Entitats demanen a Trias implicar-se en l'atenció social als subsaharians del Poblenou

17:5024.05.2012

Reclamen un pla global perquè la seva capacitat d'acció està tocant "sostre"

BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)

Entitats que formen la xarxa social de suport als assentaments de subsaharians del Poblenou de Barcelona reclamen a l'alcalde, Xavier Trias, que s'impliqui i elaborari un pla global d'atenció perquè la seva capacitat d'actuació està tocant "sostre".

En roda de premsa, Raul Martínez, membre de les organitzacions Cepaim i Acisi, organitzacions que treballen amb immigrants, ha advertit: "Si no ho abordem globalment, continuarem tenint formes d'extrema vulnerabilitat i sense sortida".

La població de subsaharians que viuen en assentaments, que acostumen a ser nois sols, és fluctuant, però la xarxa estima que hi ha entre 500-600 --tenen contacte amb 387, entre els quals es compten de zones fora del Poblenou--, el que se suma a un altre col·lectiu en aquest barri, els 200-250 galaicoportuguesos, que acostumen a ser famílies.

Quan van arribar, els subsaharians que van tenir la sort de conèixer algú pot ser que es dediquin al top manta i visquin llogats en un pis, tot i que sobreocupat, però la resta pentinen la ciutat diàriament amb carrets a la recerca de ferralla, i viuen en naus abandonades o pisos ocupats.

Segons Martínez, la situació va a pitjor: menys ingressos --hi ha menys ferralla i més pressió policial--; augmenten problemes psicològics i d'addiccions --alcoholisme i drogues--; el clima entre els subsaharians s'enrareix, i és més agressiu; falta ajuda pública, i tot acaba que hi ha menys marge de la xarxa per intervenir.

"Des del 2009 no hi ha ni un pla ni cap intervenció amb fons suficients per part de cap administració per atendre'ls", ha advertit Martínez, i la xarxa avisa que no hi ha atenció de serveis socials --a diferència dels galaicoportuguesos, perquè tenen nens o cobren ajudes--.

L'únic pla aplicat fins ara per Trias en el seu primer any de mandat, el de facilitar el retorn voluntari al seu país, ha acabat sense el resultat esperat --hi havia 20 places i han tornat cinc--, per la qual cosa la xarxa demana flexibilitzar terminis, ja que la necessitat de tornar respon a tempos humans i no els marcats per l'administració.

BARRACONS PRIORITARIS

La xarxa es carrega de solucions --arrelament, formació, crear una cooperativa per a la ferralla, lloguers subvencionats o un retorn amb finançament per crear una empresa al seu país d'origen, ja que alguns tenen projectes--, però creu que la prioritat és habilitar temporalment barracons com a habitatge, com proposa la síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà.

Manel Andreu, de l'Associació de Veïns del Poblenou, ha avisat de dos desnonaments en un parell de mesos --un pactat amb el propietari, que ha permès 10 subsaharians estar a una casa 10 anys sense pagar lloguer; i un altre d'un pis de cinc--, i els 15 llogaters asseguren que es mudarien "ara mateix" a uns barracons, possibilitat rebutjada per l'Ajuntament.

La xarxa havia convocat aquest dijous per demanar mesures i advertir que, si bé el mateix Trias havia tingut la iniciativa de citar-los el 20 d'abril per tractar sobre els assentaments, va posposar la trobada primer al dia 26 i després, 'sine die'.

Després de convocar la roda, l'Associació de Veïns del Poblenou va rebre una trucada del consistori aquest mateix dimarts al·legant "qüestions burocràtiques" i anunciant una nova data per reunir-se, el 31 de maig, una immediatesa en la qual Andreu veu una influència clara de la seva queixa pública.[FIN]