Europa press

Logo ep

    Localitzen les restes de 17 represaliats del franquisme en fosses il·legals d'Albalat i Benegéber

    15:4304.11.2010

    Dilluns 8 presentaran un informe forense "demolidor" que demostrarà el "sadisme" dels assassinats dificultarà a jutges inhibir-se davant de les "proves del delicte"

    VALÈNCIA, 04 (EUROPA PRESS)

    L'equip d'arqueologia i bioantropologia Grup Paleolab ha conclòs l'estudi de les restes de 17 represaliats del franquisme trobats en fosses "il·legals" de les localitats d'Albalat i Benagéber. Amb estos treballs, les primeres famílies valencianes tenen per fi constància d'on estan els seus difunts desapareguts de manera "forçosa" i, "per primera vegada, poden tancar la ferida".

    Després d'una llarga tasca de recerca impulsada per l'associació La Gavilla Verde i el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Fundació Societat i Progrés, al costat del Grup Paleolab, els resultats de l'anàlisi de laborari s'exposaran en un "demolidor" informe científic que es donarà a conèixer dilluns 8, "en termes estrictament forenses i judicials" que traurà a la llum "sadisme" amb el qual estes víctimes han estat assassinades, com a "prova d'un delicte" davant d'un jutge, que no podrà "inhibir-se".

    Així ho ha anunciat este dijous el coordinador de Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Fundació Societat i Progrés, Matías Alonso, en una roda de premsa al costat del president de l'associació de familiars de Benagéber, Miguel Garrido, fill d'un dels represaliats localitzats en este estudi.

    Un treball que no ha fet més que començar, i que amb la subvenció de caràcter anual de 56.400 euros que el Ministeri de la presidència acaba de concedir al Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, este pretén fer, per primera vegada, un llistat de fosses de la Comunitat Valenciana. Una "àrdua tasca" en una regió "esquitxada per enterraments il·legals" que començarà enguany per València, on existixen "oficialment" 83 fosses, i vol estendre més tard a Castelló i Alacant.

    A més de les fosses conegudes, pot haver "bastants més" ha augurat Alonso, doncs quan en els primers anys de postguerra es van comptabilitzar 35 camps de concentració i 113 llocs utilitzats com centres de detenció en la Comunitat, de manera que la xifra real estaria entre les 100 i 150 fosses, que ara es volen localitzar, així com "tornar el nom" als qui jeuen en elles.

    "Els mateixos ossos són els que estan parlant" i gràcies a les restes de les 17 primeres víctimes identificades, es descobrirà en un informe "la veritat" del que va passar amb aquelles persones "desaparegudes forçosament" i "assassinades impunement" en els anys posteriors a la Guerra civil, "a l'abric dels boscos".

    Alhora, l'informe deixarà clara la "col·laboració d'autoritats de l'època, alcaldes i rectors, que permetien enterraments il·legals en la seua demarcació", ha avançat Alonso, qui ha fet una crida perquè les autoritats actuals ajuden a "reparar el dany dels seus predecessors".

    En este sentit, ha destacat que en Benagéber, "per primera vegada" un alcalde ha autoritzat les huit exhumacions realitzades, i alhora en Albalat, la diòcesi la que ha donat el seu beneplàcit, ha valorat. En esta última, s'ha comprat un nínxol on figuraran els noms dels represaliats. Es tracta de dos fites que "reforcen" la seua tasca per seguir amb les restants peticions "en esta via", que segons Alonso, és una "tasca de servici públic essencial que haurien d'emprendre els governs autonòmics", ha puntualitzat.

    De la mateixa manera, ha criticat que "tradicionalment, la judicatura ha estat un "problema" i no vol ajudar en qüestions de memòria històrica, com tampoc una part de la dreta que "seguix hostil".

    Entre els familiars que podran donar descans a les restes dels seus familiars, Miguel Garrido ha celebrada que per fi podrà enterrar al seu pare, treballador del pantà de Benegéber i republicà, però mai guerriller, i portar el seu cos al costat del de sa mare al poble de Landete, a més de donar-li una missa.

    "DISCRIMINATS" FRONT A LES VÍCTIMES D'ETA

    "Només demanem justícia", ha manifestat Garrido, qui ha lamentat que persones com el seu pare, --segons les conclusions que revela l'informe que es presentarà este dilluns a la Universitat de València--, foren assassinades "amb diversos tirs en les cames i els braços perquè moriren lentament, alguns d'ells, amb fins a 30 tirs al cos, ha precisat.

    Davant d'esta situació, Miguel Garrido ha dit sentir-se "molt malament" perquè les associacions de víctimes de terrorisme, com les víctimes d'ETA, "insulten i amenacen" a un jutge com el de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, suspés després d'obrir-se una causa contra ell per presumpta prevaricació a l'investigar les desaparicions del franquisme.

    Segons Garrido, les víctimes d'estos delictes de terrorisme des del primer moment han tingut "reconeixement econòmic i moral", mentre els "fills, néts i viudes" dels assassinats durant el franquisme "hem patit la discriminació, i hem estat tractats com si fórem desfets", ha lamentat.

    Per esta raó, este tipus d'associacions "haurien de callar la boca i respectar el nostre dolor i el dolor de les nostres víctimes, que no hem tingut cap ajuda". "Malament han mort els seus familiars, però els nostres també" i "només demanem justícia", ha conclòs.[FIN]

    Resum

    • Última Hora

      • Espanya

        • Món

          • Economia

            • Cultura

              • Societat

                Cercador

                Últimes notícies