La cultura catalana va protagonitzar ahir Expolangues (vídeo). L'exposició de París, que constitueix un referent mundial en l'ensenyament de les llengües, va fer de la nostra la llengua convidada d'honor. Un pas més en la internacionalització del fet català, que és una política essencial per a nosaltres.

Ahir a la tarda vam veure, per exemple, el ministre de cultura francès fent-se una fotografia amb el mapa del domini lingüístic del català al darrere i reconeixent una delegació nord-catalana ('francesa', doncs) que li reclamava més respecte a la llengua de deu milions d'europeus, també en territori de la república. I és evident que, per al ministre, la representació nord-catalana prenia una dimensió diferent des del moment que anava de bracet del primer ministre andorrà, dels governs balear i català i d'una delegació de ciutats valencianes, a més del batlle 'italià' de l'Alguer. El senyor Mitterrand es va veure de cop confrontat a una realitat que els estats voldrien defugir, però que és existent i insistent.

Fa anys que sabem que no n'hi ha prou, amb la feina que fem a casa. En el món actual tota reivindicació lingüística i cultural s'ha de globalitzar per necessitat. La feina forta, cal fer-la dins el propi país, però la presència internacional, el reconeixement i el respecte dels altres consolida també a dins la imatge d'un projecte de cultura, de llengua i de nació potent i atractiu.

No puc deixar passar per alt el tracte exquisit que l'institut Ramon Llull fa de la pluralitat regional del nostre país. Que el cap de govern d'Andorra passe al davant del vice-president de la Generalitat de Catalunya o del conseller balear de la presidència és una obvietat. Però no acostuma a passar en un país com el nostre. L'esforç fet perquè la Xarxa de Ciutats Valencianes Llull siga la representació institucional que necessitàvem ha estat i és impecable. I les atencions a la ciutat de l'Alguer serveixen clarament per posar en relleu que som, efectivament, deu milions.

director@vilaweb.cat

En el món actual tota reivindicació lingüística i cultural s'ha de globalitzar per necessitat. La feina forta, cal fer-la dins el propi país, però la presència internacional, el reconeixement i el respecte dels altres consolida també a dins la imatge d'un projecte de cultura, de llengua i de nació potent i atractiu.