El govern de la Generalitat va anunciar ahir que faria recaure en els proveïdors i en els funcionaris catalans els ja famosos 759 milions de la disposició addicional tercera de l'estatut que el govern espanyol es nega a pagar. Ignore si és una mesura motivada per la pressió del calendari, però en tot cas no és una solució.

Vist l'abús desvergonyit del govern espanyol, em sembla que, de solució, solament n'hi ha una: plantar-se. Plantar-se políticament o plantar-se fiscalment, però plantar-se. Ignore què seria més adequat i si el govern estudia cap sortida d'aquestes a hores d'ara. Però, si no ho fa, ho hauria de fer ràpidament, com li demanaven ahir alguns partits. A la trampa de Salgado, bé s'hi deu poder respondre deixant de pagar alguna cosa a l'estat: afavorint el famós tancament de caixes, cercant mecanismes de rescabalar el país de tanta malifeta... N'estic segur.

Sóc conscient que això no es pot improvisar i que el govern ha portat el cas als tribunals. Però també crec que el govern i el president haurien de ser conscients que no poden anar augmentant gaire més la motxilla que la gent ja es reparteix sense posar-hi un límit visible, que tothom sàpiga que no es traspassarà en cap cas.

Defensar el país és defensar-nos a nosaltres, els ciutadans, en primer lloc. El país no és res sinó és la gent. I traspassar-nos el deute del govern espanyol, encara que algú puga considerar-ho una solució d'emergència per a la institució, cal que quede clar que no resol res al país. Aquesta és la qüestió i aquest és el desafiament.

director@vilaweb.cat

Defensar el país és defensar-nos a nosaltres, els ciutadans, en primer lloc.