condició de catedrals; tot i que l'actual catedral de Terrassa contrasta amb el mil·lenari conjunt de la Seu d'Ègara, a la mateixa ciutat.

L'autor es fixa en els detalls de cadascun dels temples analitzats, als quals dedica capítols monogràfics i complementats amb sengles annexos com a 'quadern de bitàcola', que recomana altres monuments i llocs pròxims a cada edifici amb alguna connexió a aquest lloc sagrat.

MÉS QUE OBRES CRISTIANES

Aracil pretén que el lector trobi "alguna cosa diferent del que oficialment s'explica" d'aquestes catedrals, i destaca que Catalunya no té bibliografia d'aquest tipus, mentre que França sí té monografies heterodoxes com aquesta sobre les seves catedrals i els misteris que les envolten, diu.

A més, el director de la revista 'Enigmas', Lorenzo Fernández Bueno, recorda al pròleg el concepte d'aquests edificis segons el clàssic de Fulcanelli 'El misterio de les catedrales', pel qual aquestes construccions no han d'observar-se només com a obres dedicades al Cristianisme, sinó com a unió de creences populars i com a "conjunt perfecte al qual es pot fer referència, sense por" per aprofundir en el pensament dels avantpassats.

Miguel G.Aracil (Barcelona 1955), que ha anat visitant catedrals europees durant 35 anys, ha basat la seva carrera periodística en nombroses col·laboracions en mitjans de comunicació i ha publicat 52 llibres, part dels quals aborden fets històrics i enigmàtics relacionats amb Catalunya.[FIN]