Jordi Cabré retrata a 'El virus de la tristesa' tres generacions en una novel·la d'"intriga, política i mariners"

19:0528.09.2006

BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)

L'escriptor barceloní Jordi Cabré retrata a 'El virus de la tristesa' (Proa), novel·la guanyadora del Premi Ciutat de Palma, tres generacions que es mouen en diferents espais com ara el mar, la política i la cibernàutica.

L'autor ha definit els personatges del seu llibre com a "ànimes malaltes, desorientades" que es troben en una crisi "existencial, amorosa i ideològica" en un llibre que retrata "l'essència d'una persona".

El títol del llibre fa referència a una malaltia que afecta els cítrics, que en el llibre la pateixen els tarongers del Palau de Generalitat, l'escenari d'un dels protagonistes que és president català.

Sobre l'elecció d'un fictici president de la Generalitat com a protagonista d'una novel·la, Cabré ha dit que és "una reflexió sobre què fa una persona quan el seu punt de vista canvia" ja que en accedir al poder "no sap què fer i pateix una crisi d'identitat".

Un altre tema que retrata Cabré és la memòria històrica que la reflecteix metafòricament amb el nét cibernauta ja que és un "eliminador de la informació". L'autor, col·laborador del diari 'Avui', també ha vist necessari parlar sobre "la maduresa de la nacionalitat catalana" i ha definit el seu llibre com "més nacionalista que independentista".

A l'acte també s'ha presentat el llibre de poesia de Jordi Llavina 'La corda del gronxador' (Proa), que engloba poemes més "poètics i altres de més prosaics". Llavina parteix d'una imatge, "no sóc partidari de les metàfores", que després "fan un salt simbòlic".

Referint-se a la polèmica del Premi Ciutat de Palma per acceptar llibres escrits en castellà, Cabré ha dit que ja existien prou premis "en la llengua de Cervantes" i que li semblava "malament però no greu".

En aquest sentit, Llavina ha dit que els premis literaris "estan marcats per la ideologia", però que "històricament només queden les obres bones". Per altra banda, Cabré ha vist "saludable que les obres es mullin ideològica o políticament, si bé no de manera sistemàtica".