Un estudi de la UV alerta de l'elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria

11:5907.07.2011

VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)

La Universitat de València (UV) advertix de l'elevada contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, a més del seu entorn, i proposa mesures de control. Els investigadors Enric Marco i Àngel Morales han realitzat un complet estudi sobre este espai protegit i els seus voltants i han conclòs que la pol·lució per excés de llum és molt més alta del nivell aconsellable, és a dir, dels llindars per a la protecció de la biodiversitat i l'observació del cel nocturn, ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

Els resultats de l'estudi es van presentar la setmana passada a l'IV Simposi Internacional de Parcs amb Cel Fosc celebrat al Parc Astronòmic del Montsec, a Catalunya, el qual va tractar este problema tant d'Europa com de Nord-amèrica.

Enric Marco, del departament d'Astronomia i Astrofísica, i Àngel Morales, del de Química Analítica, a més de representant de les universitats públiques de València a la Junta Rectora del Parc Natural del Túria i president de la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, destaquen que els punts de màxima contaminació lumínica són: els poliesportius públics (Paterna, Manises, Riba-roja) i privats (urbanització Lliri Groc); els centres educatius (C.P. Camp del Túria de Riba-roja, institut pròxim al riu a Manises); i monuments (pont de Vilamarxant, pont de Riba-roja i, sobretot, l'església de Riba-roja).

També figuren en esta llista infraestructures com per exemple l'aeroport de Manises, la potabilitzadora d'aigües, les centrals elèctriques de L'Eliana i Vilamarxant i les zones industrials i serveis de l'autovia A3 i de la pista de Ademús; i les rotondes com és el cas de la d'entrada a Riba-roja des de Loriguilla.

La zona més pròxima d'este espai protegit a la ciutat de València patix especialment una il·luminació excessiva, mentre que hi ha altres llocs crítics dins del parc, com són l'Assut de la Sèquia de Montcada, la depuradora d'aigües residuals Camp de Túria 2, els ponts que travessen el riu a Riba-roja i Manises/Paterna i la part d'un camí agrícola en Masia de Traver.

"Tots ests punts brillants es poden veure, fins i tot, en una fotografia obtinguda des de l'Estació Espacial Internacional el febrer passat per l'astronauta italià Nespoli", explica Marc.

Per la seua banda, el fons del cel en el bosc de La Vallesa és 22 vegades més lluminós que la muntanya del Montsec on ha tingut lloc el congrés, una de les zones més fosques de Catalunya. De la mateixa manera, l'espai més fosc del Parc Natural del Túria, el bosc de la Pea, a Vilamarxant, és 3,8 vegades més brillant que el Montsec.

La contaminació lumínica és un fenomen causat per l'enllumenat que envia llum cap al cel. La pols atmosfèric i els núvols tornen part d'esta llum excessiva cap al terra i, en conseqüència, el cel es fa brillant i les estrelles queden invisibles. Des de fa més d'un any, la Universitat de València està estudiant el Parc Natural del Túria, declarat el 2007 per la Generalitat valenciana, i el seu entorn per a identificar les fonts de contaminació lumínica però, a més, des de fa uns mesos s'han desenvolupat diverses campanyes de mesura de la brillantor del cel.

Per a este propòsit s'utilitza un instrument portàtil estàndard de mesura de contaminació lumínica (SQM-L) que permet obtenir dades ràpids i homologables.

"Per a la realització de les mesures nocturnes de la lluminositat dins del Parc hem comptat amb l'ajuda i col·laboració de l'Oficina Tècnica del Parc Natural del Túria, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient, i alhora hem d'agrair el permís de l'Ajuntament de Paterna per a la utilització de la torre de vigilància del bosque de La Vallesa", comenta Morals.

CONTROL DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC

Els experts de la Universitat de València recomanen a les autoritats la incorporació d'il·luminació que no llanci llum amb un angle més gran de 0º, és a dir, per damunt de la línia de l'horitzó, com també el control de l'excés de llum, i també el consum energètic, de vies urbanes i interurbanes, monuments, centres esportius i escolars, i infraestructures.

De fet, "els científics reunits al Montsec van instar als governs a apagar les llums monumentals entre la mitjanit i la sortida del Sol. En alguns països les tanquen a les deu de la nit", apunta Morals.

D'altra banda, els especialistes consideren que en cap cas cal utilitzar llum blanca o blau. Segons Àngel Morales: "És un gran atraient d'insectes i modifica el comportament de tota la cadena tròfica. A més estes llums suprimixen la producció de melatonina, hormona que es troba en tots els organismes vius, de concentració varia amb el cicle dia/nit. El seu síntesi en la glàndula pineal és molt sensible a canvis en la il·luminació ambiental nocturna i el seu dèficit pot produir efectes psíquics com insomni i depressió".

Pel que fa al tipus de llum, els científics aposten per la més càlida (groga o taronja) davant de la blanca i blau, més freda. Per este motiu, van mostrar la seua preocupació davant de la proliferació d'il·luminació per LEDs, la qual és habitualment blanca i blau.

El departament d'Astronomia i Astrofísica ja va alertar sobre la degradació del Parc del Túria, amb 4.692 hectàrees repartides entre les comarques de L'Horta, El Camp de Túria i Els Serrans, la tardor passada en un informe presentat a la Junta Rectora de l'espai protegit sobre les causes i els efectes de la contaminació lumínica del cel nocturn del parc natural.

Ara, l'estudi es troba reforçat per la identificació de tots els punts de llum principals de contaminació, amb un gran nombre de mesures i avança les possibles solucions al gran problema ambiental. La Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València va presentar també un altre informe on especificava els efectes d'una il·luminació excessiva sobre la fauna i flora del parc natural.[FIN]