El vídeo d'ETA "decep" la majoria dels partits bascos

07:3806.09.2010

BILBAO, 6 (EUROPA PRESS)

L'anunci d'ETA, en què dóna a conèixer la decisió que va adoptar "fa alguns mesos de no portar a terme accions armades ofensives", ha "decebut" la majoria de la classe política basca, que, davant dels persistents rumors i informacions sobre una possible declaració de treva de la banda armada per a setembre, s'ha quedat sorpresa perquè en el vídeo emès a la BBC no parli ni tan sols "d'alto el foc" ni de "treva". A més, li han reclamat el final definitiu en la seva activitat.

El Govern basc, que ha fet una crida a no deixar-se "enredar" "pel fraudulent" comunicat, ha advertit que continuarà, "amb decisió i fermesa", la seva lluita contra ETA i que, amb aquest anunci, l'esquerra abertzale no tornarà a la política.

L'anunci d'ETA va saltar al migdia d'aquest diumenge als mitjans de comunicació, quan cada vegada eren més persistents els rumors d'una imminent treva de la banda armada. Ja des de maig, a l'entorn de l'esquerra abertzale es parlava que ETA havia decidit "de manera unilateral" cessar els seus atemptats, i es preveia que, si es feia pública la seva decisió, no seria abans de l'estiu.

En el món nacionalista, no només circumscrit a l'esquerra abertzale i a EA, també es parlava que, després d'agost, es potenciaria "el canvi de cicle" i un avanç cap a un escenari "democràtic" i de fi de la violència.

Als últims dies, iniciat el mes de setembre, i després d'un agost "calent" amb accions de crema de contenidors en les festes dels diferents municipis bascos, i fins i tot amb la col·locació d'un artefacte en l'habitatge d'un veí de Bilbao, es van produir per part de l'esquerra abertzale i EA crides a la declaració d'un alto el foc per part d'ETA.

Aquestes peticions van venir precedides pel comunicat de l'esquerra abertzale en què afirmava que la kale borroka estava "fora de la seva estratègia" i es reafirmava en la seva aposta per les vies exclusivament polítiques.

Al migdia d'aquest diumenge, la BBC emetia un vídeo en què es veia tres activistes d'ETA amb la cara tapada. Un, una dona, que actuava de portaveu, anunciava que "fa alguns mesos van prendre la decisió de no portar a terme accions armades ofensives". A més, apel·lava "a la voluntat" del Govern de Zapatero per acordar "uns mínims" que permetin emprendre "un procés democràtic".

La reacció per part dels partits bascos es va fer esperar, tret de la del president del PP basc, Antonio Basagoiti, que, moments després de fer-se públic el comunicat, advertia que l'únic comunicat vàlid era el de l'entrega d'armes i afirmava que l'Estat no estava "en treva" i que calia seguir combatent a ETA.

L'esquerra abertzale, que un cop coneguda la declaració havia anunciat que compareixeria "d'urgència" davant dels mitjans de comunicació a les quatre de la tarda, va expressar la seva satisfacció per "l'aportació inqüestionable" d'ETA a la pau i a la consolidació d'un "procés democràtic".

Després d'assegurar que el comunicat de la banda és "unilateral, indefinit i no condicionat", va defensar la necessitat d'abordar "espais de negociació per a una resolució definitiva del conflicte".

En aquesta mateixa línia, una hora i mitja després, EA assegurava que el comunicat d'ETA era "un primer pas" per arribar a "una situació de treva indefinida i un resultat de pau". Per aquesta raó, apel·lava a "la responsabilitat" dels partits.

Mentrestant, la resta de partits, un xic perplexos pel comunicat, del qual esperaven alguna cosa més contundent que l'anunci que ETA havia decidit no atemptar des de feia mesos, fet que ja havien "constatat", s'anaven posicionant al llarg de la tarda després d'analitzar el contingut del document.

El PNB, que analitzarà aquest dilluns l'anunci de la banda en la seva reunió de l'Executiva, en un breu comunicat avançava que "el comunicat no és el que" la banda "deu a la societat basca ni el que aquesta esperava". Tot i això, es congratulava que aquesta comunicació, afortunadament, no fos "d'amenaça o reivindicativa d'autoria d'atemptat".

MALESTAR

El Govern basc i el PSE-EE no van trigar més a expressar el seu malestar per la declaració que, segons la seva opinió, és "absolutament insuficient" i ni tan sols respon "a les exigències de l'esquerra abertzale".

La compareixença del conseller d'Interior, Rodolfo Ares -l'encarregat de parlar en nom del Govern basc-, va ser contundent. Ares hi va qualificar de "fraudulent" l'anunci d'ETA i va advertir que els Govern basc i espanyol no "estan en treva".

Així, assegurava que els dos Executius continuaran treballant, "amb decisió i fermesa", en la lluita contra ETA i els qui "els emparen i justifiquen". A més, rebutjava qualsevol possibilitat de diàleg, "enterrada" amb l'atemptat de la T-4 en el passat procés de pau, i comunicava a l'esquerra abertzale que el document era "insuficient" per a la seva tornada a la política.

Per la seva banda, Aralar, Hamaikabat i EB van considerar positiu en anunci de la banda, tot i que el van emplaçar a fer un pas, el del cessament definitiu de la violència. Finalment, UPID va reclamar la dissolució "incondicional" d'ETA, perquè considera "insuficient" el seu anunci. [FIN]