Emilio Bueso fusiona terror contemporani i thriller en la novel·la 'Diàstole'

12:4324.05.2011

VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)

L'escriptor Emilio Bueso (Castelló, 1974) fusiona terror contemporani i thriller en la seua nova novel·la, 'Diàstole' (Salt de pàgina), una història que dirigix al lector per escenaris ombrívols fins a un desenllaç dur i explosiu.

La narració presenta a Jérôme, un pintor caigut en desgràcia que rep l'encàrrec de retratar a Iván, un misteriós estranger amb un passat anirà revelant-se a mesura que relate la seua història durant les sessions de posat.

Jérôme coneixerà així la història d'un home perseguit per Moscou durant dècades, un facinerós que va haver de recórrer a la fuga els escenaris més durs de l'extinta Unió Soviètica, sobreviure al setge nazi de Leningrad, desaparèixer en les nits de Sant Petersburg durant els dies més crus de la dictadura o amagar-se a les zones més contaminades de Txernòbil.

L'autèntica naturalesa d'Iván apareixerà davant del lector quan conega l'antic i terrible mal que porta amb si mateix, fet a parts iguals de radioactivitat i d'una espantosa maledicció que habita en el cor de l'art pictòric.

A partir d'esta trama, l'autor castellonenc construeix un relat de terror reflexiu que fuig de la simple novel·la d'ensurts. "No funciona fer terror per terror, ara el que s'intenta és treballar la por des de diferents constants. En esta història intente abordar una altra forma de treballar la por donant un doble salt mortal", ha explicat l'escriptor en una entrevista concedida a Europa Press.

Per a això, Bueso va desplegant al llarg del llibre "elements inquietants en marcs tenebrosos que desemboquen en un final explosiu". I tot això, apunta, "sense perdre de vista als clàssics de la literatura gòtica, com Lovecraft o Stoker, però tampoc a autors d'avantguarda".

A més, en alguns moments de l'obra es poden apreciar reminiscències del realisme brut en què ha començat Bueso, amb "rampells" de Bukowski o Càrver.

El valencià sosté que la por és "la sensació més intensa" i que subjau a estructures com sistemes polítiques o ls religions. També hi ha "una pila de pors irracionals, com el temor a les mirades", una cosa molt important a l'argument de 'Diàstole', avança.

HISTÒRIES DE POR "A MOLTA HONRA"

Bueso realitza una defensa de les obres de gènere, ja que, "tot i que en este país la crítica castiga, la literatura ha d'entretenir" pel que ha afegit que no té "cap objecció" a admetre que compte històries de terror. "Faig històries de por i a molta honra", ha asseverat.

En este sentit, ha fet notar que sempre ha existit demanda per part del públic, que mai ha deixat de comprar les obres d'autors com Poe o Stephen King. "Intent escriure el que m'agradaria llegir i faig històries de por de molta honra perquè crec que a Espanya no hi ha literatura més difícil de defensar que esta", ha conclòs.

Emilio Bueso, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, ha desenvolupat una trajectòria literària a partir de l'anomenat realisme brut, tot i que escriu narrativa de terror contemporani des de la seua primera novel·la, 'Negra Nit' (Verbigràcia, 2007).

Influït per autors com Palahniuk, Lovecraft, Ajvide Lindqvist i Clive Barker, ha publicat diversos articles i relats en revistes de tota mena i antologies com 'Taverna Espectral' (23 Esglaons, 2010) i 'Antologia Z Vol. 2' (Dolmen, 2010).

És membre de la junta de direcció de Nocte i premi Domingo Santos pel seu relat recollit en 'Aquelarre. Antologia del conte de terror espanyol actual'.[FIN]